PARRÒQUIES
DE
STA. MARIA MAGDALENA i
ST. JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS
10/05/2020.
Vè DIUMENGE DE PASQUA.
“La oración es el
aliento de la fe”
Papa Francisco.
TEMPS DE CONFINAMENT, TEMPS DE DESESCALAMENT, ...
El nostre
bisbe diocesà, Mons. Agustí Cortés, ens va comunicar les disposicions i mesures
relatives a la «desescalada» de l’estat d’emergència, en cadascuna de les fases
previstes i que us resumim tot seguit per a la vostra orientació:
• Fase 0:
Mantenim la situació actual. Culte sense poble.
Es dona
atenció religiosa personalitzada, concertada telefònicament o al despatx
parroquial, amb especial atenció a les famílies que han perdut éssers estimats.
• Fase 1:
Assistència pública no massiva als temples, en celebracions dominicals i
diàries, atenent les limitacions dels criteris organitzatius i sanitaris
específics.
Es posarà
atenció pastoral en l’acompanyament de les famílies en el seu dol.
• Fase 2:
Restabliment dels serveis ordinaris de l’acció pastoral, atenent les
limitacions dels criteris organitzatius i sanitaris específics.
• Fase 3:
Vida pastoral ordinària, atenent les limitacions dels criteris organitzatius i
sanitaris específics, fins que hi hagi una solució mèdica a la malaltia.
Recentment,
el darrer divendres 8 de maig, hem rebut
un comunicat de Mons. Agustí Cortés, fent-nos saber que, per part de
l’autoritat sanitària, es manté en endavant, encara, l’actual “Fase 0”,
explicada anteriorment i, a més, prohibeix convocatòries o crides a formar
grups per celebrar un acte litúrgic o de pregària, en general, a les esglésies.
Mentrestant
ens anem preparant per quan l’autoritat sanitària pugui establir la “Fase 1”, als
nostres temples, caldrà respectar l’aforament i la distància de seguretat, per
això els fidels hauran de situar-se en els llocs marcats amb una “X”, ben
visible, utilitzaran mascareta, es desinfectar les mans amb el producte que
posarem a disposició de tots, a l’entrada, abans de combregar y a la sortida, i
seguiran totes les indicacions preventives que s’indiquin.
En les fases
següents, ja ho anirem anunciant, tindrem canvis en l’aforament i en altres mesures.
TAN BON PUNT
ES PASSI A LA FASE 1, US HO FAREM SABER.
Mentrestant US AGRAIM QUE NO OBLIDEU LA DIFÍCIL SITUACIÓ ECONÒMICA QUE
AFECTA LES NOSTRES PARRÒQUIES, MANCADES DELS INGRESSOS HABITUALS I LLIGADES
A LES DESPESES DE MANTENIMENT I CONSUMS,
IMPRESCINDIBLES.
Cal que
aquest sigui un moment de reflexió compromesa sobre el nostre sentit de
pertinença a l’Església, que ens ha de fer
corresponsables de la seva vitalitat i del seu sosteniment, com de la
nostra pròpia existència.
Molts
recordem la infantesa i la joventut a la parròquia, com a centre vital per als
infants, joves i adults, la catequesi, el cinema, les misses, l’Adoració
nocturna, el Pa de Sant Antoni, la Minerva, les excursions, les Filles de
Maria, el teatre, el pin-pon, el cau, els escacs, l’esplai, els exercicis
espirituals, ...i encara seguiríem, ...;
tot això constituïa
els àmbits parroquials que estimàvem profundament.
Avui dia, bona part de tot això s’ha esvaït. La
televisió i el “600” ens impulsaren cap un canvi d’estil de vida que els
deslligava de la parròquia. A molts, quan avui els hi preguntem a quina
parròquia pertanyen o ens diuen que no ho saben, o ens la diuen guiats per
criteris de proximitat, i si l’encerto l’endevino, perquè tampoc coneixen amb
exactitud les demarcacions parroquials.
A l’altra cara de la moneda, cada vegada més, en
raó de l’oferta i la demanda, així com per la disminució del clergat, es va
impulsant el treball interparroquial, del qual en són una mostra, “Càritas de
Viladecans i St. Climent”, “la Pastoral prematrimonial”, “La romeria a
Montserrat”, “Vine i veuràs” i “Cristians en diàleg”. Ben fàcilment que això
anirà a més i, en aquest canvi, hi trobem la novetat d’uns agents de pastoral
que en la seva interrelació aporten valor afegit a la pastoral de tots. També
els vincles entre els consells pastorals de les parròquies de l’arxiprestat
s’han reforçat.
Cada parròquia té una història
que l’empeny, però amb uns agents de pastoral i uns fidels que li donen vida i
resta oberta a que tothom hi pugui participar. No podem viure de nostàlgies,
hem de viure de realitats, per això valorem molt el paper indispensable dels
laics i la seva pertinença a la parròquia i a L’ESGLÉSIA, on hi aporteu
treball, pregària, esforç i ajut econòmic compromès perquè, de manera
evangèlica, siguem signe de l’amor i la
salvació que el Senyor ens ofereix.
Podeu fer la
vostra almoina, al despatx parroquial, o transferència o ingrés als comptes:
Parròquia de
Sant Joan Baptista: ES73 0182 4508 0802 0180 2640.
Parròquia de Santa Maria Magdalena: ES32 0182
4508 0102 0205 3399.
Si us és possible, no dubteu domiciliar el vostre ingrés periòdic estable,
per a la “parròquia”
MOLTES
GRÀCIES !!!
Mn. Josep Maria Gómez
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, ( Jn 14, 1-12)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors
s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha
lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos
estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva,
perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta,
allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com
podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la
vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de
conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.» Li
diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu:
«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui
em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo
estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de
mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo
estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us
ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i
fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»
Per pensar-hi.
⸭ Jesús ens convida a fer, a servir
i a estimar com Ell (Jn
13,15.34-35) i associa la invitació amb la “casa del Pare” (2), lloc cap on el
condueix “el camí” que ha emprès (4) i que Ell mateix ens hi portarà (1-4).
Només ens cal fer el seu “camí” (6).Així Jesús dona sentit al camí de la Passió
que ben aviat realitzarà i que, amb la seva mort, culminarà amb la resurrecció.
Jesús, ens afirma que viu a “la casa del Pare”: és amb Déu, totalment unit al Pare.
I diu que també nosaltres hi podrem ser (Jn 13,33) seguint “el camí” que és Ell mateix (6).
⸭ Seguim o no
un camí que passa pel compromís, pel servei... i per la creu?
Jesús, davant dels dubtes
dels qui busquem Déu, diu que el podem trobar en Ell. Ell i el
Pare són u (Jn 10,30): “qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (9). Jesús
és el Fill que es queda per sempre (3) a “la casa del Pare” (2) –expressió no
d’un espai físic, sinó d’una relació personal íntima–. A Déu no l’hem de
buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret
(Jn 19,5), el qui apareix sotmès a la injustícia, el qui ha assumit
aquesta condició humana fent la gran opció de l’amor sense mesura i s’ha
fet carn (Jn 1,14).
⸭ No es pot
descobrir a Déu si no coneixem Jesús: “Si m’heu conegut a mi, també
coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.” (7). La tasca
de conèixe’l és de mai no acabar: “encara no em coneixes?” (9). L’Estudi
d’Evangeli’, és un mitjà ideal: mirar, veure, escoltar, contemplar,
seguir... estimar Jesús en les seves paraules, en els seus gestos, en les seves
actituds, en la seva atenció a les persones, en el seu pas pels marges, en la
seva delicadesa i en el seu clam en favor dels pobres, en la seva comunió amb
el Pare...
⸭ Seguir Jesús
és un exercici de confiança amb el que ens va al davant com a pastor
bo (Jn10,4.11). Confiança en que la seva mort no impedeix de seguir-lo: és
la fe en la seva resurrecció i e servei als altres –comunió amb els més
pobres– com “veritable” “camí” –o la
porta (Jn 10,9)– que duu a “la vida” (6), a la
comunió amb el Pare on Jesús ja hi viu del tot (3).
a viure plenament amb el Pare.
