PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA

I DE

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS.

4/04/2021.

Octava de Pasqua

Que els polítics cerquin el bé comú i no el del propi partit.

Papa Francesc. Homilia del 20 de març, a l’Eucaristia de la Residència Santa Marta, del Vaticà.

BONA PASQUA !

No hi és aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu.

Mt 28, 6-7.

JESÚS HA RESUCITADO !!!

Tan de bo que l’experiència de la Pasqua viscuda en tota l’Octava, ens impulsi, -a vessar-, a cadascú, l’amor del Senyor, que viu entre nosaltres.

Desitgem que entre els cristians de totes les confessions, ningú el senti absent, ningú pugui dir “No hi és aquí”, ben al contrari, volem que cadascú el porti amb alegria, en el seu interior, des d’on ens crida per anar a l’encontre de l’altra.

No el trobarem en l’externalització material de tot allò que ens envolta, sinó que només el trobarem, personalment, vibrant en el nostre interior quan escoltem la seva “Paraula”, quan compartim els Sagraments, quan ens admirem contemplant tota la seva obra i de la bondat de tantes persones. Només amb Ell en nosaltres, -ajudats amb la força del seu Esperita Sant-, podrem ser signes del seu amor, disposats a fer créixer des d’ara el Regne de Déu, treballant arreu: l’amor, la pau, la justícia i la llibertat.

SOBRE LA ORACION Y LA COMUNIÓN DE LOS SANTOS.

Resumimos el contenido de la audiencia general del Papa Francisco, del pasado 7 de abril, en el Vaticano, donde presento una interesante reflexión entre la oración y la comunión de los santos, concepto éste último que une, especialmente, en la intercesión a quienes ya viven en la presencia de Dios, como con quienes confían en la oración aquí en la tierra.

Cuando rezamos nunca estamos solos, sino en compañía de otros hermanos y hermanas en la fe, tanto de los que nos han precedido como de los que aún peregrinan a nuestro lado. En esta comunión, los santos —sean reconocidos o anónimos, “de la puerta de al lado”— rezan e interceden por y con nosotros. Junto a ellos, estamos inmersos en un mar de invocaciones y súplicas que se elevan al Padre.

En las oraciones que encontramos en la Biblia, y que a menudo resuenan en la liturgia, podemos reconocer las voces de muchas personas que han vivido la misma aventura humana. Esas oraciones, que pueden ser de petición, de acción de gracias o de alabanza —como el Magníficat, el Benedictus— se difunden de generación en generación. Y así, cada vez que juntamos las manos y abrimos el corazón para rezar, nos unimos a la oración del único santo Pueblo fiel de Dios.

Vivimos la comunión en la oración cuando rezamos unos por otros, cuando pedimos y ofrecemos plegarias por diversas necesidades. El primer modo de rezar por alguien es hablarle a Dios de esa persona. Si lo hacemos con frecuencia, cada día, nuestro corazón no se cierra, sino que permanece abierto a los demás. Rezar por otras personas es el primer modo de amarlas y de estarles cerca de manera concreta.

TRASPÀS DE l’ARCADI OLIVERES

Arcadi Oliveres ens ha deixat aquest darrer dimarts, després que un càncer que tenia molt avançat, diagnosticat el darrer mes de gener, anés fonent la seva vida.

L’encaix de la malaltia diagnosticada el va transmetre amb aquella mateixa pau que tantes vegades ens contagiava: “Per a mi són moments difícils, però també són moments de joia. No sé com és la mort, cap de nosaltres ho sap, però tal com m’arriba a mi, no podia ser d’una manera més feliç ni més agradable, ni més ben acompanyat. Ja m’agradaria que en aquest planeta tan injust, tothom pogués tenir un final com el que tinc jo ara. No m’allargo més, em costa xerrar, però, en tot cas, tinguem sempre molta empenta, mirem sempre de ser coherents, mirem de no esgotar mai l’esperança.”

Tal com va fer pública la seva malaltia no ha parat de rebre mostres d’afecte, en tenim un autèntic testimoni a la plana web, “Paraules per a l’Arcadi“, amb més de set mil comunicats dels seus amics i coneguts.

