PARRÒQUIA
DE SANTA MARIA MAGDALENA,
DE VILADECANS
28/07/2019 Nº 633
SETMANA XVII DEL TEMPS DE DURANT
L’ANY
Jesús busca testigos que le digan cada día: “Señor, Tú
eres mi vida”.
L’EVANGELI DEL DIUMENGE
Continuem el
camí. I, com Maria de Betània, escoltant el Mestre, aquesta vegada aprenem
d'Ell a pregar.
Mn. Josep Maria
Diumenge XVII de durant
l’any. Cicle C
La pregària
és un dels temes més desenvolupats de l’evangeli de St. Lluc, tant pel que fa a
l’oració que practica Jesús com per les recomanacions en les que el mateix
Jesús insistia i remarcava.
Per què?
Perquè la pregària és essencial en l’experiència religiosa: essencial el
demanar i essencial l’oferir. De manera que, amb tota raó, podem assegurar que
la pregària és la pràctica més específicament característica de qualsevol forma
de veritable religiositat.
Això explica
que Jesús, tot i les seves crítiques a la religió oficial, fos un exemple
constant en la pràctica de l’oració. Jesús es va enfrontar al Temple, al culte
oficial, a la Llei jueva, als rituals. Per això, els dirigents religiosos
l’atacaren i van voler eliminar-lo. Però ningú no li va poder recriminar que no
pregués. L’originalitat de Jesús és que per pregar no anava només al Temple o
be a la Sinagoga. Jesús pregava també en la solitud, a la muntanya, al camp.
Per què és
important la pregària? És important perquè l’específic de l’experiència
religiosa no son solament idees sinó en les experiències que desvetlla. Demanar
perquè som pobres i oferir bones obres.
Tot el que diuen
les religions es refereix a aquest món. Encara que parlin de Déu, del cel, de
l’altra vida. Tot això són paraules amb les que les persones religioses
expressem, el que portem al cor, la nostra limitació i l’anhel per a
sobrepujar-la.
Doncs bé: la
pregària és l’expressió més típica de manifestar la nostra experiència
religiosa. Per tant, és el reconeixement humil de les nostres limitacions. I
és, a la vegada, l’anhel de superar-les. Per això podem dir que un creient que
mai no prega.—no és creient.
Doncs, què
és? És una persona amb una certa càrrega ideològica, orientada cap a un Déu del
qui no fa mai experiència. La veritable relació amb el Transcendent només es
pot viure mitjançant el desig fecund, l’experiència quotidiana, l’anhel sincer,
la recerca pura. Això és el que Jesús ens ensenya sobre la pregària.
És hora de
què ens preguntem: Quan i com preguem nosaltres? Quantes estones hi dediquem
cada dia en concret? No es tracta de buscar fàcils excuses. Segur que les
trobarem. Es tracta de comprometre’s davant de la pròpia consciència i davant
de Déu. Primer: demanant el que necessitem i, segon: oferint tota la nostra
vida, es a dir: compartint generosament.
bisbat de
Sant Feliu
parròquies
de Viladecans:
Enllaç del
nostra blogger:
amics de
l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
