lunes, 14 de julio de 2014

Full informatiu número 402, diumenge 13 de juliol de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 402 – 13 de juliol 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: Cuando caemos en la tentación de creer que tenemos todas las respuestas, de repente cambian todas las preguntas…


Diumenge quinzè durant l’any – Cicle A
Sembrats i sembradors

Aquest diumenge, i els dos propers, escoltarem a la lectura de l’evangeli el capítol 13 de sant Mateu, que conté les anomenades “paràboles del Regne”, un conjunt de textos que expliquen l’estil i el tarannà que han de presidir aquest Regne o projecte de Déu sobre el món i sobre tots nosaltres. Convé, doncs, relacionar els tres diumenges.
Reflexió:
Les paraules del profeta Isaïes qualificant la Paraula que surt dels llavis del Senyor “com la pluja i la neu que amaren i fecunden la terra”, ens introdueixen en la necessitat no només d’escoltar i rebre la Paraula de Déu, sinó, sobretot, de traduir-la en obres, és a dir, de fer-la fecunda.
A l’evangeli, la coneguda paràbola del sembrador va en aquesta mateixa línia, encara que hem de ser conscients que  no tota la llavor sembrada donarà el mateix fruit, i haurà llavor que es perdrà.
D’altra banda, la carta de sant Pau als cristians de Roma ens urgeix a col·laborar amb “els primers fruits de la collita”, i a l’alliberament de tot l’univers creat, mitjançant el nostre propi alliberament i l’alliberament dels altres.
Repassada, doncs, la Paraula que ens presenta la litúrgia, cal fer de l’ensenyament de la paràbola del sembrador el punt central de la nostra reflexió. I ho podem fer des d’una doble perspectiva, la pròpia i la personal, és a dir, com a camps que som, sembrats per la llavor de la Paraula de Déu; i com a sembradors, evangelitzadors, cridats alhora a transmetre i sembrar aquesta llavor sobre el món que ens envolta.
Cal notar, en principi, que la paràbola sembla, a primera vista, la constatació d’un gran fracàs, tant per la recepció i disponibilitat del camp, com per part del treball del sembrador, ja que resulta molt minsa la llavor que dóna fruit en plenitud. Tanmateix, però, i simultàniament, la paràbola és un cant a l’esperança, perquè continua havent-hi camps on la llavor arrela i dóna fruit que il·lusionen i, com a conseqüència, continua havent-hi també sembradors que són instruments adients que saben trobar la terra propicia.

Compromís setmanal: ¿Com arrela la llavor en els nostres camps? ¿Quines llavors sembrem?
Manel Simó

LA PUNTILLA
Relativizar

A un monje de Montserrat le preguntó en una ocasión un periodista:
– ¿Cómo cree usted que han de ser los cristianos y cristianas del siglo XXI?
Y su respuesta fue clara y concisa:
–Personas que sepan dialogar, multiculturales, y poco amantes de dogmatizar…
Me quedo con esta última cualidad: poco amantes de dogmatizar… Porque, sin duda, uno de los grandes valores de las personas y de las comunidades es llegar a saber relativizar las cosas, aceptar que la realidad es siempre compleja, plural y cambiante, y que son pocas las realidades y las afirmaciones que merecen la categoría de dogmas y el tributo idolátrico de un acatamiento absoluto.
Está claro, con todo, que no hay que confundir la palabra relativizar con el dogma del relativismo escéptico, que pretende negar todo valor objetivo a las realidades, reduciendo su valor a la propia arbitrariedad. Relativizar significa, exactamente, dar a cada cosa el valor que le corresponde, ni más, ni menos.
Son muchas las ideologías y personas a las que se ha pretendido elevar a la categoría de verdades absolutas, cuando son en realidad, verdades perfectamente opinables.
El gran pensador alemán Goethe decía que el gozo supremo del ser humano racional consiste en investigar todo lo que es investigable, y, a la vez, venerar silenciosamente, aquello que no se puede investigar.
Es preciso saber diferenciar.


COMUNITAT VIVA

Día 16, fiesta de la Virgen del Carmen. Felicidades a todas las Cármenes, Kartmeles, etc. que celebran su onomástica.

Recordad que el próximo domingo, día 20, será el último día para apuntarse a la cena del día 26, sábado, a las 9 de la noche, para celebrar santa María Magdalena.

Respirar tu Espíritu
 (Oración en la intimidad)

Señor, es este mundo que sufre más que nunca,
respirar tu Espíritu es nuestro sueño y nuestra vida.

En esta sociedad tan contaminada por tanta desigualdad y tanta farsa, que sufre plagas endémicas, y en donde las heridas no se cicatrizan porque para algunos constituyen una fuente de riqueza,
respirar tu Espíritu es nuestro sueño y nuestra vida.

En nuestra Iglesia, que ha perdido ternura y gracia, y que camina triste, ubicada en la queja y desorientada,
respirar tu Espíritu es nuestro sueño y nuestra vida.

En esta cultura con tantas palabras vacías y engañosas, y decisiones manipuladas, que ha enterrado la utopía, y en la que suenan tan mal algunas palabras como pobreza, renuncia o solidaridad,
respirar tu Espíritu es nuestro sueño y nuestra vida.