L’Arcadi va nèixer a Barcelona, 27 de novembre de 1945, estudià ciències econòmiques i aconseguí el doctorat en economia, per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va presentar la seva tesi sobre desmilitarització. Es va casar amb la Janine Künzi, amb qui tingueren quatre fills.

Home d’Església, pertanyia a Justícia i Pau, des dels anys 80, entitat que presidí del 2001 al 2014, rellevant a un altre lluitador, en Joan Gomis. En la seva trajectòria el trobem en la lluita contra el franquisme, contra la pena de mort, en defensa de Puig Antic, del Txiqui i altres, Va participar en la Caputxinada, origen del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i fou membre de l’Assemblea de Catalunya. Tingué un paper actiu en la campanya del “No a l’OTAN”; la de l’objecció fiscal a la despesa militar; la campanya a per a la insubmissió, la Marxa per la Llibertat, … sovint al costat de mossèn Lluís Maria Xirinachs. També promogué mobilitzacions contra la guerra del Golf Pèrsic; per a la cancel·lació del deute extern dels països pobres; en favor de la promoció de la banca ètica a Catalunya; contra la guerra a Iraq, ... President de la Federació Catalana de ONG per la Pau, membre destacat de Cristians pel Socialisme, del Consell Científic de l’ATTAC, moviment internacional per a la denuncia de la dictadura dels mercats i l’especulació financera, també membre de FETS, plataforma pel Finançament Ètic i Solidari. Fou un dels mitjancers, amb mossèn Josep Maria Vidal Aunós, en la tancada d’immigrants a l’església del Pi, de Sant Medir, Mare de Déu del Carme, Sagrat Cor, fins a vuit parròquies, per regularitzar la situació de 700 immigrants, el gener de 2001. Va recolzar el moviment del 15-M. I l’any 2013, amb la germana Teresa Forcades, va presentar Procés Constituent.

Ha estat fundador de Pax Christi a Catalunya, entitat catòlica que promou la cultura de la pau a nivell internacional. Ha participat en molts congressos i simposis de tota mena aportant-hi els seus coneixements que compartia amb tothom. Els seus estudis antimilitaristes també abastaven l’impacte dels pressuposts militars del govern espanyol sobre el conjunt de la despesa pública.

L’Arcadi va contribuir a establir el “Centre Delàs d’Estudis per la Pau”, una entitat independent dedicada a investigar la incidència política i social sota el prisma de cultura de la pau, pels efectes negatius del militarisme i els conflictes armats. Són molts els experts que ho consideren un dels actius més importants que ens deixa l’Arcadi Oliveres.

Oliveres ha fet milers de conferències per tot el país, compartint plantejaments socioeconòmics i pacifistes o explicant campanyes. Milers d’estudiants han rebut les seves classes. I va escriure una quinzena, de llibres publicats a Angle Editorial; els més significatius: Contra la fam i la guerra; Un altre món; El meu camí cap a la utopia; Aturem la crisi; i Diguem prou!

Ha estat un autèntic lluitador des de l’època del franquisme, per la justícia social en favor de les classes més desafavorides i, conseqüentment, un referent pacifista, cooperativista, de promoció social i contra el “capitalisme”, però sempre des de l’opció no violenta.

Reposi en la pau de Déu. I demanem en la nostra pregària al Senyor, que sorgeixin més homes i dones que, com l’Arcadi, ens ajudin a treballar per un món més humà.

TRASPÀS DE HANS KUNG

Hans Küng, nat a Sursee (Suïssa) el 29 de març de 1928; ordenat prevere el 1954; professor de Teologia a la Universitat de Tubinga (Alemanya); està considerat entre els grans teòlegs de la segona mitat del segle XX, a la nostra Església. Les seves obres han estat traduïdes a uns cinquanta idiomes i llegides a tot el mon.

Els seus escrits van promoure el ritme reformista del Concili Vaticà II (1962-1965), essent un bon col·laborador del papa Juan XXIII. Era conegut com el “jove teòleg rebel” del concili, al costat d’un altre col·laborador el papa emèrit, Benet XVI.

Malauradament, després de la mort del papa Joan XXIII, el 1963, Küng té diverses desavinences amb la cúria romana, fins el punt de que li retiraren el reconeixement de teòleg catòlic.

Si més no, va continuar donant conferències, escrivint llibres i articles que s’han anat difonent, mantenint el seu prestigi en els cercles eclesials, especialment dels sectors més progressistes.

Tant en cercles civils com eclesiàstics va rebre una vintena de doctorats honoris causa de grans universitats.

Colecta per a TERRA SANTA

Cada Divendres Sant portem el nostre record als indrets on hi succeí la vida, passió, mort i resurrecció del Senyor, amb una nova fraternitat, que assumeix volgudament la mort, per reconciliar a tota la humanitat.

El papa Francesc, ens recorda les bones conseqüències del do de la reconciliació, a l’encíclica Fratelli tutti, inspirat en l’experiència profètica de Sant Francesc de Assís, proposant-nos viure sempre en fraternitat, en tots els nostres àmbits: religiosos, familiars, laborals, econòmics, ecològics, polítics, comunicatius, .... posant el fonament de la nostres relacions en el Calvario, on el Senyor trenca el desamor i l’odi, per tal de situar a cada home i a cada dona en el camí de l’harmonia amb Déu, amb la humanitat i amb tota la creació.

La col·lecta del Divendres Sant l’hem adreçat, de manera amorosa i solidaria, -com cada any-, a les comunitats que cuiden d’aquests llocs, tan representatius de la nostra fe.

Agraïm la participació de les nostres parròquies aportant l’esforç dels fidels, aconseguint:

Parròquia de Sant Joan Baptista: 248’- €.

Parròquia de Santa Maria Magdalena: 65’- €.

Colecta per a CARITAS

Cada Dijous Sant, celebrem la Cena del Senyor, com un pas previ a la seva passió, mort i resurrecció gloriosa.

En aquell sopar no hi van mancar importantíssims missatges del Senyor als seus deixebles, per preparar-los per a tot allò que succeiria i per donar-los a conèixer el profund sentit de la vida cristiana. El Senyor hi va fer dos signes, -molt importants-, la institució de l’Eucaristia i el lavatori dels peus. El primer

Agraïm la participació de les nostres parròquies aportant l’esforç dels fidels, aconseguint:

Parròquia de Sant Joan Baptista: 938’- €.

Parròquia de Santa Maria Magdalena: 305’- €.

CONFIRMAR-SE EN LA FE DEL SENYOR.

Si encara no esteu confirmats, us proposem que us animeu i us decidiu a rebre el do més preuat que podem gaudir: la Gràcia de Déu. Penseu-vos-ho i decidiu-ho.

Amb la Confirmació refermem, -ben conscientment-, el nostre compromís cristià que adquirirem en el Baptisme, esdevenint, -amb la força de l’Esperit Sant-, testimonis de fe i d’esperança en el Senyor, disposats a treballar pel Regne de Déu, basat en l’amor, la pau, la justícia i la llibertat, que tan necessitem per humanitzar aquest món nostre.

Per a la Confirmació necessitem preparar-nos-hi interiorment, per això organitzem quatre xerrades preparatòries els propers divendres 30 d’abril i 7, 14 i 28 de maig, de 19:30 a 20:30, als nostres locals parroquials.

Cal aportar el certificat de baptisme i viure la vida de l’Església des de la nostra comunitat parroquial o altra, participant assíduament en l’Eucaristia dominical, els Sagraments, i sentir-s’hi inclòs participant dels goigs, les dificultats i les esperances, tant del món com de l’Església, anant-nos transformant en membres actius d’un món que necessita ser cada dia més humà.

Si us voleu Confirmar o bé voleu aclarir algún dubte, parleu-ne amb els mossens, abans o després de les misses, passant pel despatx parroquial o trucant per telèfon.

L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Joan 20, 19-31)

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.

En el context de l’evangeli de Joan en relació amb “els jueus”, cal tenir en compte que, l’expressió “els jueus” (19) no designa el poble d’Israel com a tal, sinó els dirigents religiosos del poble d’un determinat moment històric. També cal tenir en compte que la comunitat a la que va destinat l’evangeli de Joan havia viscut l’experiència de la ruptura que havien provocat els fariseus –grup que dominava el judaisme des de l’any 70 dC–, els quals havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies (Jn 9,22).

⸭ Els deixebles estan reunits en un mateix lloc (19 i 26): són comunitat eclesial. Això també ho expressa el “diumenge” (les dues aparicions es produeixen en diumenge), el dia en què ens reunim per celebrar que el Ressuscitat és enmig nostre.

⸭ La importància de la reunió: quan Tomàs no hi és (24) es perd el que hi passa.

⸭ La “por dels jueus” (19) l’havíem trobada en passatges com Jn 9,22.

⸭ Malgrat el “tancament” (19), el Ressuscitat pren la iniciativa i es fa present enmig dels

deixebles. Les portes tancades deixen de tenir sentit.

⸭ Jesús dóna la pau (19), la seva pau, no la del món: ja ho havia anunciat (Jn 14,27).

⸭ Mostra “les mans i el costat” (20), és a dir, les marques de la mort en creu. Es remarca així que el Ressuscitat és el mateix que el Crucificat.

⸭ L’expressió “com el Pare” (21) o, en altres llocs, tal com jo us ho he fet (Jn 13,15) indica el que ha de ser la vida del deixeble: deixar-se modelar segons Jesús, com ell ho ha fet segons el Pare. No es tracta tant d’imitar com de deixar-se modelar.

⸭ La missió que reben (21), tant Jesús com els deixebles, els defineix (Jn 17,18).

⸭ L’Església reunida, la pau, la missió... tot arrenca de la Pasqua. Serà el do de l’Esperit qui ho activi. L’“alenada” (22) de Jesús sobre els deixebles expressa que la seva resurrecció obre el pas a una Creació nova: Llavors el Senyor–Déu va modelar l’home ... Li va infondre l’alè de vida, i ... es convertí en un ésser viu (Gn 2,7). Jesús havia pregat el Pare que donés el “Defensor” als deixebles (Jn 14,16), l’Esperit Sant que ha estat cridat per a auxiliar, acompanyar i ajudar, però també per a aconsellar i consolar i per a intercedir. Amb Ell arriben el record i el coneixement (Jn 14,26) que marquen el començament de la fe (Jn 7,39). En Jn l’Esperit és un mestre que il·lumina. I és el qui dóna a la persona creient la seva identitat pròpia de testimoni de Jesús (Jn 15,26-27). Es pot dir que l’Esperit és l’autor de l’evangeli, perquè d’ell ve el record d’allò que Jesús digué i la comprensió d’aquest record.

⸭ Les paraules de Jesús sobre el perdó (23) ens recorden les que recull Mateu adreçades a Pere (Mt 16,19) i a tota la comunitat (Mt 18,18), on lligar i deslligar significa excloure o admetre a la comunitat. El Ressuscitat deixa aquest do preciós a les mans de la comunitat dels deixebles, portadora per al món de la Vida Nova i, per tant, amb la responsabilitat de fer-ne un bon ús.

⸭ En la figura de Tomàs (24ss) hi trobem el retrat de tot deixeble de Jesús que ha de fer el seu propi procés abans de poder dir el que ja diuen els altres germans: “he vist el Senyor” (24). Al final del procés ell també confessarà: “Senyor meu i Déu meu!” (28). No es resisteix a creure sinó que fa preguntes, demana ajuda, necessita signes, com aquell home que havia estat cec (Jn 9,35-48).

⸭ La benaurança (29) adreçada pel Ressuscitat als creients que no hem conegut el Jesús històric, dóna sentit a l’evangeli i al fet d’evangelitzar: donar testimoni als qui no han vist Jesús per tal que puguin obrir-se a la fe. Els qui reben l’evangeli són “feliços” (29) perquè la fe els permet de “veure” el que abans mai no havien vist. Aquest és el “Veure–Jutjar” de la Revisió de Vida, que porta a l’“Actuar”, és a dir, a la Vida Nova.

Mn Josep Maria Romaguera.

GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.

