PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA

I DE

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS.

18/04/2021.

III de PASQUA

Dejémonos resucitar por la paz, el perdón y las llagas de Jesús misericordioso. Sólo así la fe estará viva. Sólo así anunciaremos el Evangelio de Dios, que es Evangelio de misericordia.

CONFIRMAR-SE EN LA FE DEL SENYOR.

Si encara no esteu confirmats, us proposem que us animeu a rebre el do més preuat que podem gaudir: la Gràcia de Déu. Penseu-vos-ho i decidiu-ho.

Amb la Confirmació refermem, -ben conscientment-, el nostre compromís cristià que adquirirem en el Baptisme, esdevenint, -amb la força de l’Esperit Sant-testimonis de fe i d’esperança en el Senyor, disposats a treballar pel Regne de Déu, basat en l’amor, la pau, la justícia. Per a la Confirmació necessitem preparar-nos-hi interiorment, per això organitzem quatre xerrades preparatòries els propers divendres 30 d’abril i 7, 14 i

Cal aportar el certificat de baptisme i viure la vida de l’Església des de la nostra comunitat parroquial o altra, participant assíduament en l’Eucaristia dominical, els Sagraments, i sentir-s’hi inclòs participant dels goigs, les dificultats i les esperances, tant del món com de l’Església, anant-nos transformant en membres actius d’un món que necessita ser cada dia més humà.

Si us voleu Confirmar o bé voleu aclarir algún dubte, parleu-ne amb els mossens, abans o després de les misses, passant pel despatx parroquial o trucant per telèfon.

28 de maig, de 19:30 a 20:30, als nostres locals parroquials.

L’EVANGELI DEL DIUMENGE

Evangeli segons Lluc (24,35-48)

En aquell temps, ³⁵ els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

³⁶ Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:

–Pau a vosaltres.

³⁷ Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. ³⁸ Jesús els digué:

–Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? ³⁹ Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.

⁴⁰ I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.

⁴¹ Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:

–¿Teniu aquí res per a menjar?

⁴² Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. ⁴³ El prengué i se’l va menjar davant d’ells.

⁴⁴ Després els digué:

–Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”

⁴⁵ Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. ⁴⁶ Els digué:

–Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, ⁴⁷ i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. ⁴⁸ Vosaltres en sou testimonis

Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli

⸭ Jesús Ressuscitat s’ha donat a conèixer “quan partia el pa” (35), segons expliquen els dos deixebles d’Emaús, que acaben de tornar d’aquella experiència (Lc 24,13-35).

⸭ Ara el veiem donant-se a conèixer “enmig d’ells” (36), quan els deixebles estan reunits en el seu nom (36) –com vèiem també diumenge passat (Jn 20,19.26)–.

⸭ Lluc s’esforça a respondre a la mentalitat que considera Jesús ressuscitat com un pur “esperit” (37), un fantasma (vegeu també Mt 14,26; Mc 6,49). Per això subratlla amb força l’experiència que van tenir els apòstols: el qui se’ls presenta, el Ressuscitat, és el mateix d’abans, el Crucificat (38-43). Per fer aquest subratllat, utilitza tot el que té a mà: “mireu-me”, “palpeu-me” (39), “va menjar” (43). Per tant, Lluc no vol explicar com és el cos de Crist ressuscitat sinó destacar que el Ressuscitat és el mateix que el Crucificat.

⸭ Lluc destaca molt que les Escriptures ja parlaven de Jesús, de la seva passió, mort i resurrecció (Lc 24,27.32.45-46). Amb aquesta insistència vol transmetre que el que ha passat amb Jesús (46) no és un accident ni un fracàs. En la Pasqua de Jesús s’hi manifesta l’opció de Déu, que ha volgut fer-se home per viure el que vivim. I aquesta opció, aquesta voluntat, l’ha duta a terme amb totes les conseqüències.

⸭ Comprendre tot això no és possible sinó des de la fe, que és un do del Ressuscitat: “els obrí el cor...” (45). La fe en la resurrecció de Jesús fa llum “per a comprendre les Escriptures” (45), el conjunt de la Bíblia. I, especialment, la fe que dóna el Ressuscitat il·lumina per a comprendre les paraules i fets de Jesús fins a la seva mort en creu (46).

⸭ Jerusalem (47) és el lloc de la mort, resurrecció i glorificació de Jesús. L’Antic Testament n’havia fet el punt de partença de la revelació de Déu a tota la humanitat (Is 2,2-5). Lluc destaca que en Jesucrist això s’ha complert: “cal predicar a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem” (47).

⸭ La missió dels deixebles, doncs, comença a Jerusalem (47). Pel do de la fe que han rebut són constituïts “testimonis” (48) de les paraules i acció de Jesús –ara els han entès (Lc 24,31-32.45)–. I, amb la seva missió a “tots els pobles”, es posaran en continuïtat amb el que les Escriptures anunciaven, actualitzaran una i altra vegada que Déu, en Jesucrist, ha donat “el perdó dels pecats” (47).

⸭ Jesús ressuscitat, com sempre havia fet abans, infon “la pau” (36) i “l’alegria” (41) als qui l’acullen.

