PARRÒQUIES DE SANTA MARIA MAGDALENA
I DE
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS.
31/01/2021.
Diumenge IV del Temps ordinari.
Recordar la Shoáh es un signo de humanidad.
El papa Francisco terminó la audiencia del pasado miércoles con una llamada para que recordemos “la shoáh”, (palabra hebrea, -catástrofe-, referida al exterminio nazi), en el “Día de la Memoria del Holocausto”, coincidiendo con el 76 aniversario de la entrada de las tropas soviéticas, del Ejército Rojo, que derribando las puertas de Auschwitz revelaron al mundo, por primera vez, la realidad del genocidio en todo su horror.
Decía el papa Francisco: "Recordar es una expresión de humanidad, recordar es un signo de civilización, recordar es una condición para un futuro mejor de paz y fraternidad".
Recordar también significa tener cuidado para que estas cosas no pueden volver a ocurrir, empezando por propuestas ideológicas que quieren salvar a un pueblo discriminando a otro. Cuidado con el inicio de este camino de muerte, exterminio y brutalidad.
Este aniversario se estableció el 1 de noviembre de 2005 por las Naciones Unidas, con la Resolución 60/7, cuando se cumplía el 60 aniversario del final de la Segunda Guerra Mundial. En Italia, el Día de la Memoria del Holocausto se estableció el 27 de enero del año 2000. El primer país en tener un día nacional de conmemoración fue Alemania, hace exactamente veinticinco años: fue en 1996, y también entonces se eligió el 27 de enero.
2 de febrer, LA CANDELERA.
Cada dos de febrer, quaranta dies després de Nadal, l’Església celebrem la Presentació del Senyor, “Llum que es revela a les nacions”. La festa l’entomem de la tradició jueva, ja que les mares, per tal de purificar-se, havien d’esperar quaranta dies fins presentar el seu fill i donar-ne gràcies a Déu al temple de Jerusalem, amb un ritual on no hi faltava la llum d’un ciri.
Es tracte d’una festa mariana que va implantar el papa Gelasi I, l’any 496 i que els cristians anem continuant amb fidelitat. D’aquest mode tanquem el cicle nadalenc i ja retirem alguns signes, com el pessebre. Aquesta diada que coincideix amb la festa dels sants Simeó i Anna, és també la festa patronal del moviment de gent gran Vida Creixent.
Els qui desitgeu participar-hi, a les set de la tarda a la parròquia de Sant Joan, celebrarem l’Eucaristia i beneirem les candeles.
3 de febrer, SANT BLAI.
El proper 3 de febrer l’Església celebrarem la memòria de Sant Blai i, amb ella, ens hi afegirem com ho fem, cada any, a Viladecans.
El sant. Fou metge i bisbe a Sebaste, antiga capital de l'Armènia Menor, anomenada avui Sivas i que forma part de Turquia. Es conserven unes actes, (d’anys posteriors), on consta el seu martiri l’any 316, pel governador Agrícola, de la Capadòcia, durant el mandat de l’emperador romà Flavius Galerius Valerius Licinianus Licinius, que coneixem amb el nom de Licini I, aquell que fou abatut pel seu cunyat Constantí. El martiri de sant Blai consistí en torturar-lo a cops de bastó i amb instruments de cardar la llana, per acabar decapitat.
La seva santedat s’estengué aviat en atribuir-li nombrosos miracles. Com quan portaven a sant Blai a la presó i una dona se li acostà amb seu fill, mort, ofegat per l’espina d’un peix i el sant el va guarir; per això és considerat l'advocat del mal de coll. També, aquell altre, quan sant Blai va menar a un llop que deixés d’atacar un porc i el llop l’obeí; en agraïment, l’amo del porc va portar menjar, a Sant Blai, perquè patia molta fam ja que estava reclòs sense menjar.
La tradició de sant Blai, ve de lluny als Països Catalans, amb danses puntuals com el Ball dels peuet, el Ball dels ous i el Ball del mocador, a Bot, de la Terra Alta; el Ball de la corranda alta, a Surnià, del Rosselló; el Ball del Timó Volé i el Ball de sant Blai, de Prada de Conflent; també es feien danses a altres pobles de La Terra Alta, les Serres de Beceit, de Caro, del Maestrat, del Millars; a altres llocs, a la nit, feien el Ball del Barril i també el Ball del Poll.