El proper diumenge 18 d’abril, a les cinc de la tarda, es reunirà el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”. Es tracte d’un grup d’amistat i pregària, format per joves de les quatre parròquies de Viladecans, disposats a aprofundir en la fe, vivint les realitats que ens cal afrontar cada dia. També ens fan un servei, preparant la pregària mensual, en l’estil de Taizé, que comparteixen amb tothom que hi estigui disposat en participar-hi.

Compartirem l’Evangeli del III Diumenge de Pasqua, (Lc 24,35-48), el comentarem i intentarem situar-nos en aquella escena, com a deixebles de Jesús del segle XXI, en mig de la nostra societat

Prepararem la pregària en l’estil de Taizé, que compartirem el proper divendres 23 d’abril, (Diada de Sant Jordi), a les 19:30, a la parròquia de Sant Joan i acabarem parlant de les nostres coses, en una simpàtica tertúlia, tot compartint cafè i galetes; atenent les mesures preventives del Covid Anem-hi avançant !!!

CRISTIANS EN DIÀLEG.

La propera sessió de `CRISTIANS EN DIÀLEG, la tindrem el proper dissabte 24 d’abril, a dos quarts d’onze del matí, (10:30 h), amb un tema de prou actualitat:

“SIGNES DE RESURRECCIÓ EN LA PANDÈMIA”

Ens ho presentarà mossèn Manel Simó i Tarragó, prevere i periodista, que com en altres ocasions ens aportarà la seva visió des de l’òptica cristiana, sobre aquest drama que ens està afectant, greument, a tota la humanitat.

EL CANT LITÚRGIC.

No ens oblidem de la importància del cant litúrgic en les nostres celebracions, cosa que necessitem potenciar en bé de tots. Ajudeu-nos-hi a la parròquia de Sant Joan Baptista:

-El cor de Missa dominical de la una.

ASSAJOS CADA DIMARTS DE 18:00 A 18:45 h. Demaneu per na Montserrat Casanovas.

- Els animadors de cants i cantaires de la Missa dominical, de tres quarts d’onze. ASSAJOS CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.

Més endavant farem sessions a la parròquia de Santa Maria Magdalena.

Ajudem a fer més vives les nostres celebracions: Si podeu, afegiu-vos-hi i participeu-hi.

TROBADA DE LITÚRGIA.

El proper dimecres 14, a dos quarts de vuit del vespre, (19:30 H), ens trobarem el Grup de Litúrgia, de la parròquia de Sant Joan Baptista, per continuar preparant les lectures, els cants, monicions, ambientació, signes, ... per a les celebracions d’aquest temps de Pasqua i fins la Pentecosta.

També avaluarem com van anar les celebracions de Setmana Santa i atendrem els suggeriments que interessi aportar.

Anirà bé que el Grup de Litúrgia, trobi més participants que ens hi vulguin ajudar, per tal que les celebracions siguin més vives i participades. Per això necessitem que més col·laboradors, com a laics compromesos, ens hi aporteu el vostre valor afegit al grup. No tant per fer coses noves, que també interessa, sinó per fer, -tan ben fetes com siguem capaços de fer-, les coses que ja fem.

TROBADA DE LECTORS.

Els lectors i les lectores exerciu un ministeri essencial en les nostres assemblees litúrgiques, proclamant, -amb la vostra parla-, la Paraula de Déu.

Necessitem que les lectures sempre siguin ben proclamades i resultin ben entenedores. Això demana que les persones que realitzen aquest ministeri coneguin bé el contingut de les lectures, aprenguin tècniques comunicatives i de dicció, que els hi permetin llegir de manera còmoda i tanmateix que allò que ens diuen resulti ben comprès per a tothom.

Necessitem que els lectors pugueu conèixer les lectures que heu de proclamar, amb anterioritat, evitant improvisacions a l’hora de començar les Eucaristies. Per això, volem aconseguir planificar lectors i lectures, de manera quinzenal o, millor, mensual, per tal d’anar aconseguint aquests objectius. Aquest tema també l’exposarem en la reunió de litúrgia del proper dimecres 14, a dos quarts de vuit del vespre, (19:30 H), en la qual us hi convidem a tots els lectors i lectores, per tal d’anar-ho organitzant en la mesura de les nostres possibilitats.

