PARRÒQUIA
DE SANTA MARIA MAGDALENA,
DE VILADECANS
11/08/2019 N. 635
SETMANA XIX DEL TEMPS DE DURANT L’ANY
A todos nos toca pasar días difíciles;
pero siempre debemos recordar que la vida es una gracia, es el milagro que Dios
ha sacado de la nada. Papa Francisco.
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre
Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els
diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos
al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les
arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.
»Estigueu a
punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen
quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon
punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la
seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els
trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne
segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no
hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el
Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
Per pensar-hi.
Contemplo “el Regne” que ens ha estat donat i que fa
“feliç”: on, en quins fets, en quins testimonis el veig present?
La “por” del “petit ramat”, (l’Església, la
comunitat, els deixebles, jo mateix o jo mateixa), a desprendre’ns de les
riqueses, per acollir el Regne que Jesús ens ofereix. Quines conseqüències té
en la nostra/meva vida de seguiment del Senyor?
Quina crida em fa/ens fa el Pare, avui, amb aquest
Evangeli?
Preguem dialogant amb Jesús, donant gràcies,
demanant, …
Mn. Josep Maria Romaguera
La pregària del papa Francesc, durant aquest mes d’agost.
PER LES FAMÍLIES.
Preguem perquè les famílies, gràcies a una vida de pregària i d'amor,
esdevinguin sempre més "laboratoris d'humanització".
Quin món volem deixar pel futur?
Deixem un món amb famílies.
Tinguem cura de les famílies, perquè són veritables escoles del demà.
Són espais de llibertat, són centres d'humanitat.
I reservem un lloc destacat en elles per a la pregària personal i comunitària.
Preguem perquè les famílies, gràcies a una vida de pregària i una vida d'amor, esdevinguin sempre més "laboratoris d'humanització"
Deixem un món amb famílies.
Tinguem cura de les famílies, perquè són veritables escoles del demà.
Són espais de llibertat, són centres d'humanitat.
I reservem un lloc destacat en elles per a la pregària personal i comunitària.
Preguem perquè les famílies, gràcies a una vida de pregària i una vida d'amor, esdevinguin sempre més "laboratoris d'humanització"
Unim-nos en esperit de comunió a la pregària del papa Francesc,
tot demanant al Senyor l’enfortiment i la maduració de les famílies, com la
primera escola de l’amor.
La parròquia de Calella acull menors estrangers no
acompanyats.
Fa un parell
de mesos la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va
assignar seixanta infants i joves al municipi de Calella. Estan sols, sense les
seves famílies i venen del Magreb i l’Àfrica subsahariana. En conèixer la
dificultat que es plantejava a l’ajuntament, Mn Cinto Busquet, rector de
la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, a oferir la possibilitat
de participar en l’acolliment d’aquests menors, especialment en tasques de
formació en els locals parroquials.
“Ens vam veure amb aquesta urgència i vam oferir
els locals parroquials per a les activitats de formació”, explica
Busquet. Són els programes d’inserció que ha previst l’ajuntament per als
adolescents nouvinguts. El rector aprecia “la bona feina” que fa l’administració en matèria de protecció de
la infància “amb els pocs recursos que
tenen”. I reconeix que els locals els han posat a la seva disposició “de bon grat”. En part perquè fa temps
que hi ha una col·laboració mútua entre Càritas parroquial i serveis
socials de l’ajuntament.
Durant
l’estiu, l’activitat d’aquesta comunitat cristiana disminueix. No hi ha
determinats serveis, com la catequesi, i les sales parroquials queden
disponibles. Ara mateix l’Ajuntament hi ofereix activitats d’inserció social de
dilluns a divendres, en franja de matí o tarda, als seixanta infants i
adolescents que acaben d’arribar. Què faran quan comenci el curs? “Depèn de les necessitats, mirarem de
combinar-ho”. Busquet valora aquest projecte com “un treball complex i apassionant, una font d’enriquiment”.
Alguns veïns
els diuen que no han de fomentar l’acolliment per l’efecte crida. “Les causes formen part de la macro política
i també les hem de tenir en compte, però un cop els tenim aquí, s’ha d’acollir”,
hi respon. Amb tot, insisteix que la iniciativa no ha estat seva i considera
que com “com a parròquia fem poc”.
Per això no es cansa de repetir-ho als feligresos a missa de diumenge: “Com a comunitat cristiana hem d’estar a
l’avantguarda, tenim els mateixos drets com a poble que aquests col·lectius que
estan criminalitzats”.
... era forester i em vau
acollir, ...
(Mt 25)
Font: C.R.
bisbat de
Sant Feliu
parròquies
de Viladecans:
Enllaç del
nostra blogger:
amics de
l’ermita de la Mare de Déu de Sales
No hay comentarios:
Publicar un comentario