PARRÒQUIA
DE
SANTA MAGDALENA
DE VILADECANS
15/7/2018 Nº 584
DIUMENGE XV
Europa encuentra de nuevo la esperanza cuando pone el
hombre en el centro de sus instituciones. San Benito Ruega por nosotros! Papa
Francisco
L’EVANGELI
DEL DIUMENGE
Aquesta vegada trobem Jesús enviant els
apòstols a la missió. I els adverteix de la importància de l’estil de vida.
L'estil de vida de l’apòstol, del militant, ha de donar forma al missatge que
anuncia. Un estil de senzillesa, d’humilitat, de pobresa, que expressa la
confiança que seran acollits i que és Déu qui els envia i actua. No es tracta,
per tant, de ser pobre per ser pobre sinó de ser-ho al servei del missatge.
Sense aquest estil de vida, el missatge no es transmet. Mn.
Josep Maria Romeguera
AVISOS:
1) Sábado 21 de julio cena popular
en la fiesta de Santa Magdalena. Hay que apuntarse antes del miércoles, al
teléfono: 610.052.089 de Juan Ortiz: Precio 7 €. Nos gustaría contar con vuestra
presencia.
2) Domingo día 22 de julio a las 12
h. de la mañana: oficio de Fiesta Mayor de Santa María Magdalena. Misa
Concelebrada. Representación de Santa Magdalena. Y Bendición del agua Olorosa.
Os esperamos!
ORACION
A SANTA MARÍA MAGDALENA
Señor, Dios nuestro,
Cristo, tu unigénito, confió, antes que a nadie, a María Magdalena la misión de
anunciar a los suyos la alegría pascual; concédenos a nosotros, por la
intercesión y el ejemplo de aquella cuya fiesta celebramos, anunciar siempre a
Cristo resucitado y verle un día glorioso en el reino de los cielos. Por
nuestro Señor Jesucristo.
US
ANIMO A LLEGIR “GAUDETE ET EXULTATE”
Em van convidar des de Fundació Claret a
donar testimoni sobre la darrera Exhortació Apostòlica “Gaudete et exsultate” (Alegreu-vos-en
i celebreu-ho (Mt 5, 12)). Abans de començar a llegir-me-la vaig pensar….jo,
una dona laica, mare de família, catequista, professora... què puc dir sobre la
Santedat? A les primeres pàgines en vaig trobar la resposta: el papa Francesc
ens diu que la crida a la santedat que fa Déu Pare per mitjà del seu fill Jesús
i de l’Esperit Sant s’adreça també A TU, és a dir a cadascú de nosaltres, i
això m’ha sacsejat i posat en camí per a ser millor persona.
Per què la santedat és
parlar de BONDAT, de ser bona persona i de fer un camí de vida en comunitat.
Quan els infants a la catequesi ens pregunten què són els sants, d'entrada
tenim sempre la temptació de presentar-los superherois que fan coses
extraordinàries que nosaltres no podrem arribar a fer mai. Però, en realitat
els hauríem de parlar dels sants de carn i ossos, de persones normals i
corrents com els seus progenitors i els seus mestres que s’esforcen per viure
en cristià, ensopeguen, cauen i s’aixequen com tots els sants que han arribat
als altars. Els sants no són sols imatges de guix o estampetes.... cadascú ha
de trobar els seus sants AMICS, aquells amb qui fa proximitat segons
l’experiència personal, i sent que l’acompanya tota la vida.
Estem cridats a la
santedat, ens diu el Papa Francesc, i ens parla del que anomena “gran protocol”
(capítol 25 de l’Evangeli de Mateu), les Benaurances que són la carta
d’identitat dels cristians. L’actitud de la persona bona comença amb la no
exclusió de ningú. Tots som únics i irrepetibles i se’ns convida a viure des de
l’amor essent testimonis allà on duem a terme el nostre dia a dia. No serem
sants per una acció concreta sinó per una trajectòria de vida i pregant sense
defugir la trobada en l’altre, deixant-nos estimar i alliberar per Déu.
Llegint l’exhortació
descobrim que els sants són mares, pares, familiars, amics, mestres, educadors,
religiosos/es, sacerdots, el metge o el botiguer... que realitzen “accions
ordinàries de manera extraordinària”, des d’actituds com l’alegria i bon humor,
el discerniment, la paciència, l’estimació, el servei, la constància o la
perseverança en el seu dia a dia per feixuc que pugui ser a vegades. I, sovint
des de l’anonimat, el silenci i fins i tot des del menyspreu per part dels
altres. El papa Francesc els anomena Sants de la porta del costat, perquè són
propers a nosaltres i la viva imatge de la MISERICÒRDIA. Una misericòrdia
entesa com a donar, ajudar i servir els altres; i també com a perdonar i
comprendre. En definitiva ens toca respondre a la pregunta que sovint feia deia
sant Felip Neri, un dels meus sants amics, “quan ens decidirem a ser bons, a
fer el bé?”
Us animo a llegir la “Gaudete et
exsultate” i deixar-vos interpel·lar. En definitiva, sortir de la zona de
confort i posar en pràctica les benaurances, cadascú a la seva manera, des de
la seva singularitat i no oblidant mai les tres paraules clau que el papa
Francesc ens recorda sovint i que vertebren el creixement de cada ésser humà:
Si us plau- Gràcies-Perdó. Anna-Bel
Carbonell Rios
Enllaç del nostra blogger:
parròquies de Viladecans:
No hay comentarios:
Publicar un comentario