Us agraïm el vostre interès i dedicació en la proclamació de la Paraula de Déu.

HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES

El proper dilluns 19 d’abril, a les set de la tarda, compartirem la celebració de l’Eucaristia, en sufragi per totes les persones ateses per l’Hospitalitat, pels seus voluntaris i amics, que han traspassat a la Casa de Pare. Que visquin en la presència del Senyor !

VIDA CREIXENT.

El grup de Vida Creixent de la parròquia de Santa Maria Magdalena es reunirà el proper dilluns 12, a dos quarts de cinc de la tarda, (16:30 h), amb la reflexió de la germana Conxa Adell, sobre la nota musical “LA”, es tracte d’una nota fonamental en l’escala musical, molt utilitzada en l’afinació i en el diapasó. És el LA de “la” nostra vida i la nostra identitat. El tema ens promet una descoberta força interessant.

DESPATX PARROQUIAL

ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.

Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.

HORARIS DE CULTE.

Parròquia de Sant Joan Baptista.

Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).

13:00 h, (en bilingüe)

Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).

Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).

Parròquia de Santa Maria Magdalena.

Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).

Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).

TESTIMONIS D'INFANTS I JOVES EN EL VIA CRUCIS DEL PAPA 2021

El Via Crucis de Divendres Sant, encapçalat pel papa Francesc, aquest any ha tingut com a protagonistes més joves. De fet, els infants, noies i nois de la parròquia romana dels Sants Màrtirs d'Uganda, el grup escolta Agesci "Foligno I" i els hostes de dues cases familiars de Roma, són els autors dels textos i dibuixos que comenten les 14 estacions. I seran de nou ells els que llegeixin les meditacions i acompanyin el Papa durant el ritu a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

En la seva senzillesa i concreció, les meditacions escrites per infants i joves per al Via Crucis d'aquest any tenen el poder de tocar profundament el cor, de commoure i fer pensar, de desitjar un món més just i feliç per a tothom.

Les moltes creus dels infants del món.

Sovint se subestima el patiment dels infants. En la introducció, els infants, dirigint-se a Jesús, ho subratllen: "Estimat Jesús, tu saps que també nosaltres, els infants, tenim creus, que no són ni més lleugeres ni més pesades que les dels adults, sinó que són veritables creus, que sentim pesades fins i tot a la nit. I només tu ho saps i t'ho agafes seriosament. Només tu". Les creus són la por a la foscor, a la soledat i a l'abandó, també per la pandèmia, l'experiència dels propis límits, de les burles dels altres, el sentiment de ser més pobre que els companys, la pena per les baralles a la família del pare i la mare. Però hi ha infants al món que també pateixen perquè "no tenen menjar, no tenen educació, són explotats i obligats a anar a la guerra". Tu, Jesús, estàs sempre a prop nostre i mai ens abandones, conclouen els infants, "ajudeu-nos cada dia a portar les nostres creus com tu has portat la teva".

L'acusació d'un innocent i la manca de valor

Estació I: Ponç Pilat condemna a mort Jesús. El pensament es dirigeix a un episodi ocorregut en una classe de primer grau: un nen, en Marc, és acusat de robar el berenar d'un company. Algú sap que és innocent, però no intervé per defensar-lo. El narrador s'avergonyeix d'aquesta falta de valor; va actuar com Pilat i ara es penedeix d'haver triat el camí més còmode. "De vegades només escoltem la veu dels que fan i volen el mal, mentre que la justícia és un camí costa amunt, amb obstacles i dificultats, però tenim Jesús al nostre costat, disposat a donar-nos suport i ajudar-nos".

Les nostres accions poden perjudicar

Jesús està carregat amb la creu: II estació. El passatge de l'evangelista Lluc descriu Jesús sent burlat i colpejat pels que el retenien. Entre els infants, les burles cap a un dels membres del grup no són infreqüents, fins al punt d'arribar a l'assetjament, com en el cas de la Martina, que té dificultats per llegir en veu alta a classe. "Potser -llegim- no era la nostra intenció burlar-nos d'ella, però, ¡quant dolor li causem amb aquestes rialles nostres! (...). La persecució no és un record llunyà de fa dos mil anys: de vegades certes accions nostres poden jutjar, ferir i trepitjar a un germà o germana."

