viernes, 28 de junio de 2013

Full informatiu 350, diumenge 14 de juliol de 2013 (avançat per vacances de Mn. Manel)

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
40 anys (1972-2012) de servei a la comunitat
n. 350 - 14 de juliol 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

Diumenge quinzè durant l'any

Fer pròxim al qui està lluny

L’evangeli d’avui ens mostra la coneguda paràbola del bon samarità, lligada a una pregunta que és del màxim interès per a tots aquells que ens diem cristians: Saber qui és el nostre proïsme, saber qui són els altres que hem d’estimar.

La paràbola de Jesús és prou provocativa.

Els dos primers personatges que passen pel camí on es troba un home assaltat, robat i abandonat mig mort, pertanyen al món oficial del temple. Són persones religioses: un sacerdot i un levita. Per a ells, sens dubte, són més importants les institucions que les persones.

En contraposició, el tercer viatger és un samarità, és a dir, una persona menyspreada pels jueus. Però és el qui realment atén a la persona necessitada.
Els sacerdot i el levita no relacionaven la religió amb la misericòrdia, mentre que el samarità entén que la veritable religió és posar-se al costat de qui sofreix.

Alguna vegada he explicat que la paraula pròxim, no s’ha d’entendre només com aquells que són del nostre entorn, del nostre voltant, o amb els qui estem més lligats per qualsevol llaç, sinó que pròxim significa fer proper al qui està lluny. Estimar al pròxim és sortir a l’encontre d’aquell que es troba allunyat.

Quan el Papa Francesc, des del primer moment ha parlat i continua parlant de l’Església dels pobres i per als pobres, parla d’una Església samaritana, és a dir, una Església que reacciona davant del sofriment de la gent amb misericòrdia. És el que avui farà creïble l’Església: una Església amb entranyes de misericòrdia, que no discrimini ningú i que ajudi a guarir tantes i tantes ferides físiques, morals i espirituals.

L’Església haurà de ser la paràbola vivent del bon samarità.

El mestre de la llei volia saber com guanyar la vida eterna. El cel, però, no es objecte de compravenda. Jesús li dóna l’única fórmula possible la vida eterna es guanya amb la plena gratuïtat de l’amor. S’’obté des de la lliura donació de la pròpia vida present.


Manel Simó

La Puntilla

Ateísmos

Un amigo mío periodista, que se confiesa <agnóstico>, me escribe:
Algunos pretendidos ateísmos recalcitrantes no son sino religiones con tintes de  integrismo.
El tema me interesa por diversas razones.
¿Qué es esto del integrismo y el progresismo?
Los diccionarios nos ofrecen definiciones precisas:

- progresista: dícese de una persona o colectividad con ideas avanzadas y con la actitud que esto entraña;
- integrista: partidario del integrismo, es decir, de la actitud de ciertos sectores religiosos, ideológicos o políticos, partidarios de la intangibilidad de la doctrina tradicional.

A la luz de estos conceptos, es evidente que lo que quiere decir mi amigo, y yo lo suscribo plenamente, es que hoy hay muchos que se autodenominan ateos o agnósticos en materia de religión, y confunden el culo con las témporas, ya que pretenden hacer de su ateismo un arma arrojadiza contra una manera de entender el tema religioso. En el fondo quieren conformar la religión a sus presupuestos integristas, sean ideológicos o políticos.
Dice Jesús que los hijos de este mundo son más sagaces que los hijos de la luz. Es preciso, pues, no dejarse deslumbrar por los falsos progresismos.

                                                                       
COMUNITAT VIVA / 40 anys 1972-2012

SE ACERCA YA LA FIESTA DE MARÍA MAGDALENA

Desde mañana, día 15, hasta el 21,  tendrán lugar algunos actos para celebrar la fiesta de Santa María Magdalena, patrona de nuestra Parroquia, y poner punto final a la conmemoración de los 40 años, que hemos venido celebrando

Los días 20, sábado y 21, domingo, habrá un MERCADILLO POPULAR de piezas realizadas por el grupo de mujeres del local Teresa de Calcuta.
            Habrá también una TÓMBOLA, en la que se podrán obtener buenos premios.

EL DIA 21, A LAS 9 DE LA NOCHE, CENA POPULAR COMUNITARIA.
HAY 50 PLAZAS.
            Quienes deseen participar han de reservar plaza y pagarla. Cuesta 12 euros.
Dirigirse a Juan Ortiz, en persona, o por teléfono: 610 05 20 89


EL DIA 22, LUNES, FIESTA DE SANTA MARÍA MAGDALENA, habrá MISA SOLEMNE A LAS 8 DE LA NOCHE, concelebrada. Han sido invitados los sacerdotes que fueron Rectores de nuestra Parroquia.
         Al final, habrá un pequeño piscolabis.

FLORECILLAS DEL PAPA FRANCISCO

            Desde su nombramiento, del cual, ya se han cumplido más de cien días, el Papa Francisco nos ha sorprendido, igual que su modelo san Francisco de Asís, con una serie de florecillas o frases gráficas que muestran muy bien su pensamiento.
            Por ejemplo, éstas:

Ø      Prefiero una Iglesia accidentada por salir a la calle, que enferma por encerrarse en sí misma.
Ø      Recen por mi, para que no me lo crea.
Ø      Dios no se cansa nunca de perdonar, pero nosotros nos cansamos a veces de pedir perdón.
Ø      El verdadero poder es el servicio.
Ø      Sacerdotes, no sean funcionarios.
Ø      Quiero una Iglesia pobre y de los pobres.
Ø      Abran las iglesias.
Ø      Tenéis que salir a las periferias del mundo y de la existencia.
Ø      No tengáis miedo de ir contra corriente.
Ø      Los cristianos que construyen muros y no puentes, son cristianos inseguros.
Ø      Implicarse en política es una obligación para un cristiano. No podemos lavarnos las manos como Pilato.

Full informatiu 349, diumenge 7 de juliol de 2013 (avançat per vacances de Mn. Manel)

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
40 anys (1972-2012) de servei a la comunitat
n. 349 - 7 de juliol 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

Diumenge catorzè durant l'any

La missió

La crida de l’evangeli d’avui és clara: Hi ha molt a segar i pocs segadors; hi ha molta feina per construir el Regne de Déu , l’oposició és molt forta, i els treballadors, pocs. Tots els cristians i cristianes som enviats, tots som missioners i missioneres, i aquesta missió comporta un estil i una manera de fer.

El nombre de setanta-dos deixebles és simbòlic: és el nombre de pobles de la terra que hi havia segons el llibre del Gènesi. Jesús, per tant, expressa la universalitat del seu missatge.

I reflexionem una mica sobre l’exhortació que fa Jesús als enviats:

- Aneu. Som enviats, no treballem per compte propi, sinó que servim a l’Església, a la comunitat. Som instruments.

- Si entreu en una població... cureu als malalts que hi hagi i digueu a la gent: el Regne de Déu és a prop vostre. Aquesta és la gran notícia, però perquè s’entengui s’ha d’acompanyar amb gestos propis i concrets..

- Quan entreu en una casa, digueu primer: pau en aquesta casa. L’evangeli no s’imposa, sinó que es proposa. No ha de ser una font de conflictes, sinó contagiar pau. La pau que s’ofereix no és una evasió que allunyi dels problemes i conflictes, ni tampoc és un refugi per a persones desenganyades. Ha de ser un estímul per treballar entre tots i per al bé de tots.

D’altra part,  completant aquestes paraules, dues clares consignes:

- Ser conscients de trobar-se com anyells enmig de llops. És a dir, acceptar la realitat, sense alimentar agressivitats ni ressentiments, i molts menys esperit de revenja. Fora rivalitats, competències i enfrontaments. Amb les persones, sempre una actitud de respecte, servei i amistat. Es guanya més per la bondat, l’amor i la tendresa, que per la violència.

- No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies... Pot semblar una consigna desconcertant, però per apropar-se a la gent en una societat del benestar, cal l’exemple de persones capaces de ser felices amb una vida austera i senzilla.

L’evangeli d’avui és una plana que cal meditar molts cops si volem encertar en la nostra missió evangelitzadora.

Manel Simó

La Puntilla
El mar

Uno de los placeres de las vacaciones, aunque se puede gozar en cualquier época del año, es sentarse frente al mar y dejar volar, libremente, el pensamiento y la imaginación.

Recuerdo que en una ocasión, cuando me hallaba frente a un mar reposado y tranquilo, me asaltó una duda:
¿Es Dios inmenso como el mar, o es el mar inmenso el que es reflejo de Dios?
Casi venía a decir lo mismo, pero comprendí que Dios era anterior al mar, y por eso titulé un pequeño poema Inmenso es Dios como el mar…

Hoy, sin embargo, no me he situado frente al mar solamente con mi presencia, sino con la ayuda del salmo 62, para empaparme de la lírica de su contenido:
Señor, tengo sed de ti, mi corazón te ansía y se desvive por ti, como una tierra reseca, sin una gota de agua...
El amor que me tienes vale más que la vida…
Mi alma se ha enamorado de ti…

La inmensidad del mar me ha sugerido esta vez la anchura y la profundidad del amor.

