Corpus Christi, el Cos i la Sang de Crist

El cos i la sang de Jesucrist.

A la carta als Hebreus, i parlant del Crist, se’ns diu que ara ja no és la sang dels animals, sinó que la víctima és el mateix Crist, “S’ha ofert. Ell és ara la víctima, l’altar i el sacerdot, i la seva sang ens purificarà de les obres que porten a la mort. Ell és el mitjancer d’una nova aliança”. En posar de relleu aquesta significació de la sang s’explica perquè la festa d’avui ja no és anomenada només del Cos de Crist (Corpus Christi), sinó per decisió del Papa Pau VI, com a festa del cos i de la sang de Crist.

D’altra banda, la festa d’avui és, d’alguna manera una festa complementària al Dijous Sant, i una festa eminentment eucarística. I així ens ho recorda l’evangeli, que narra el relat del Sopar, segons Sant Marc. En el Pa partit i en la Sang compartida, Jesús es lliura totalment a si mateix als seus deixebles.

L’Eucaristia es pot contemplar des de dues vessants diferents. En si mateixa, alhora que un misteri, és un regal del Senyor, un aliment eficaç de vida espiritual i un estímul de compromís cristià. I des del punt de vista del culte, la presència del Crist en els signes del pa i del vi consagrats, és objecte de celebració litúrgica, per reproduir i commemorar la seva mort i la seva resurrecció. L’Eucaristia, doncs, recorda, alimenta i compromet.

El pa sempre es posa a taula per partir-lo, repartir-lo i compartir-lo. Per això, com sempre ha ensenyat l’Església, no es pot separar el sagrament de l’Eucaristia del sagrament de la caritat. I per això, en aquesta solemnitat del Corpus, fem una col-lecta per Càritas, sobre tot en uns moments en que tanta gent necessita ajuda. Combreguem per a convertir-nos en pa per als altres. Una bona celebració de l’Eucaristia es qualifica sempre pel grau de compromís que arrenca entre els seus assistents.

Manel Simó.

Homilia diumenge 10 de juny 2012.

Corpus Christi, festa popular a Sitges.

La festa del Corpus és, com diu la tradició, una de les tres festes més solemnes de l’any, juntament amb Nadal i la Pasqua. Com diu la dita castellana, "Tres jueves hay en el año que relucen más que el Sol, Jueves Santo, Corpus Christi y la Ascensión". Des dels temps antics és costum que el veïnat encatifés el sòl per fer-lo més transitable, amb boga, joncs i pinassa. Aquest festivitat va ser declarada primera Festa d’Interès Artístic Nacional i després també Festa d’Interès Turístic Nacional.