L’anunci “a tots els pobles” (47) per part dels “testimonis” (48) és el que pretenen les accions missioneres de l’Església, com ara els moviments apostòlics d’inserció en els ambients. L’objectiu sempre ha de ser que tothom pugui conèixer Jesucrist i el seu alliberament

Mn Josep Maria Romaguera.

GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.

El proper diumenge 18 d’abril, a les cinc de la tarda, es reunirà el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”. També ens fan un servei, preparant la pregària mensual, en l’estil de Taizé, que comparteixen amb tothom que hi estigui disposat en participar-hi.

Compartirem l’Evangeli del III Diumenge de Pasqua, (Lc 24,35-48), el comentarem i intentarem situar-nos en aquella escena, com a deixebles de Jesús del segle XXI, en mig de la nostra societat

Prepararem la pregària en l’estil de Taizé, que compartirem el proper divendres 23 d’abril, (Diada de Sant Jordi), a les 19:30, a la parròquia de Sant Joan.

INTENCIÓN DE MISA EN SANTA MAGDALENA

El sábado 24 de abril a las 20 h. en Santa María Magdalena, misa por Antonio Moreno Llopis.

EL CANT LITÚRGIC.

No ens oblidem de la importància del cant litúrgic en les nostres celebracions, cosa que necessitem potenciar en bé de tots. Ajudeu-nos-hi a la parròquia de Sant Joan Baptista:

El cor de Missa dominical de la una.

ASSAJOS CADA DIMARTS DE 18:00 A 18:45 h. Demaneu per na Montserrat Casanovas.

Els animadors de cants i cantaires de la Missa dominical, de tres quarts d’onze. ASSAJOS CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.

Més endavant farem sessions a la parròquia de Santa Maria Magdalena.

Ajudem a fer més vives les nostres celebracions: Si podeu, afegiu-vos-hi i participeu-hi.

HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES

El proper dilluns 19 d’abril, a les set de la tarda, compartirem la celebració de l’Eucaristia, en sufragi per totes les persones ateses per l’Hospitalitat, pels seus voluntaris i amics, que han traspassat a la Casa de Pare.

Que visquin en la presència del Senyor !

Celebració de la jornada de Pregària per les Vocacions i la jornada de les Vocacions Natives

El diumenge 25 d’abril se celebra la doble Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i de Vocacions Natives amb el lema «Per a qui soc jo?» (CV, 286). Aquesta és una pregunta que el papa Francesc convida a plantejar-se a tots els joves. «El cristià està cridat a ser per a molt més que “per a una sola cosa”, està cridat a ser “Per Algú”, per a qui és capaç d’omplir el cor i la vida: per Déu» expliquen des del Secretariat Diocesà de Missions de l'Arquebisbat de Barcelona.

23 DE ABRIL BEATIFICACIÓN DE LOS MARTIRIS DEL QUICHÉ, EN GUATEMALA.

A lo largo de los años las comunidades de nuestra diócesis han mantenido viva la memoria de quienes han entregado su vida después de haber seguido a Jesús en la misión de hacer que el Reino de Dios se hiciera presente en sus comunidades”. Con estas palabras inicia la carta de monseñor Rosolino Bianchetti Boffelli, Obispo de Quiché, a pocos días de la beatificación, el 23 de abril, de los llamados “Mártires de Quiché”.

El 23 de gener de 2020, el papa Francesc va autoritzar la publicació dels decrets de reconeixement del martiri de 3 sacerdots i 7 laics, entre ells un nen de 12 anys, assassinats per odi a la fe entre 1980 i 1991. Es tracta dels preveres José María Gran Cirera, Faustino Villanueva, Juan Fernández, missioners espanyols de la Congregació del Sagrat Cor de Jesús, i de Juanito, Rosalío, Miguel, Reyes, Tomás, Nicolás i Domingo, set companys laics guatemaltencs, tots assassinats a Quiché, en el marc d'un règim militar i un conflicte armat. Alguns d’ells companys d’estudis de Mn. Manel Simó i Tarragó.

Fins al dia del seu martiri van tractar d'obrir espais per oferir a tots una alternativa de vida enfront de polítiques governamentals de mort expressades mitjançant la repressió, els segrestos i les massacres", afirma el prelat. Monsenyor Bianchetti recorda que els màrtirs es van posar al servei del Regne de Déu enmig d'una "persecució declarada a l'Església", sense que es "fessin enrere", tot i les amenaces de mort. "Els nostres màrtirs van ser homes fidels a la seva vocació cristiana en les circumstàncies històriques en què els va tocar viure, es van anar santificant vivint en el món sense ser esclaus de la mentida, les injustícies i la deshumanització. Somiaven i es van obstinar per construir una Guatemala diferent, fundada sobre els fonaments de la veritat, la justícia i l'amor fratern.

El bisbe crida els fidels guatemalencs a "fixar el seu cor en el testimoni dels nostres màrtirs" i al mateix temps continuar" la tasca que ells van marcar amb la seva pròpia sang".