PARRÒQUIES DESANTA MARIA MAGDALENA
I DE
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS.
27/06/2021.
Diumenge XIII, del Temps ordinari.
Incluso cuando todo parece oscuro, como en estos meses de pandemia, el Señor sigue enviando ángeles para consolar nuestra soledad y repetirnos: Yo estoy contigo todos los días.
Papa Francesc.
SAN PEDRO Y SAN PABLO 29 de Julio
Su nombre era Simón, aunque más tarde Jesús lo llamó Pedro. Nació en Betsaida, vivía en Cafarnaún y era pescador en el lago de Tiberíades. El Maestro lo invitó a seguirlo junto a su hermano Andrés, y con Santiago y Juan los hizo testigos de grandes hechos: la resurrección de la hija de Jairo, la transfiguración, la agonía en el huerto de los olivos.
eces impulsivo. A menudo habla y actúa en nombre de los apóstoles, no duda en pedir explicaciones y aclaraciones a Jesús acerca de la predicación o las parábolas, lo interroga sobre diferentes temas. Y es el primero en responder cuando el Maestro se dirige a los Doce. “¿También ustedes quieren marcharse?”, les pregunta, tras hablar en la sinagoga de Cafarnaún suscitando desconcierto incluso entre sus discípulos, muchos de los cuales deciden dejarlo. “Señor —contesta Simón Pedro—, ¿a quién iremos? Tú tienes palabras de vida eterna. Y nosotros hemos creído, y sabemos que Tú eres el Santo de Dios.”
La confesión de fe
En Cesarea de Filipo, Jesús pregunta a los suyos: “Y ustedes, ¿quién dicen que soy yo?”. Simón Pedro responde: “Tú eres el Cristo, el Hijo del Dios viviente”. (Mt 16,16). Y Jesús afirma: “Yo te digo que tú eres Pedro, y sobre esta piedra edificaré mi iglesia, y las puertas del reino de la muerte no prevalecerán contra ella. Te daré las llaves del reino de los cielos; todo lo que ates en la tierra quedará atado en el cielo, y todo lo que desates en la tierra quedará desatado en el cielo.” (Mt 16,18-19).
Este es el encargo que recibe Pedro: gobernar la Iglesia. Los Evangelios revelan que Jesús escoge a un pescador sin instrucción para gobernar su Iglesia. Se trata de un hombre que a veces no ve la voluntad de Dios, es instintivo: Pedro protesta cuando Jesús revela su cercana Pasión; quiere evitar el momento del lavatorio de los pies en la última cena, no acepta ese gesto tan humilde del Maestro; niega tres veces que conoce a Jesús tras su arresto.
No obstante, los apóstoles reconocen la misión que Jesús le confirió, de modo que es Pedro quien está al frente de ellos y toma diversas iniciativas. La mañana de la Pascua, al ser informado por María Magdalena de la desaparición del cuerpo del Maestro, corre a verificar lo sucedido junto a otro discípulo quien, a pesar de que llega primero, espera a Pedro y le cede el paso para que entre en el sepulcro antes que él.
La misión de Pedro
Después de la resurrección de Jesús, los apóstoles se reunen en el cenáculo, donde a veces se presenta el Maestro. Cada uno regresa a su propia vida cotidiana, y Pedro retoma su barca y sus redes. Y justo después de una noche en que estaba pescando, el Maestro se le aparece de nuevo, le pide que apaciente sus corderos y le predice con qué muerte glorificará a Dios (Jn 21, 3-19).
Después de la ascensión del Señor, Pedro es el punto de referencia de los apóstoles y de los primeros seguidores de Cristo. Comienza a hablar en público, a predicar y a hacer curaciones. El Sinedrio lo arresta y lo libera varias veces. Toma conciencia de la autoridad con la que habla y del entusiasmo de la gente a su alrededor. El número de los primeros cristianos aumenta poco a poco.
Pedro comienza a viajar de ciudad en ciudad anunciando la Buena Nueva. Regresa a menudo a Jerusalén, y es allí donde un día Pablo se presenta ante él y ante los otros apóstoles, dándoles testimonio de su conversión. A partir de entonces Pedro y Pablo viajan por caminos distintos, aunque se encuentran en Jerusalén. Pedro se confronta con Pablo muchas veces, acepta sus observaciones y consideraciones, y discuten sobre cómo orientar la Iglesia naciente. Por último los dos apóstoles llegan a Roma.
