SANTA MARIA MAGDALENA,
i
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS
07/09/2020.
La solidaridad es hoy más necesaria que nunca! Papa Francisco.
Hi han indicis que apunten l’assentament del cristianisme a partir de la primera mitat del segle primer, en l’etapa de la romanització que ajudaria a potenciar la presència dels habitants en aquest territori. N’és una mostra el llogaret de Salas d’on brollen els origen de Viladecans, i on va creixent un assentament capaç d’edificar-hi un espai de culte dedicat a la Mare de Déu de Sales, referenciat documentalment l’any 1.041 i que els viladecanencs conserveu avui com un autèntic tresor.
El decurs del temps marca la dependència de Viladecans que havia construir una església dedicada a Sant Joan, situada davant de l’ajuntament i el 1.738 es construeix un temple més gran, que seria la primera parròquia, en un emplaçament similar al de l’actual església, ambdós temples eren sufragànis de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, fins que el 1746, Viladecans assoleix la independència de Sant Climent.
Els estralls de la guerra incivil, (1936-1939,) provocaren la destrucció d’aquell darrer temple i amb la sòlida iniciativa dels viladecanencs y, molt especialment, amb la intervenció de Mn Josep Homar Duràn i de Mn. Ricard Serrajordia, que els va substituir com a rector, a partir del 1942, es construeix l’actual nou temple parroquial, de planta basilical, que es completa amb el baptisteri i el campanar, més tard.
Un seguit de grups i institucions han anat acompanyant la vida de la parròquia, durant aquests darrers 75 anys, amb una gran incidència social per part del Centre Cultural Sant Joan.
Tota aquesta mirada cap el passat ens ha de fer viure amb joia aquest nostre present i ens ha de continuar animant a projectar-nos cap el futur, tot coincidint amb la nostra festa major.
Fem-ho, agraïts al Senyor, amb joia i amb esperança !!!
Per tal de festejar-ho, malgrat les restriccions
preventives pel Covid 19, hem preparat els següents actes al nostre temple de
Sant Joan:
1) Dilluns, 7 de setembre, a les 18:00 h. Vespres solemnes de la Mare de Déu. Organitzat pel grup de l’Ermita de la Mare de Déu de Sales.
A les 19’15 h. Pregària de Sant Rosari.
A les 20 h. Celebració de l’Eucaristia.
2) Dimarts, 8 de setembre, a les 12:00 h. Eucaristia concelebrada de festa major, presidida per Mn. Joan Peñafiel, vicari episcopal del Baix Llobregat, en la Festa del Naixement de la Benaurada Verge Maria. Amb l’acompanyament musical del grup de la parròquia.
Presentació d’ofrenes amb projecció d’imatges.
Les autoritats que tenen previst venir:
Sr. Carles Ruiz, alcalde
Sra. Joana Sánchez, tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia
Sr. Jose Antonio Martínez Sintes, del Grup Municipal de Podemos
Sra. Encarna García, regidora de Patrimoni.
3) Diumenge, 13 de setembre, a les 12:00 h. Eucaristia concelebrada d’acció de gràcies pel 75è aniversari del nou temple parroquial, presidida pel nostre bisbe diocesà, Mons. Agustí Cortés Soriano. I concelebrada per Mn. Xavier Ribas, Arxiprest. Mn. Joan Puig actual rector de la Montserratina i St. Climent. Emèrit de Sant Joan. L’actual rector Mn. Fredric Esteve i Mn. Josep Maria Gómez, Mn. Manel Simó, i altres mossens.
Aquell diumenge no hi haurà missa a Santa Maria Magdalena a les 12 h.També a Sant Joan la celebració de les 12 h. serà la única que es fará. Per tant no hi haurà missa de 10’45 ni missa de una del migdia.
PREGÀRIA PEL 75 È ANIVERSARI DEL TEMPLE PARROQUIAL. Senyor Jesús, Vós després de rentar els peus als deixebles, instituireu el memorial del vostre amor tot dient: FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL. Avui també nosaltres ens sentim interpel·lats per la teva crida.
El 8 de setembre es compleixen 75 anys de la reconstrucció del temple de Sant Joan Baptista després de la guerra civil. Us donem gracies pels qui varen edificar-lo física i espiritualment, amb tant d’amor. Volem tenir-los presents a tots: grans i petits; preveres i laics. Alguns dels nostres avantpassats, altres desconeguts. Amb pocs mitjans varen fer molt.
Us donem gracies per les persones que de forma tant diversa, doneu vida a la parròquia amb la vostra entrega i originalitat. Amb el vostre caràcter obert, festiu i alegre.
