PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA,

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS

09/08/2020.

DIUMENGE XIXè, DEL TEMPS ORDINARI.

¿Tengo compasión de la gente que está cerca de mí? ¿Soy capaz de padecer con ellos, o miro a otro lado, o digo: “que se las arreglen”? No olvidar esta palabra “compasión”, que es confianza en el amor providente del Padre y significa valiente compartir.

Papa Francisco

Davant les explosions de Beirut.

Davant les explosions ocorregudes el darrer dimarts en uns magatzems del port de Beirut, el papa Francesc va dedicar unes paraules en la seva darrera audiència del dimecres cinc d’agost, que teniu tot seguit:

“En Beirut, en la zona del puerto, explosiones fortísimas causaron decenas de muertos y miles de heridos, y muchas graves destrucciones. Recemos por las víctimas y por sus familiares; y recemos por el Líbano, para que, con el compromiso de todos sus componentes sociales, políticos y religiosos, pueda afrontar este momento tan trágico y doloroso y, con la ayuda de la comunidad internacional, superar la grave crisis que está atravesando.”

Papa Francisco.

Mons. Pere Casaldàliga, bisbe.

Aquesta setmana hem rebut la trista notícia de l’agreujament de la salut del bisbe Pere Casaldàliga, qui pateix una crisi respiratòria i en no poder realitzar el tractament a Sao Fèlix de l’Araguaia, ha estat traslladat a l’hospital dels claretians a Batatais, São Paulo. Darrerament, Casaldàliga havia estat ingressat a Araguaia a causa d’una crisi respiratòria agreujada pel Parkinson que pateix i l'edat avançada.

Tant l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga com l'Associació Ansa. Han informat que Casaldàliga està acompanyat i "ben cuidat", i confien que podrà tornar a casa seva el més aviat possible.

Pere Casaldàliga neix el febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona, en una família de llauradors vaquers. La seva infància coincideix amb la guerra civil espanyola. De molt jove ingressa al seminari menor de la diòcesi de Vic, ubicat al santuari de Santa Maria de la Gleva.

El desig d'anar a "missions" fa que ingressi a la congregació claretiana dels Missioners de l' Immaculat Cor de Maria; així comencen els anys de formació que el portaran a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls fins a ser ordenat sacerdot durant el Congrés Eucarístic de Barcelona el 1952.

Exercí el seu ministeri a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 accepta l'encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso.

El 1970 publica un primer document que es titula “Feudalisme i esclavitud al nord de Mato Grosso“ i que descriu la situació de servitud feudal en la qual vivien els camperols de la regió.

Consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme, un poble desproveït d'assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc. Comença així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d'un sistema ple de desigualtats exorbitants. La seva primera carta pastoral, “Una Església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”, de 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l'Evangeli, amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.

Conegut com “don Pedro”, Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels seguidors més fidels de la teologia de l'alliberament, és un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de la Comissió Pastoral de la Terra de l'Església brasilera (CPT).

Preguem per la seva salut i donem gràcies a Déu per la seva vida de servei a l’Església i als més desafavorits.

La terra, la teologia de l'alliberament, els indígenes, i l'Amèrica Llatina són les causes que han marcat la vida de Pere Casaldàliga.

El COVID19.

Les darreres normes estableixen per als centres de culte un aforament del 30%. Com sempre, porteu posada la mascareta, desinfecteu-vos les mans, utilitzeu NOMÉS els llocs que, als bancs, teniu senyalitzat amb una “X” i mantingueu sempre la distància de seguretat. No abaixem la guàrdia, per res!

Pregària, seny i esperança!

L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mt 14, 22-33)

Quan la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sola la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.

A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.

Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:

– És un fantasma! I es posaren a cridar de por.

Però de seguida Jesús els digué:

– Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

Pere li contestà:

–Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

Jesús li digué: –Vine!

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:

–Senyor, salva’m!

A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

–Home de poca fe! Per què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.

Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:

–Realment ets Fill de Déu.

Reflexionem el text.

⸭ La tradició bíblica atribuïa a Déu qualitats que l’evangelista Mateu atribueix a Jesús, per això la seva intenció és donar resposta a les preguntes que es fa la seva comunitat, recollides en l’escena del rebuig a la fi del capítol 13: D’on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això? (Mt 13,54-56). Mateu hi respon tenint en compte el que la gent coneix de l’Antic Testament i mostrant com Jesús ho actualitza. Uns exemples:

- En l’Antic Testament és Déu qui té el poder de caminar sobre les aigües. I caminar sobre un lloc és el mateix que dominar aquell lloc, ser-ne l’amo (Am 4,13). Per exemple: Sl 77 [76], 20: Pel mig de la mar et vas obrir camí, i l’oceà es convertí en lloc de pas de les teves petjades invisibles; Jb 9,8: Ell, tot sol, desplega el cel i camina per les ones de la mar; Jb 38,16: ¿Has visitat les fonts de la mar, has caminat pel fons de l’oceà?; Is 43,16: El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa. Hi ressonen els passatges de l’Alliberament–Pasqua (Ex 14,15ss) i de la Creació (Gn 1,9).

