EL MEU COS COM A MENJAR
Enterreu-me al riu,
A prop d’una garsa blanca.
La resta ja serà meu.
I aquell corrent lliure
Que jo, de pas, vaig demanar,
serà la pàtria recuperada.
L’èxit del fracàs.
La gràcia de l’arribada.
L’ombra-en-creu de la vida
Sota aquest sol de veritat
Té la mesura exacta
De la pau d’un home mort …
I el temps és eternitat
I tot el recorregut és port!
Pere Casaldàliga. Oració: el meu cos com menjar.
[Traducció lliure nostra. Original en portuguès]
No hay comentarios:
Publicar un comentario