«No tinguis por,
Maria. Has trobat gràcia davant de Déu» (Lc 1,30)
(Diumenge de Rams, 25 de
març de 2018)
4.
Valentia en el present
La força per a tenir valor en el present ens ve de la
convicció que la gràcia de Déu és amb nosaltres: valor per a portar endavant
allò que Déu ens demana aquí i ara, en cada àmbit de la nostra vida; valor per
a abraçar la vocació que Déu ens mostra; valor per a viure la nostra fe sense
amagar-la o rebaixar-la.
Sí, quan ens obrim a la gràcia de Déu, l’impossible es
converteix en realitat. «Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?»
(Rm 8,31). La gràcia de Déu toca l’avui de la vostra vida, us «aferra» així com
sou, a totes les vostres pors i límits, però també revela els plans
meravellosos de Déu. Vosaltres, joves, teniu necessitat de sentir que algú
confia realment en vosaltres. Sapigueu que el Papa confia en vosaltres, que
l’Església confia en vosaltres. I vosaltres, confieu en l’Església!
A Maria, jove, se li va confiar una tasca important,
precisament perquè era jove. Vosaltres, joves, teniu força, travesseu una fase
de la vida en què sens dubte no falten les energies. Empreu aquesta força i
aquestes energies per a millorar el món, començant per la realitat més propera
a vosaltres. Desitjo que en l’Església se us confiïn responsabilitats
importants, que tingui la valentia de donar-vos espai; i vosaltres,
prepareu-vos per a assumir aquesta responsabilitat.
Us convido a continuar contemplant l’amor de Maria: un
amor atent, dinàmic, concret. Un amor ple d’audàcia i completament projectat
cap al do de si mateixa. Una Església farcida d’aquestes qualitats marianes
serà sempre Església en sortida, que va més enllà dels seus límits i confins
per a fer que es vessi la gràcia rebuda. Si ens deixem contagiar per l’exemple
de Maria, viurem de manera concreta la caritat que ens urgeix a estimar Déu més
enllà de tot i de nosaltres mateixos, a estimar les persones amb les quals
compartim la vida diària. I també podrem estimar a qui ens resulta poc
simpàtic. És un amor que es converteix en servei i dedicació, especialment
envers els més dèbils i pobres, que transforma els nostres rostres i ens omple
d’alegria.
Voldria acabar amb les boniques paraules de sant
Bernat en la seva famosa homilia sobre el misteri de l’Anunciació, paraules que
expressen l’expectativa de tota la humanitat davant la resposta de Maria: «Vas
sentir, Verge, que concebràs i infantaràs un fill; vas sentir que no serà per
obra d’un home, sinó per obra de l’Esperit Sant. Mira que l’àngel espera la
teva resposta. També nosaltres esperem, Senyora, aquesta paraula de
misericòrdia. Per la teva breu resposta serem ara restablerts per a ser cridats
de nou a la vida. Això mateix et demana el món tot prostrat als teus peus. Oh
Verge, dóna aviat la teva resposta» (Homilia 4,8-9: Opera Omnia, Ed.
Cisterciense, 4 [1966] 53-54).
Benvolguts joves: el Senyor, l’Església, el món,
esperen també la vostra resposta a aquesta crida única que cadascú rep en
aquesta vida. A mesura que s’acosta la JMJ de Panamà, us convido a preparar-vos
per a la nostra cita amb l’alegria i l’entusiasme de qui vol ser partícip d’una
gran aventura. La JMJ és per als valents, no per a joves que només cerquen
comoditat i que tiren enrere davant les dificultats. Accepteu el desafiament?
Francesc
Vaticà, 11 de febrer de 2018, VI Diumenge del Temps
Ordinari
Memòria de la Mare de Déu de Lourdes
TEXTOS TRETS DE:
Enllaç del nostra blogger:
parròquies de Viladecans:
