lunes, 26 de agosto de 2013

Diumenge vint-i-u 25 d'agost 2013

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat
n. 356 - 25 d’agost 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com



Diumenge vint-i-un durant l’any – Cicle C
¿Qè vol dir la porta estreta?

Reflexió dominical:
L’evangeli d’avui ens presenta, en primer lloc, una inquietud formulada en forma de pregunta. Les persones humanes necessitem seguretats, i més quan ens enfrontem amb situacions que semblen depassar les nostres possibilitats reals. Per això, un li demana a Jesús, ¿són pocs els qui se salven?
Però el gran perill d’aquest tipus d’interrogants és autocrear-se una resposta favorable. Com si un es digués, això no ho pregunto tant per mi, que estic en el bon camí, sinó per tants altres que els veig lluny de la salvació...
Per això Jesús surt al pas de qualsevol tipus de falsa il·lusió, i respon amb unes dures paraules que alerten sobre quin és el camí vertader cap la salvació: mireu d’entrar per la porta estreta...
Aquest és el nucli central de l’evangeli d’avui, però caldrà interpretar molt bé aquestes paraules.
¿La porta estreta vol dir un cristianisme tenebrós, amenaçador i angoixant, o un moralisme rígid i deshumanitzat, com a vegades s’ha volgut interpretar?
Recordem unes altres paraules de Jesús: Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran (Joan 10,9) Per tant, ja tenim una bona pista: entrar per la porta estreta serà intentar viure com Ell, és a dir, respondre amb amor i fidelitat al projecte de Déu, sabent sempre que Crist continua sent una porta oberta al perdó dels nostres errors.
Quan Jesús exhorta, doncs, a entrar per la porta estreta ens està advertint sobre un fet que es dóna també en qualsevol altra realitat de la vida: l’esforç i la disciplina són totalment necessaris per aconseguir quelcom.
Avui vivim en una societat on hi ha una gran tendència a confondre felicitat amb facilitat, i aquesta il·lusió ens porta a moltes insatisfaccions.
La frase final del text, són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers és un seriós advertiment per no fer-se falses il·lusions. Viure d’imatges i aparences no és el mateix que viure de manera efectiva i compromesa l’amor a Déu, projectat en l’amor als altres.
Avui les falses màscares són un fet massa freqüent al nostre voltant.  De ben segur, per exemple, que no hi mancarà qui en escoltar les paraules de Jesús sobre la porta estreta acusi el cristianisme d’intolerant i poc permissiu, però ¿com pot  parlar així una societat que entén aquesta tolerància com el cinisme i la indiferència davant qualsevol valor, o una hipòcrita tolerància  que manté la xenofòbia i la burla davant qualsevol expressió religiosa?  

Compromís de la setmana?: Plantejar-me la pregunta ¿què és i què significa per a mi entrar per la porta estreta?
Manel Simó
La Puntilla
     Sabiduría africana
Desde que en los crucigramas es más frecuente la aparición de proverbios de distintos lugares  del mundo, me ha interesado un poco más la sabiduría popular de los continentes emergentes, y no cabe duda, por ejemplo, de que África es uno de ellos.
Así pues, en esta Puntilla, me dispongo a ofrecer tres máximas de distintos lugares de África que me han llamado especialmente la atención por su gran intuición y por su especial aplicación en esta vieja Europa nuestra.
1) Dicen, por ejemplo, en el Congo: – Las huellas de las personas que caminan juntas nunca se borran.
¡Qué buena lección para quienes seguimos empeñados a veces en mantener un insoportable y feroz individualismo, y nos mostramos  incapaces de buscar la eficacia de una comunidad compartida!
2) Afirman en Kenia: – Quien hace preguntas no es tonto, sino el más listo
Habrá que aprender la lección. La curiosidad, además de ser el principio de la sabiduría, es el reconocimiento de nuestras limitaciones. A la verdad sólo nos aproximaremos preguntando.
3) Y se lee en Etiopía: – Una tormenta de arena pasa, las estrellas permanecen.
Nosotros decimos que nuestras estrellas lucen en el cielo de nuestra fe, pero demostramos  frecuentemente que estamos demasiado cegados por las tormentas de arena de nuestra vida cotidiana.
      Habrá que seguir aprendiendo de la sabia filosofía africana.