El 3 de febrer és jornada festiva a Estivella, del Camp de Morvedre; a Potries, de La Safor; a La Fatarella, de la Terra Alta; a Bocairent, de la Vall d'Albaida; a Altea i a Benidorm, de la Marina Baixa; a pedreguer, de La Marina Alta; al barri de Russafa, de València; a Cabacés, del Priorat; a Torrent, a l’Horta; a Alginet, a la Ribera Alta del Xúquer; … i no acabaríem si vulguessim esmentar tants llocs i llogarets on es venera i es celebra aquest sant.
Una
dita popular diu:
“Sant Blai mullat,
cigonyes aviat,
sant Blai eixut,
cigonyes no han vingut”
O aquella altra: "San Blai gloriós, lleva'm la tos"
Recordeu que el proper 3 de febrer, donarem les gràcies al Senyor per la intercessió de sant Blai de Sebaste, màrtir, bisbe i metge, en l’Eucaristía de les set de la tarda, a la parròquia de Sant Joan Baptista.
Sant Blai: “Pregueu per nosaltres!”
XXV ANIVERSARI DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE.
Molts de nosaltres recordem haver participat en els treballs previs al Concili, que ens convocaren els bisbes de les diòcesis de la Província Eclesiàstica Tarraconense. Fou el primer Concili Provincial Tarraconense després del Concili ecumènic Vaticà II, tot i que en diverses diòcesis catalanes, ja s’hi havia celebrat assemblees diocesanes, sínodes o altres iniciatives, avant aquell aggiornamento que ens oferia. Tanmateix es reprenia la tradició conciliar de la Tarraconense, testimoni de l’esperit sinodal de les Esglésies de Catalunya.
L’Etapa diocesana de reflexió, fou molt participada per les parròquies, moviments i comunitats de totes les diòcesis catalanes, on nombrosos grups treballaren els qüestionaris, exposant inquietuds espirituals i socials que incidien en la pastoral d’aquells moments, responent a una qüestió ben suggeridora: Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense? Els quatre temaris:
1) Anunciar l’Evangeli a la nostra societat.
2) La Paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies.
3) La sol·licitud de les nostres Esglésies pels més pobres i marginats.
4) La comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies.
Les conclusions es lliuraren al papa sant Joan Pau II, el 12 de juliol de 1995, que hi donà el vistiplau el maig del 1996.
Per commemorar el 25è aniversari d’aquest Concili, la Dra. Montserrat Coll i Mn Aureli Ortín, publicaren el llibre “Als 25 anys del Concili Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”, d’on hi extreien llums, ombres i reptes concloents:
En positiu: “Va ser una experiència eclesial extraordinària; una responsabilitat i un privilegi; que va permetre conèixer i valorar el conjunt de l’Església a Catalunya”
En negatiu: “No s’ha treballat prou en l’evangelització i en la revitalització de les comunitats cristianes, ni a favor dels més pobres i marginats.
No s’ha involucrat prou els laics en la vida de l’Església, no s’ha reconegut com cal la participació de la dona i no s’han dut prou a terme les resolucions sobre els drets dins l’Església”.
Reptes: 1) Treball interdiocesà: “més unitat entre les diòcesis catalanes; una convocatòria per posar en comú els reptes i temes candents, i dotar de personalitat jurídica la Conferència Episcopal Tarraconense”
2) Renovació de l’Església: “una Església més fidel a Jesús i a l’Evangeli: missionera, acollidora, alliberadora, senzilla i oberta, sinodal, joiosa, esperançada i sense por”.
VIDA CREIXENT
La Diada de la Candelera coincideix amb la festa patronal del moviment de gent gran “Vida Creixent”, els sants Simeó i Anna. Fins ara la festa la celebraven ajuntant-nos tots els grups de la diòcesi a la catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat, on celebravem l’Eucaristia y compartíem després una estona d’amistat.
