domingo, 18 de junio de 2023

PARRÒQUIES DE SANT JOAN BAPTISTA i SANTA MARIA MAGDALENA, DE VILADECANS. 18/6/2023. XI de durant l’any.

 

 

 Padre de misericordia, que has entregado a tu Hijo por nuestra salvación y nos sostienes continuamente con los dones de tu Espíritu, concédenos comunidades cristianas vivas, fervorosas y alegres, que sean fuentes de vida fraterna y que despierten entre los jóvenes el deseo de consagrarse a Ti y a la evangelización. Sostenlas en el empeño de proponer a los jóvenes una adecuada catequesis vocacional y caminos de especial consagración. Dales sabiduría para el necesario discernimiento de las vocaciones de modo que en todo brille la grandeza de tu amor misericordioso.

 2 d’agost de 2021. Papa Francisco 

PADRE CELESTINO; CÓMO ESTÁ?

La primera vez me sorprendió su respuesta. De pie! Después vi que a parte de una broma, esa era su actitud vital: siempre al pie del cañón. Con frio con calor. Castellano recio. Supo adaptarse al paso del tiempo. Vio claro que la Iglesia tenía que estar con los trabajadores. Muchas gracias, padre Celestino por estar siempre al pie del cañón. Mil gracias padre por su ejemplo. Interceda por nosotros para que surjan muchas, nuevas i buenas vocaciones a la vida cristiana i a la vida sacerdotal.

Una frase suya que me ha recordado la Sra. Carmen Pacheco, dice: En esta vida tenemos que aprender el lenguaje del amor porqué es el que se habla en el Cielo. Cuanta verdad!

El 1928, al final de la Dictadura de Primo de Rivera, nace de una familia cristiana en Somolinos, el Padre Celestino.  Somolinos es un pueblecito pintoresco de Guadalajara entre las dos mesetas, con un mainadero, un lago precioso y muchos fósiles.

Cuando Celestino ya ronda los 8 años, el 1936 empieza la guerra Civil, pero en el pueblo todo sigue igual, se trabaja duro en el campo, especialmente en los tiempos de la siega. En una cuesta lloro por no poder levantar la gavilla de trigo, tan pesada i eso que tenia mucha fuerza. Finalmente 39 En somolinos entra un pelotón de Carlistas con sus boinas rojas. Celestino al verlo grita a los del pueblo: Que vienen los rojos! Pero rápidamente le dicen que no, que són de los que han ganado.  

El 1944 El párroco de Somolinos delante de su padre le pregunta: quieres ir al seminario? Celestino dice que si. En el Seminario de Sigüenza ya ha cumplidos los 15 desarrolla una enfermedad ocular. Entonces el rector lo envía al Seminario de Barcelona para que pueda ser tratado por el Doctor Barraque y terminar sus estudios. Eran tiempos de apertura. 1947 Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. 1952 Congrés Eucarístic. Empieza el desarrolismo. La Immigración. El Turismo…

Hasta que el 1954 recibe la ordenació sacerdotal en Montserrat. I es enviado de vicario a Sant Celoni, Sant Salvador d’Horta… pero se complica su enfermedad. I tiene que ocupar la plaza de cura en el hospital de Viladecans, de la obra social de Roca. Allí empieza como una mini parroquia, junto con las hermanas Vedrunas que siempre le ayudaran. Pero la población de Viladecans crece muchísimo i Mn. Ramón saborit lo anima a construir un templo nuevo para unos tiempos nuevos. El 1965. con 37 anys es nombrado Rector de Santa Maria de Sales. Sin haberse construido la parroquia. Tiempos de cambio, Fin del Concilio Vaticano II, Beatels, Guerra del Vietnam. 

1971 En España Huelga general. 1975. Muere Franco. 1976. Huelga de la Roca. Manifestaciones. El padre gestiona la caja de resistencia. I todo lo demás.

El 78, la Fundación de San Lorenzo va cedir la gestió del centre a l’Instituto Nacional de Previsión (INP). Durant aquest any, es van organitzar diverses manifestacions perquè l’hospital assolís caràcter de comarcal i que se’n pogués ampliar la seva capacitat assistencial. L’INP havia adquirit el compromís d’adquirir l’Hospital mitjançant una subhasta pública, però, quan es va celebrar aquesta subhasta, a final del 1979, l’INP no s’hi va presentar.

Després d’intenses negociacions i d’una forta pressió ciutadana, el 5 de març de 1980, l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans es va incorporar de manera definitiva a la xarxa de centres sanitaris de la Seguretat Social.

2008. Padre Celestino cumple 50 años de sacerdote. Misa de acción de gracias

2009 Recibe la Medalla de honor de la ciudad de Viladecans. De la cual se sentía tan orgulloso.

El 2015 llego yo. El Obispo Agustín me nombra administrador. El 2018, las hermanas Vedrunas tienen que abandonar Viladecans por falta de vocaciones.

2020 Jubilación 58 años de párroco. Pandemia. Nombramiento del Padre Javier. Como nuevo cura párroco.

Finalmente el 28 de junio de 2022, fallece en el Hospital de San Lorenzo a la edad de 94 años. Siendo atendido por una enfermera muy religiosa.

Hoy 17 de junio de 2023. Primer aniversario de su muerte. Hacemos memoria agradecida.

Recordamos al Padre Celestino y a la comunidad de Vedrunas por su incansable servicio pastoral. El padre decía: Sólo un hombre poseído por el Espíritu puede ofrecer Espíritu. Ese hombre fue el. Pero me permito recordar que el no sería lo que fue, sin sus hermanas. Las hermanas Vedrunas de Viladecans.

Mn. Frederic Esteve 17 de juny de 2023.

AGENDA DE JUNY

19. Dilluns             matí            Misses de fi de curs de l’Escola de la Sagrada Família.

22. Dijous              11:00          A Sant Joan, Missa dels residents de la Frederica.

24. Dissabte          12:00          Missa en la Festa de Sant Joan Baptista.

29. Dijous              matí            Lourdes.

St. Joan Baptista:   

Dilluns,                   18’30, Pregària del Rosari.

Dimarts,                 18:00, assaig de cant litúrgic. Grup missa de les 13:00.

Dijous,                    19:30, assaig de cant litúrgic. Grup missa de les 10:45.


Cáritas es la expresión del amor y el compromiso de la comunidad cristiana por las personas que se encuentran en situación de pobreza, vulnerabilidad o exclusión social. Es una entidad de la Iglesia católica que tiene como objetivo promover, orientar y coordinar la acción social y caritativa de la diócesis de Sant Feliu de Llobregat, con la finalidad de ayudar a la promoción humana y a desarrollo integral de las personas, sensibilizar a la sociedad y promocionar la Justicia Social. El Señor nos invita a responder con amor. Lo hacemos con nuestra ayuda económica expresada en la colecta que en la Parroquia de San Juan fue de: 1.280 euros. Muchas gracias!.



sábado, 10 de junio de 2023

PARRÒQUIES DE SANT JOAN BAPTISTA i SANTA MARIA MAGDALENA, DE VILADECANS. 11/6/2023. EL COS I LA SANG DE CRIST

 Agradezco de corazón las oraciones y los muchos mensajes de cercanía y afecto que han llegado en estos días. Rezo por todos, especialmente por los que sufren. Les pido que sigan rezando por mí.

 Policlínico Gemelli, 9 de junio de 2023. Papa Francisco

La festa del “Corpus Christi” és una festa de l’Església catòlica que venera el sagrament de l’eucaristia i la presència del cos de Crist en la consagració. La va instituir el papa Urbà IV el 1262. En aquell moment encara es mantenien ritus pagans, sobretot els relacionats amb l’arribada de la primavera, el triomf de la vida i l’esclat de la fertilitat després del llarg hivern. Ara, coneixem el Corpus pel famós "ou com balla", les processons o les flors. Però, quins simbolismes amaguen totes aquestes tradicions?

El Corpus és una festa mòbil dins del calendari litúrgic. Se celebra 60 dies després del Diumenge de Resurrecció i aquest 2023 es commemora aquest diumenge, 11 de juny. Al voltant de la festa, s'organitzen manifestacions diverses. Unes de les més antigues són les processons, documentades des del segle XIV a Girona i Barcelona. La processó de Corpus és una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament per les principals places i carrers del poble o ciutat.

Des del mateix segle XIV quedà documentada l’aparició -entremig d’aquestes processons- d’escenificacions de passatges de les Sagrades Escriptures; se les conegueren amb el nom “entremesos”. Amb el pas dels anys aquests actes teatrals van anar perdent valor catequètic i guanyaren força festiva. Per a alguns estudiosos del folklore, és aquí on hi ha l’antecedent de les cercaviles de les festes majors.

També del caràcter festiu que prenen aquests actes de carrer nasqué la Patum de Berga, on tots els entremesos i bullícies del Corpus es convertiren en comparses festives que es desplegaven per tots els racons de la vila. El nom primigeni de la Patum era el de "bulla" o "bullícia" del Santíssim Sagrament.

LES CATIFES DE FLORS PER CORPUS.  Hi ha altres manifestacions festives lligades al Corpus. De les més conegudes podem esmentar “l’ou com balla” i les catifes de flors arreu del país. L’ou com balla és un ou buit que balla damunt d’un brollador d’aigua que, a la seva base, està guarnit de plantes i flors. El del claustre de la Catedral de Barcelona resta documentat des del 1440.

Un dels simbolismes d’aquesta activitat és el paral·lelisme que s’estableix entre l’ou, elevat pel raig d’aigua, i l’elevació de l’eucaristia davant l’altar en el moment de la consagració.

Una altra interpretació és relacionar l’ou amb la fertilitat, la plenitud i la presència de flors que evoquen la fecunditat, la bellesa o l’espiritualitat.

Pel que fa a les enramades o catifes de flors, actualment perviuen encara en municipis diversos. Destaquem les d’Arbúcies, la Garriga o Sitges i tants d’altres. Originalment, eren un ornament efímer ubicat als carrers per on havia de passar la processó de Corpus. La primera enramada documentada és la d’Arbúcies, és del 1589.




Celebracion del CORPUS, el pasado jueves 8 de junio en el CSSFM    ( residencia Fedrerica Montseny), por el padre José Maria Vicario, acompañado por el hermano Gabrialista Bienvenido y de los  grupos de la pastoral de la salud de las Parroquias de Santa Maria Magdalena y de Sant JoanBaptista.

 

    

EL CORPUS COINCIDEIX SEMPRE AMB LES FESTES PRIMAVERALS QUE CELEBREN EL RETORN DE LA VIDA.

El nom "enramada" fa referència al fet d’ornamentar els carrers amb brancatges d’arbres propers, podien provenir de verns, freixes o avellaners. Més endavant, van incorporar-s’hi les flors i altres materials. Les flors de bon antic simbolitzen, en el seu conjunt, la bellesa i la naturalesa efímera de l’existència. Històricament, s’han associat a rituals diversos ja des de l’antiguitat grecoromana sabem que els morts i les tombes es cobrien de flors. També a les noces, les flors són l’expressió de la fertilitat, virginitat i puresa i representen la sacralitat de la unió dels esposos. En alguns indrets catòlics el ram nupcial es deixa als peus d’una estàtua de la Verge Maria.

Les festes al voltant de Corpus se situen sempre a finals de maig o a principis de juny. Per tant, coincideixen amb la celebració de les festes primaverals, com la de “l’Arbre de Maig” amb la qual es vol festejar el retorn de la força vegetal i alhora demanar fertilitat enfront de les futures collites. No és gens estrany, doncs, que totes les manifestacions de Corpus restin envoltades de flors i altres elements vegetals. És el seu moment, el seu bell temps.

AGENDA DE JUNY

10 i 11                          1                      Corpus. Col·lecta per Caritas.

16. Divendres            19:30             Ven y veras, Parròquia Santa Maria de Sales

17. Dissabte            19:00            A Santa Maria de Sales, Celebració 

                                homenatge al P. Celestino Bravo Nieto 

                                i a la comunitat de les germanes  Vedrunes.



17. Dissabte              18:00          A Santa Magdalena no hi ha celebració de la Missa.

18. Diumenge            18:30         Catedral de Sant Feliu: Ordenació sacerdotal de Manuel Rodríguez Garrido.

24. Dissabte                12:00         Missa en la Festa de Sant Joan Baptista.

29. Dijous                    matí          Lourdes.

St. Joan Baptista:     

Dilluns,                         18’30, Pregària del Rosari.

Dimarts,                       18:00, assaig de cant litúrgic. Grup missa de les 13:00.

Dijous,                          19:30, assaig de cant litúrgic. Grup missa de les 10:45.