lunes, 23 de febrero de 2015

Full informatiu número 433, diumenge 22 de febrer de 2015


FULL INFORMATIU
n. 433 – 22 de febrer 2015

SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

La frase: La esperanza es el trabajo apasionado por aquello que es posible, aunque sea difícil



Diumenge primer de Quaresma – Cicle B

TEMPS DE FER DESERT


Avui, després de veure, a la primera lectura, que Déu renova la seva aliança amb la família de Noé i deixa l’arc de sant Martí, com a signe d’aquesta renovació, i de cantar amb el salmista que el Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors, el text de l’evangeli, com ja és tradicional en aquest primer diumenge de Quaresma, ens parla de la realitat de les temptacions que patim, de manera permanent, per fer-nos enrere de les nostres opcions de vida; una realitat que també va experimentar el mateix Jesús.
                Enguany, però, el text de Marc no explicita les tres temptacions clàssiques, sinó que es limita a afirmar que l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.
                El desert, com a figura bíblica, té una doble significació. D’una part, és el lloc on Déu va portar el seu poble després d’alliberar-lo de l’esclavatge d’Egipte i, esdevé, també, el lloc on Déu posa a prova el seu poble, El desert és el paradigma de tot allò que els creients hem d’evitar, si no volem ser infidels, i és en aquesta línia, que Jesús és portat al desert per superar les temptacions de deixar de ser fidel a la missió que Déu l’ha encomanat.
Avui tots som conscients de que no és fàcil ser un cristià o cristiana compromesos. Perquè hi ha moltes temptacions que ens inciten a no ser-ho.
                El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica La joia de l’evangeli, ens ha alertat d’algunes de les temptacions de que som objecte, i que minven el nostre testimoni cristià.
                El Papa les resumeix en tres: l’accentuació de l’individualisme, la crisi d’identitat, i la caiguda del fervor. I en el desenvolupament d’aquestes idees parla de temes com un cert complex d’inferioritat que duu a relativitzar o amagar la identitat cristiana i les conviccions; una pèrdua de l’entusiasme missioner; un cansament feixuc i no acceptat, i sobre tot, una pèrdua de la joia evangelitzadora.
        
A la història de l’espiritualitat, i com a una de les pràctiques quaresmals, s’ha repetit sovint l’expressió fer desert, per posar de relleu que és el lloc de trobada amb Déu per fer camí amb Ell cap a la terra promesa.
                Convertir-se i creure en la Bona Nova, que és la darrera crida de l’evangeli d’avui, vol dir trobar, durant aquesta Quaresma, espais de reflexió interior, de pregària, de silenci, i de reconciliació amb Déu i amb els altres .Cal cercar-los.

Compromís setmanal: No deixem passar aquest temps de gracia que és la Quaresma.

Manel Simó

La puntilla

Indiferencia

Los académicos de la Lengua no se han esforzado demasiado para definirnos la indiferencia:
            -Estado de ánimo en que no se siente ni inclinación ni repugnancia hacia una persona, objeto o negocio determinado.
Dicho así, la indiferencia parece asunto de poca monta, o pasajero (los estados de ánimo siempre lo son). Y, sin embargo, la indiferencia es hoy una actitud casi universal hacia las personas, hacia las ideas, hacia las opciones y hacia Dios, de manera que el Papa Francisco, en su mensaje para la Cuaresma de este año, nos anima a pensar sobre la globalización de la indiferencia.

A los académicos habría que decirles que indiferentes son aquellos y aquellos que desde una posición de yo estoy relativamente bien y a gusto, los problemas, los sufrimientos, o las injusticias que padecen los demás, no les interesan lo más mínimo. Y esta indiferencia – dice el Papa, es también una tentación muy real que afecta a los cristianos y cristianas.
Necesitamos voces proféticas que nos despierten de nuestra comodidad y sacudan nuestras posturas cerradas y egoístas. Necesitamos comunidades que compartan el sufrimiento de las personas. Aprovechemos este tiempo de gracia.




COMUNITAT VIVA

Intenciones de oración en la Misa:
         Sábado, día 21, a las 8 de la noche: Encarnación Martín, fallecida hace un mes; y los difuntos José Félix Rapela, y José y Antonio Rapela Martín.
         Domingo, 1 de marzo, a las 12: Pepita López (tercer aniversario), y Sebastián y Dolores, difuntos.

