El tió de nadal és un costum català que es celebre
el dia de Nadal o a la seva vigília quan la família està reunida. Símbol del
geni boscà benefactor de la casa (perpetuació del foc a la llar) és
l’equivalent de l’avet típic dels països nòrdics i germànics. El tió, cosa
adormida com la natura en aquest temps d’hivern, cal despertar-lo picant ben
fort per obtenir regals per a tothom (fertilització cíclica de l’arbre).
Els tions d’alzina i roure són els millors.
Un bon garrot flexible i
consistent per bastonejar-lo assegurarà una collita abundant. Dies abans es
prepara el tió tapant-lo amb un sac o flassada perquè no es constipi.
Si li dóna menjar cada
dia:
Galetes, fruita.....
Si fa sol es treu a
passejar.
Un tió malaltís pateix de
restrenyiment.
Moments abans de fer-lo
cagar,
Se li crema el morro, i
se’l rega amb vi
(símbol de joventut i
vitalitat).
Després es pica ben fort tot cantant:
Caga tió
Caga torró
No caguis arengades,
Que són salades,
Caga torrons
Que són molt bons
(popular).