Obispo de Roma
Pedro refuerza la comunidad cristiana de Roma, de la que es guía. Durante la persecución de Nerón, es hecho prisionero y luego crucificado cabeza abajo -como solicita él mismo porque no se siente digno de morir del mismo modo que el Señor-. Pablo, condenado a muerte por el Tribunal romano, será decapitado.
Según la tradición, el martirio de ambos ocurre el mismo día, el 29 de junio del año 67. Pedro muere en el circo de Nerón, en la colina del Vaticano, y Pablo en la vía Ostipense. Sobre sus tumbas surgen las Basílicas de San Pedro y San Pablo extramuros.
PELEGRINATGE VIRTUAL A LUORDES, PEL NOSTRE TERRITORI.
Amb l’arribada de l’estiu i en l’entrada a la
tardor, cada any l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes ha anat
organitzant els pelegrinatges on hi participen les Diòcesis catalanes,
acompanyant-hi els malalts que atenen, gràcies a l’ajuda d’un gran equip de
voluntariat.
Degut a les restriccions motivades per la pandèmia del Covid19 ni aquest any, ni l’any passat, ha estat possible organitzar aquests pelegrinatge, però les Hospitalitats de Lourdes, de la Província Eclesiàstica de Barcelona, constituïda pels bisbats de, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Barcelona, ens ofereixen la possibilitat d’unir-nos a Santa Maria, en un pelegrinatge participatiu, del divendres 25 al diumenge 27 de juny, reproduint els actes més característiques dels pelegrinatges al Santuari de Lourdes, que es faran en diversos indrets de les tres diòcesis.
Coincidint amb aquest pelegrinatge s’exhorta a tot el voluntariat i socis de l’Hospitalitat a compartir una estona amb les persones malaltes o discapacitades, que participen en els pelegrinatges, potenciant el vincle d’amistat i d’acompanyament. Aquesta activitat tindrà el seu punt fort el dissabte 26, al migdia, mitjançant les xarxes socials on s’hi farà patent aquest esperit de Lourdes.
EL PROPER SINODE DE BISBES, SERÀ PARTICIPATIU DESDE LA BASE.
«Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió», és el lema del proper sínode de bisbes, que s’iniciarà el pròxim mes d’octubre, amb una durada de tres anys, desenvolupant tres fases, la diocesana: la continental i la universal.
La primera fase, anomenada diocesana es realitzarà de l’octubre de 2021 a l’abril de 2022, té l’objectiu de portar la consulta al Poble de Déu, en un procés sinodal on hi puguin tenir la paraula totes les persones batejades. La Secretaria General del Sínode enviarà un Document preparatori, amb un qüestionari i un Vademècum, amb propostes per a fer la consulta a cada diòcesi. Això també s’enviarà als dicasteris de la Cúria romana, a les Unions de Superiors i Superiores i altres unions, a les Federacions per a la vida consagrada, als Moviments internacionals de laics, a les Universitats i Facultats de Teologia. Acabada la fase diocesana, cada diòcesi enviarà les seves aportacions a la Conferència Episcopal.
Cada bisbe ha de nomenar un responsable, o un equip diocesà, que farà de pont entre la diòcesi i la Conferència episcopal.
La segona fase, anomenada fase continental, es realitzarà entre el setembre de 2022 i el març de 2023, discernint la recopilació del primer Instrumentum Laboris que faci,. Les assemblees continentals redactaran un document final que enviaran el març de 2023 a Roma. Amb tota aquesta informació, la Secretaria General del Sínode redactarà el segon Instrumentum Laboris, abans de juny de 2023.
La tercera fase, anomenada fase universal, serà la reunió dels bisbes en la XVI Assemblea General Ordinària, el mes d’octubre de 2023 i s’hi debatran les qüestions, per tal d’elaborar-ne les conclusions.
L’EVANGELI DEL DIUMENGE (5,21-43)
En aquell temps, 21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:
–La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. 25 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:
–Qui m’ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li contestaren:
–¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d’ell i li va explicar tota la veritat. 34 Jesús li digué:
–Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
–La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
–No tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu:
–Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
40 Ells se’n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà i li diu:
–Talita, cum –que vol dir: «Noia, aixeca’t.»