► Ara és Jesús qui camina sobre l’aigua (25), pel poder de Déu. Ens hi fa pensar a la fi de l’Evangeli de Mt: He rebut plena autoritat al cel i a la terra (Mt 28,18).

- En l’Antic Testament Déu es manifesta revelant el seu nom (Ex 3,14).

► Aquí trobem que Jesús es presenta als deixebles amb l’expressió que evoca aquella revelació del nom de Déu: “jo sóc” (27).

- La invocació “Senyor”, en l’Antic Testament era reservada a Déu.

► Mateu insisteix que Jesús és el “Senyor” (28.30). En parla com el “Senyor” que s’ha de manifestar a la fi dels temps (Mt 21,3; 25,11.20.22.24.37.44; 24,42), però afirmant també que es manifesta ara i aquí, ja que és invocat pels deixebles, és a dir, per l’Església (Mt 7,21; 8,25). I el seu poder es manifesta sobretot en les guaricions (Mt 8,2.6; 9,28; 15,22; 17,15; 20,30).

- Estendre la mà: als salms trobem que Déu allarga la mà per salvar els necessitats: Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de l’aiguat (Sl 18[17],17); Allarga la mà des de dalt, salva’m i allibera’m de l’aiguat, de les mans dels estrangers (Sl 144[143],7). La mateixa idea la trobem a Sl 32[31],6.

► Aquí trobem que Jesús estén la mà a Pere (31).

⸭ El text té alguns simbolismes, com el mar i la barca. El mar (aquí no esmentat amb aquest nom) és la designació habitual del llac de Galilea i en passatges com el de Mt 8,23-27 (o Mc 4,35-41) el mar és considerat com el lloc d’estada de les forces malèfiques i Jesús hi és presentat actuant com un exorcista (tan sols Déu és capaç de dominar aquestes forces). La barca (24) ha estat vista sovint com un símbol de l’Església.

⸭ I ens fa adonar que la missa, on també Jesús ens nodreix amb el pa de vida, acaba amb la dispersió: no se’ns permet, per dir-ho així, de quedar enganxats a la trobada, a la celebració... sinó que se’ns envia, Jesús ens posa al mig del món (el mar), on Ell ja hi és (25-27), per a “caminar-hi” junts amb Ell (28-29): si volem, podem: “vine” (29).

⸭ Amb Jesús a “la barca” –l’Església– “el vent para” (32). La seva presència porta el “coratge”, allunya “la por” (27).

⸭ Jesús és present en l’Església missionera (en els moviments com la JOC). L’Església és missionera quan avança enmig del món malgrat les dificultats. La presència de Jesús ve afirmada pel mateix evangeli de Mateu: Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt 28,20).

⸭ La invocació “Senyor, salva’m!” (32) és pròpia del creient en Jesucrist. I el Crist és l’únic que hi pot donar resposta. Ell és el Salvador (Mt 1,21).

⸭ Pere representa als qui responem a la crida de Jesús (29) a seguir-lo, a fer com Ell.

L’economia a les parròquies.

De nou us volem recordar la necessitat de que contribuïu, de manera eficaç, en l’economia parroquial, consolidant els vostres donatius, tant en periodicitat com en quantitat, d’una manera més estable, (setmanal, mensual, trimestral) amb una transferència o un ingrés, directament al compte de la vostra parròquia.

Parròquia de Sant Joan Baptista: ES73 0182 4508 0802 0180 2640.

Parròquia de Santa Maria Magdalena: ES32 0182 4508 0102 0205 3399.

MOLTES GRÀCIES !!!

Acompanyar el dol en temps de pandèmia.

Durant el darrer mes de juliol, corresponent als sentiments de tantes famílies cristianes que no havien pogut celebrar les exèquies dels seus essers estimats, puntualment, degut a la pandèmia, a les nostres parròquies de Sant Joan Baptista i de Santa Maria Magdalena, els hem acollit i acompanyat en les corresponents celebracions.

Han estat moments sensibles de pregària i d’acció de gràcies per les vides de tantes persones estimades, en la dissort de no haver-les pogut acompanyar, ni en els seus darrers dies ni en el moment de la seva mort.

Si coneixeu alguna d’aquestes situacions, podeu adreçar als famil

iars directes per tal que contactin amb els mossens de la parròquia, trucant a trucant a la rectoria, (telèfon 936.372.503), o passant el dimarts de cinc a set de la tarda pel despatx parroquial unificat, (carrer Sant Joan, 16) i, ben segur, que trobarem el moment adequat per fer-ho. Hem anat encomanant al Senyor els difunts dels quals en teníem notícia i també els hem incorporat a la pregària dels fidels de les nostres celebracions parroquials.

75 aniversari de l’atac nuclear contra Hiroshima i, també, Nagasaky.

Des d’Hiroshima, per Josep Maria Abella, CMF

Estimats amics: Sóc a Hiroshima. Avui és 6 d’agost. Fa 75 anys aquest mateix dia una sola bomba va aniquilar la vida de milers de persones i va sembrar una destrucció inimaginable en aquesta ciutat. Ens hem reunit aquí els bisbes del Japó, en aquest 75 aniversari de la tragèdia del llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima. Hem pregat junts i hem renovat el nostre compromís per la pau i el desarmament nuclear.

Des de la residència on em trobo contemplo aquest matí una part de la ciutat i un dels seus molts canals. Penso que, fa 75 anys, a aquesta hora del matí, moltes persones vivien l’angoixa d’una guerra que s’anava agreujant dia a dia, preocupades potser per la sort d’algun membre de la família que estava combatent en algun dels escenaris d’aquella guerra inhumana, com són totes les guerres. La majoria de les famílies estarien compartint l’esmorzar, disposades a començar un nou dia, tot esperant el dia en què poguessin de nou viure en pau.

A les 8:15 del matí una explosió terrible va acabar amb la vida de moltes d’aquestes persones i va marcar indeleblement la història de la humanitat. La ciència havia produït una arma amb una capacitat destructiva desconeguda fins aquell moment. L’absurditat de la guerra havia arribat a uns límits inimaginables. Tot s’havia supeditat a aquesta lògica destructiva de la guerra que fa perdre de vista la dignitat de les persones i la sacralitat de la vida.

Estic observant els carrers, les cases, un dels canals de la ciutat d’Hiroshima. M’imagino el que va succeir en aquell 6 d’agost de 1945. Els qui no van morir immediatament a causa de l’explosió i les radiacions, caminaven per una ciutat destruïda buscant un lloc on refugiar-se o ser atesos. Les radiacions havien produït cremades irresistibles i havien destruït els òrgans interns d’aquells cossos martiritzats per l’explosió de la bomba. Molts van trobar la mort. No hi va haver distinció d’edat, ideologia, nacionalitat, etc. Les guerres les perden tots, també els vencedors, perquè l’únic que generen és mort i desolació. Avui ho recordem amb un profund dolor i amb extrema compunció.

La nostra pregària acull el desig que aquestes situacions no tornin a repetir-se mai. La nostra pregària expressa també el compromís de treballar incansablement perquè la pau, el respecte a la dignitat de cada persona i cada poble i la cura de la creació siguin els únics objectius que orientin el caminar d’una humanitat, cansada ja de tantes guerres.

Hem escoltat abans de la celebració de l’Eucaristia les paraules del papa Francesc en la seva recent visita a Hiroshima, el 24 de novembre de l’any passat. Ens hem sentit novament interpel·lats i animats per elles.

· “L’energia atòmica amb fins de guerra és immoral, i és també immoral la possessió d’armes atòmiques, com ja ho vaig dir fa dos anys. Serem jutjats per això.”

· “Les noves generacions s’aixecaran com a jutges de la nostra derrota si hem parlat de la pau, però no l’hem realitzat amb les nostres accions entre els pobles de la terra. Com podem parlar de pau mentre construïm noves i formidables armes de guerra? Com podem parlar de pau mentre justifiquem determinades accions espúries amb discursos de discriminació i d’odi?”

· El papa Francesc recordava, en aquella ocasió, les paraules del papa Pau VI: “De fet, si realment volem construir una societat més justa i segura, hem de deixar que les armes caiguin de les nostres mans: No és possible estimar amb armes ofensives a les mans”. (Pau VI, Discurs a les Nacions Unides, 4 octubre 1965, 10).

Serà bo rellegir avui els breus però impactants discursos del papa Francesc a Nagasaki i Hiroshima el passat mes de novembre.

Meditant aquestes paraules del papa Francesc, a les 8:15 del matí, ens hem unit al minut de silenci de les persones congregades al parc de la pau d’Hiroshima (aquest any en nombre limitat a causa de la crisi del Covid-19) i de tota la resta del Japó. En aquest silenci ressonen encara els crits d’aquells que van morir a Hiroshima i els dels qui segueixen morint en les guerres que continuen martiritzant a la humanitat, sobretot als més pobres.

La celebració de l’Eucaristia ens ha obert el cor a l’esperança: l’amor és més fort que l’odi, la vida més forta que la mort. Perquè ho creiem, seguim lluitant per la justícia i per la pau sense perdre mai l’esperança.

He recorregut el camí des de la catedral a l’estació d’Hiroshima amb el bisbe de Saitama, religiós salesià. Hem creuat alguns carrers i dos dels molts canals que hi ha a la ciutat. Recordàvem a les moltes persones que, plenes de cremades per les radiacions, van pensar inútilment trobar alleujament en aquests rius i canals.

Visitar avui la ciutat d’Hiroshima no deixa indiferent. Tornant a casa, he sentit la necessitat de renovar el compromís de treballar per la pau i la justícia que la fa possible. Aquest petit escrit que comparteixo se situa dins d’aquest afany.

Senyor, doneu-nos saviesa i valentia per treballar per la pau.

Hiroshima 6 d’agost de 2020

Mons. Josep Maria Abella, bisbe de Fukuoka (Japó), CMF

bisbat de Sant Feliu

https://www.bisbatsantfeliu.cat/

parròquies de Viladecans:

https://parroquiesdeviladecans.cat/

Enllaç del nostra blogger:

https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/

amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales

https://ermitadesales.wordpress.com/