LA SEMANA

TODOS LOS MARTES DE CUARESMA,
A LAS 7,30 de la tarde, VIA CRUCIS

A partir de este martes, día 24, y durante toda la Cuaresma, la Oración de Taizé
la sustituiremos por una reflexión sobre el Viacrucis.

SÁBADO, día 28, a las 6 de la tarde, CATEQUESIS DE ADULTOS

ENCUESTA DE LAS PARROQUIAS DE VILADECANS

         Por favor, id entregando las encuestas contestadas: en el buzón de la Parroquia, o en el despacho. Solamente se han recogido 35. Nos interesa vuestra opinión.

AGENDA DE MARZO (para ir anotando fechas)

- Día 2, a las 4 de la tarde, en la Montserratina, Catequesis de adultos
- Día 7, sábado, a las 9 de la noche, SOPAR DE LA FAM
- Día 14, sábado, a las 10 de la mañana, en el Casal de Sant Joan, RETIRO DE CUARESMA para todas las Parroquias de Viladecans. Tema: Testimonios de santa Teresa de Jesús para el mundo de hoy (en el año del quinto centenario de su nacimiento)
- Día 16, lunes, a las 5 de la tarde, reunión de VIDA CREIXENT

EL PAPA FRANCISCO NOS ALERTA CONTRA LA INDIFERENCIA

                Tal como ha quedado indicado en La Puntilla, el Papa Francisco, en su Mensaje para esta Cuaresma, nos dice: Uno de los desafíos más urgentes hoy es luchar contra la globalización de la indiferencia.
         Y nos propone reflexionar sobre tres pensamientos bíblicos:
         – Cuando un miembro sufre, todos los demás sufren con él (1 Co. 12-26)
        – ¿Dónde está tu hermano? (Génesis 4,9)
        – Fortaleced vuestros corazones (Jeremías 5.8)

        Ya los iremos comentando, pero vale la pena leerlos y reflexionarlos. Y a la vez, actuar…     

lunes, 16 de febrero de 2015

Full informatiu número 432, diumenge 15 de febrer de 2015

FULL INFORMATIU
n. 432 – 15 de febrer 2015

SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

La frase: La esperanza es el sueño de los despiertos.



Sisè diumenge durant l’any – Cicle B

Un estil de servei


La Paraula d’avui, i de manera especial l’evangeli, continua la línia del diumenge passat: Jesús és a la vora de les persones que sofreixen, i ho fa, a més a més, amb un estil propi de servei.
El llibre del Levític, en primer lloc, ens ha presentat el pànic que inspirava en el poble la lepra, considerada com a un càstig de Déu pel pecat; i la marginació social amb que eren castigats els leprosos. Per això Jesús, seguint el que ja es manifestava diumenge passat, es posa al costat dels qui pateixen, s’apropa al leprós, el toca i li dóna la mà, signes de resurrecció, i el guareix. Una vegada més, la llei ha estat vençuda per la vida, i el gest de Jesús mostra que es pronuncia contrari a una religió que causava marginació i exclusió dels més febles i necessitats.
            Però hi ha també una segona reflexió, i és la manera de fer les coses per part de Jesús, quan recomana al leprós guarit que vagi a complir la llei de presentar-se al sacerdot, i que no escampi a ningú la seva curació.
            ¿Què demostra aquesta actitud de Jesús?
            Que no vol la fama, ni tampoc aparèixer com a un agitador populista; que no vol que el facin rei, ni qualsevol altre títol; que no té cap ànsia ni desig de poder, sinó que Ell ha vingut a servir, tal com recomanarà també als seus deixebles.
            Pau, a la segona lectura, ens mostra que ell va intentar assimilar aquest estil de Jesús, i diu que jo no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin...Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist...
            És important la nostra reflexió sobre aquest punt, perquè avui s’ha perdut molt aquest estil de servei. Hi ha massa pretensió de figurar, de reconeixement públic, de quedar bé, de que se’ns reconeguin les nostres obres. L’anonimat no té bona acollida, i l’interès propi se’ns ha colat fins i tot en les nostres millors accions.

Compromís de la setmana: Preguntar-nos: ¿hem perdut capacitat de treballar a fons perdut, sense reconeixements del altres?

Manel Simó

La puntilla

Salas de espera

En la vida de las personas suele ser frecuente, y casi habitual, su presencia en salas de espera.
Y las hay muy diversas y variadas. Por ejemplo, en las clínicas, hospitales o médicos; en las estaciones de tren o en los aeropuertos; en la policía o en los juzgados, etc. etc.
Suele suceder siempre, sin embargo, que en esas salas se aguarde algo de remarcado interés para las personas que en ellas permanecen, sean buenas noticias, o inevitables noticias negativas: o sea un veredicto irreversible, la puntualidad o no de un transporte, o la atenta o descuidada atención de un profesional.
Ahí se hallan, pues, personas que esperan, unas con mayor o con menor esperanza, y otras que simplemente están.
Ahora bien, ¿suelen ser esos recintos suficientemente acogedores de las incertezas e incertidumbres de las personas que están en situación de espera?
Frecuentemente, no.
Porque las frías sillas y paredes,  el cuchicheo impertinente de quienes son incapaces de estar en silencio, o los nefastos móviles en marcha, perturban, a menudo, la desazón que existe en la persona que espera.
Y más si los que debieran llegar, o atenderte, lo hacen con un manifiesto retraso.





COMUNITAT VIVA

HOY, COLECTA DE MANOS UNIDAS

         Todo lo que depositéis en los sobres especiales para esta Colecta lo entregaremos a esta organización, que este año, con las aportaciones de nuestras parroquias, pagará un proyecto de desarrollo de 35 comunidades rurales empobrecidas de Monguel, en Mauritània. Seamos generosos.

LA SEMANA

Lunes, día 16, a las 5 de la tarde, REUNIÓN DE VIDA CREIXENT

Martes, día 17, a las 7,30, Encuentro de oración al estilo Taizé.

MIÉRCOLES, DÍA 18, 8 DE LA TARDE,
MISA E IMPOSICIÓN DE LA CENIZA.

ENCUESTA DE LAS PARROQUIAS DE VILADECANS

         Por favor, id entregando las encuestas contestadas: en el buzón de la Parroquia, o en el despacho. Solamente se han recogido 35. Nos interesa vuestra opinión.

AGENDA DE FEBRERO

Sábado 28 de febrero, 6 de la tarde, CATEQUESIS DE ADULTOS

EL PAPA FRANCISCO CONSULTA SOBRE LA FAMILIA

24. ¿Somos conscientes de que la rápida evolución de nuestra sociedad exige una constante atención al lenguaje en la comunicación pastoral? ¿Cómo testimoniar eficazmente la prioridad de la gracia, de manera que la vida familiar se proyecte y se viva como acogida del Espíritu Santo?

25. Al anunciar el Evangelio de la familia ¿cómo se pueden crear las condiciones para que cada familia sea como Dios la quiere y sea reconocida socialmente en su dignidad y misión? ¿Qué “conversión pastoral” y qué ulteriores profundizaciones hay que llevar a cabo en esta dirección?

26. ¿La colaboración al servicio de la familia con las instituciones sociales y políticas, se percibe en toda su importancia? De hecho, ¿cómo se pone en práctica? ¿En qué criterios inspirarse? ¿Qué rol pueden desempeñar en este sentido las asociaciones familiares? ¿Cómo puede sostener dicha colaboración la denuncia franca de los procesos culturales, económicos y políticos que minan la realidad familiar?


lunes, 9 de febrero de 2015

Full informatiu número 431, diumenge 8 de febrer de 2015


FULL INFORMATIU
n. 431 – 8 de febrer 2015

SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

La frase: ¡Qué difícil resulta convivir con mediocres resentidos! La realidad, desde el resentimiento, nunca se ve tal cual es.



Cinquè diumenge durant l’any – Cicle B

Al costat del sofriment

Dos poden ser avui els temes de reflexió que ens presenta la Paraula.
En primer lloc, a les tres lectures que hem escoltat hi ha una música de fons que és el tema del sofriment, i com l’afronta Jesús i l’hem d’afrontar nosaltres.

Job (primera lectura) és un personatge llegendari, símbol de la persona justa, que haurà d’encarar un dia, com tots nosaltres, els problemes del sofriment i de la mort.
 Pau, a la segona lectura, indica que per guanyar els febles, s’ha fet feble com ells, indicant, d’aquesta manera, que la millor manera de compartir el patiment dels altres és comprendre i acceptar el nostre.
 I Jesús, a l’evangeli, guareix la sogra de Pere, i als malalts de cos i d’esperit que li portaven.
            Avui el món del sofriment és ben patent al nostre voltant. Mals físics i mals espirituals; malalts de cos, i malalts d’esperit. I no ens poden quedar indiferents. Apropar-nos als qui pateixen, encara que sigui només en el silenci de la companyia i la impotència, és un dels valors evangèlics més rellevants. I aquest fou sempre l’estil l’opció de Jesús.