Senyor envieu-nos l’Esperit Sant! Que enmig de les preocupacions d’aquests dies, ens sentim moguts a fer real el vostre amor. Doneu-nos l’alegria i la humilitat necessàries per tornar a començar con ho feren els nostres avantpassats.
Mare Nostre que festivament invoquem: Mare de Déu de Sales, feu-nos alegres constructors de vida cristiana. Aparteu de nosaltres el desànim, la por al compromís i la desídia. Feu-nos servidors del vostre amor.
La gloria de Déu es que l’home visqui. Mare de Déu de Sales, intercediu al Senyor per tal que finalitzi aquesta epidèmia i tota injustícia. Pregueu per nosaltres i per les nostres famílies, us ho demanem per Crist Senyor nostre. Amén!
El Papa Francisco pide SOLIDARIDAD.
Francesc va plantejà l'origen comú de tots els humans és Déu: "vivim en una casa comuna, el planeta-jardí en el qual Déu ens ha posat; i tenim un destí comú en Crist ".
Explicà que quan optem per la dinàmica contrària a aquest origen comú, "la nostra interdependència es converteix en dependència d'uns cap a altres, augmentant la desigualtat i la marginació; es debilita el teixit social i es deteriora l'ambient ".
El Papa evidencià la dinàmica de la solidaritat, que permet que ens veiem com interdependents i aquesta ens "ensenya que només sent solidaris podrem tirar endavant, ja que altrament sorgeixen desigualtat, egoismes, injustícia i marginació".
Per al Papa no hi ha solidaritat que s'ubiqui fora de la justícia, a l'contrari: "La solidaritat és una qüestió de justícia, un canvi de mentalitat que ens condueixi a pensar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l'apropiació dels béns de part d'uns pocs ", per això insisteix que perquè la nostra interdependència sigui solidària i doni fruits "s'ha de fonamentar en el respecte als nostres semblants ia la creació ".
Aquesta manera d'entendre la vida i la meva relació amb Déu, amb els germans i amb la natura, afirma el Papa, "Suposa crear una nova mentalitat que pensi en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l'apropiació dels béns per part d'alguns” (Exort. ap. Evangelii gaudium, 188).
Conclogué la catequesi remarcant: "La solidaritat és, per tant, l'únic camí possible cap a un món post-pandèmia, i el remei per curar les malalties interpersonals i socials que afligeixen el nostre món actual".
En finalitzar la catequesi, es va dirigir als presents en llengua castellana amb aquestes paraules: “Pido al Señor que nos conceda la gracia de una solidaridad guiada por la fe, para que el amor a Dios nos mueva a generar nuevas formas de hospitalidad familiar, de fraternidad fecunda y de acogida a los hermanos más frágiles, especialmente a los descartados por nuestras sociedades globalizadas. Que Dios los bendiga”...
SANTA TERESA DE CALCUTA.
Apenas hechos los votos pasó a Calcuta, la ciudad con la qual se identificaría su vida y su vocación hacia a los más necesitados. Durante casi veinte años ejerció como maestra en la St. Mary's High School de Calcuta. Pero la impresión que le causó la miseria que observaba en las calles de la ciudad la movió a solicitar a Pío XII la licencia para abandonar la orden y entregarse por completo a la causa de los menesterosos.
Enérgica y decidida en sus propósitos, Santa Teresa de Calcuta pronunció por entonces el que sería el principio fundamental de su mensaje y de su acción: "Quiero llevar el amor de Dios a los pobres más pobres; quiero demostrar les que Dios ama el mundo y que les ama a ellos".
En 1947, como culminación de aquella dilatada lucha liderada por Gandhi, la India alcanzó la independencia. Un año después, Teresa de Calcuta obtuvo la autorización de Roma para dedicarse al apostolado en favor de los pobres. Mientras estudiaba enfermería con las Hermanas Misioneras Médicas de Patna, abrió su primer centro de acogida de niños.
En 1950, adoptó también la nacionalidad india y fundó la congregación de las Misioneras de la Caridad, cuyo pleno reconocimiento encontraría numerosos obstáculos antes de que Pablo VI lo hiciera efectivo en 1965.
La congregación aumentó abriendo centros en diversas ciudades del mundo, sin que ella dejara de atender a miles de desheredados y moribundos sin importarle si profesaban el cristianismo u otra religión: "Para nosotras no tiene la menor importancia la fe que profesan las personas a las que prestamos asistencia. Nuestro criterio de ayuda no son las creencias, sino la necesidad. Jamás permitimos que alguien se aleje de nosotras sin sentirse mejor y más feliz, pues hay en el mundo otra pobreza peor que la material: el desprecio que los marginados reciben de la sociedad, que es la más insoportable de las pobrezas."