42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se’n sabien avenir. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia
Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli
v Jaire, que representa l’antic Israel, s’acosta amb humilitat a Jesús perquè amb ell arriba la renovació, la vida nova pel poble de Déu: –“se li llança als peus” (22)–.
v Li demana la “imposició de mans” (23). En el Nou Testament una de les coses que significa aquest gest és el do de l’Esperit (Ac 19,6), l’alè de vida que ja trobem just en començar la història del poble de Déu (Gn 2,7).
v Jesús acompanya Jaire a casa seva (24): Déu no deixa mai el seu poble.
v La situació de partença de la dona –impura, segons la Llei, per les hemorràgies i que, per això, no pot acostar-se a ningú, ni a Déu– representa el resultat de les obres de la Llei. En el fons, la situació de partença de Jaire representa el mateix: la Llei no li dóna vida.
v La dona “havia sentit parlar de Jesús” (27). És a dir, algú li ha fet l’anunci de l’evangeli. I a ella se li ha obert l’horitzó: el vell Israel no li ha donat salut; Jesús sí que li’n pot donar (28). (Una mateixa paraula grega serveix per a designar la guarició física i la salvació.)
v Aquesta dona s’acosta a Jesús reconeixent la pròpia indigència (27). L’actitud és molt semblant a la de Jaire. Tots dos han reconegut en Jesús el qui els pot donar vida nova.
v La dona “toca” Jesús (27). I, alhora, la seva vida és tocada per Jesús: “sentí dintre d’ella que estava guarida del mal” (29).
v Després veiem que també “la nena” és tocada per Jesús: “l’agafa per la mà” (41). La noia és realment morta (39), però Déu té el domini sobre la mort i pot fer que sigui una situació només momentània, com la del qui dorm i després es desperta.
v Jesús apareix com el qui pot “aixecar” (=ressuscitar) (41) el poble que “s’està morint” (23), l’únic que pot “guarir” de debò (29).
v Davant aquest Jesús, per a rebre la salvació el que ens cal és la fe (34 i 36) i no les obres de la Llei, que no salven. Això vol dir que per acostar-se a Jesús no cal posseir cap mèrit. A Jesús no se li ha de presentar cap currículum, ni s’ha de passar cap examen per ser acceptat i acollit per Ell. El que cal, això sí, és estar oberts, disposats a que la nostra vida, tota, sigui tocada i transformada per Ell. En aquest sentit, la fe compromet (32-33 i 40).
CONCERT DE LA LIRA EN EL TEMPLE PARROQUIAL.
La Coral La Lira inicia les seves activitats el 1945, essent una de les entitats més antigues de Viladecans, amb 76 anys d’existència, dedicada al cant coral. La Coral La Lira participa en concerts de Festa Major d'estiu al portic de l’Església. Diverses cantades a l’Atrium
També venen a assajar des del mes de maig, el Cor Som i Serem. A Qui desitgem que se sentin com a casa i puguin continuar amb la seva tasca. Moltes gràcies.
COLONIES LLUMVI
Els dies 25, 26 i 27 de juliol l’Esplai Llumvi realitza les seves colonies de fi de curs. Des d’aquest full els felicitem per la feina realitzada i els animem a continuar. Aquest estiu es preveu la participació de cuatre o cins pre monitors en el curs de Monitors de la Ruca. Val la pena poder tenir aquesta titulació del tot imprescindible en moltes altres activitats.
CASAL ESPLAI SANT JOAN
EL CANT LITÚRGIC.
Els assajos de cant litúrgic els fem en els següents horaris:
- Els animadors de cants i cantaires de la Missa dominical, de les 10:45 h, ASSAGEN CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.
Animeu-vos-hi. Necessitem cantaires i animadors de cants!
Més endavant farem sessions a la parròquia de Santa Maria Magdalena.
INTENCIONS DE LES MISSES.
Parròquia de Sant Joan Baptista:
- 29/06/2021: 19:00 Rafael Hava Barrero, (27è aniversari).
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
|
SANT CRISTOFOL |
