PARRÒQUIES DE 
SANTA MARIA MAGDALENA,
i
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS
13/09/2020.
DIUMENGE XXIV, DEL TEMPS ORDINARI.
Un virus que no conoce barreras, fronteras o distinciones culturales y
políticas debe ser afrontado con un amor sin barreras, fronteras o
distinciones.
Papa
Francisco.
Aquest
dimarts passat, el dia de la Festa Major, va fer 75 anys que
es va inaugurar
aquesta església. Potser fins i tot algun dels que esteu aquí, que devíeu ser
molt petits, vau participar d’aquella celebració. La inauguració va ser, això
sí, molt precària, només les parets i la teulada, però suficient per
començar-hi a dir missa.
I aquí estem
per recordar-ho. Ho fem avui, diumenge, perquè volíem que, igual com llavors va
presidir l’acte el bisbe Gregori Modrego,
també avui el presidís el nostre bisbe,
Agustí Cortés, que aquest dimarts passat no podia venir.
Aquesta
església substituïa l’antiga, edificada gairebé dos-cents anys abans, quan
Viladecans va esdevenir parròquia separada de Sant Climent. Aquella església,
com tots sabem, va ser cremada el 21 de juliol de 1936, en la revolució que va
esclatar com a resposta a l’alçament militar que va donar origen a la guerra
civil. Després, es va enderrocar el que en quedava, i en aquest espai s’hi va
construir un mercat. Acabada la guerra, però, i quan es va començar a parlar de
construir una nova església, hi va haver dues posicions: la dels que volien
preservar el mercat i fer l’església en un altre lloc, i la dels que volien que
l’església es fes al mateix lloc on era. Com a nous espais possibles per fer
l’església, es va pensar en l’era de Can Sala, a l’inici de la Rambla, on ara
hi ha el parc infantil. Es va dir, però, que aquell espai era massa petit, i
finalment va guanyar l’opció d’enderrocar el mercat i fer l’església aquí
mateix on era abans.
Certament,
podríem discutir sobre si aquella va ser la millor opció. Però en tot cas, el
fet és que així es va fer. Moltes persones van col·laborar de moltes maneres,
en la reconstrucció. No totes de bona gana, perquè ja sabem com eren aquells
temps, però la majoria sí. I així, podem dir que aquesta església que avui ens
aplega és una obra nostra, dels viladecanecs i viladecanenques. I avui, en
aquest aniversari joiós, farem bé de remmemorar per què ens ha de servir aquesta
església que ens van deixar els nostres pares i mares, els nostres avis i
àvies, els nostres besavis i besàvies.
Jesús ens va
dir ben clar que als cristians no ens calien temples, que el temple era ell.
Per això, d’aquesta casa no acostumem a dir-ne temple, sinó església: perquè és
la casa de l’Església, la casa dels que formem el temple que és Jesús, la
comunitat que s’alimenta de Jesús i vol seguir Jesús. Aquesta església existeix
perquè els cristians, tot i que no necessitem temples, perquè per trobar-nos
amb Jesús, sols o en comunitat, no necessitem cap edifici, sí que ens va bé, sí
que ens ajuda, tenir un edifici on reunir-nos, un edifici que faciliti les
nostres trobades, les nostres celebracions, també la nostra pregària personal.
Un edifici que simbolitzi allò que som, que ho faci visible enmig de la ciutat,
que ens recordi, tant a nosaltres mateixos com als que no comparteixen la
nostra fe, que els cristians som aquí, al mig de Viladecans, barrejats amb les
cases de Viladecans, per oferir allò que tenim: la nostra fe i la nostra
esperança, i les nostres ganes de contribuir, amb tot l’amor, a construir un
poble, una vila, una ciutat on valgui la pena viure-hi, on tothom, tothom,
pugui sentir el goig de viure-hi.
Avui, la
celebració dels 75 anys de la inauguració d’aquesta església ens recorda tot
això, i ens anima a refermar-ho dia a dia. Sense oblidar, que això també és
important, les històries de patiments que hi ha darrere la seva destrucció i la
seva reconstrucció, i que ens hauria de portar a treballar per erradicar totes
les llavors d’enfrontament que, també ara, ens puguin assetjar.
Amb tot el
goig, amb tota la fe, amb tota l’esperança, amb tot l’amor, comencem ara la
celebració de l’Eucaristia. Posem-nos drets.
Josep Lligadas.
PREGÀRIA PEL 75 È ANIVERSARI DEL TEMPLE PARROQUIAL
Senyor Jesús, Vós després de
rentar els peus als deixebles, instituireu el memorial del vostre amor tot
dient: FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Avui també nosaltres ens sentim interpel·lats per aquestes paraules.
El 8 de setembre es compliren 75
anys de la reconstrucció del temple de Sant Joan Baptista després de la guerra
civil.
Senyor! Us donem gracies pels qui
el varen edificar física i espiritualment, amb tant d’amor. Volem tenir-los
presents a tots: petits i grans; preveres i laics; coneguts o bé desconeguts.
Us donem gracies per les persones
que de forma tant diversa, donen vida a la parròquia! Gràcies per la seva entrega
i originalitat. Gràcies pel seu caràcter
obert, festiu i alege.
Envieu-nos l’Esperit Sant! Que
enmig de les preocupacions, ens sentim moguts a fer real la teva crida. Doneu-nos
l’amor, l’alegria i la humilitat necessàries per tornar a començar con ho feren
els nostres avantpassats.
Mare Nostre que festivament
invoquem: Mare de Déu de Sales, feu-nos alegres constructors de vida cristiana.
Aparteu de nosaltres el desànim, la por al compromís i la desídia.
La gloria de
Déu es que l’home visqui. Feu-nos servidors del vostre amor.
Mare de Déu de Sales, intercediu
al Senyor per tal que finalitzi aquesta epidèmia i tota injustícia. Pregueu per
nosaltres, per les nostres famílies, i per aquesta parròquia! Us ho demanem per
Crist Senyor nostre. Amén!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mt 18, 21-35)
Continuant amb la temàtica importantíssima que tocava
l'Evangeli de diumenge passat, aquest diumenge tenim el tema del perdó. No hi
ha vida sense perdó.
En aquell temps,
Pere preguntà a Jesús:
–Senyor, quantes
vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
–No et dic set
vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb
un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia
començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no
tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute,
el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus
béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: “Tingues paciència
amb mi i t’ho pagaré tot.” Llavors,
compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el
deute. Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li
devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: “Paga’m el que em deus.” El
company se li va llançar als peus i li suplicava: “Tingues paciència amb mi i
ja t’ho pagaré.” Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que
pagués el deute. Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va
saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar
aquell home i li digué: “Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig
perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo
m’havia compadit de tu?” I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè
el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. Igualment us tractarà el meu
Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Notes per seguir el fil de l’Evangeli
– El text anterior a aquest, el que
trobàvem diumenge passat (Mt 18,15-20) insistia a dir que entre els deixebles
de Jesús cal buscar, per tots els mitjans, la conversió del qui et fa una
ofensa. L’objectiu era salvar, no condemnar ni treure el germà de la comunitat.
És la preocupació del Pare del cel que no vol que es perdi ni un de sol
d’aquests petits (Mt 18,10-14).
– Ara estem davant d’un element del tot
necessari per la convivència, per a la vida comunitària: el perdó.
Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli
⸭ Pere, tot seguint Jesús, ja s’ha adonat que perdonar és molt
important (21). I vol saber fins on es pot estirar aquest fil del perdó, on són
els límits. Pere reflecteix el que potser pensem cadascun de nosaltres: hi ha
coses que no tenen perdó.
⸭ La pregunta de Pere (21), però, fa servir el “set”, xifra que
no té un valor matemàtic sinó que és simbòlica: relacionada amb la plenitud i
la perfecció. És a dir, Pere, ja ha fet molts passos i intueix que, si hi ha
límits, són molt enllà.
⸭ Jesús, amb l’expressió “setanta vegades set” (22), exagera de
tal manera que els qui l’escolten endevinen que són invitats al perdó absolut,
sense límits. Vol dir que cal perdonar sempre. I vol dir que cal perdonar del
tot. O, dit d’una altra manera, no es tracta de fer càlculs per mesurar la
proporció del perdó segons la mesura de l’ofensa. Es tracta de canviar de
mentalitat.
⸭ Això és tan important que l’evangelista Lluc encapçala tot
aquest tema amb un toc d’atenció: Estigueu alerta! (Lc 17,3-4).
⸭ Mateu hi vol donar molta importància i ho il·lustra amb una
paràbola (23-34) que aporta la motivació justificadora d’aquest canvi de
mentalitat: “el Pare celestial” (35) ens ha ofert el perdó sense límits.
⸭ La paràbola posa en contrast dues situacions que tenen en comú
el fet de deure diners. En el primer cas un home deu una quantitat astronòmica
(24) al seu “rei” (23). La segona situació presenta el deutor del primer cas
reclamant un deute que tenen amb ell (28), que, en comparació amb el seu gran
deute, és una quantitat molt petita.
⸭ La quantitat de diners que deu el primer, “deu mil talents”
(24), és enorme. En temps del NT, un talent equivalia a uns 21,7 kg de plata.
Amb aquesta exageració Jesús indica que l’home no podrà pagar mai el deute
(26), per més que ell, tot suplicant, digui que sí, que amb temps el pagarà.
Per tant, el problema només té una sortida: la generositat del “senyor” (27).
⸭ Els “cent denaris” (28) que deu el segon, en canvi, és una
quantitat important per un treballador, però ridícula en comparació amb l’anterior:
un denari era el sou diari d’un treballador de l’època; cent denaris no arriben
a ser 0,5 kg de plata. La gent treballadora sap, per experiència, que un deute
equivalent al sou de cent dies, s’aconsegueix de pagar, però a base de
sacrifici.
⸭ La finalitat de la paràbola és fer adonar als qui escoltem i
seguim Jesús que la situació en què “les ofenses” ens posen davant Déu és
semblant a la del primer subordinat davant el rei: només tenim sortida en el
seu perdó generós, il·limitat. I que, igualment, les ofenses entre nosaltres
–el deute del segon al primer dels servents–, tampoc no tenen altra sortida que
la del perdó. Els diners es poden mesurar però les ofenses, no. El perdó tampoc
no té mesura.
⸭ La motivació per actuar així és que Déu, el “senyor” de la
paràbola, ho ha fet amb tothom (27). Això mateix s’expressa en altres textos:
Mt 6,14-15; Mc 11,25; Ef 4,32; Col 3,13.
⸭ Aquest ensenyament de Jesús no s’ha de confondre amb cap
relativisme. El to d’amenaça (35) serveix per a subratllar, per una banda, la
gravetat de “l’ofensa” (que, per tant, no queda gens relativitzada) i, d’altra
banda, la necessitat absoluta de perdonar els germans, precisament perquè
“l’ofensa” no té pagament possible, no es pot mesurar.
⸭ El mateix verset conclusiu (35) ens recorda el que Jesús deia
als deixebles en el text anterior: tot allò que lligueu a la terra quedarà
lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel
(Mt 18,18). És a dir, el canvi de parer del “rei” (34) no indica un canvi d’actitud
de Déu sinó que el perdó entre nosaltres és responsabilitat nostra. Ell, això
sí, donant-nos per endavant el seu perdó il·limitat, ens dóna la possibilitat
de fer el mateix.
El perdó en el si
de la comunitat dels deixebles de Jesucrist és, doncs, allò que mostra que hem
conegut l’amor del Pare (1Jn 1,1-4). I, per tant, que hi hem cregut.
Mn. Josep Maria Romaguera.
Mor el Pare
Manel, una vida lliurada als pobres i als presos
El prevere Manel Pousa, més conegut com el pare “Manel”, ha mort aquest
dimecres 9 de setembre al vespre a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. El
sacerdot, nascut a Granada i de pares barcelonins, actualment era el rector de
la parròquia de Trinitat Vella de Barcelona, i ens ha deixat a l’edat de 75
anys a causa d’una embòlia, després de donar positiu per la Covid-19. De
moment, no s'ha pogut determinar si l'embòlia tenia l'origen en la Covid.
Una de les tasques més destacades que va fer va ser a favor de la
reintegració de les persones preses, especialment al centre penitenciari de
dones de Wad-ras.
El 2004 creà la Fundació Pare Manel per a treballar amb persones que es
troben en situació de vulnerabilitat. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de
la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de Barcelona, i el 2011 el
Premi "Mn. Vidal i Aunós".
Cada any celebrava la gala solidària "Guanya't el cel amb el pare
Manel". Aquest últim any, a conseqüència de la pandèmia, es va fer a
través de YouTube. L'esdeveniment es va fer molt popular al llarg dels anys amb
el suport d'artistes com Joan Manuel Serrat, Pepe Rubianes, Sergi López o el
seu amic d'infància Carles Flavià ja mort.
Els fons recaptats pel festival es destinaven íntegrament a finançar
projectes comunitaris d’acció social amb infants i joves, a casals, colònies
d’estiu i activitats esportives per a col·lectius d’entorns populars i
marginals. Projectes que el pare Manel ha impulsat des de fa més de 40 anys als
barris de Verdum i Roquetes de Barcelona.
Els bisbes catalans
parlen de la instrucció "La conversió pastoral de la comunitat parroquial
al servei de la missió evangelitzadora de l'Església"
La Congregació per al Clergat va fer pública, el dia 20 de juliol de 2020,
la Instrucció “La conversió pastoral de
la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l'Església”
promulgada el passat 29 de juny.
El document tracta el tema de la pastoral de les comunitats parroquials,
dels diferents ministeris clericals i laics, amb el signe d'una major corresponsabilitat
de tots els batejats. Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits
dominicals a parlar de la Instrucció “La conversió pastoral de la comunitat
parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l'Església”, així com de
l’amor dels pares, del Pla Pastoral d’una normalitat renovada, del creixement
en la crisi, del nou curs, de la comunitat dels cristians, de la creu i de
l’esperança per a les diòcesis.
Aquest cap de
setmana Col·lecta per Terra Santa.
bisbat de
Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies
de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del
nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de
l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