Respirar tu Espíritu es nuestro sueño y nuestra vida,
ya que necesitamos aire fresco y bueno para continuar caminando contigo y vivir bajo tu amparo, mientras aprendemos a ser hermanos y hermanos, hijos e hijas allí donde nos hallamos.

Saldremos, pues, a vivir…
a encontrarnos con los que caminan, a gozar de su compañía, compartiendo proyectos e ilusiones. Es hora de afrontar la vida en los espacios donde se hacen visibles las necesidades y las carencias de la gente…

Salgamos a vivir…
llevando en nuestras entrañas la promesa del cielo nuevo y la tierra nueva, para sembrarla a nuestro paso.

Salgamos a vivir…
a empeñar nuestra vida, a procurar que nada quede en el olvido, a vivir como hermanos y hermanas, hijos e hijas, porque Tú, Señor, estás con nosotros…




Hay personas silenciosas que transmiten muchas más ideas que los mejores oradores.

Full número 401, diumenge 6 de juliol de 2014 (Full endarrerit)

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 401 – 6 de juliol 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: A veces las cosas son de tal manera que juzgarlas con optimismo equivale a no haberse enterado de su realidad…


Diumenge catorzè durant l’any – Cicle A

Crida a la senzillesa

Reflexió

Repassem breument les lectures que hem escoltat.
El poble d’Israel, després de l’exili de Babilònia, esperava un governant que fos capaç de portar-lo per camins de justícia, de pau i de solidaritat. I aquesta és la figura que anuncia el profeta Zacaries, a la primera lectura, quan parla de la vinguda d’un rei humil i senzill, “muntat humilment en un ase”, que portarà la gran pau desitjada. El text és una clara referència a Jesús, que entrarà a Jerusalem “muntat en un ase”, tal com llegim el diumenge de Rams, per proclamar, com ens diu l’evangeli d’avui, que Ell es revela als “senzills” i que ha vingut a portar “el repòs i el descans”
A la segona lectura, continuem amb el text de la carta de sant Pau a la comunitat de Roma, on es  desplega un veritable tractat de cristologia. Avui l’afirmació és clara: “si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist”.
I a l’evangeli queda ben subratllada la crida de Jesús als senzills i humils, alhora que ofereix al poble, o sigui a tots nosaltres, que, alliberats del jou opressor de les observances farisaiques,  el seguim a Ell, un seguiment que comporta “un jou suau i una càrrega lleugera”.
¿Qui són els qui Jesús anomena “senzills” i els fa objecte de les predileccions de Déu? ¿Som senzills nosaltres? ¿Ens creiem senzills només perquè no tenim molts diners, o perquè no tenim molta cultura, o perquè som persones tolerants i obertes, que no es creuen millors que ningú? Algunes d’aquestes realitats són, certament, pistes que poden afavorir la senzillesa, però la veritable actitud senzilla és una actitud existencial, és a dir, una opció de vida treballada interiorment. La senzillesa és un estil global de vida, un tarannà i una manera d’entendre la felicitat quotidiana i el pla de Déu sobre nosaltres. La senzillesa no s’improvisa.
Llegir l’evangeli amb la perspectiva d’auto-aplicar-se’l sense cap autocrítica, comporta sovint  el perill d’arribar a creure’ns el que no som...

Compromís de la setmana: Treballar alguna actitud de senzillesa envers els altres.
Manel Simó

LA PUNTILLA
Una tapa budista

Siempre se había mostrado muy crítico con una frase que oía con frecuencia a su alrededor:
– la vida es un montón de preguntas sin respuesta...
Porque aunque es cierto que la vida nos plantea, queramos o no, muchos interrogantes difíciles y transcendentes, a él le parecía que también lo es que muchas veces somos nosotros los que nos hacemos con frecuencia preguntas inútiles y reiterativas…
Les decía a sus alumnos:
– El éxito de una entrevista (y el éxito de la vida) no consiste tanto en las preguntas obtenidas, sino en las respuestas planteadas…
Y en éstas estaba cuando un amigo suyo le hizo llegar una pequeña muestra de la filosofía budista.
Decía así:
– Imagínate que un hombre ha sido atravesado por una flecha envenenada, y mientras sus amigos y familiares van a buscar a un médico o cirujano, el hombre empieza a decir: –no me dejaré sacar esta flecha hasta que no sepa quién me la ha lanzado, y quién es su familia; si es alto o bajo, negro o blanco, y en qué pueblo ha nacido…No me la dejaré sacar hasta que no sepa desde qué arco la ha lanzado, ni hasta que no sepa qué forma tiene la punta que se me ha clavado, ni hasta que no sepa…
El hombre, sin duda, morirá sin obtener una respuesta a tantas preguntas secundarias…
¿Lo ves? ¿no nos puede pasar también a nosotros que se nos escape la vida sin haber obtenido respuestas a las preguntas verdaderamente importantes?


COMUNITAT VIVA

Recordad que el día 22, fiesta de santa María Magdalena, habrá Misa concelebrada en la Parroquia a las 8 de la tarde
Y que el día 26 hay programada una cena en los locales para celebrar en comunidad nuestra patrona. Cuesta 12 euros. Hay que apuntarse. Dirigíos a Juan Ortiz.

LA CONVENCIÓN MUNDIAL DE LOS DEMONIOS

 Dicen que Satanás convocó una convención mundial de demonios y empezó su discurso inaugural con estas palabras:
− Señoras y señores, es evidente que no estamos pudiendo evitar que los cristianos sigan asistiendo a sus Iglesias, ni que sigan leyendo sus Biblias, como tampoco podemos alejarlos del todo de los valores morales y espirituales del evangelio...
Por lo tanto, para que no seamos destruidos y vencidos por ellos, debemos hacer algo nuevo y de manera urgente.
Por eso, habiendo analizado profundamente el tema, hemos elaborado una nueva estrategia, y todo lo que hagamos debe ser para evitar que conozcan y mantengan una relación íntima con Cristo. ¡Debemos alejarlos de Cristo!
Así pues, no se preocupen de que vayan a sus iglesias, ni de que hagan acciones caritativas. Déjenlos que formen sus grupos y que se reúnan, que recen y que lleven una vida honesta, pero cuidado con que intimen con Cristo. Debemos poner todo nuestro ingenio para evitar que se le acerquen...
− ¿Y cómo podremos lograr esto?, preguntaron los demonios
− Muy sencillo −respondió Satanás. Manténganlos ocupados en innumerables cosas que no sean importantes y que distraigan su atención.  Róbenles su tiempo para que no tengan espacio para desarrollar una relación con Jesucristo Tiéntenlos a gastar y gastar, y a pedir préstamos e hipotecas que después tengan que devolver. Persuádanles a trabajar largas horas para que puedan permitirse sus vacíos estilos de vida…
Evitemos que pasen tiempo con sus hijos; que no tengan tiempo para ellos. Una vez que las familias se fragmenten, ya no habrá atractivo para huir de la presión del trabajo. Estimulen sus mentes para que no puedan oír su pequeña voz interior y se vuelvan hiperactivos. Domínenles para que estén en sus casas plenamente abocados a la televisión o los ordenadores ¡Que vivan atados a sus teléfonos móviles!
Carguen sus mentes con propagandas, ofertas y toda clase de promociones, servicios y falsas esperanzas. Aún en sus momentos de recreo, déjenles que se diviertan de manera que se agoten, y que lleguen a sus casas muertos de cansancio, listos para comenzar al día siguiente la rutina. No les dejen en paz en sus fines de semana, que no los pasen en familia y no les dejen tampoco apreciar la naturaleza. Y cuando estén en sus reuniones de grupos espirituales y apostólicos, envolvámoslos en chismes y palabrerías de modo que tengan problemas con sus conciencias, y no saquen nada en claro. Alentémoslos a participar en innumerables tareas religiosas y envolvámoslos en muchas, muchísimas reuniones y apostolados que ocupen su tiempo y consuman sus energías de modo que no puedan detenerse para encontrar a Cristo dentro de ellos mismos.
− ¡Funcionará! ¡Sí que funcionará!, ¡es un plan excelente! −dijeron los demonios restantes ratificando la propuesta.

La estrategia fue aprobada y los demonios, muy motivados, fueron a buscar su objetivo, encontrando, por todas partes, cristianos dispuestos a llevar ese estilo de vida y corriendo de aquí para allá, sin tiempo para nada, tal como Satanás les había propuesto.

lunes, 7 de julio de 2014

Primers dies de vacances




Han començat les vacances. La meva germana petita ha anat de colònies amb l'esplai i el meu germà gran està fent un camp de treball a Girona on ajudaran a restaurar una ermita antiga que estava mig en runes. Jo estic sol amb els pares i fins la setmana que ve no aniré a fer unes estades esportives a un poblet de LLeida.
Durant el dia els pares treballen i jo vaig  a l'escola de la meva tia que és mestra i fa reunions amb els seus companys i prepara la classe per al curs que ve. Mentre ells parlen jo puc fer servir els ordinadors de l'aula d'informàtica i aprofito per comunicar-me amb els meus amics que estan de vacances. Quan acaben les reunions ajudo a la tieta a endreçar la classe; ordeno la biblioteca, les joguines dels seus alumnes i l'ajudo en tot el que ella em demana.
A l'hora de dinar anem a casa seva i fem amanides i menjars molt bons. A la tarda m'ajuda a fer els deures i quan arriba el vespre torno a casa amb els pares. Sopem i després juguem o veiem alguna peli junts i anem a dormir.
Em pensava que seria molt avorrit estar sense els amics i els germans i resulta que m'ho estic passant força bé. No sabia que estar sol amb els grans també pot ser divertit.
 Quan estem acostumats a un ritme de vida ens costa canviar i pensem que potser serà pitjor. Moltes vegades ens equivoquem. Hem de procurar posar-hi ganes i saber veure el que és positiu de la nova situació.   
Jesús  ajuda'ns a ser alegres i a saber trobar la part bona de les coses que ens passen. Gràcies.