COMUNITAT VIVA

La semana
Bautizo: El próximo sábado recibirá el sacramento del bautismo en nuestra Parroquia el niño Sergio Guiot López. Enhorabuena a sus padres, y bienvenido a la fe y a la Iglesia.

Intención de oración en la Misa:
         Sábado, día 31, a las 8 de la tarde: Carmen Ruiz (+), fallecida el mes de julio pasado. Era atendida por el grupo de Pastral de la salud.

Bodas de oro: El próximo domingo, día 1, en la misa de 12, darán gracias a Dios por sus cincuenta años de matrimonio, Carmen Linares Ortega y Jaume Tutusaus Suelve. Felicidades, y por muchos años más.

En el mes de septiembre, que empieza ya el próximo domingo, los horarios vuelven a la normalidad. Los viernes habrá Misa a las 8 de la tarde, y los viernes, el despacho será de 5,30 a 7,15.

Cambio de hora de la Misa, el domingo día 8 de septiembre
         Como el 8 de septiembre, fiesta de la Mare de Déu de Sales, es la fiesta mayor de Viladecans, y la Misa solemne concelebrada será a las 12 en sant Joan, aquel día en nuestra Parroquia la misa de domingo será a las 10 de la mañana, además de la Misa de vigilia, el sábado 7 a las 8.

Lotería de Navidad para vender
       Aunque faltan todavía muchos días, ya disponemos de las papeletas para el sorteo de Navidad (a 5 euros cada una se juegan 4). Es el número 29.449.
Pedimos la colaboración de todos para vender papeletas, ya que, como sabéis nuestra economía va muy justa, y la ganancia que obtengamos nos irá muy bien.
Homilía del Papa Francisco el día de la Asunción.
María nos hace pensar en tres palabras: lucha, resurrección y esperanza
           
Las homilías del Papa Francisco son siempre sencillas y al alcance de todos. El pasado día de la Asunción, por ejemplo, redujo su reflexión a tres palabras clave: lucha, resurrección y esperanza.

            El pasaje del Apocalipsis, dijo, presenta la visión de la lucha entre la mujer y el dragón. La figura de la mujer, que representa a la Iglesia, aparece por una parte gloriosa y triunfante, y, por otra, con dolores. Así es en efecto la Iglesia: si en el Cielo ya participa de la gloria de su Señor, en la historia vive continuamente pruebas y desafíos. Pero María siempre nos acompaña.
           
La segunda lectura nos habla de la resurrección, que es la verdad en que se basa toda nuestra fe. Y la Asunción de María se inscribe en este misterio.
           
Y el evangelio nos ha sugerido la tercera palabra: esperanza, que es la virtud de quien ha experimentado el conflicto, pero piensa y cree en la victoria del amor. El cántico del Magnificat es el cántico del pueblo de Dios que camina esperanzado en la historia. Es el cántico de todos aquellos que afrontan la vida con la esperanza de los humildes y sencillos. Para los cristianos, donde está la cruz está la esperanza.. No nos dejemos robar la esperanza…







viernes, 16 de agosto de 2013

Diumenge vintè durant l'any

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
Diumenge vintè durant l’any – Cicle C
41 anys al servei de la comunitat
n. 355 - 18 d’agost 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com



Focs i paus
Reflexió dominical:

L’evangeli d’avui pot sorprendre, d’antuvi, per la seva radicalitat. Jesús indica que ha vingut a calar foc i que no ha vingut a portar la pau, sinó la divisió. I és clar que aquestes paraules cal precisar-les per no pensar que es troben en contradicció amb altres paraules del mateix Jesús.
És obvi, d’altra part, que hi ha focs que cremen i focs que purifiquen, focs que maten i focs que escalfen; com hi ha paus que són simple conformisme (ho va cantar Raimon molt encertadament: de vegades la pau no és més que por, de vegades la pau no és més que una buida paraula per a no dir res..), i hi ha paus que són fruit de la justícia i de la denúncia i resolució de les mentides.

¿Com cal entendre aquest foc de que parla Jesús?
El teòleg Pagola ho defineix així: és el foc que crema en el nostre interior, i que ens fa sentir passió per Déu i compassió pels qui sofreixen.
És, per tant,  una força de transformació, un impuls permanent per fer el bé en favor dels altres. Els apòstols, el dia de la Pentecosta, reberen l’Esperit en forma de llengües de foc, i va ser aquest foc el que els dispersà per tot el món a predicar l’evangeli de Jesús, superant i vencent tots els obstacles, fins a donar la pròpia vida.
Necessitem un foc nou que transformi una societat esclavitzada per la competitivitat, el consumisme, l’enfrontament, l’engany i la corrupció. El cristianisme no pot ser una religió instal·lada en el desordre establert.

Aquesta tasca, però, no és fàcil, i comporta situacions conflictives, molt sovint, fins i tot, en el si de la pròpia família. I aquí s’escauen les paraules de Jesús dient que no ha vingut a portar una pau còmoda, sinó una divisió sorgida de la defensa dels propis interessos individualistes de cada u dels membres de la família. (Paraules que també poden aplicar-se a la situació de moltes comunitats cristianes).

El gran error de molts cristians i cristianes ha estat  considerar el cristianisme com a una ideología, i no com a una força transformadora de l’ésser humà i de la societat.
Avui la gent no necessita discussions doctrinals, sinó testimonis vius i exemplars de les dimensions que aporta a la felicitat una persona de fe

Compromís de la setmana: Començar a pensar en una bona planificació dels objectius a aconseguir el proper curs, com a persona, com a cristià / cristiana, i com a membre d’una comunitat parroquial.
Manel Simó



 La Puntilla
             Dialogar
Su afirmación no podía ser más pesimista:
el diálogo ha sido sustituido por el grito…
 Le pregunté cómo y por qué había llegado a esta conclusión, y su argumentación fue contundente:
–Sólo tiene que ver el permanente espectáculo que ofrecen las televisiones cuando nos presentan un programa de debate.
En principio cabría pensar que los convocados son personas que saben hablar de lo que opinan, pero, sobre todo, que saben escuchar lo que opinan los demás Pues no.
Los conductores de los programas se las ven y se las desean para dirigir el cotarro. Nadie escucha a nadie, todos se pisan unos a otros, y no hay quien se entienda.
¿Comprende ahora por qué le digo que el diálogo ha sido sustituido por los gritos y las intemperancias?

Tuve que darle la razón, lamentando, además, que esto no sucede  solamente en las pantallas de  televisión, sino también en la vida cotidiana.
Son demasiadas, y cada vez más, las personas a las que se les hinchan las venas y la boca, y pretenden tener más razón cuanto más gritan. Es aquello tan repetido de que quien no tiene la fuerza de la razón, pretende tener la razón de la fuerza.
Es preciso, pues, recuperar el verdadero diálogo, la palabra a través, sin interferencias ni falsas trampas. Necesitamos recuperar la fe en la palabra compartida.
Al menos, como dijo el poeta, que en medio de la crisis y las dificultades nos siga quedando la palabra, que no es lo mismo que los gritos.




COMUNITAT VIVA
Movimiento económico durante el mes de julio de 2013
Entradas
Cuotas y aportación a los buzones………………………………………………………….538, 41 euros
Velas……………………………………………………………………………………….. 200, 15
Bautizo……………………………………………………………………………………...   35
– APORTACIÓN DEL OBISPADO para pagar comunidades de propietarios…………     2.052
TOTAL……………………………………………………………………………………  2.825, 56 euros

Salidas
Cuota mensual al obispado (este mes nos aumentó la cuota, pero volveremos a la de antes)….338, 37 €
– Gastos de comunidades de propietarios…………………………………………………………607, 02
– Déficit en la celebración de santa María Magdalena (diferencia entres ingresos y gastos)…… 160
– Luz……………………………………………………………………………………………    341
Teléfono………………………………………………………………………………..   48, 53
– Agua……………………………………………………………………………………   95, 62
Publicaciones………………………………………………………………………….    50
Tasas municipales……………………………………………………………………..    10, 06
– Mantenimiento……………………………………………………………………………….    175
TOTAL…………………………………………………………………………………………1.825, 06 €

Para la capilla del Santísimo se han recaudado ya  1323 euros.