En concordancia con esta palabras, Santa Teresa de Calcuta convirtió en el premio de una rifa un coche descapotable que le dio el papa PabloVI durante su visita a la India en 1964 (regalo a su vez de la comunidad católica) y destinó los fondos recaudados a lacreación de una leprosería en Bengala; posteriormente convencería al papa Juan Pablo II de abrir un albergue para indigentesen el mismo Vaticano.
El enorme prestigio moral que la Madre Teresa de Calcuta supo acreditar con su labor en favor de "los pobres más pobres" llevó a la Santa Sede a designarla representante ante la Conferencia Mundial de las Naciones Unidas celebrada en México en 1975 en ocasión del Año Internacional de la Mujer, donde formuló su ideario basado en la acción por encima de las organizaciones. Cuatro años más tarde, reconocida no sólo por aquellos a quienes ayudaba, sino también por gobiernos, instituciones internacionales y poderosos personajes, recibió el premio Nobel de la Paz.
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mt 18,15-20)
18Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells.
REFLEXIONEM LA CORRECCIÓ FRATERNA.
Aquest discurs dit “comunitàri” o “eclesial” recull diversos ensenyaments de Jesús sobre les relacions entre els deixebles i les relacions al si de l’Església, per a la correcció fraterna mitjançant unes indicacions que pretenen fomentar –també amb la pregària (19)–, la conversió del germà que “et fa una ofensa” (15).
– Cal tenir clar que –la correcció fraterna– no és, ni de lluny, buscar que l’altre sigui com jo sóc, que pensi com jo penso, que faci com jo faig. Es tracta de buscar que faci el que Déu vol per a ell.
FIXEM-NOS EN JESÚS I L’EVANGELI.
⸭ En el text (15 i 16), hi trobem citat l’Antic Testament: No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu
pecat (Lv 19,17); No n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis (Dt 19,15). La preocupació de l’Escriptura sempre ha estat la de salvar, mai la de condemnar.
⸭ L’expressió “la comunitat reunida” (17) tradueix la paraula “església” que hi ha en l’original grec. L’Església és sempre comunitat reunida en assemblea dels deixebles d’un lloc concret.
⸭ Quan el “germà” no vol escoltar (17), si ja s’ha provat tot, se’l considera fora de la comunitat – “pagà”, “publicà”–. Es tracta d’una constatació, no d’una expulsió, perquè és ell qui es manté conscientment fora: la persona que no escolta la comunitat trenca els lligams que l’uneixen als altres membres. Per tant, no es tracta de treure’l: els germans que hi han parlat, la mateixa comunitat reunida, no pretenen mai (no han de pretendre mai) de treure’l per més que els hagi ofès, sinó que la seva preocupació és sempre pastoral, semblant a la del “Pare del cel” (19) que no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits, com trobem, just abans d’aquest fragment d’avui, en la
paràbola de l’ovella perduda (Mt 18,10-14).
⸭ La potestat de lligar i deslligar a la terra i al cel que Jesús havia donat a Pere (Mt 16,19), ara la dóna a la comunitat (18). És una de les concrecions del que expressa la petició del Parenostre que diu que es faci la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel (Mt 6,10). És a dir, no hi ha “cel” al marge de “la terra”. I, per Jesús, l’únic lloc on el Regne de Déu ha de venir és a “la terra”, aquesta terra.
⸭ El consens que demana Jesús (19) és el consens que té per finalitat descobrir la voluntat del “Pare del cel”. No és, doncs, un consens per a imposar a Déu, per més unanimitat que hi hagi, el que ens sembla a nosaltres que Ell ha de fer, sinó per a discernir el que Ell vol de nosaltres. La pregària comunitària sempre és oberta i demana que es faci la vostra voluntat ... (Mt 6,10).
⸭ Una de les insistències de l’evangelista Mateu és que Jesucrist és enmig nostre. Aquí (20) és dit a propòsit de la comunitat reunida, l’Església. En l’Església reunida com a tal, el Ressuscitat hi és present. Que Ell és amb nosaltres, Mt ja ho anunciava en el pròleg: ... li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres» (Mt 1,23). I al final, quan el Ressuscitat envia els deixebles a anunciar l’Evangeli a tots els pobles, també assegura la seva presència: Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus ... Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt 28,20).
Mn. Josep Maria Romaguera.
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
No hay comentarios:
Publicar un comentario