Enguany no ho podem fer per raons obvies. Si més no, si les condicions de risc no empitjoren, respectant fidelment les mesures preventives pel Covid19, podrem compartir l’Eucaristia i la benedicció de candeles a les paròquies on radiqui cada grup.
A la parròquia de Santa Maria Magdalena ja hi tenim un grup que treballa el qüestionari del curs, amb força interés. El repte és fer un nou grup a la paròquia de Sant Joan Baptista. Animem-nos-hi, encara que siguem pocs, ja creixerem !!!
Amigues i amics de Vida Creixent: Molt bona festa patronal !
GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.
Recordem que la propera reunió d’aquest grup interparroquia
Com sempre començarem compartint l’Evangeli del dia, tractarem algun tema d’opinió pública i acabarem, compartint un cafè calent, ben apropiat pel temps d’hivern. Això si, amb ventilació, higiene de mans, distància de seguretat i mascareta.
Anem-hi avançant !!!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mc 1,21-28)
En aquell temps, Jesús i els deixebles 21 van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: 24 –Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! 25 Però Jesús el va increpar dient: –Calla i surt d’aquest home. 26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.
27 Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: –Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen! 28 I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.
– Després que Jesús comença la seva missió amb els primers deixebles (Mc 1,14-20), descobrim un Jesús itinerant. Des de Natzaret, on havia viscut (Mt 2,23), va per Galilea.
Ara va a “Cafarnaüm” (21), una població fronterera, lloc de barreja, de diversitat.
– La “sinagoga” (21) és lloc d’estudi, d’interpretació de l’Escriptura i de pregària de les comunitats jueves. El seu origen el trobem en la deportació dels jueus, vivint lluny del temple i necessitats d’un lloc de culte. El culte sinagogal, del dissabte i els altres dies de festa, s’iniciava amb salms i la gran confessió de fe anomenada «Xemà», al Dt 6,4-9; 11,13-21 i Nm 15,37-41; seguia una part de les «Divuit benediccions», i es llegien alguns capítols del Pentateuc i dels Profetes, més una homilia. Jesús, Pau i els primers missioners cristians van aprofitar les sinagogues per a predicar la Bona nova, l’Evangeli (Lc 4,14-30; Ac 6,8-11; 13,13-47).
– “Els mestres de la Llei” (22) eren especialistes de la Sagrada Escriptura encarregats de llegir-la, interpretar-la i actualitzar-la (Esd 7,6.10). Combinaven l’estudi de la Llei amb una professió artesana remunerada. Jesús denuncia la hipocresia de molts d’ells (Mt 23; Mc 12,38-40), però també en lloa d’altres (Mc 12,34; Lc 10,28).
– “Esperit maligne” (23): Segons les concepcions antigues, els dimonis són éssers semidivins que dominen les forces de la natura. Les religions mesopotàmiques suposaven l’existència de dimonis o esperits, uns benèfics i altres malèfics. Aquestes
religions van influir en les creences del judaisme en temps de Jesús. Al evangelis hi podem trobar referències, estan relacionats amb malalties i amb forces malignes destructores de la persona (Mt 9,32-33; Mc 5,1-14).
⸭ Jesús, com bon jueu, va en dissabte a la sinagoga, per pregar i per escoltar l’Escriptura. Qualsevol dels presents el podien convidar a parlar-hi, com és el cas de Jesús (21).
⸭ Per nosaltres Jesús és el qui “ensenya” (21), el Mestre. La Paraula de Déu arriba a plenitud en ell.
⸭ “Ensenya amb autoritat” (22.27). És a dir, és autor del que diu, no repeteix el que ha dit un altre. I fa el que diu. Per això és creïble. La gent el compara amb els “mestres de la Llei” (22), sovint dominats pel fonamentalisme de la lletra o, en el millor dels casos, la interpretaven repetint el que havien dit savis i mestres anteriors a ells. Això no li passa a Jesús, en qui hi trobem la Paraula de vida, no pas una interpretació.
⸭ La reacció d’aquell “esperit maligne” (23-24) –també en trobarem d’altres (Mc 5,2)– davant la presència de Jesús vol marcar distància –literalment li diu: Què hi ha entre tu i nosaltres?–.
⸭ L’esperit maligne xoca frontalment contra Jesús, el Fill de Déu (Mc 1,1). Aquest títol de Jesús, o “el Sant de Déu”, com trobem aquí (24), és pronunciat sovint en boca dels dimonis (Mc 3,11; 5,7), que el reconeixen com l’únic que els pot vèncer.
⸭ La paraula de Jesús davant de l’esperit maligne, “calla i surt d’aquest home” (25), és eficaç i venç el mal (26). Jesús fa callar l’esperit maligne, no només com a expressió de victòria, sinó perquè encara no ha arribat el moment de fer conèixer obertament la seva identitat. Jesús actua així perquè el seu messianisme no sigui mal entès, vol mostrar de mica en mica als seus deixebles –i a tothom– que no és un messies guerrer, triomfador i gloriós, sinó el Messies pobre i humil que ha de passar pel sofriment i per la mort abans de ressuscitar. Jesús mateix no es reconeix a si mateix com a Fill de Déu fins el final del seu procés (Mc 14,61-62), quan ja no hi ha possibilitat de malentesos.
⸭ L’autoritat de Jesús es manifesta no només en la seva manera d’ensenyar (22.27), sinó també en l’expulsió de l’esperit maligne (27).
⸭ Els qui eren a la sinagoga comuniquen fora el que allà hi han viscut (28). Davant el Jesús Vivent ningú no resta indiferent. La indiferència que sembla que hi ha en els nostres dies en llocs on se suposa que se’l coneix, potser indica que en realitat no contemplem Jesús sinó una reducció cultural de la seva figura.
Mn Josep Maria Romaguera.
CELEBRACIÓ DE LA CANDELERA AMB ELS INFANTS BATEJATS EL 2020.
La festa de la Candelera commemora la Presentació de l’Infant Jesús a Déu, al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria.
Certament que la prevenció pel Covid19, no ens ho posa fàcil, si més no, en les condicions establertes pel culte als nostres temples parroquials hi apliquem les mesures que ens indiquen les autoritats sanitàries, com tots coneixeu prou bé.
Us hi esperem !
ASSAIG DE CANT LITÚRGIC.
La trobada resta oberta a tots els feligresos que estigueu interessats en col·laborar en la millora dels cants a les nostres assemblees. Ens continuarem trobat a l’església, cada dijous, a les cinc de la tarda.
Si us agrada el cant: Animeu-vos i participeu-hi !!.
ASAIG DE CANT DEL GRUP DE MISSA D’UNA.
Ja els hi donarem la benvinguda i els hi agrairem que s’hi restablissin, amb les degudes precaucions, ja que amb la seva aportació ajuden molt positivament a que canti tota l’assemblea reunida i n’obtinguem una millor participació.
Assagen els dilluns a les sis de la tarda, a l’església i demanen que s’hi afegeixin noves veus. Per oferta musical no serà: Si podeu, participeu-hi.
HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES.
Si més no l’11 de febrer,
celebrarem la Eucaristia, a les set de la tarda, senzillament, com fem tots els
dies feiners.
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de cinc a set de la tarda, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català)
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
JORNADA MUNDIAL DE LA VIDA CONSAGRADA
El dia 2 de febrer, coincidint amb la festa de la presentació del Senyor al Temple, coneguda popularment com la festa de la Candelera, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema “La vida consagrada, paràbola de fraternitat en un món ferit”. És la diada en què l’Església fa memòria del dia que Jesús, per mitjà de Maria i de Josep, presentat al Temple de Jerusalem, va sotmetre la seva vida al Pare. De la mateixa manera, els consagrats i consagrades en aquell dia volen renovar l’ofrena d’ells mateixos a Déu per a la salvació del món. En la presentació de Jesús al temple, són els ancians Simeó i Anna els qui acullen i reconeixen Jesús, Fill de Déu. Ells dos són, precisament, els patrons del moviment cristià Vida Creixent, que aplega gent gran per créixer en la fe, fomentar l’amistat i ser membres actius de l’Església i de la societat.
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario