Demos a Dios el primer lugar en la confesión. Si Él es el
protagonista, todo se vuelve hermoso y la confesión se convierte en el
sacramento de la alegría; no del miedo o del juicio, sino de la alegría.
16/ 3/2023 Papa Francesc.
ASCESI QUARESMAL, UN
CAMÍ SINODAL
Missatge del Sant Pare Francesc per a la Quaresma 2023
Benvolguts germans i germanes, Els evangelis de Mateu,
Marc i Lluc concorden en narrar l’episodi de la Transfiguració de Jesús. En
aquest esdeveniment veiem la resposta que el Senyor va donar als seus deixebles
davant la falta de comprensió manifestada pels seus deixebles. De fet, poc
abans s’havia produït una autèntica diferència de parers entre el Mestre i Simó
Pere, el qual, després de professar la seva fe en Jesús com el Crist, el Fill
de Déu, va rebutjar el seu anunci de passió i creu. Jesús el va reprendre
enèrgicament: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les
coses com Déu, sinó com els homes» (Mt 16,23). I «sis dies després, Jesús va
prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part
dalt d’una muntanya alta» (Mt 17,1).
L’evangeli de la Transfiguració es proclama cada any el
segon diumenge de Quaresma. En efecte, en aquest temps litúrgic el Senyor ens
pren amb ell i ens porta a un lloc apartat. Fins i tot quan els nostres
compromisos diaris ens obliguin a restar allí on ens trobem habitualment,
vivint una quotidianitat sovint repetitiva i a vegades avorrida, per la
Quaresma se’ns convida a “pujar dalt d’una muntanya alta” amb Jesús, per a
viure amb el poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi.
L’ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la
gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a
seguir Jesús pel camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i
els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre coneixement del Mestre, per a
comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en
el do total d’ell mateix per amor, hem de deixar-nos conduir per ell a un lloc
desèrtic i elevat, distanciant-nos de les mediocritats i les vanitats. Cal
posar-se en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç, sacrifici i
concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són
importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromès a
realitzar. Ens farà bé reflexionar sobre aquesta relació que hi ha entre
l’ascesi quaresmal i l’experiència sinodal.
En el “recés” a la muntanya del Tabor, Jesús va portar
amb ell tres deixebles, escollits per a ser testimonis d’un esdeveniment únic.
Va voler que aquesta experiència de gràcia no fos solitària, sinó compartida,
com ho és, al cap i a la fi, tota la nostra vida de fe. A Jesús hem de
seguir-lo junts. I junts, com Església peregrina en el temps, vivim l’any
litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els qui el Senyor ha posat al
nostre costat com companys de viatge. Anàlogament a l’ascens de Jesús i els
seus deixebles a la muntanya del Tabor, podem afirmar que el nostre camí
quaresmal és “sinodal”, perquè el fem junts pel mateix camí, deixebles de
l’únic Mestre. Sabem, de fet, que ell mateix és el Camí i, per això, tant en
l’itinerari litúrgic com en el del Sínode, l’Església no fa altra cosa que
entrar cada vegada més plenament i profundament en el misteri de Crist
Salvador.
I arribem al moment culminant. Diu l’Evangeli que Jesús
«es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i
els seus vestits, blancs com la llum» (Mt 17,2). Aquest és el “cim”, la meta
del camí. Al final de la pujada, mentre eren al lloc més alt de la muntanya amb
Jesús, es va concedir als tres deixebles la gràcia de veure’l en la seva
glòria, resplendent amb llum sobrenatural, una llum que no procedia de
l’exterior, sinó que s’irradiava d’ell mateix. La bellesa divina d’aquesta
visió va ser incomparablement més gran que qualsevol esforç que els deixebles
haguessin pogut fer per pujar al Tabor.
Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura
que es puja és necessari mantenir la mirada fixada en el camí; però el panorama
meravellós que es revela al final sorprèn i fa que valgui la pena. També el
procés sinodal sembla sovint un camí ardu, cosa que a vegades ens pot
desanimar. Però el que ens espera al final és sens dubte quelcom meravellós i sorprenent,
que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al
servei del seu Regne.
L’experiència dels deixebles a la muntanya del Tabor es
va enriquir encara més quan, al costat de Jesús transfigurat, aparegueren
Moisès i Elies, que personifiquen respectivament la Llei i els Profetes (cf.
Mt17,3). La novetat de Crist és el compliment de l’antiga Aliança i de les
promeses; és inseparable de la història de Déu amb el seu poble i en revela el
sentit profund. De manera similar, el camí sinodal està arrelat en la tradició
de l’Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font
d’inspiració per a cercar nous camins, evitant les temptacions oposades de
l’immobilisme i de l’experimentació improvisada.
El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a
meta una transfiguració personal i eclesial, una transformació que, en ambdós
casos, troba el model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu
misteri pasqual. Per tal que aquesta transfiguració es pugui realitzar en
nosaltres aquest any, voldria proposar dos “camins” per pujar juntament amb
Jesús i arribar amb ell a la meta.
El primer es refereix a l’imperatiu que Déu Pare va
adreçar als deixebles al Tabor, mentre contemplaven Jesús transfigurat. La veu
que es va sentir des del núvol estant va dir: «Escolteu-lo» (Mt 17,5). Per
tant, la primera indicació és molt clara: escoltar Jesús. La Quaresma és un
temps de gràcia en la mesura en què escoltem aquell que ens parla. I, com ens
parla? En primer lloc, en la Paraula de Déu, que l’Església ens ofereix en la
litúrgia. No deixem que caigui en sac foradat. Si no podem participar sempre en
la missa, meditem les lectures bíbliques de cada dia, fins i tot amb l’ajuda
d’Internet. A més de parlar-nos en les Escriptures, el Senyor ho fa a través
dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i les històries
dels qui necessiten ajuda. Voldria afegir també un altre aspecte, molt
important en el procés sinodal: escoltar Crist passa també per l’escolta als
nostres germans i germanes en l’Església, aquesta escolta recíproca que en
algunes fases és l’objectiu principal, però que, en qualsevol cas, sempre és
indispensable en el mètode i l’estil d’una Església sinodal.
En escoltar la veu del Pare, «els deixebles […] es van
prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà
i els digué: “Aixequeu-vos, no tingueu por.” Ells van alçar els ulls i no
veieren ningú més que Jesús tot sol» (Mt 17,6-8). Aquesta és la segona
indicació per a aquesta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat consistent
en esdeveniments extraordinaris, en experiències suggestives, per por
d’afrontar la realitat amb les fatigues quotidianes, les dificultats i les
contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és una avançada de la
glòria pasqual vers la qual necessitem caminar, seguint-lo “només a ell”. La
Quaresma està orientada a la Pasqua. El “recés” no és un fi en si mateix, sinó
que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per
arribar a la resurrecció. Fins i tot el camí sinodal no ens ha de donar la
falsa esperança d’haver arribat quan Déu ens concedeix la gràcia d’algunes
experiències fortes de comunió. També allí el Senyor ens repeteix:
«Aixequeu-vos, no tingueu por.» Baixem a la plana i que la gràcia que hem
experimentat ens sostingui per a ser artesans de la sinodalitat en la vida
ordinària de les nostres comunitats.
Benvolguts germans i germanes, que l’Esperit Sant ens
animi durant aquesta Quaresma en l’ascens amb Jesús, per a fer experiència de
la seva resplendor divina i així, enfortits en la fe, prosseguir junts el camí
amb ell, glòria del seu poble i llum de les nacions.
Papa Francesc.
PREGÀRIA DIA DEL SEMINARI
Senyor, estic buscant a la vora del
camí i us hi veig.
Aneu davant, al mig o darrere
acompanyant
una porció del vostre poble.
Us pareu, em mireu i acolliu la
inquietud del meu cor:
«Què busques? Aixeca’t i posa’t en
camí,
ocupa el meu lloc».
Quant de bé que em fa la vostra
paraula: aixeca’t!
Perquè es dirigeix a la meva mandra i
egoisme, aixeca’t!
Perquè arrenca les meves pors,
aixeca’t!
Perquè dissipa els meus dubtes,
aixeca’t!
Senyor, la vostra paraula em salva
Senyor, la vostra paraula m’enforteix
Senyor, la vostra paraula m’il·lumina
i em posa en camí.
Senyor, ensenyeu-me a anar al mig,
escoltant el cor dels meus germans;
Senyor, il·lumineu-me perquè vagi al
davant,
proclamant el vostre Evangeli;
Senyor, poseu-me al darrere,
per regalar la vostra misericòrdia.
Senyor, doneu-nos pastors segons el
vostre cor!
Proclamadors de la vostra veu, que
s’atreveixin a dir a d’altres germans: «Alça’t i posa’t en camí!». AMÈN
18. Dissabte 18:00 A Santa Magdalena, Missa familiar.
19. Diumenge Sant Josep, Col·lecta pel Seminari.
20. Dilluns 15:00 A Santa Magdalena, pregària de Quaresma,
4art curs escola Sant Gabriel.
21. Dimarts 19:30 A Santa Magdalena, reunió per preparar la
Setmana Santa.
23. Dijous 19’30 A Sant Joan, reunió per preparar la
Setmana Santa.
25. Dissabte 10:30 A Sant Joan, Recés de Quaresma. Signes d’esperança avui, de la Quaresma a la
Pasqua. A càrrec de Mn. Manel Simó.
25. Dissabte 18:00
A Santa Magdalena, Missa amb
celebració penitencial.
26. Diumenge Jornada per la vida.
26. Diumenge 12:00 A Santa Magdalena, Missa amb celebració
penitencial.
27. Dilluns 15:00 A Santa Magdalena, pregària de Quaresma, 3er
curs de l’escola Sant Gabriel.
27. Dilluns 19:00 A Sant Joan, Missa i celebració penitencial
de Quaresma.
---------------------------------------------------------------
St. Joan
Baptista:
Dilluns,
18’30, Pregària del Sant Rosari.
Dimarts,
18:00, assaig de cant litúrgic. Grup
missa de les 13:00.
Dijous,
19:30, assaig de cant litúrgic. Grup
missa de les 10:45.
Divendres,
18’30, (tots el divendres de Quaresma pregària
del Viacrucis)
Amb motiu dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el
Santuari de Montserrat ha organitzat un Pelegrinatge a Roma, que tindrà lloc
del 6 al 9 d’octubre. Les inscripcions per a participar-hi es poden fer fins al
30 d'abril.
El programa del pelegrinatge inclou nombroses activitats diferents per
celebrar l'aniversari de la Confraria de Montserrat.
El divendres 6 d'octubre a la tarda a Santa Maria in Trastevere tindrà lloc
una ballada de sardanes per la pau i una pregària amb la Comunitat de
Sant'Egidio.
El dissabte 7 d'octubre s'espera participar en l'audiència que el papa
Francesc tindrà amb la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. A la tarda,
als afores de la basílica de Sant Pau tindrà lloc una ballada de sardanes i un
concert de l'Escolania de Montserrat.
El diumenge 8 d'octubre, els participants del pelegrinatge escoltaran
l'Àngelus i participaran de la missa de la basílica de Sant Pere del Vaticà que
presidirà l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. A
l'església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma s'hi farà una ofrena floral
i es cantarà el Virolai.
Finalment, el dilluns 9 d'octubre abans de tornar a Barcelona, l'abat de
Montserrat, Manel Gasch, presidirà una missa pels confrares difunts a la
basílica de Santa Maria la Major. El preu del pelegrinatge és de 625 €,
incloent-hi el transport i l'allotjament. Per formalitzar la inscripció i la
reserva de plaça cal ingressar, abans del 30 d'abril, la quantitat de 150 € en
el compte que s'informa en el programa de la Confraria de la Mare de Déu de
Montserrat. Des de l'organització insisteixen que el programa encara està
subjecte a canvis.
Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
