PARRÒQUIA
DE SANTA MARIA MAGDALENA,
DE VILADECANS
4/8/2019 Nº 634
SETMANA XVIII DEL TEMPS DE DURANT
L’ANY
El Señor no hace milagros con quien se cree justo, sino
con quien se reconoce necesitado y está dispuesto a abrirle el corazón. Papa Francisco
L’EVANGELI DEL DIUMENGE
Aquesta
setmana l'ensenyament de Jesús és sobre la importància de no posar el cor en
els béns materials. Tanmateix, aquest text, com tots els de l’Evangeli, és una
invitació a contemplar Jesucrist, el veritable pobre, generós fins a l’extrem
(Jn 13,1). Ell és el qui "no es volgué guardar gelosament la seva igualtat
amb Déu, sinó que es va fer no res..." (Fl 2,6-11). I és una invitació a
demanar el tenir els seus "mateixos sentiments" (Fl 2,2.5) i "el
mateix amor els uns pels altres" (Fl 2,2)..
Mn. Josep Maria Romeguera
Les vacances són un temps per a
descansar i conviure en família.
Conviure
estretament durant unes setmanes és una oportunitat per enfortir l’esperit de
família, però també té les seves exigències; que tots ho passin bé i alhora descansin, no surt sol.
Com plantegeu les vacances d'estiu?
Són un
moment per al descans. Quan tots estem més tranquils, és més senzill estar
junts, i unir-nos més com família. Compartim plans, parlem, i ens ho passem bé.
Com descansar sense ensopir-se?
Intentem fer
plans senzills però divertits. L'horari familiar és més relaxat. Esmorzem tard,
fem petits arranjaments a la casa i anem a la piscina municipal. Dinem plegats
i bé, perquè un bon menjar alegra el cor. Amb freqüència convidem amics o els
amics dels fills, i sempre són ben rebuts. Quant a les activitats, procurem
muntar jocs on tots puguin participar, sense límits d'edat. No hi ha temps fix
per a les tasques del col·legi –que cadascú s'organitzi amb responsabilitat-
però sí que procurem llegir una mica junts després de dinar.
Com impliqueu els nens en les tasques
de la casa?
Tenim el
costum de fer plegats petits arranjaments domèstics, cadascun segons les seves
capacitats: pintar, escatar fusta, dur el carretó amb coses els més petits,
etcètera. L'important és que cadascun faci una mica. “Mamà i el papa” mai no
preparen un menjar ells sols, sempre ens ajuda algú. I a casa tothom, nois i
noies, saben fer de tot: parar la taula, preparar el menjar, fer les
compres, estendre...
I els plans que penseu els pares tenen
sempre el suport unànime dels menuts?
És clar que
no! Intentem, per exemple, sortir d'excursió a la muntanya tots junts. Encara
que algú no tingui ganes de sortir –i es negui a posar-se les botes de muntanya
o organitzi una enrabiada-, durant l'excursió, l'ambient de família i els jocs
improvisats fan que al final tots els nens estiguin contents d'haver sortit. De
vegades, acabem el passeig amb un petit festí sorpresa (creps, entrepans,
gelats, etc.)
Com assolir que els fills grans
gaudeixin amb els pares durant l'estiu?
No es pot
obligar els fills a ser contínuament amb nosaltres, sobretot a partir dels 15 o
16 anys. Respectant el seu espai de llibertat, un ambient festiu pot facilitar
les coses. No se! Quan els nois saben que hi haurà bons plans, tenen ganes de
ser-hi.
I Déu en tot això?
El diumenge
és el dia més important de la setmana, i els fills ho han de notar. Cal
vestir-se una mica millor per participar a l’eucaristia. El menjar cal també
que tingui alguna cosa especial (un aperitiu, unes postres bones...). D'altra
banda, els nostres fills saben que nosaltres participem diàriament a
l’eucaristia, que fem uns minuts d'oració, i que resem el rosari a la Mare de
Déu. Algunes vegades, per pròpia iniciativa i perquè volen, vénen amb
nosaltres. Però mai els obliguem a fer-ho.
bisbat de
Sant Feliu
parròquies
de Viladecans:
Enllaç del
nostra blogger:
amics de
l’ermita de la Mare de Déu de Sales
No hay comentarios:
Publicar un comentario