Hay Lotería de Navidad para vender
       Aunque faltan todavía muchos días, disponemos ya de las papeletas para el sorteo de Navidad (a 5 euros cada una se juegan 4). Es el número 29.449.
Pedimos la colaboración de todos para vender papeletas, ya que la ganancia que obtengamos nos irá muy bien para pagar gastos y mejorar cosas.

RECORDAD QUE DURANTE EL MES DE AGOSTO EL DESPACHO PARROQUIAL ESTA ABIERTO LOS VIERNES, DE 6 A 7 DE LA TARDE.

CONSIGNAS DE VIDA PARA UNAS BUENAS VACACIONES
Para unos las vacaciones ya habrán pasado, otros no las tendrán, pero algunos todavía las estarán disfrutando ahora, o las harán próximamente. Sea como sea, no las desperdiciemos.

Va
VIVIR
       ALEGRES
Rehacer las fuerzas del cuerpo y del espíritu. La salud espiritual es tan importante o más que la corporal.
Y estar alegres, para sembrar paz y alegría a nuestro alrededor
ca
CONTEMPLAR
Y ADMIRAR
Dedicar tiempo para contemplar y admirar la naturaleza, obra de la mano de Dios. Comprometernos a cuidarla para los que vendrán después de nosotros.
ci
COMPARTIR
INQUIETUDES
Las vacaciones son una buena ocasión para implicarnos en tareas comunes que tengan como objetivo conseguir las mismas inquietudes que tenemos nosotros. Es tiempo de unir fuerzas.
o
OFRECERSE
Y
Ponerse a disposición allí donde podamos colaborar en ayudar a alguien, o a mitigar algún problema, especialmente si atañe a las personas más débiles u olvidadas.
nes


NO PERDER LA OCASIÓN
Las vacaciones son para nosotros un privilegio, una ocasión para crecer interiormente y una manera de atesorar fuerzas para afrontar un nuevo curso. Ojalá que no perdamos esta ocasión.








miércoles, 14 de agosto de 2013

Reflexió sobre l'Assumpció de Maria, 15 d'agost de 2013



          La solemnitat de l’Assumpció de Maria, darrera veritat de fe definida pel Papa Pius XII l’1 de novembre de 1950, ens dóna ocasió, una vegada més, per a contemplar en Maria el que serà també el nostre propi destí, i, alhora, reflexionar una mica sobre la seva figura.
        La festa d’avui és, pròpiament, una festa teològica. Si la mort va ser fruit del pecat i Maria fou concebuda sense pecat, la mort no la podia afectar. I per això, l’Església va començar a celebrar la dormició de Maria, i no pròpiament la seva mort. La seva estada en aquesta terra, però, va acabar, i per això es diu que fou assumpta al cel, igual que tots nosaltres confiem que la nostra vida, quan deixem aquí el cos humà, continuarà en el cel nou i la terra nova. Maria és per a nosaltres la icona del nostre destí.
           D’altra part, Maria és, per als cristians i cristianes un model a seguir.
         És cert que en el catolicisme popular, la figura de Maria s’ha pensat sovint com la mare fecunda, la mare dolorosa, o la puríssima o immaculada. Però a rel del Concili Vaticà II, és valoren molt més en Maria altres virtuts més properes com la seva fe en la Paraula, la seva disponibilitat davant Déu i la seva proximitat als febles i pobres. És la Maria, mare de l’Església, que va proclamar el Papa Pau VIè.
        Per això, en aquesta festa de la Mare de Déu d’agost, us convido a fer-nos una pregunta i intentar cercar la seva resposta: ¿què pot oferir avui la figura de Maria als homes i dones del nostre temps?
           A la llum de la pregària del Magníficat i d’alguns altres textos de l’evangeli, us ofereixo aquestes quatre consideracions:
1.       Maria és una crítica a l’home-dona sense entitat pròpia, incapaços de valorar-se en la seva justa mesura: el Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa... i el meu esperit celebra Déu que em salva. La nostra febles humana es repenja en la força de Déu que ens estima.
2.       La pregària de Maria és una crítica i alhora una esperança per l’home-dona esclavitzats i explotats per la injustícia de la vida; i una denúncia per aquells preocupats només pels béns materials i el poder: la meva ànima magnifica el Senyor perquè ha derrocat els poderosos i ha exalçat els humils. Omple de bens els pobres i els rics se’n tornen sense res...
3.      Maria és també una crítica a l’home-dona superficials, sense arrels, sense interioritat: ella meditava totes les coses en el seu cor. L’ésser d’una persona es cova des de la interioritat.
4.  I Maria és, finalment, una crítica a l’home-dona inconstants i incoherents, que fugen de les adversitats. Ella no va defugir els dolors ni les contrarietats: va ser present al peu de la creu fins al final.