L'experiència del fracàs

A l'estació III, Jesús cau per primera vegada, el Senyor és acusat dels nostres pecats, apareix colpejat i humiliat. L'experiència que acompanya a aquesta etapa és la d'un nen que sempre és bo a l'escola i que, per una vegada, rep un suspens: "Vaig pensar que no era res -diu-, vaig sentir el pes d'un fracàs inesperat, estava sol i ningú em consolava. Però aquest moment em va fer créixer (...). Avui sé que cada dia flaquegem i podem caure, però Jesús sempre hi és per sostenir la nostra mà.

L'amor de les mares

Estació IV: Jesús es troba amb la seva Mare. La lectura triada és la de les noces de Canà, amb la relació entre el Fill i la seva mare al centre. És un senyal perquè els infants pensin en la seva pròpia mare i en l'amor que els acompanya en tot moment. També concretament "en l'entrenament de futbol, a la classe d'anglès i en la catequesi dels diumenges al matí". La meditació parla de la necessitat d'amor dels petits i potser ajudi els pares a ser millors. "Si tinc un problema, un dubte o simplement un mal pensament, ella sempre està disponible per escoltar-me amb el seu somriure".

Un gest d'acollida: veure Jesús en el rostre de l'altra persona

5a estació: El cirineu ajuda Jesús a portar la creu. Hi ha moltes oportunitats d'ajudar a algú, però el testimoni que es descriu aquí és el gest d'atenció que es dona a un estranger de la mateixa edat. Acabat d'arribar al barri, observa els altres infants jugar a futbol, ??però no té el valor de presentar-se. Un nen del grup el va veure i va ser el primer a acostar-s'hi i convidar-lo a unir-se a ells. En Walid ha estat un dels meus millors amics des d'aquest dia", diu," així com el porter del nostre equip. Només quan reconeixem a un germà en una persona "estem obrint el nostre cor a Jesús".

De vegades es necessita poc per sentir-se menys sol

"En veritat us dic que tot el que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu", les paraules de Jesús preses de l'Evangeli de Mateu ens introdueixen en la sisena estació: Una dona eixuga el rostre de Jesús. Fins i tot els infants, en les seves activitats diàries, passen per moments difícils o tristos i necessiten que algú els consoli. Com després de perdre un partit de futbol important en el qual volien demostrar totes les seves habilitats. "Mentre em dutxava estava trist i desanimat, però en sortir del vestuari em vaig trobar amb el meu amic: m'havia estat esperant amb un refresc de taronja a la mà". En la seva companyia la derrota "es va convertir en un record menys amarg".

Perdre alguna cosa pensant en els més necessitats

Jesús cau per segona vegada: setena estació. La meditació relata l'experiència d'un alumne de quart grau. S'està preparant l'obra de final de curs i vol el paper protagonista sigui com sigui. En el seu lloc, el professor va triar a en John, un company de classe bastant aïllat. Després de l'enuig inicial, el nen entén i se n'alegra. De fet, des de llavors en Giovanni està més integrat a la classe. Comenta: "La meva decepció ha servit per ajudar a una altra persona, l'elecció del professor ha donat una oportunitat a algú que realment la necessitava".

Ajudar al germà que es va equivocar

Vuitena estació: Jesús es troba amb les dones de Jerusalem. En l'Evangeli de Lluc llegim que quan Jesús les va veure els va dir: "Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, sinó ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Aquest és el punt de partida per dir que "corregir a un germà és un acte difícil però necessari". Això ho van viure dos germans que havien mentit a la seva mare assegurant-li que havien fet els deures aquesta tarda, quan en realitat havien estat jugant tot el temps. A l'endemà, un d'ells va dir que no se sentia bé i no va anar a l'escola. L'altre va a l'escola, però quan arriba a casa parla amb el seu germà: "Ens equivoquem en mentir a la mare i ell es va equivocar en fingir que li feia mal l'estómac. Li vaig suggerir que fes els deures immediatament per poder ajudar-lo a posar-se al dia. Un cop acabat, vam passar la resta de la tarda jugant".

