Dolors
Iborra Coromines, Religiosa Vedruna.
Malleu el 17 de març 1931// Viladecans el 26 d’abril
de 2016.
Que
puc dir de Tu Dolors?, ahir en el tanatori ple de persones estimades tothom
parlava de TU, de les coses bones, d’anècdotes, de fets, del teu saber estar,
dels teus silencis..... en aquest moments ens recordem de les histories
viscudes.
M’agradaria
explicar una mica la meva historia amb TU.
Ens
vam conèixer l’any 1986 a l’hospital de Sant Llorens de Viladecans, jo una
simple infermera que venia traslladada de l’hospital de Bellvitge, un hospital
gran i universitari, arribo a l’hospital de Sant Llorens i em trobo en un
‘hospital petit i em diuen que hi ha una comunitat “religiosa” que i viu... “Mare
de Déu santíssima” on e anat a parar????, jo “que NO crec amb les religioses”... i menis dintre dels hospitals....
Dolors
TU vas veure que dintre de mi hi havia molta feina a fer. TU em la teva
senzillesa i observant, vas anar
treballant molt poc a poc a aquesta personeta que anava i anava fent.
Gracies
DOLORS per la feina d’acolliment, recolzament,.... que has anat fet en aquets
30 anys amb la meva persona i amb la meva família.
El
dia abans de la festa de la NOSTRA Mare de Déu de Montserrat, la Mare que tant
estimaves i dient el se nom vas MARXAR per està al seu costat, i ahir dia de la seva festa vas estar
acompanyada per moltes i moltes persones que t’estimaven, religioses, metges,
infermeres, auxiliars, cuidadores,... tots volien dir-te: Dolors GRACIES, demà
no podrem venir a dir-te adéu perquè TU ja saps que el personal de un hospital
No pot faltar en els seus llocs de treball, però TU saps que NO et diem adéu TU
sempre estaràs entre aquets passadissos d’aquest hospital que tant estimaves i
el que tant as treballat per l’amor a les persones i l’amor al Senyor.
Estimada
Dolors ens has passat el “testimoni” perquè el fem corre per aquest camí tant i
tant llarg, Dolors esperem fer-ho com TU ens has ensenyat.
GRACIES,
T’ESTIMEM.
Carme
Reguant.
Conclusions d’una enquesta
L’any
2015 les Parròquies de Viladecans, i també la de sant Climent de Llobregat, van
passar una enquesta amb nou preguntes, per captar l’opinió de les persones al
voltant de la tasca que realitzen, i també sobre la seva opinió i actitud
davant l’Església i la fe.
Cal a
dir que el nombre d’enquestes recollides no va ser massa nombrós, ja que només
van respondre 289 persones, i una gran part d’aquestes no responien totes les
preguntes.
Avaluades
totes les respostes, es poden desprendre aquestes conclusions:
1) L’àmbit d’edat majoritari entre les persones que
respongueren va ser el de la franja dels 26 als 46 anys. La participació dels
menors de 25 anys va ser molt minsa, per la qual cosa no es pot dir que aquesta
enquesta reflecteixi l’opinió dels joves.
2) Més del 50 per cent de les respostes obtingudes van
ser de persones que, d’una o altra manera, participen de les parròquies
3) Sobre la parròquia en la que hi participen, la
valoració és positiva, bona, i per alguns molt bona. Hi ha, amb tot,
persones que indiquen alguns matisos a considerar: la poca assistència, massa gent gran i poca joventut; el desig que hi
hagi més grups de pregària, més caliu de comunitat, més contacta amb la gent...
I entre les persones que manifesten algunes opinions negatives: celebracions poc engrescadores, Església
polititzada, rutina i tradició...
4) La pregunta més oberta de l’enquesta es referia no
només a la relació amb les Parròquies, sinó també a l’opinió i l’actitud davant
la fe i l’Església en general. De les 289 respostes, només gairebé la meitat
(un 44,98 per cent) indicaven algunes causes concretes que es resumien en: no
anem a l’Església per manca de temps; per
motius de treball laboral o familiar, perquè som grans; per manca de fe; perquè
som creients, però no practicants; no m’agraden les celebracions; i també
per motius més generals: l’Església està
aliada amb el poder; l’Església a Catalunya és clarament independentista, els
capellans no són creïbles, etc.
5) Es preguntava també en quines coses pensaven els
enquestats que la Parròquia els podria atendre. Evidentment van aportar quelcom
les persones que normalment anaven a les parròquies. I entre les respostes
sobresortien aquests desigs: acompanyament
espiritual de tot tipus; una acció social d’ajuda als necessitats (es
valorava molt l’acció de Càritas); contribuir
a l’enfortiment del teixit social i comunitari, organitzant també actes de
tipus cultural; i es demanava més
acompanyament als matrimonis, als joves i als nens...
6) Una altra pregunta per completar l’anterior era si
volien que les parròquies fessin quelcom que no s’estava fent. En aquesta pregunta hi va haver molta
abstenció. Algunes respostes reforçaven el desig de que les parròquies atenguessin els més necessitats, i entre
les 71 persones que sí que indicaven coses concretes (encara que molt
disperses), sobresortien tres coses: més
comunicació i més informació del que es fa a les parròquies; més activitats de
caire cívic i cultural (concerts, excursions, festes, etc.); més activitats per a nens i joves..I no
hi mancaven algunes originalitats: més
processons, més confessionaris, serveis gratuïts, més música i flors a les
celebracions, que les parròquies es mantinguin sempre obertes... Un desig
més seriós apuntava a establir relacions
amb les altres confessions cristianes no catòliques, i relacions amicals amb
els musulmans...
7) Encara hi havia a l’enquesta una altra pregunta
perquè es donessin idees que ajudessin que l’Església pogués realitzar una
millor tasca a Viladecans. Més del 50
per cent de les respostes no es van pronunciar, i entre les 120 persones que sí
van aportar suggeriments, aquests es poden sintetitzar en tres blocs: 1) necessitat
d’una acció social amb el més necessitats; 2) més atenció i dedicació als nens,
als joves i a les famílies; i 3) insistència de més informació i comunicació
entre les parròquies, i de la necessitat de participar en associacions cíviques
i culturals de la ciutat.
8) L’enquesta es tancava amb la possibilitat d’exposar
quelcom que l’haguessin preguntat a l’enquestat. I aquesta va ser la pregunta
que menys respostes va obtenir, ja que un 83 per cent s’abstingueren de
respondre. Entre les persones que respongueren fou per demanar una Església més humil, més acollidora, més
propera a la gent, més present a la societat i més comunicativa de la seva
tasca.