Full informatiu número 354, diumenge 11 d'agost de 2013

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat
n. 354 - 11 d’agost 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com



Diumenge dinovè durant l’any – Cicle C

Les llànties enceses

Reflexió dominical:

L’evangeli d’avui continua el del diumenge passat. El text acabava exhortant-nos a fer-nos rics als ulls de Déu, i no pas només acumular béns materials que no poden assegurar la vida.
En el paràgraf d’avui, Jesús continua amb el mateix tema i diu als deixebles que treballin per fer-se un tresor al cel, perquè allà on tinguin el tresor hi tindran el seu cor, és a dir, els seus afanys, les seves inquietuds i el seu projecte de vida.
En definitiva, l’evangeli d’avui ens presenta dues grans idees:

1.- en una societat com la nostra, on el que sembla més important són els diners i la propietat, perquè donen poder, seguretat, honor i benestar, Jesús proposa una manera alternativa de viure, en la que l’austeritat i el compartir els béns siguin una font de felicitat diferent, però més autèntica i duradora..
                  La primera actitud deshumanitza i esclavitza, mentre que qui descobreix l’alternativa de Jesús s’humanitza, se sent molt més lliure, i respon de veritat al projecte de Déu.
               
2.- tot això, però, és difícil de veure i de viure, perquè l’entorn on vivim ens ha fet caure en la indiferència i en la passivitat. Som esclaus d’una societat adormida.
I per això, la segona idea que ens transmet Jesús, a l’evangeli d’avui, és la necessitat de estar sempre atents i vigilants, per no caure en una vida buida i rutinària.

                ¿I com podrem despertar i sortir de la nostra letargia?
               
Als evangelis trobem sovint paràboles i crides a mantenir viva la nostra responsabilitat, i avui hem escoltat, concretament, una exhortació:  estigueu a punt amb les llànties enceses.
Amb una imatge molt expressiva, Jesús ens anima a mantenir la la nostra casa il·luminada i el nostre interior despert.
 Nosaltres i les nostres comunitats necessitem mantenir viva, de manera lúcida i responsable, la nostra fidelitat al pensament i al projecte que Jesús ens proposà sobre l’ús dels béns materials.

Compromís d’aquesta setmana: Dedicar una estona de reflexió sobre si la nostra vida, en relació amb els béns materials, és, de veritat, una vida austera i compartida
Manel Simó

La Puntilla

 ¿Y nosotros?

Algunas personas me sugieren que hable más, en mis comentarios, sobre el Papa Francisco.
¿Qué piensa de su viaje a Brasil? ¿Cómo lo valora?
– ¿Usted cree que le van a dejar hacer todo lo que se propone?
– ¿No cree que hay el peligro de que le maten?

Pues hoy voy a hablar del Papa. Pero no para responder a estas y otras preguntas  sino para exponer un tema que me preocupa.
Observo que a raíz del estilo y los gestos de este Papa, se han multiplicado quienes están dispuestos a exigirle que haga lo que ellos no hacen, o que renueve la Iglesia tal como ellos la piensan, sin caer en la cuenta de que ellos también son Iglesia.
Pondré algunos ejemplos.
Personas, por ejemplo, que confiesan estar muy lejos de la fe y de la Iglesia exigen que el Papa modele una Iglesia de acuerdo con sus ideologías, y no de acuerdo con el evangelio en el que ellos no creen.
Recientemente, un político escribía un artículo para decirle al Papa cómo tiene que elegir los obispos. ¿Se ha preocupado él por luchar en su partido sobre la manera de elegir los que son promovidos para ocupar cargos públicos?
Y en cuanto a los que nos decimos cristianos más comprometidos, ¿en que estamos dispuestos a colaborar para que las cosas cambien en nuestras Iglesias y comunidades locales?
            Cuidado con el fariseísmo.


COMUNITAT VIVA

La semana

La semana que hoy empieza nos trae la tradicional fiesta de la Mare de Déu d’agost, , es decir, la Asunción de María.

Día 14, miércoles, a las 8 de la tarda, Misa de vigilia
Día 15, jueves, a las 12, Misa

Felicidades a todas las personas que celebran este día su onomástica, porque llevan el nombre hebreo de María en sus distintas versiones.


SE SUSPENDE EL POSIBLE EL VIAJE A ROMA

Pese a la ilusión que tenían algunas personas, el viaje previsto a Roma no será posible porque no ha salido el número necesario de personas. Otra vez será.

Ya tenemos Lotería de Navidad para vender

      Aunque faltan todavía muchos días, ya disponemos de las papeletas para el sorteo de Navidad (a 5 euros cada una se juegan 4)
         Es el número 29.449.
Pedimos la colaboración de todos para vender papeletas, ya que, como sabéis nuestra economía va muy justa, y la ganancia que obtengamos nos irá muy bien.

RECORDAD QUE DURANTE EL MES DE AGOSTO EL DESPACHO PARROQUIAL ES LOS VIERNES, DE 6 A 7 DE LA TARDE.


A la Asunción de María - Poema de Gerardo Diego

¿A dónde va, cuando se va, la llama?
¿A dónde va, cuando se va, la rosa?
¿Qué regazo, qué esfera deleitosa,
qué amor del Padre la alza y la reclama?

Esta vez, como aquélla, aunque distinto;
el Hijo ascendió al Padre en pura flecha.
Hoy va la Madre al Hijo, va derecha,
al Uno y Trino, al trono en su recinto.

Por eso el aire, el cielo, rasga, horada,
profundiza en columna que no cesa,
se nos va, se nos pierde, pincelada
de espuma azul en el azul sorpresa.

No se nos pierde, no; se va y se queda.
Coronada de cielos, tierra añora
y baja en descensión de Mediadora,
rampa de amor, dulcísima vereda.










lunes, 5 de agosto de 2013

FULL INFORMATIU - n. 353 - 4 d’agost 2013

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat
n. 353 - 4 d’agost 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com



Diumenge divuitè durant l’any – Cicle C
La pobresa de la cobdicia

Reflexió dominical:
La paràbola que ens presenta l’evangeli d’avui és de plena actualitat.
Perquè crec que tots estem ben convençuts que la causa més profunda de la  terrible crisi econòmica que estem patint és la nefasta cobdícia humana.
Doncs bé, Jesús,  gran pedagog i psicòleg, va viure en el seu temps una situació semblant, davant la qual es va pronunciar clarament.
Jesús, efectivament, va conèixer també a la Galilea una profunda crisi socioeconòmica, en la que mentre els pagesos es quedaven sense terres, el terratinents construïen cada cop sitges i graners més grans per guardar els seus guanys.
I d’aquí vé el contingut de la paràbola que escoltem avui a la litúrgia.
Un terratinent es fa ric i pren una decisió d’home poderós: gaudirà només ell per sempre més d’aquella inesperada collita: Podrà reposar, menjar, beure i divertir-se... És,  però, un insensat, perquè morirà aquella mateixa nit sense gaudir dels seus béns. 

¿No veiem, en aquesta situació, el mateix que els està passant a moltes persones que s’han enriquit amb especulacions financeres  i abusives, s’han despreocupat plenament dels altres, i pensen que d’aquesta manera tenen ja el seu futur assegurat?

Jesús, ahir i avui, desemmascara aquesta situació.
La vida del ric de la paràbola sembla un triomf, però és un fracàs. És la pobresa de la riquesa. Aquell ric no s’adona que acumular, no augmenta necessàriament la seguretat del futur. Es disposa a engrandir els graners, però és incapaç d’engrandir l’horitzó de la seva vida. En una vida pensada només per acaparar, ¿què hi ha d’humà?

Si volem contribuir a la solució de l’actual crisi econòmica, que està afectant a tanta gent, hem de posar-nos les piles i pensar en la insensatesa de la nostra insolidaritat. Hem de viure més austerament i hem de compartir més el nostre benestar.
Hi ha una profunda contradicció entre l’esperit que anima el capitalisme i el que anima el projecte de vida dissenyat per Jesús. Avui el pensament del ric de la paràbola “reposa, menja, beu i diverteix-te” s’ha canviat per “consumeix, ves a la moda, gaudeix a tope i cadascú que s’apanyi”., però hem de canviar moltes coses. 

Compromís d’aquesta setmana: Evitar alguna despesa innecessària
.
Manel Simó
La Puntilla
             Razonar
Alguien me explicó, en una ocasión, que las dos primeras palabras catalanas que aprendían los emigrantes venidos sobre todo  del sur eran barreja (esa mezcla de aguardiente y vino que se metían entre pecho y espalda muchos trabajadores antes de ir a trabajar) y plegar. Que cuando volvían de visita a sus lugares de origen y explicaban que ellos plegaban  a las 5 de la tarde, los lugareños se preguntaban que andarían plegando los catalanes a aquella hora.
Ya se sabe, las cosas del idioma…
Sin embargo, otra persona me explicó también un día que la palabra que más admiraba y le gustaba de nuestro idioma era la palabra enraonar.
Y es que vosotros los catalanes a la conversación le llamáis raciocinio, intercambio de razones, que eso es lo que decís con la palabra en-raonar...
La verdad es que esta observación la he considerado siempre muy útil. Porque muchas veces hablamos por hablar, o nos vemos invadidos por sentimientos partidistas: utilizamos prejuicios en lugar de argumentos, o pretendemos imponer la razón de la fuerza, en lugar de la fuerza de la razón.
Enraonar, pues, es una magnífica palabra catalana, definida como examinar o discutir algo en una conversación; y también hablar alternativamente dos o más personas entre ellas…
Necesitamos, sin duda, hablar menos y enraonar una mica més…


COMUNITAT VIVA

HOY, PRIMER DOMINGO DE MES, 
COLABORACIÓN ECONÓMICA A LA PARROQUIA
Tal como se indicaba el domingo pasado, es muy importante que intentemos mejorar nuestra economía; y la mejor manera de hacerlo es mediante una aportación mensual, el primer domingo de mes, de una cuota familiar con que cada uno, o cada familia
 pueda buenamente contribuir.

Despacho parroquial
Durante el mes de agosto, los viernes días 9, 16, 23 i 30, el horario del Despacho Parroquial será de 6 a 7,15 de la tarde.

Viaje a Roma
       En la segunda semana de agosto hay que decidir si se hace o no el viaje a Roma. Sólo se puede hacer si se ocupan 20 plazas. De momento sólo hay ocho o nueve personas que han manifestado su deseo de ir.

Cerámica de recuerdo de los 40 años
         Aún quedan algunas cerámicas de recuerdo de los 40 años de la Parroquia. Se venden en la sacristía al precio de 5 euros.

Pensamientos para el verano

1.     La felicidad consiste en apreciar lo que tienes, y no desear en exceso lo que no tienes (Tolstoi)

2.     El signo más evidente de que se ha encontrado la verdad es la paz interior (Amado Nervo)

3.     Locura es hacer lo mismo una y otra vez, y esperar resultados diferentes (Einstein)

4.     Mi conciencia tiene para mí más peso que la opinión de todo el mundo (Cicerón)


5.     La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar, y alguna cosa que esperar (Chalmers)