Camins d’esperança i compromís davant la situació de crisi actual

Camins d’esperança i compromís davant la situació actual.

Conferència d’Elvira Durán, 11 de març de 2012.

És interessant escoltar les reflexions que veus autoritzades, des de l’estudi, l’experiència i la fe, poden aportar per poder mirar amb esperança la situació de profunda crisi en la que tots ens trobem. La por i el desànim es nota al carrer, la sensació d’indignació i de ràbia per un malbaratament de la prosperitat ens colpeja. No ens sentim responsables d’un futur que no volem ni ens mereixem. Em complert com a ciutadans i ho seguim fent i veiem com els drets, que amb tant d’esforç es van aconseguir, es dilueixen. Som conscients que hem d’anar cap un nou model social, però quin? I com ?

Les pinzellades sociològiques que presenta l’Elvira ens alerten d’un model de societat dual , on la classe mitja es va fragmentant i augmenten els col·lectius d’exclusió. El nostre dia a dia cada cop és més difícil i tenir feina és actualment un tresor més que un dret. Vivim en la incertesa i la por i ho fem des de la soledat i d’individualisme.

Davant aquesta situació la conferenciant apel·lava  al retrobament i a la solidaritat espontània. No podem esperar que les Institucions paternals de l’Estat del benestar, que fins ara ens havien fet creure que eren la nostra garantia, ho solucionin; és el propi teixit social que des de les seves minses possibilitats bastirà ponts d’ajuda mútua. En aquests moments la societat es refia d’Institucions cristianes que cobreixen les primeres necessitats de molta gent ( Caritas) i de col.lectius veïnals que realitzen iniciatives en aquest sentit.

La profunda crisi econòmica , financera i social farà canviar moltes coses i segurament farà replantejar noves lluites per mantenir els drets més preuats. Les estructures socials que permeten organitzar la democràcia hauran de ser més transparents i efectives. Els ciutadans exigeixen dels líders polítics i sindicals coherència, responsabilitat i honestedat. Ningú creu la demagògia dels seus discursos ni entén moltes de les seves actuacions legislatives. Però tot plegat no ha d’abocar-nos a la desesperança sinó al contrari a cercar la força interior del propi missatge cristià que ens impulsi a seguir treballant pel Regne des dels  diferents àmbits  on ens movem i si cal trobar-ne de nous juntament amb els nostres conciutadans.

Penso que les paraules de l’Elvira m’han servit per continuar pensant que és un repte col.lectiu el què tenim al davant i que serà a partir de moltes iniciatives de la gent senzilla, gent que forma part de grups, d’associacions, de sindicats, de partits.. que des de la base haurà de fer sentir la seva veu cada cop amb més valentia i força per denunciar la injusticia i fer sentir la seva indignació, per tal de fer possible una societat digne, on tothom pugui dur a terme el seu projecte de vida.

Crònica per: Antònia Sánchez