FULL DE LA PARRÒQUIA
DE SANTA MAGDALENA
DE VILADECANS
14-1-218 Nº 559
Diumenge
II
Cuando más enraizados estamos en
Cristo, más serenidad interior encontramos, incluso en medio de las
contradicciones cuotidianas.
Papa
Francisco
JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS
Com es pot consensuar la participació
social de les diverses religions tenint en compte rerefons culturals tan
diferents?
Primer caldria començar a canviar la terminologia.
Encara parlem d'immigrants. És hora de parlar de "minories culturals",
entenent la multiculturalitat com a concepte que engloba quatre variables:
cultura, religió, origen nacional i color de la pell. Part d'aquestes minories
culturals són "autòctones" i d'altres tenen altres orígens. Per
exemple, el poble gitano és català: els catòlics tenen Ceferí Giménez Malla, un
beat gitano de la Franja de Ponent, i una altra part dels gitanos són cristians
evangèlics. La comunitat jueva també és catalana, no és estrangera. I part de
la comunitat musulmana ha nascut a Catalunya. Hem d’emprar el concepte de
"nou català" adreçat als immigrants recents, on la multiplicitat
d’identitats no és cap problema. Ens hauríem d'acostumar a parlar
d’afrocatalans, jueus catalans, catalans musulmans, etc.
I després?
Com més consens millor. En aquest consens cal
redissenyar l'espai públic com a Canadà i Suècia en contraposició al model
francès, que foragita les religions, o el model britànic, que segmenta les
cultures. En canvi, les màximes autoritats polítiques dels Estats Units o de
Canadà sempre feliciten totes les religions. Em consta que la Direcció General
d'Afers Religiosos té molta empenta en aquest tema però no va de la mà de la
resta d'institucions públiques. Hauríem de normalitzar la pluralitat religiosa
a l'espai públic.
Quines són les funcions i els objectius
del Seminari Internacional d'Antisemitisme, que vau impulsar?
Els tres principals prejudicis culturals a Catalunya
són, en primer lloc, l'antigitanisme, seguit per la islamofòbia i, en tercer
lloc, l'antisemitisme. La judeofòbia adopta una lògica diferent a la lògica del
racisme. Mentre que l'imaginari racista col·loca el col·lectiu estigmatitzat a
la part baixa de l'estructura social, en el cas de l'antisemitisme la gent amb
prejudici col·loca els jueus a la part alta de l'estructura social, creant
rumors sobre els jueus rics, poderosos i conspiradors.
Però no hi ha tants jueus ni tothom en
coneix algun.
Si algú pensa que l'antisemitisme no existeix, un botó
de mostra: el passat 11 de desembre es varen cridar una sèrie de consignes
antisemites davant mateix de l'Ajuntament de Barcelona en el marc d'una
manifestació. Això no hagués pogut passar mai a llocs com Alemanya o Holanda,
on s'haguessin pres mesures davant el discurs de l’odi antijueu. Tanmateix,
aquí no hi va haver cap mena de repercussió.
Què explica aquesta passivitat?
Entenc que anem endarrerits amb aquest tema, en tant
que venim de 40 anys de dictadura. Però crec que, després de 40 anys de
democràcia, triguem massa temps. Si volem fer un país avançat, ens hem de posar
al mateix nivell que altres països occidentals en l'afer religiós i
l’erradicació dels prejudicis. El que no fem ara ja és responsabilitat nostra i
no rau en el passat dictatorial.
Com s’haurien de combatre aquests prejudicis?
Treballant aquests tres prejudicis alhora. A casa
nostra hi ha experts en cada tema concret però manca una perspectiva que
englobi la totalitat de la problemàtica. I és ineficaç ensenyar de forma
abstracta on tothom diu que és antiracista, que respecta els drets humans i que
és tolerant. Perquè els prejudicis no es combaten genèricament sinó comunitat
per comunitat: l’antigitanisme diu que la comunitat gitana són clans mafiosos,
la islamofòbia afirma que els musulmans són terroristes, l’antisemitisme sosté
que els jueus controlen el món, etc. Cal fer gestió multicultural.
D’una entrevista al Dr. Juan Ortega
AVISOS:
1) Este domingo intención de misa
para: Adela Romero Castillo, José Ruiz
Juárez y Patricio Muñoz Peralta.
2) Esta semana, en la parroquia de
Santa María de Sales: cursos
prematrimoniales.
3) Lunes a las 9 h. de la noche, en
la parroquia de san Juan: reunión de
Zona 8 monitores de esplai.
4) Miércoles a las 11 h. misa en la residencia Federica.
Pastoral de la salud.
5) Miércoles a las 5 h. reunión de
catequistas en nuestra parroquia para la preparación de la misa Familiar.
6) Jueves: Inicio de la semana de
oración por la unidad de los cristianos.
7) Jueves: entrevista del Sr. Obispo
con los sacerdotes de Viladecans. Inicio
de la visita Pastoral.
8) Viernes a las 19’30 h. en la
parroquia de Santa María de Sales: Ven y
verás.
9) Sábado a las 12 h. en la parroquia
de San Juan: misa de San Sebastián.
10) Sábado 20 en la misa de las ocho
de la noche: celebración del 25 aniversario de los esposos: José Antonio López Gascón y Ana Morales
Escobedo. Muchas felicidades!
11) Felicitamos al semanario Catalunya Cristiana
por su número 2.000.
No hay comentarios:
Publicar un comentario