Mn. Josep Maria
Romaguera
Unim-nos a la xarxa mundial de pregària del
Papa Francesc.
En la catequesi
del darrer dimarts, el Papa Francesc, torna a incidir-nos en la importància de
la pregària, de la qual ens diu que “és
l’alè de la fe”.
Per
explicar-nos-ho, posa l’accent en el crit de Bartimeu, un home depreciat, però que per la seva fe va atraure la misericòrdia
de Déu. Diu el papa Francesc que la fe és alçar ambdues mans i implorar en un
crit, el regal de la salvació, tot recordant-nos que "la humilitat” es el
base de la pregària" (Catecisme de l’Església Catòlica, 2559). La pregària
ve de la terra, -de l’humus-, del qual en deriva "l’humil", "l’humilitat"-;
que ve de la nostra precarietat i de la constant set de Déu, (cf. ibid.,
2560-2561).
La fe és la protesta contra una
condició dolorosa de la qual no entenem la raó; la no fe és simplement patir
una situació a la qual ens hem adaptat. La fe és l'esperança de ser Salvat i la increença és acostumar-nos
al mal que ens oprimeix.
Bartimeu digué: “Jesús tingueu pietat de mi !” Escoltant
el ressò del seu crit, el Papa ens recorda que era cec i estava assegut pidolant
a un costat del carrer dels afores de Jericó. No és un personatge anònim, té un
rostre, un nom: Bartimeu, és a dir, "fill de Timeu". Un dia va
escoltar que Jesús passaria pel carrer on ell estava sempre. I des de llavors
hi restava pendent per poder-se trobar amb Jesús. Més fort que qualsevol
argument en contra, hi ha una veu al cor de les persones que surt
espontàniament i que qüestiona el sentit del nostre camí aquí baix,
especialment quan ens trobem en la foscor: "Jesús, tingues pietat de mi!
Jesús, tingues pietat de tots nosaltres!".
Els artistes sovint interpreten
aquest crit silenciós, que emergeix del cor de l'home, perquè som un
"captaire de Déu" (cf. CIC, 2559). I Bartimeu passa als Evangelis cridant.
No hi veu; ni sap on està Jesús, però el sent per la multitud i tal com en copsa
la presencia, el crida amb l'única arma que té: "Fill de David, Jesús,
tingues pietat de mi!" (V. 47).
Els crits de Bartimeu molesten a
la gent i li diuen que calli. "Però Bartimeu no calla, sino que crida
encara més fort:" Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! "(V. 47).
(V. 47). Aquesta expressió és una professió de fe que surt de la boca d'aquell
home menyspreat per tots. Jesús li diu: "Vés, la teva fe t'ha salvat"
(v. 52).
Dia internacional del treball
El darrer 1 de
Maig, dia
internacional del treball, davant la precarietat laboral
agreujada pel Covid19, Església pel Treball Decent (ETD) va
fer públic un manifest, signat per Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos
CONFER, Germanor Obrera d’Acció Catòlica HOAC, Justícia
i Pau, Joventut Estudiant Catòlica JEC i Joventut Obrera Cristiana JOC.
Reclamen amb urgència
l’aprovació d’un ingrés mínim garantit. El reconeixement del dret a la
prestació per desocupació per a les persones empleades de la llar. La
regularització extraordinària i immediata dels treballadors ” sense papers “ i
un pacte d’Estat que aposti per la centralitat de la persona i el treball
decent., reafirmant “que el treball és per viure i ha de garantir unes
condicions que protegeixin la integritat física i psíquica de la persona, cosa essencial per a una
vida digna “.
bisbat de
Sant Feliu
parròquies
de Viladecans:
Enllaç del
nostra blogger:
amics de
l’ermita de la Mare de Déu de Sales
No hay comentarios:
Publicar un comentario