508 JESÚS HI ERA
Després d’una breu encaixada de mans vaig entendre que avui l’Adrià tenia
una cosa important per dir-me, i al més aviat possible. És un noi transparent,
manifesta massa el que li passa. Em mira i noto que els seus ulls estan una mica
emocionats. Dissimulo, com si res, encara que interiorment s’encén
l’intermitent. Toc d’alerta!
-Jesús hi
era. No deia res, però hi era.
-Què vols dir, Adrià?
Com cada
dijous ell va a visitar un home gran que passa moltes hores sol a casa seva. L’Adrià l’ajuda a l’hora de dinar. Cada
dia hi va un voluntari. Al vespre hi va una empleada que hi està tota la nit, i
el deixa havent esmorzat. L’home es diu Francesc, abans li deien Francisco,
abans Paco i de nen sembla que li deien Paquito. Passa moltes hores sol.
L’Adrià, que estudia segon de batxillerat, hi va els dijous i l’ajuda a
menjar.
-Avui quan li donava de menjar Jesús hi era.
-Què vols dir? Que l’has vist?
L’Adrià fins
fa uns mesos no creia en res. No es feia les preguntes essencials de la vida.
Senzillament anava vivint, i omplia el seu temps al millor que podia. Va tenir
una conversió gràcies a un amic, que sempre estava content, i parlant,
parlant... li va dir que llegia l’Evangeli i que algunes vegades anava a una
església... etc. Un dia varen decidir de sortir a caminar i l’Adrià va quedar
profundament impactat pel seu amic. Aquella nit va pregar a Jesús demanant la
fe... i quan menys ho esperava creia sense saber com.
-No, no l’he vist. Però... hi era. Pensaràs que estic boig!... Hi
era.
-On era? Dins teu, que
feies aquella ajuda?
L’Adrià va
entendre ràpidament que la fe no la podia guardar, que havia d’actuar. Va entrar
a un grup que es preparava per a la confirmació; cada nit llegia un fragment de
l’Evangeli. A cops s’emocionava. I va començar a actuar com a voluntari d’un
esplai de la parròquia i el dijous venia a servir aquell home gran. Tot formava
part d’un “pack” que l’anava transformant per dintre.
-No, Jesús hi era, no dins meu, sinó en aquell home. No el vaig veure, no
el vaig sentir... però vaig tenir la intuïció clara i evident que hi era, allà,
en aquella vida humana que s’anava degradant. No em preguntis res més. Hi era,
sí, Ell mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario