lunes, 28 de julio de 2014

Full informatiu número 404, diumenge 27 de juliol de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 404 – 27 de juliol 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: Nuestros momentos de felicidad no dependen tanto de las cosas o personas que tenemos, sino de nuestra actitud hacia ellas.

Las cifras: En Catalunya hay 312.000 personas que llevan más de dos años sin trabajar. De éstas, 206.000 superan los tres años de paro. Y la cifra total de personas sin empleo se sitúa ahora en Catalunya en 770.400. Éste sigue siendo el gran problema.


Diumenge dissetè durant l’any – Cicle A

El gran do del discerniment

A l’evangeli d’avui trobem el final del capítol dedicat a les paràboles del Regne, que hem vingut llegint els diumenges anteriors. Tres històries breus ens tornen a situar en el dilema del bon discerniment per saber valorar les coses, qualitat imprescindible dels bons negociants i mercaders, i de tots els qui vulguin encertar en la recerca de camins de felicitat.

Les dues primeres històries (el tresor amagat en el camp i el mercader de perles fines) son força paral·leles i presenten un punt comú, com és la joia indescriptible i intransferible que dóna el fet de trobar un tresor valuós o una perla molt preuada. Es tracta, podríem dir, de l’encert en la recerca de la felicitat. És la profunda joia d’haver trobat la fe, realitat suficientment valuosa com per sacrificar qualsevol altra realitat.
Si som cristians i cristianes joiosos i esperançats, optimistes i serenament alegres, estarem mostrant a qui em vegi que no ens penedim d’haver renunciat a moltes coses, per continuar en el projecte del Regne.
Contràriament, si sempre estem tristos i queixosos, amargats i frustrats, donarem a entendre que hem errat en la nostra elecció, i no serem exemple per a ningú.
Elisabet, la cosina de Maria, li va fer el millor dels elogis quan li digué “benaurada tu, perquè has cregut”, i  nosaltres haurem de preguntar-nos també si creure ens fa veritablement feliços.

I pel que fa a la darrera paràbola, cal dir que ens torna a recordar, per tocar de peus a terra, i de la mateixa manera que ho feia la paràbola del blat i el jull, que la convivència entre el bé i el mal és inevitable. I aquí tornem a recordar la necessitat del discerniment que demanava a Déu el rei Salomó, per saber “destriar entre el bé i el mal”, com hem escoltat a la primera lectura.
El Regne, el projecte de Déu, és per a tothom (la xarxa ho arreplega tot), però, per això mateix, caldrà respectar el ritme de la història, sense voler avançar judicis que només corresponen a Déu. Els seguidors del Regne no estem per judicar i condemnar, sinó per imitar les tasques dels caps de casa “que treuen del seu cofre joies modernes i antigues”. I Déu dirà la darrera paraula.

Compromís setmanal: Fer un repàs a tot el capítol 13 de sant Mateu.

Manel Simó

LA PUNTILLA
Saber

A veces se oyen expresiones como: –Esta persona sabe mucho; o – Esta persona sabe muy bien lo que hace y lo que dice…
Pero, ¿qué se quiere expresar cuando se emplea la palabra saber? ¿Qué es saber?
Si nos acogemos al diccionario, tenemos el peligro de perdernos en un mar de definiciones:
conocer algo, o tener noticia o conocimientos de algo; ser docto en algo; tener habilidad para algo; ser muy sagaz y advertido…etc. etc.
Mi reflexión, sin embargo, quiere ir más allá de las precisiones lingüísticas, para intentar clarificar qué decimos, en verdad, cuando hablamos de saber sobre algo…
Está claro que hay un saber conceptual, que proviene de la acumulación de conceptos más o menos teóricos; pero hay también un saber experimental que se va forjando día a día mediante la vivencia y la experiencia de aquello que dice saberse.
Hay personas que saben mucho, pero ni siguen, ni viven, casi nada de sus saberes; y hay otras cuya sencilla y profunda sabiduría consiste en vivir y experimentar día a día lo que conocen.
Es evidente que es de éstas últimas de quienes tenemos que aprender.
Los primeros discípulos de Jesús, por ejemplo, no supieron de Él mediante estudios y lecturas, sino a medida que le siguieron, es decir, a base de vivir con Él y como Él. Su auténtico saber fue la experiencia vivida.
Sigamos, pues, preferentemente a quienes saben, porque han vivido y experimentado aquello que transmiten.


COMUNITAT VIVA

Intenciones de oración en las Misas:

Día 26, sábado, 8 tarde: Ángel González (padre) y Ángel González (hijo), difuntos.

LA SEMANA

·    El viernes, día 1 de agosto, Mn. Manel no estará. Pero habrá Despacho igualmente, y, a las 8 de la tarde, Celebración de la Palabra y Eucaristía.
·        Sábado, día, 1; y Domingo, día 2: Misas a los horarios habituales.

LECTURAS DE VERANO

1.- La esclavitud de los móviles

         No cabe duda de que el teléfono móvil, desde su versión más sencilla hasta las más sofisticadas variantes, se ha convertido en un símbolo distintivo de nuestra época. Y lo que expresa es, sin duda, y ante todo, esa necesidad irrenunciable de comunicación que todos llevamos dentro y que canalizamos como podemos.
            Ahora bien, esta expresión es ambivalente, porque lo que también manifiesta el estar constantemente con el móvil es una cierta huida del silencio, de ese silencio que nos asusta y que tenemos que tapar y recubrir con nuestros mensajes…
            Los móviles son, además, y con frecuencia, un vehículo de localización y control que no siempre satisface a las personas.
            Los móviles son, en la mayoría de los casos, esos pequeños juguetes que nos entretienen y nos permiten leves escapadas del tedio gris y pegajoso que nos envuelve; artefactos para llenar el hueco del gran agujero del aburrimiento que nos rodea.
            Los móviles constituyen, finalmente, un símbolo de la cultura de lo efímero, que nos hace creer que todos somos supuestamente iguales porque todos disponemos de los mismos cacharros. Y no es así: las diferencias que nos separan y nos dividen siguen siendo enormes, tengamos o no tengamos móviles de última generación…
           
2. – Libros y libertad

            No hay libro, por deficiente que sea, que no contenga algo bueno y positivo, como no hay ningún libro, en general, que no contribuya a la libertad y a la liberación personal y social de la persona que lo lee.
            Llibre tancat, no fa lletrat (Libro cerrado, no hace letrado) indica un antiguo refrán catalán, con el que viene a expresarse que los libros constituyen un instrumento imprescindible para la cultura.
            Los libros provocan inquietudes, deseos y encantamientos: tres valores que ayudan a vivir.
            No dejemos pasar, pues, la oportunidad de leer algún buen libro en vacaciones.

3.- Deixar passar el vent

            Va dir el poeta: “Per trobar el veritable lloc, cal saber ajupir el cap a poc a poc i deixar passar el vent, perquè és molt fort. Més tard, quan tot serà el que és, i el silenci es tornarà silenci, alçarem el cap a poc a poc, i triomfants, humils i responsables, cantarem ben fort, sense basarda…






No hay comentarios:

Publicar un comentario