            D’altra part, un segon tema de reflexió el trobem al final de l’evangeli, i no és altre que el fet d’anar-se Jesús a un lloc solitari a pregar.
            És ben cert que avui cada cop som menys per fer més coses, però no podem caure en l’activisme, el desgast i la buidor interior.
            El secret de la humanitat de Jesús està en l’espiritualitat del seu interior. Necessitava pregar al Pare, i no necessàriament en el temple, sinó en qualsevol lloc, en el silenci i en solitari.
           
            Els dos temes de reflexió que ens ha ofert la Paraula són prou importants com per fer-los objecte del nostre compromís cristià. No els deixem passar.

Compromís de la setmana: Apropar-nos a alguna persona que estigui en situació de sofriment.

Manel Simó

La puntilla

Brevedad

Pobres de nosotros cuando un charlista o un escritor comienza con la frase Voy a ser breve…
Dispongámonos a aguantar un mínimo de veinte a treinta minutos, o a tener que leer un montón de páginas…
Y es que a la brevedad real se le tiene pánico, básicamente por dos razones:
– porque para ser breve de verdad, hace falta preparar y sintetizar trabajosamente lo que se quiere expresar;
– y porque a uno le suele parecer que, si es breve, los demás pensarán que sabe poco, o que no sabe más, acerca de lo que habla o escribe.
En la teoría de la comunicación se suele enseñar que la brevedad de un mensaje no es cuestión de minutos, o de páginas, sino de expresar el máximo de ideas (pensamientos, reflexiones etc.) en el mínimo de códigos (palabras orales o escritas).
Según el contenido de lo que transmita, a un conferenciante, o a un escritor, le pueden sobrar o faltar muchos minutos, o muchas páginas.
Y cuidado con los que se tiran por la rampa de las imágenes, con el tópico de que una imagen vale por mil palabras, que esto no siempre funciona. Al contrario de lo que sucede con la descuidada comunicación no verbal…





COMUNITAT VIVA

Intención de oración en las Misas:
         Domingo, día 8, 12 de la mañana: Mariano Asensio, y Pilar García, difuntos
                                Hugo Montesinos (+), y Juan Lucio Terrazas, recientemente fallecido        
    
     LA COLECTA DE MANOS UNIDAS CONTRA EL HAMBRE NO LA HACEMOS HOY, SINO EL PRÓXIMO DOMINGO, CON SOBRES ESPECIALES.
        MAS ADELANTE HAREMOS TAMBIÉN UN SOPAR DE LA FAM.


LA SEMANA

El martes, día 10, a las 7,30 habrá oración de Taizé, aunque Mn. Manel no estará

El viernes, día 13, a las 11 de la mañana se celebrará la Misa de la Mare de Déu de Lourdes, en la Residencia Frederica Montseny
Por la tarde, a las 7,30 habrá rezo de Vísperas, con Comunión, en la Parroquia.

ENCUESTA DE LAS PARROQUIAS DE VILADECANS

         Por favor, id entregando las encuestas contestadas: en el buzón de la Parroquia, o en el despacho. Si podéis colocar algunas más, pedidlas.

AGENDA DE FEBRERO

Lunes, día 16: 5 tarde: Reunión de Vida creixent

Miércoles, día 18: MIÉRCOLES DE CENIZA.
                                      COMIENZA LA CUARESMA


EL PAPA FRANCISCO CONSULTA SOBRE LA FAMILIA

Pregunta 8: ¿Cuáles son los valores del matrimonio y de la familia que ven realizados en sus vidas los jóvenes y los cónyuges? ¿Y en qué forma? ¿Hay valores que podamos poner de relieve? ¿Qué dimensiones de pecado hay que evitar y superar?

Pregunta 20: ¿Cómo ayudar a entender que nadie queda excluido de la misericordia de Dios y cómo expresar esta verdad en la acción pastoral de la Iglesia para con las familias, en particular las heridas y frágiles?


Pregunta 22: ¿Qué se puede hacer para que en las diversas formas de unión —en las cuales pueden descubrirse valores humanos— el hombre y la mujer adviertan el respeto, la confianza y el aliento a crecer en el bien de parte de la Iglesia y sean ayudados a alcanzar la plenitud del matrimonio cristiano?