Se dice que los enamorados son las personas habitadas por el amor (<en amor (habit) ados>)
Y el mar, inmenso y profundo, en calma y apasionado, fuerte y gratificador, es una buena metáfora del amor.
Bañémonos todos en este mar.

                                                                        
COMUNITAT VIVA / 40 anys 1972-2012

PREPAREMOS LA FIESTA DE MARÍA MAGDALENA

EN LA SEMANA DEL 15 AL 21 de julio tendrán lugar algunos actos para celebrar la fiesta de Santa María Magdalena, patrona de nuestra Parroquia, y poner punto final a la conmemoración de los 40 años, que hemos venido celebrando

Los días 20, sábado y 21, domingo, habrá un MERCADILLO POPULAR de piezas realizadas por el grupo de mujeres del local Teresa de Calcuta.
            Habrá también una TÓMBOLA, en la que se podrán obtener buenos premios.

EL DIA 21, A LAS 9 DE LA NOCHE, CENA POPULAR COMUNITARIA.
HAY 50 PLAZAS.
            Quienes deseen participar han de reservar plaza y pagarla. Cuesta 12 euros.
Dirigirse a Juan Ortiz, en persona, o por teléfono: 610 05 20 89


EL DIA 22, LUNES, FIESTA DE SANTA MARIA MAGDALENA, habrá MISA SOLEMNE A LAS 8 DE LA NOCHE, concelebrada. Han sido invitados los sacerdotes que fueron Rectores de nuestra Parroquia.
            Al final, habrá un pequeño piscolabis.


CONSELLS PER A EVANGELITZADORS, pel bisbe Pere Casaldáliga


1.      Saber acollir l’Evangeli, que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell.
2.      No fer mai ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el nostre protagonisme, ni amb la nostra por.
3.      Predicar l’Evangeli amb la vida. Només així serem testimonis, companys del Testimoni Fidel, i de tants germans i germanes testimonis.
4.      Practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial.
5.      Com volia Jesús, vessar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança.
6.      Recordar sempre que Déu és un Evangeli escrit, i donar i presentar l’Evangeli amb molta delicadesa, com qui fa un petó de Déu.
7.      No oblidar mai que l’Evangeli comporta la Creu.
8.      Fer veritat, com ho feia Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres perquè pugui arribar a tothom.
9.      Pregar l’Evangeli. Aprofundir l’Evangeli en el silenci de la gratuïtat i del despullament. Fer l’Evangeli amb la profecia dels fets.
10.  Convocar tothom al voltant de l’Evangeli i atreure per a Jesús molts deixebles.
11.  Anunciar l’Evangeli com l’únic veritable Nou Ordre Mundial capaç de fer-nos a tots germans i germanes en un sol món humà.
12.  Saber esperar, amb insistència Pasqual, la Bona Nova definitiva d’Aquell qui ve!

Full número 348, diumenge 30 de juny de 2013 (avançat per vacances de Mn. Manel)

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
40 anys (1972-2012) de servei a la comunitat
n. 348 - 30 de juny 2013
Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

Diumenge tretzè durant l'any

Tolerància i llibertat

Els ensenyaments de Jesús posen el seu punt de mira en les actituds de les persones. Perquè són les actituds les que generen els nostres comportaments morals.

A l’Evangeli d’avui, se’ns convida a reflexionar sobre dues actituds: la tolerància i el refús de la violència; així com la màxima llibertat i generositat quan es tracta de posar-se al servei de la misericòrdia i en el treball pel Regne..

El primer fet de la narració s’entén molt bé: Jesús i els seus deixebles, camí de Jerusalem, passen per un poblet de samaritans, i com aquests estan enemistats amb els jueus, i saben que Jesús va cap a Jerusalem, centre del culte jueu que els samaritans no accepten, no els volen acollir. Aleshores, Jaume i Joan mostren una reacció dura e intolerant: Senyor, feu caure foc del cel i que els consumeixi.
En el fons, aquells deixebles mantenien la idea del Déu violent de la Bíblia, però Jesús refusa aquesta imatge, i renya l’actitud dels seus deixebles. El Déu de Jesús és el Déu que refusa totalment la violència i la intolerància.

L’altre fet de la narració presenta tres persones que volen seguir Jesús, però posen excuses de diversa mena: la seguretat, enterrar el pare, acomiadar-se de casa...
Aquestes excuses poden semblar raonables, i no es tracta aquí de pensar en un Jesús que demana als seus seguidors decisions deshumanitzadores, sinó en un Jesús que urgeix la necessitat de la màxima llibertat i disponibilitat quan es tracta de treballar pel seu Regne.

Lligant els dos fets, com ho fa l’evangelista Lluc, podríem dir que l’evangeli denuncia que sempre resulta fàcil ser exigents i intolerants amb les actituds dels altres, però que és molt més difícil ser exigents i radicals per assumir els nostres propis compromisos.

En definitiva, de l’evangeli d’avui podem deduir dos importants punts de reflexió:
- No absolut a la intolerància i a la violència.
- l llibertat i exigència radical quan es tracta de treballar pel Regne.

D’aquestes actituds surten i sortiran les accions quotidianes del dia a dia dels cristians i cristianes.

Manel Simó

La Puntilla
Voces

En la fiesta de san Juan Bautista, que celebramos el pasado lunes, leí un comentario de san Agustín que me inspiró esta Puntilla.
Decía:
–Juan Bautista dijo de sí mismo que era <una voz que gritaba en el desierto>, mientras que detrás suyo venía Aquel, del que Juan, el evangelista, diría que era <la Palabra que se hizo carne>.
Y ésta es mi reflexión: la profunda diferencia que hay entre la voz y la palabra. Porque a veces oímos voces, pero no quiere decir que contengan verdaderas palabras…
Hoy, por ejemplo, asistimos en nuestro entorno a una verdadera explosión de voces habladas y escritas, vacías de palabras. Y esto no solamente porque sean palabras que no se cumplen, sino, sobre todo, porque se sueltan, deliberadamente, sabiendo que no tienen ningún contenido.

El gran poeta Juan Ramón Jiménez, solía decir:
me pasa muchas veces que no sé cómo decir algo, porque creo que mi palabra todavía no está suficientemente hecha…

Hoy, sin embargo, charlatanes, tertulianos, oradores, diputados, predicadores y propagandistas, voceros de toda especie, sueltan y sueltan voces y más voces vacías, disfrazadas, equívocas y banales. Y la palabra languidece y muere.

Reivindiquemos, pues, la palabra, sino queremos que se la lleve el viento, como dice el refrán. Solamente subsistirá la palabra que esté llena de contenido.

                                                                        
COMUNITAT VIVA / 40 anys 1972-2012

Casal d’estiu Llumvi, del 1 al 27 de julio

Deseamos que el Casal d’estiu organizado por el Casal Llumvi, y que comienza mañana lunes, día 1, vaya muy bien, y los casi cincuenta chicos y chicas que participan gocen de unas buenas vacaciones, formando piña con los monitores y monitoras, bajo la dirección de Roser Puig.


LA MISA DE 8 DE LA TARDE DE LOS VIERNES
QUEDA SUSPENDIDA HASTA EL MES DE SEPTIEMBRE.
No obstante, la Parroquia permanecerá abierta de 8 a 9, para que acuda quien quiera acudir. Se puedan rezar Vísperas, seguir las lecturas del día, hacer un rato de oración, comulgar, etc.

Mn. Manel estará fuera desde el 1 hasta el 14 de julio,
en que ya presidirá la Misa de las 12 h.

LA SEMANA DEL 15 AL 21 de julio, se prepararán algunos actos para celebrar la fiesta de Santa María Magdalena (que es el lunes, día 22) y poner punto final
a la conmemoración de los 40 años de la Parroquia.

APUNTARSE A LA CENA COMUNITARIA DEL DIA 21.
HAY 50 PLAZAS.

El sábado, día 21 de julio, a las 9 de la noche, tendrá lugar una CENA COMUNITARIA.
            Quienes deseen participar han de reservar plaza y pagarla. Cuesta 12 euros.
Dirigirse a Juan Ortiz, en persona, o por teléfono: 610 05 20 89


No descuidemos la economía en los meses de julio y agosto.

Como ya se ha ido informando, nuestra economía no es muy boyante que digamos, y ahora,
en los meses de julio y agosto, siempre se corre el riesgo de descuidarnos un poco
 y aumentar nuestro déficit. Procuremos evitarlo.


Oración para las vacaciones

Señor Jesús, te pedimos por nuestras vacaciones.
Necesitamos reposo, sosiego y paz,
         el encuentro y la amistad, oxigenar el cuerpo y el alma.
         Necesitamos descansar. Necesitamos las vacaciones.
         Bendice, Señor, nuestras vacaciones.
         Haz que sean tiempo fecundo para el encuentro con nosotros mismos y con

         los demás, para la brisa suave de la amistad y el diálogo, para el ejercicio físico 
         que siempre rejuvenece, y para la lectura que siempre enriquece.
         Haz que nuestras vacaciones sean un tiempo santo
         para descubrir tu presencia en nuestra vida. Así sea.