lunes, 30 de junio de 2014

Full informatiu 29 de juny de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat
n. 400 – 29 de juny 2014
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: No hay un solo error que no haya tenido sus seguidores...
La cifra: El rescate de los bancos en España en 2013 supuso una cantidad de 2.787 millones de euros. En 2012 se había alcanzado el record de 26.060 millones de euros. Para rescatar bancos, sí que hay dinero.

Sant Pere i Sant Pau, apòstols
Constructors de comunitat
Reflexió
            La litúrgia dominical d’avui queda eclipsada per la solemnitat de sant Pere i sant Pau, i a ells es refereixen les lectures de la Paraula.
El llibre dels Fets dels Apòstols ens presenta Pere empresonat y alhora alliberat pel Senyor, com a fruit de la pregària dels fidels i com a signe de que Déu té cura de la seva Església. I no deixa de ser significatiu que aquest text sigui un dels darrers en què apareix la figura de Pere, que, segons segueix el relat (12,17), se’n va a un altre lloc, com si d’alguna manera es volgués indicar que d’ara endavant prendrà més relleu la figura de Pau.
D’altra part, a la segona lectura, Pau, en la seva carta a Timoteu, que és una mena de testament de l’apòstol, fa una breu recapitulació de la seva vida, conscient d’haver lluitat “en el noble combat de la fe” i d’haver-se mantingut “fidel”.
Finalment, el text de l’evangeli torna a tenir com a protagonista a Pere, cridat a ser la pedra sobre la qual serà edificada l’Església.
La litúrgia de la Paraula, doncs, és avui un esplèndid homenatge a dues figures cabdals del cristianisme. Perquè Pere i Pau, per les seves històries personals, per la profunda conversió que van efectuar a la seva vida i, sobre tot, per la missió que els hi va ser confiada, presenten unes biografies que són del tot imprescindibles com a model de persones cristianes compromeses.
I com a punt més interessant de reflexió, podem fixar-nos més profundament, sobre tot, en la missió que van rebre els dos apòstols i de quina manera la dugueren a terme.
 En el projecte de Déu, Pere i Pau foren encarregats de difondre, animar i enfortir la fe de les persones, creant comunitats cristianes i edificant, d’aquesta manera, la gran comunitat de l’Església. I aquest és, tot just, el projecte que Déu ens ha confiat també a tots nosaltres, els creients, com ens  recorda el Papa Francesc en la seva Exhortació apostòlica La joia de l’evangeli: “cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots són invitats a acceptar aquesta crida, sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’evangeli”( n. 20).

Compromís de la setmana: ¿Com col·laboro jo a construir comunitat al meu voltant?
Manel Simó
LA PUNTILLA
400
Para los franceses, que son menos exagerados que nosotros, el número 400 es, en alguno de sus usos, un número global, más allá de su estricto significado numérico, y equivale a nuestro uso metafórico del número 1000.
Así, donde nosotros decimos frases como “las mil y una”, los franceses con la expresión “los cuatrocientos golpes”, por ejemplo, expresan lo mismo, como puede comprobarse en el título de la célebre película de Truffaut, en la que al protagonista le suceden “las mil y una peripecias…”
¿Y a qué viene todo esto?
Pues a que si los lectores y lectoras de este modesto Full informatiu se han dado cuenta, hoy llegamos al número 400, y a uno le ha dado por buscar interpretaciones a este palmarés.
Cuatrocientos Fulls suponen 400 domingos, o sea casi unos ocho años ininterrumpidos, en los que han ocurrido toda clase de alegrías y tristezas, gozos y penas, aciertos y desaciertos…
En la Biblia hallamos también una mítica página blanca que dura 400 años. Son los 400 años de silencio sobre Dios que transcurren entre el último libro del Antiguo Testamento y el primero del Nuevo, ya que la historia antigua acaba el año 430 antes de la venida de Jesucristo.
Espero que con estas 400 hojas no haya sucedido lo mismo, y hayan podido transmitir un poco de la presencia viva de Dios en nuestra comunidad. Él ha hecho suficientes signos como para descubrirlo entre nosotros.


COMUNITAT VIVA

Como ya se informó, de los días 30 de junio a 12 de julio, Mn. Manel estará fuera. Sólo faltará a las Misas del sábado día 5 y domingo día 6. Para cualquier emergencia, avisar a Juan Ortiz, o ponerse en contacto con la Parroquia de Sant Joan.

Recordad que hasta el mes de septiembre, no nos encontraremos los miércoles para hacer oración.
El día 22 de julio es la fiesta de Santa María Magdalena, titular de la parroquia. Con este motivo habrá ese dia una misa concelebrada a las 8 de la tarde. Predicará un sacerdote salvadoreño.
El día 26 de julio sábado, a las 9 de la noche habrá una cena en los locales, para celebrar en comunidad la fiesta de nuestra patrona María Magdalena. El coste por persona es de 12 euros. Hay que apuntarse. Ponerse en contacto con Juan Ortiz.


CONSIGNAS DE VIDA PARA UNAS BUENAS VACACIONES
V
VIVIR
Rehacer las fuerzas del cuerpo y del espíritu para ganar vida. La salud espiritual es tan importante o más que la corporal.
A
ALEGRES
Estar alegres i contentos para poder sembrar alegría y paz a nuestro alrededor.
C
COMPARTIR
Colaborar en los trabajos comunes para que todos podamos descansar y divertirnos.
A
ADMIRAR
Dedicar tiempo para contemplar y admirar la naturaleza que es obra de Dios y del trabajo de muchas personas.
C
CONOCER
Aprovechar las vacaciones para conocer más personas y más cosas. Dialogar, leer, encontrarnos con los demás.
I
ILUSIÓN
No están las cosas demasiado bien como para tener muchas ilusiones. Pero quien no se marca un ideal, difícilmente alcanzará algo positivo.
O
OPORTUNIDAD
Nos quejamos en ocasiones de carecer de oportunidades. Pero ¿de qué oportunidades hablamos? Para quien sabe descubrirlas, las oportunidades son innumerables.
N
NATURALEZA
Respetar la naturaleza como don de Dios que la ha puesto a disposición de todos. Pensar en las generaciones que vendrán detrás de nosotros.
E
EVALUAR

Las vacaciones pueden ser un momento oportuno para hacer una evaluación del curso pasado y ver si progresamos adecuadamente.
S
SOL
Que el sol sea el compañero de nuestras vacaciones y nos recuerde que Dios lo ha puesto a disposición para nuestra felicidad, como tantas y tantas cosas de la naturaleza.

La felicitat és per ara. Cal aprofitar-la.


miércoles, 25 de junio de 2014

Homilia de Mn. Manel Simó a la parròquia de Sant Joan en la festivitat del sant - 24 de juny de 2014


Benvolgut Mn. Joan, preveres i diaques concelebrants, estimats germans i germanes :

Hi ha una dita que afirma que “tots nosaltres passem per la vida escrivint una biografia per la qual meresquem ser recordats”.  I en el cas de Joan Baptista no solament la va escriure ell amb la seva vida, sinó que va quedar abastament reflectida al Nou Testament en nombrosos testimonis, recollits pels quatre evangelistes i pel llibre dels Fets dels Apòstols.
         De tots aquests testimonis n’he escollit quatre, que ens puguin apropar a tots nosaltres al tarannà i la missió de Joan Baptista per poder seguir el seu exemple i la seva trajectòria.
         Recentment, el Papa Francesc, parlant de Joan Baptista, destacava que va ser un magnífic i compromès anunciador del Senyor, un gran evangelitzador, i és aquest el punt que voldria destacar amb els textos que tot seguit comentaré, ja que tots nosaltres hem rebut també la missió de ser anunciadors i evangelitzadors del Crist en el nostre món.
         – En primer lloc, i tal com hem escoltat a l’evangeli, l’evangelista Lluc (1, 57-61) explica que quan a l’infant que havia nascut d’Elisabeth l’anaven a posar el nom de Zacaries, el seu pare, aquest s’oposà, exclamant que s’havia de dir Joan, nom que ja li havia dit l’àngel quan l’anuncià la concepció d’Elisabeth.
El detall és prou significatiu.
Perquè encara que el nom no fa la realitat, sí és cert que sovint el nom influeix en la identitat i personalitat de la persona. I Joan és un mot hebreu que significa Déu és misericordiós... ¿No ha de ser, tot just, la misericòrdia la característica més important de l’anunciador del Crist, de l’evangelitzador?
Aquest és, precisament, un dels pensaments que més repeteix el Papa Francesc en les seves intervencions: Déu- ha afirmat en diferents ocasions- té un rostre i un nom. Déu és misericòrdia. I crec que avui ha de ser el temps de la misericòrdia. L’evangeli de Crist és un anunci d’esperança i de la proximitat de Déu i la seva misericòrdia.
L’Església –ens ha dit també el Papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’evangeli  (n. 114)- ha de ser el lloc de la misericòrdia gratuïta, on tothom pugui sentir-se acollit, estimat, perdonat i encoratjat a viure segons la vida bona de l’evangeli.
         Tots nosaltres, doncs, estem cridats a portar al món el significat del nom de Joan... Tots som Joan...
          – Un segon text que m’agradaria subratllar sobre Joan Baptista és la descripció que d’ell fa el mateix Jesús. El trobem a l’evangelista Mateu. 
Jesús, parlant a la gent, pregunta: Què heu sortit a veure al desert? Una canya a la mercè del vent? ¿Un home vestit amb elegància? Un profeta? Sí, un profeta... un missatger per preparar camins.
         A l’evangelitzador se li demana una vida coherent amb el missatge que transmet. Haurà de ser fidel, auster i agosarat.
         Malauradament, però, s’observen avui, entre els cristians i cristianes, algunes actituds que manifesten actituds semblants a les canyes a mercè del vent. Ho denuncia el Papa quan afirma que avui molts agents pastorals, encara que resin, desenvolupen una mena de  complex d’inferioritat que els duu a relativitzar o amagar la seva identitat cristiana i les seves conviccions  (n. 79, de La joia de l’evangeli).
         Avui més que mai és necessària una imaginativa i agosarada creativitat per cercar nous camins d’evangelització. És ja prou coneguda la frase del Papa Francesc quan indica que s’estima més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats (n. 49, idem).
         És el moment, per tant, d’experimentar nous camins i noves idees d’evangelització.
         – I assenyalaré, en tercer lloc, un altre text relatiu a Joan Baptista per subratllar l’estil de la seva pedagogia evangelitzadora.
         El trobem a l’evangelista Joan (3, 27.30) i diu: Joan Baptista digué a uns deixebles seus: ningú no pot aconseguir res si no li ho donen del cel. Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar. <Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell...> Ell ha de créixer, i jo he de minvar”.
         Els anunciadors de l’evangeli hem de ser plenament conscients de la nostra identitat d’instruments. No podem caure en la temptació d’apropar-nos d’una autoritat que no tenim. L’expressió que ells creixin... és el gran principi pedagògic de qui sap buidar-se, malgrat és conscient que va minvant la seva salut, el seu temps i la seva vida...
         Avui es necessiten més que mai bons instruments d’evangelització, pedagogs imitadors de Joan Baptista, conscients de la seva identitat i de la seva missió.
         – I finalment, un quart text sobre Joan Baptista, molt actual en temps difícils com són els nostres, és el que apareix a l’evangelista Lluc (7, 19-23), quan Joan Baptista envia dos dels seus deixebles a Jesús per preguntar-li: Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?
Avui vivim en un món més plural que mai, ideològica i religiosament. I és normal que l’anunciador d l’evangeli passi per moments de dubtes i desànims, incerteses i cansament.
El segle XXI ha col·locat la societat i l’Església en un canvi d’època, on la construcció de noves realitats resulta complexa i feixuga. El repte és ben difícil, però alhora il·lusionant.  I per això el Papa Francesc en encoratja sovint amb esplèndides i alhora senzilles paraules: tots som cridats a ser persones-càntirs per a donar beguda als altres. A vegades el càntir es converteix en una feixuga creu, però va ser precisament a la creu, on traspassat, el Senyor  se’ns va lliurar com a font d’aigua viva. No ens deixem, doncs, robar l’esperança  (n. 86, ídem).
         Benvolguts i benvolgudes, Joan Baptista va ser, sens dubte, el més gran anunciador i evangelitzador del Crist.
Va obrir camins al Crist, i va ser,  com indicava el seu mateix nom, transmissor de misericòrdia. Mantenint ferma la seva identitat, va ser conscient de ser un instrument al servei de Déu per preparar camins que el fessin accessible. Va utilitzar la pedagogia de qui ho posa tot al servei del creixement de les persones. I, malgrat tots els problemes i dificultats, no va dubtar en mantenir-se fidel fins donar la vida per aquell que era la raó de la seva vida.

         Que Joan Baptista, doncs, ens ajudi fermament a ser, com ell, bons evangelitzadors i anunciadors del Crist en el món d’avui. Així sia.

lunes, 23 de junio de 2014

Full informatiu número 399, diumenge 22 de juny de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 399 – 22 de juny 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: Una estupidez no deja de ser una estupidez, aunque la repitan millones de personas…

La cifra: La proporción de menores de 18 años que se hallan por debajo del umbral de la pobreza es, en España, la más alta entre los países
europeos, ya que alcanza un total del 22 por ciento de la población…Y dicen que España va bien y sale de la crisis…


El Cos i la Sang de Crist (Corpus) – Cicle A
L’Eucaristia, regal i aliment

És ben conegut que la festa d’avui, que passa per damunt de la litúrgia del diumenge corresponent, és una festa eminentment eucarística, i una bona ocasió per aprofundir en aquest signe de “la mort i la resurrecció del Senyor”, sagrament de la nostra fe. La festa fou instituïda en el segle XII i es va celebrar per primera vegada l’any 1246.
Les lectures que hem escoltat han subratllat diferents dimensions d’aquest sagrament. El Deuteronomi ens ha recordat les paraules que repetí Jesús en vèncer la temptació del desert: “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”. Aplicades a la litúrgia de l’Eucaristia, podem interpretar-les, d’alguna manera, com a una valoració de la proclamació de la Paraula.
Sant Pau referma la identitat de l’Eucaristia i el fet que se’n deriva de participar tots d’un mateix pa: “el calze...¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa...¿no és comunió amb el cos de Crist? Per això tots nosaltres...formem un sol cos, ja que tots participen del mateix pa”. L’Eucaristia fa comunitat.
I l’evangeli, per la seva part, llença tres afirmacions que cal subratllar. 1) “Qui menja aquest pa, viurà per sempre”; 2) Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i Jo el ressuscitaré el darrer dia”; i 3) “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”
O sigui, l’Eucaristia com a font de vida, com a penyora de vida eterna; i com a signe d’identificació amb el Crist.
            Avui es valora cada cop més la participació en l’Eucaristia, perquè no estem només davant un acte de pietat, sinó davant un misteri, que és, alhora, un gran regal del Senyor i un aliment molt nutritiu de la nostra vida espiritual, així com un estímul per al nostre compromís cristià de cara als més necessitats, com ens recorda la col·lecta que fem per a Càritas.

Compromís de la setmana: Participar en una Eucaristia, a més a més de la dominical.
Manel Simó

LA PUNTILLA
“Ver, oír y..."

En el marco de las muchas esclavitudes que nos atenazan, el boom de la comunicación audiovisual (oír y ver…) nos atrapa de manera muy absorbente.
Cualquier hecho o realidad quedan elevados a su máxima potencia y esplendor cuando nos son transmitidos mediante sofisticados medios audiovisuales
Un esplendor pensado y trenzado, lógicamente, para que quedemos embobados y perdamos un poco  nuestra capacidad de análisis crítico y reflexión.
Cualquier tratado elemental de comunicación nos indica que la transmisión audiovisual resulta
– más sensitiva que racional
– más intuitiva que precisa
– más penetrante que analítica
– más expresiva que rigurosa
– más evocadora que definidora.
O sea, que consiguen ahogar y ningunear nuestra capacidad de razonar, nuestra exigencia de precisión, nuestra posibilidad de analizar las cosas, nuestro afán de rigor y nuestra necesidad de llegar a una clara síntesis de las situaciones.
Éste es el tributo que tenemos que pagar por dejarnos absorber por las comunicaciones audiovisuales, y de ahí que resulte hoy muy necesario reivindicar la comunicación escrita y hablada, e incluso la comunicación no verbal  
Porque además de ver  y oír, es necesario que escuchemos, hablemos, pensemos, y actuemos.

Vivir deslumbrados por el espectáculo de la imagen es renunciar en gran parte a nuestra identidad de seres racionales…


COMUNITAT VIVA

Intenciones de oración en la Misa:
Hoy, día 22, domingo, a las 12: Ramón Layola Sans, difunto

Bautizo: El próximo día 28 recibirá el bautismo en nuestra Parroquia la niña Alma Victoria Vendrell.  Bienvenida a la fe y a la Iglesia, y felicidades a sus padres. Oficiará el sacramento Mn. Jaume Boguñá.

Hoy, colecta en favor de Càritas

En el momento que estamos viviendo, tenemos que procurar ser muy generosos con los más necesitados y aquellos que están pasando situaciones muy difíciles.
            Todo el dinero que se recoja en los buzones, será entregado a Cáritas. El año pasado recaudamos 560 euros.
           
La semana

El martes, día 24, sant Joan Baptista. Misa a las 12, en la Parroquia de Sant Joan. Predicará Mn. Manel.
         Felicidades a todos los Juanes, Juanas, Ivanes, etc.

El miércoles, día 25, a las 7,30, en nuestra Parróquia, rezo de vísperas, un rato de oración al estilo Taizé, y Comunión.  Será el último encuentro del curso. En julio y agosto no habrá encuentro los miércoles.


ACTOS PREVISTOS HASTA FINAL DE JUNIO

Próximo domingo, día 29, fiesta de san Pedro y San Pablo.
Día 30, lunes: comienza el Casal d’estiu del Grup d’Esplai Llumvi, vinculado a la Parroquia.

De los días 30 de junio a 13 de julio, Mn. Manel estará fuera.

Pensando en las vacaciones…

El afán de cada día multiplica nuestra vida de quehaceres, urgencias, agobios, prisas e impaciencias. Por eso, de vez en cuando, necesitamos el reposo y el sosiego; la paz y el diálogo; el encuentro y la amistad; y oxigenar nuestro cuerpo y nuestra alma.
Bendice, Señor, nuestras vacaciones
Haz que sean un tiempo fecundo para el encuentro con nosotros mismos y con los demás; para la brisa suave de la amistad y del diálogo; para el ejercicio físico que siempre rejuvenece; para la lectura que siempre enriquece; para las visitas culturales que siempre abren horizontes; y para la fiesta auténtica que llena el corazón de las personas.

Haz que nuestras vacaciones sean un tiempo propicio para descubrir tu presencia en nuestra vida, para compartir la fe y el testimonio, para la escucha de tu Palabra, y para encontrarte en tantas  y tantas personas que pasan a nuestro alrededor.

lunes, 16 de junio de 2014

Full informatiu número 398, diumenge 15 de juny de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 398 – 15 de juny 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: Trata de decir las cosas de tal manera que quienes te lean o te escuchen sientan que, en el fondo, son tanto o más inteligentes que tú…Pero para que tengan esa sensación, tendrás que estar más preparado que ellos.

La cifra: Conocer los datos que configuran la realidad de la Iglesia Católica en España no ha de servir para ningún triunfalismo, sino para saber quiénes somos y dónde estamos. Según el último Anuario, el número de bautizados es de 34.496.250 personas; hay 22.859 parroquias, 860 monasterios, 19.055 sacerdotes, 46.311 religiosos y 1321 seminaristas mayores. En 2013, más de tres millones y medio de personas fueron acompañadas y atendidas en alguno de los 8.130 centros asistenciales católicos… Son cifras importantes.

 Santíssima Trinitat – Cicle A

Les petjades de la identitat trinitària de Déu

Reflexió
            El Déu de la nostra fe és un Déu trinitari, i aquest és el misteri que celebra litúrgicament avui l’Església.
                I podem preguntar-nos: ¿quines conseqüències es poden extreure d’aquest misteri en ordre a viure una fe, una espiritualitat i un compromís cristià que segueixin les petjades de la identitat trinitària de Déu?
En primer lloc, si, com queda palès, Déu és un Déu d’amor, i l’amor sempre és necessàriament comunió amb algú fora de nosaltres, és clar que aquesta comunió haurà de fugir de càrregues, condemnes i enfrontaments amb els altres, i promoure l’acolliment, el diàleg i el perdó, si volem reflectir realment en nosaltres la veritable petjada de Déu.
D’altra part, en una societat com la nostra, caracteritzada sovint per l’autoritarisme i la manca de respecte de les autonomies personals i dels pobles, el Déu trinitari de la nostra fe apareix com un Déu Pare gens paternalista ni autoritari, sinó plenament misericordiós; com un Déu Fill humanitzant-se i fent-se un de nosaltres, conservant integra la seva autonomia de Déu; i un Déu Esperit, sempre present com el vent i el foc, símbols d’amor i llibertat. “Donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant” és treballar per fer possible el projecte del Regne, que és un Regne “d’amor,”

I un segon punt que es deriva també de la comunió trinitària de Déu és la necessitat d’estrènyer els llaços de convivència en les nostres famílies i comunitats. El Papa Joan Pau II va arribar a afirmar que “la Trinitat és el model últim de tota relació, de tota convivència humana”. I és que els homes i les dones, “creats a imatge i similitud de Déu” estem cridats a viure en comunió i en comunitat, i les nostres famílies i comunitats han de constituir les petjades de Déu en els nostres ambients.

Compromís setmanal:  Reflexionar sobre el tema: ¿què característiques ha de tenir una espiritualidad de comunió?

Manel Simó

LA PUNTILLA
Distopías

Prohibido asustarse...
La culpa de esta palabreja la tiene la influencia de la cultura anglosajona que nos invade, aunque etimológicamente se trate de una palabra derivada del griego (dis, mal; topos, lugar).
La distopía es la anti utopía, es decir, lo opuesto a la utopía . Y así, una sociedad es utópica cuando lucha y se esfuerza para hacer de esa sociedad “un buen lugar” (utopía), aún no existente, pero posible; mientras que una sociedad es distópica cuando es el “lugar indeseable” (distopía), donde la realidad transcurre por los caminos de la desigualdad y la injusticia, sin que se trabaje por cambiarla y renovarla.
Hoy, en el mundo que nos rodea, hay tres grandes distopías, que chocan frontalmente con nuestra utopía cristiana, y son:
1) un sistema económico mundial que, como ha recordado esta misma semana el Papa Francisco, ya no se aguanta. Un sistema que margina, descarta y esclaviza a millones de seres humanos;
2) un sistema social injusto y discriminatorio, en el que los ricos son cada vez más ricos, y los pobres cada vez más pobres;
3) y un sistema ideológico en el que se niega el acceso a la cultura y al pensamiento crítico a la mayoría, por parte de quienes manejan el control de los instrumentos de manipulación.

Es bueno ser utópicos y luchar para cambiar las cosas, pero es mucho más importante caer en la cuenta de contra quien se está luchando y con qué armas...


COMUNITAT VIVA

Intenciones de oración en la Misa:
Hoy, domingo, día 15, a las 12, Josefa Zafrilla Colmero,  difunta.
Día 22, domingo, a las 12: Ramón Layola Sans, difunto

La semana

Lunes, día 16, a las 5 de la tarde, final de curso del grupo de Vida creixent.  Eucaristía y merienda.

Miércoles, día 18:  Final de curso en el grupo de mujeres de Teresa de Calcuta. Compartirán una merienda.
         A las 7,30, en la Parroquia, como todos los miércoles, Vísperas, oración de Taizé y Comunión.

Viernes, día 20:  Por la mañana, final de curso de la Escuela de alfabetización y cultura, del local Teresa de Calcuta. 
5,30,  Reunión de los padres de los niños y niñas que participarán en el Casal d’estiu del mes de julio.

DOMINGO, DÍA 22, FESTIVIDAD DEL CORPUS

ALFOMBRA DE FLORES: quienes deseen participar en su elaboración, acudan al local Teresa de Calcuta el miércoles por la tarde.

COLECTA DE CARITAS: como todos los años, la colecta especial de este día se entregará íntegramente a Cáritas

CELEBRACIONES: a las 11, en la Plaza de la Diversidad, Eucaristía, frente a la alfombra de flores elaborada en el barrio de Salas.
                                 En la Parroquia, alfombra de flores, exposición del Santísimo, de 10 a 12, y a las 12, Eucaristía y bendición final con la custodia.

ACTOS PREVISTOS HASTA FINAL DE JUNIO

Día 24,  martes, fiesta de san Juan Bautista: Misa de 12, en la iglesia de Sant Joan. Predica Mn. Manel

Día 30, lunes: comienza el Casal d’estiu del Grup d’Esplai Llumvi, vinculado a la Parroquia.


De los días 30 de junio a 13 de julio, Mn. Manel estará fuera.