 |
|
El diumenge 2 de juny, la missa on feien la primera comunió
dos nens, la parròquia Santa Maria Magdalena van celebrar la festa del corpus Christie
amb la exposició d’El santíssim i la
catifa de flors,
|
Corpus Christi
Corpus
Christi (en latín, "Cuerpo de Cristo") o Solemnidad del Cuerpo y la
Sangre de Cristo, antes llamada Corpus Domini ("Cuerpo del Señor"),
es una fiesta de la Iglesia católica destinada a celebrar la Eucaristía.
Su principal
finalidad es proclamar y aumentar la fe de los católicos en la presencia real
de Jesucristo en el Santísimo Sacramento. La celebración se lleva a cabo el
jueves posterior a la solemnidad de la Santísima Trinidad, que a su vez tiene
lugar el domingo siguiente a Pentecostés (es decir, el Corpus Christi se
celebra 60 días después del Domingo de Resurrección). Específicamente, el
Corpus Christi es el jueves que sigue al noveno domingo después de la primera
luna llena de primavera del hemisferio norte. En algunos países esta fiesta ha
sido trasladada al domingo siguiente para adaptarse al calendario laboral.
En el año
1316, Juan XXII introduce la Octava con exposición del Santísimo Sacramento.
Pero el gran espaldarazo vendrá dado por el papa Nicolás V, cuando en la
festividad del Corpus Christi del año 1447, sale procesionalmente con la Hostia
Santa por las calles de Roma.
En muchos lugares es una fiesta de especial
relevancia. En España existe el dicho popular: Tres jueves hay en el año que
relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión,
lo que da idea del arraigo de esta fiesta.
Les Enramades Sallent
Destaca la festa de les Enramades, declarades Festa
tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de
Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se
celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus
tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia en anar al bosc
per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els
carrers de la població.
Les Enramades Arbúcies (Selva)
La denominació d’enramada prové de l’ornamentació amb
brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases,
cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es
continua engalanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic, possiblement
un dels últims canvis que ha experimentat aquesta antiga festivitat, declarada
d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya al 1999.
Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i
les arbucienques. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI,
concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s’esmenta en una
petita ressenya trobada als arxius parroquials, un accident mortal a l’enramar
l’antiga placeta d’Arbúcies. Segons el document, uns treballadors plantaven un
pi al mig de la plaça per a engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va
aixafar un treballador, que va morir.
Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat
accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la processó
encapçalada pel pas del santíssim sagrament, per una desfilada o cercavila.
Trenta anys abans, però, ja s’havia incorporat l’element més característic i
conegut de la festa: les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir,
fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada
carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien
ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.
El trasllat del dia de les catifes al diumenge anterior de la
diada de Corpus, que a partir del 1980 serà un dia feiner, i la substitució de
la processó per una cercavila acaben definitivament amb el sentit religiós de
Les Enramades. A partir d’ara la festa serà un gran aparador turístic per a
Arbúcies i l’organització passarà a mans de l’Ajuntament i de la comissió de
festes, amb l’activa participació de tots els veïns del poble.
La patum de Berga
Els orígens de La patum s'han de cercar en la celebració de
Corpus Christi, festa nascuda durant el segle XIII i universalitzada el 1316
pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga
conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de
maig de 1454.[5]
Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a
integrar tot un seguit d'escenificacions, que amb el pas del temps s'anomenaran
entremesos, que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització
d'aquells qui observaven el seguici. Moltes vegades, aquestes escenificacions
eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, els quals, foren
readaptats i acabaren representant diferents passatges de les sagrades
escriptures, adquirint el seu caràcter processional definitiu.
Des de mitjan segle XVI, aquests entremesos deixaren de
dependre de determinats gremis o confraries i passaren a ser gestionats per
l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII, a les comparses originals
s'afegiren els Gegants, documentats per primera vegada el 1695 (per bé que
incorporats entre 1662 i 1694), i l'Àliga, construïda l'any 1756. Entre finals
del segle XVIII i primers del XIX començà a donar-se, de manera gradual, la
substitució de l'antic nom de Bulla per l'actual de Patum.
Els segles XIX i XX van acabar de conformar la major part de
canvis importants en la Patum, tot respectant l'essència de la tradició; a mig
segle XIX la festa havia viscut la introducció de la primera comparsa de Nans,
els Nans Vells (documentats per primera vegada el 1855), i el canvi dels antics
Gegants pels actuals Gegants Vells l'any 1866; tot i que és a finals del segle
XIX quan la Patum rep una veritable revolució en la forma i el desenvolupament
de la representació: Durant aquests anys, s'introduïren les músiques dels Plens
i dels Turcs i Cavallets (1888-1890), es compraren els Nans Nous i els nous
Cavallets (1890), s'introduí la Guita Xica en la celebració (1890), es
compraren vestits nous per als Turcs i Cavallets i la Guita Grossa (1890), es
va reformar el vestit de la Geganta Vella (1890), es compraren els Gegants Nous
(1891) i es reintroduïren els Nans Vells (1892). També fou per aquests anys
quan es va compondre la música dels Nans Nous.
No hay comentarios:
Publicar un comentario