La solitud causada per la pandèmia

Jesús cau per tercera vegada, som en la novena estació. El passatge evangèlic és el del gra de blat que mor i així dona molt de fruit. La pandèmia de la Covid-19 entra en escena amb totes les seves conseqüències fins i tot en els més petits. El sentiment predominant és la solitud: ja no van a visitar els seus avis, l'escola està tancada, falten els seus amics i companys. "La tristesa de la solitud de vegades es fa insuportable", confessa una jove, "ens sentim 'abandonats' per tots, incapaços de seguir somrient. Com Jesús, ens trobem que ens desplomem a terra.

L'alegria que produeix el fet de donar

10a estació: Jesús és despullat de les seves robes. També aquí és una nena la que narra: té una col·lecció de nines a la seva habitació que atresora. Un dia va saber que la parròquia estava recollint joguines per als infants refugiats de Kosovo. Tria entre les nines algunes de les més antigues a les que té menys afecte i prepara una caixa. Després explica: "A la nit, però, vaig tenir la sensació de no haver fet prou. Abans d'anar a dormir la caixa estava plena de ninots i les prestatgeries buides". Desfer-se d'allò superflu, conclou, alleugera l'ànima i donar fa feliç.

Un Nadal viscut al servei dels pobres

"El dia de Nadal amb els scouts vam anar a Roma, a les Germanes Missioneres de la Caritat, per repartir el dinar als necessitats, renunciant al dia de festa amb la família". No és un sacrifici petit el que es descriu en la meditació de la 11a estació: Jesús clavat a la creu. Però un dels nois va confiar: "De camí a casa vaig pensar en les cares de les persones a les que havia servit, en els seus somriures i les seves històries ... La idea d'haver portat a aquestes persones un moment de serenitat havia fet que aquest Nadal fos inoblidable". Servir els altres amb amor "és l'ensenyament que ens dona Jesús a la creu".

Jesús perdona el pecador que es converteix

Dotzena estació: Jesús mor a la creu. L'exemple de Jesús perdonant el mal rebut fa reflexionar els infants sobre el mal present en el món, per exemple, sobre les màfies que maten fins i tot a nens. Com és possible perdonar situacions similars? Escriuen: "Jesús, en morir a la creu, va donar la salvació a tots. No ha vingut a cridar els justos, sinó els pecadors que tenen la humilitat i el valor de convertir-se".

Se'n van endur el meu avi i mai més el vaig tornar a veure

Tot s'ha complert, 13a estació: El cos de Jesús és baixat de la creu. Durant aquest temps, molts infants van patir la desaparició sobtada dels seus avis. Un d'ells explica: "Uns homes que semblaven astronautes van sortir de l'ambulància, coberts amb vestits, guants, màscares i viseres, i es van emportar el meu avi, que portava diversos dies lluitant per respirar. Va ser l'última vegada que el vaig veure". El patiment també prové de la impossibilitat d'estar a prop del seu avi i de donar-li ànims: "Resava per ell tots els dies, per poder acompanyar-lo en el seu últim viatge terrenal".

Gràcies, Jesús, perquè em vas ensenyar a estimar

Catorzena estació, l'última: el cos de Jesús és col·locat en el sepulcre. La meditació proposada és l'acció de gràcies de Sara, de dotze anys, a Jesús. Vull donar-te les gràcies, escriu, perquè "m'has ensenyat a superar tot patiment confiant-te a tu, a estimar els altres com els meus germans; a caure i aixecar-me de nou (...). Avui, gràcies al teu gest d'amor infinit, sé que la mort no és la fi de tot".

Si no et tornes com els infants ....

En l'última oració del Via Crucis els adults tornen a prendre la paraula. Jesús va assenyalar als infants com a exemple quan va descriure les característiques necessàries per entrar al Regne del cel. La primera petició és, doncs, l'ajuda per poder "ser com ells, petits, necessitats de tot, oberts a la vida". A continuació, es confien al Senyor tots els nens del món, perquè "creixin en edat, saviesa i gràcia" i, finalment, es resa pels seus pares i educadors, "perquè se sentin sempre units a Tu en el lliurament de la vida i l'amor".

VINE I VEURAS , el viernes dia 16 de abril