PARRÒQUIES DE
SANTA MARIA
MAGDALENA,
I DE
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS.
30/05/2021.
SANTISIMA TRINITAT
Que el Espíritu Santo nos enseñe a ver el mundo con los ojos de Dios y a tratar a nuestros hermanos y hermanas con la suavidad de Su corazón. Papa Francesc.
INFORMACIONS VARIES
1) Acabada la Pasqua l’Església dedica el primer diumenge a la contemplació de Déu en allò que hi descobrim d’Amor que s’aboca vers el món i la humanitat. Déu com a font de Comunió en la seva Comunió de Persones: Pare i Fill i Esperit Sant.
No es tracta d’aproximar-nos-hi amb la pretensió d’entendre-ho sinó amb ganes de deixar-nos estimar i ganes d’estimar-lo. I omplir-nos així del seu Amor per abocar-lo també nosaltres al nostre entorn. Això és la Missió. Això és el que hem rebut com a do en el Baptisme.
2)
Aquest diumenge 30 de maig, l’Església celebra la Jornada
Pro Orantibus,
amb el lema “La
vida contemplativa, prop de Déu i del dolor del món”,
dedicada a aquells homes i dones que han optat per la vida
contemplativa, una jornada en la qual es convida tots els creients a
prendre consciència de la valuosa aportació que realitzen les
comunitats de vida contemplativa a l’Església i a la mateixa
societat.
3) El
proper diumenge celebrem la festa del Corpus, sota el lema: Siguem
més Poble.
Aquell cap de setmana la
col·lecta és especial per Caritas Sant Feliu.
Ens diu el seu director, el Sr. Ramon E. Carbonell: “Després
d’un 2020 en que malgrat la pandèmia, el suport i la solidaritat
de totes les comunitats parroquials vers els més necessitats a
través de les col·lectes, es pot qualificar d’extraordinària.
També han augmentat les necessitats. Ara cal continuar. Cal donar
les gracies a tots: voluntaris, subscriptors, fidels, assistents
socials i demés agents que hi col·laboren. Gracies de tot cor i
endavant”.
En les celebracions litúrgiques del dia de Corpus tan en la parròquia de Sant Joan com en la parròquia de Santa Maria hi haurà un moment final d’adoració Eucarística. No ens son permeses encara les processons, però en l’atri o bé en l’interior de les esglésies es farà una catifa de Corpus. Us hi esperem!
FI DE LA MARATÓ DE PREGÀRIA .
Aquest 31 de maig, el papa Francesc, conclourà la marató de pregària per invocar la fi de la pandèmia resant el Rosari als Jardins Vaticans, a les 17.45 hores.
La solitud, la desocupació, la violència domèstica i social, però també el progrés humà accessible a tots, i la represa d'un fort impuls en la pastoral; són les diferents situacions que se li confien a Maria en el rés del Rosari amb el qual el Papa tancarà el mes marià el proper dilluns.
La parròqiua de Sant Joan ofereix la pregària de Sant Rosari tots els dilluns de 18’15 a 19 h. Animem-nos a participar!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE.
Evangeli segons Mateu (28,16-20)
En aquell temps, 16 els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s’acostà i els va dir:
–He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.
Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli
Aquesta escena de l’evangeli és un relat de missió que té la mateixa forma que els relats de vocació de l’Antic Testament. Per exemple, l’escena de la bardissa encesa en la que Déu envià Moisès a alliberar el seu poble de l’esclavatge d’Egipte (Ex 3,6.9.12). En aquest evangeli hi trobem, en el centre, l’enviament dels Onze per part de Jesús (19-20a). Aquest enviament és precedit de la manifestació de l’“autoritat” del qui envia: en la persona de Jesús és Déu qui actua (18). A l’enviament el segueix la promesa als enviats de la presència i acompanyament del qui envia (20b).
“Galilea” (16) és on el Ressuscitat havia dit que el trobarien els deixebles (Mt 28,7.10) com ja havia anunciat en la passió (Mt 26,32).
L’adoració a Jesús per part dels deixebles (17) és la mateixa dels savis d’Orient del començament de l’evangeli (Mt 2,2.11). El terme grec indica alhora l’homenatge retut al rei que acaba de néixer i l’adoració que donem al Fill de Déu (Mt 14,33): Jesús és l’Emmanuel ... «Déu amb nosaltres» (Mt 1,23), adorat com a Ressuscitat (Mt 28,9) i com a Senyor (17).
Els “dubtes” dels deixebles barrejats amb la confessió de fe i l’adoració (17) no són nous en l’evangeli: al dubte de Pere (Mt 14,31) el segueix l’adoració i confessió de fe (Mt 14,33). En altres llocs hi trobem expressada la poca fe dels deixebles (Mt 6,30; 8,26; 16,8; 17,20).
“Plena autoritat al cel i a la terra” (18) vol dir que és Senyor. La seva condició divina no només es manifestarà a la fi dels temps, a l’hora del judici, sinó també ara i aquí, ja que és invocat com a Senyor pels deixebles, és a dir, per l’Església (Mt 8,25; 14,28.30). La seva “autoritat” s’ha manifestat en l’ensenyament (Mt 7,29), el perdó (Mt 9,6) i les guaricions (Mt 9,8; 10,1).
La missió de Jesús i la dels deixebles (19) és universal, “a tots els pobles”, com també ho és l’anomenat judici final (Mt 25,32): hi entra tothom, sense exclusions.
Aquesta missió consisteix a “batejar” i “ensenyar” (19 i 20), dues accions que van juntes, que són inseparables. El baptisme posa el deixeble en relació personal amb el Senyor Jesús i amb “el Pare” i amb “l’Esperit Sant”. L’“ensenyament” “fa deixebles”: dóna a conèixer Jesús i transmet el mateix que Ell va ensenyar, no pas una doctrina sinó l’anunci d’una vida nova en Déu. L’ensenyament ens posa als peus de l’únic Mestre, escoltant-lo i contemplant-lo. Escoltant-lo a Ell aprenem a escoltar els altres, escoltar el món.
“Jo sóc amb vosaltres” (20) ja es va dir al principi (Mt 1,23) i també a propòsit de l’Església (Mt 18,20). Això mateix el quart evangeli ho remarca fortament d’una altra manera (Jn 14,16-20). Aquesta presència de Jesús ressuscitat “fins a la fi del món” assegura que la Bona Notícia que va anunciar aquell obrer de Natzaret, el fill del fuster (Mt 13,55), continuarà escampant-se pertot arreu i el món s’anirà transformant en la direcció del Regne de Déu.
Mn Josep Maria Romaguera.
CAMPANYA DE SUPORT A CÀRITAS INTERPARROQUIAL.
CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE VILADECANS I SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, com el braç i el cor executor de les nostres cinc comunitats parroquials, en l’acció de la pastoral social, ens segueix demanat ajut. Perquè aquesta tasca sigui sensible, significa que cada parròquia ha d’aportar-hi, de manera directa i compromesa, la seva força i la seva sensibilitat, concretat en l’adscripció de voluntaris, l’acompanyament de les persones ateses, les aportacions econòmiques, les aportacions materials, ...
En l’actual moment que vivim CÀRITAS INTERPARROQUIAL ens segueix insistint en la seva preocupació degut a la manca de recursos alimentaris, per tal de poder atendre dignament l’increment de persones i famílies ateses, degut a l’agreujament de la crisi econòmica, pel Covid19 i ens segueix DEMANANT AJUD !!!
Per això, necessitem que TOTS ENS SENTIM CÀRITAS i ajudem a la nostra institució, aportant-hi aliments al servei de REBOST. Es tracte, especialment, dels següents productes:
També necessiten::
• Productes d’higiene personal (gel, xampú, sabó...)
• Productes d’higiene íntima femenina.
• Bolquers
per a nadons.
• Productes per a la neteja de la llar.
• Productes per a la neteja de la roba
SI US PLAU, deixeu els productes a les vostres parròquies, abans o després de totes les Eucaristies, o bé portar-los al despatx parroquial.
La campanya, que ja ha començat i evidencia l’interès, i la capacitat de resposta de molts de vosaltres que ja heu començat a fer-hi aportacions. La feina no està feta, tot just ha començat i necessitem molts més aliments. No defallim i endavant !!!
No deixeu d’aportar-hi aliments i gràcies per aquesta col·laboració, fraterna i solidària.
EL CANT LITÚRGIC.
El cor de Missa dominical de la una. ASSAJA CADA DIMARTS DE 18:00 A 18:45 h. Demaneu per na Montserrat Casanovas.
Els animadors de cants i cantaires de la Missa dominical, de les 10:45 h, ASSAGEN CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.
INTENCIONS DE LES MISSES.
Parròquia de Santa Maria Magdalena:
30/05/2012: 12/00. Isidre Reguant Massana.
Parròquia de Sant Joan Baptista:
30/05/2021: 13:00. Rosa Montmany i Maria Gasulla.
31/ 05/ 2021: 19:00. Pepita Cañameras Soler
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català) 13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
LA SAGRADA FAMILIA DE BARCELONA
A partir d'aquest dissabte, 29 de maig, la basílica obrirà per a tots els visitants els matins dels caps de setmana (dissabtes i diumenges) en horari de 9.00 h a 15.00 h. Des del divendres, 21 de maig passat, ja es poden adquirir entrades individuals al lloc web de la Sagrada Família. La Junta Constructora aposta per la reobertura, però sempre subjecta a possibles alteracions segons l’evolució de la situació sanitària, els canvis en les mesures de la Generalitat i garantint la viabilitat de les visites.
AJUDAR A BEN MORIR
Quan dic això de la mort tranquil·la ja sé que preveure com serà la meva mort és impossible, però tot i així sí que puc dir el que m’agradaria: que fos amb una malaltia no gaire llarga, que patís poquet, que el meu entorn transmetés pau, i que no donés gaire feina als que m’hagin de cuidar. A vegades he pensat que el millor seria morir-me de cop, sense adonar-me’n, però em sembla que aquesta possibilitat no m’acaba de fer el pes. Però ves a saber. També m’agradaria viure-ho amb serenor, sense gaires angoixes. I penso que, tal com ara ho veig, a distància, penso que aquesta serenor la tindré, però quan hi sigui ficat ja veurem què passa.
Menys complicat és pensar com voldria que fos l’acompanyament d’aquesta mort. Per a mi, aquí, la cosa clau és que, a més de la companyia afectuosa dels que puguin venir-me a veure, pugui tenir un bon acompanyament cristià. Un bon acompanyament que no seria cap cosa complicada: simplement, com he dit abans, tenir algú a prop que resi amb mi el parenostre. I això, tant si estic conscient, com si no queda clar si ho estic, com si sembla clar que no ho estic. I si s’escau, resar-lo no només una vegada.
Aquesta seria la cosa bàsica. Però n’hi ha d’altres que poden reforçar-la. Per exemple, m’agradaria poder escriure –o dictar– alguna cosa de com ho estic vivint, que per a mi això d’escriure és una peça clau en el meu viure. I també, certament, rebre els dos sagraments que acompanyen la mort cristiana: la unció dels malalts, que és la pregària de l’Església per a qui està en aquesta situació de feblesa, i la comunió, a la qual es dona en aquest cas el nom de viàtic, que vol dir provisions per al viatge. Certament, m’agradaria rebre aquests sagraments no en solitari, sinó amb altres persones que m’acompanyessin en la celebració.
Hi ha un altre sagrament que també s’acostuma a associar amb la mort, que és el de la penitència, per demanar el perdó dels pecats i arribar net davant Déu. Però, si us he de dir la veritat, jo no sento gaire –o gens– la necessitat d’aquesta mena de neteja a fons en aquest moment final. Soc pecador, evidentment, com tothom, però em sembla que la meva relació amb Déu ja ha inclòs sempre aquest reconeixement, i el convenciment que ell ja resol el tema pel seu compte.
Així és com veig ara aquest moment tan fonamental de la meva vida. Tant de bo que fos així.
I deixeu-me dir ara alguna cosa sobre com tractem socialment i eclesialment aquest moment de la mort. Des del punt de vista social, a mi em sap greu veure com, quan es parla del procés de morir, molt sovint es fa desaparèixer totalment la vivència de la mort des de la perspectiva cristiana, o religiosa en general, quan de fet es tracta d’una perspectiva molt fonamental per a moltes persones. El passat 18 d’abril, en aquestes mateixes pàgines, Ramon Bassas, en un article titulat ‘Crisi de vocacions?’ es referia a una obra de teatre en què es veia clarament la voluntat de no tenir en compte aquesta possibilitat de vivència davant la mort. Quina llàstima i quina inhumanitat!
Però també des del punt de vista eclesial pequem d’explicitar molt poc la importància de l’acompanyament de la mort. Durant molts anys, la predicació cristiana es va dedicar a fer por a la gent amb l’amenaça de la condemna eterna. Però, ara que això ho hem superat, sembla que ens hàgim oblidat del tema. Jo, almenys, mai no sento parlar-ne quan vaig a missa. I estaria bé fer-ho. Estaria bé convidar-nos a la gent gran a obrir els ulls a aquest moment vital tant rellevant, per preparar-nos per viure’l amb pau i confiança, i estaria bé també recordar-nos a tots, joves i vells, el bon servei que podem fer quan tenim algú proper que s’acosta a la mort, si som capaços d’ajudar-lo a la vivència cristiana d’aquest moment. Si ell vol i com ell vulgui, evidentment.
Com deia sant Francesc d’Assis: “Lloat siguis, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal!”.
I com deia Joan Salvat-Papasseit: “Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida, i la Mort”.
Josep Lligadas
Una font que raja sempre.
