DE
SANT JOAN BAPTISTA,
I
STA. MARIA MAGDALENA
DE VILADECANS
4/9/2021. Núm. 63.
El Full parroquial es torna a despertar! Esperem que hagueu pogut gaudir d’uns
bons dies de vacances. Us desitgem una molt bona festa Major i un feliç començament
de curs!
Aquest any comencem amb
un esdeveniment mol important, la inauguració de les obres de restauració de
l’Ermita de la Mare de Déu de Sales. Aprofito aquest espai per manifestar el
meu agraïment per la finalització d’aquestes obres a tots els que ho heu fet
possible: la Diputació, l’Ajuntament de Viladecans, les Parròquies, els mossens,
l’Associació d’Amics de l’Ermita, a tots.
Faig una nova crida a fer-nos membres de l’associació d’Amics de l’Ermita
i a treballar per tal de conèixer, protegir i difondre el nostre patrimoni.
L’activitat pastoral a les nostres comunitats es torna a posar en
moviment. Pensem davant de Déu quin servei puc oferir aquest curs i posem fil a
l’agulla! Bona Festa Major!
Mn. Fredi Esteve rector
El Sant Pare, en plena crisi ambiental, s’adreça a la societat, especialment als joves per tal d’aturar la situació. Fa una crida a qüestionar la manera en què vivim i fem servir els béns materials del planeta per tal de portar «un estil de vida saludable».
CINCO DE SETIEMBRE FIESTA DE LA
MADRE TERESA DE CALCUTA
Pensemos juntos en la
Madre Teresa de Calcuta, por ejemplo. De quien hoy celebramos su fiesta. (5 de
setiembre) Una hermana pequeña —nadie daba diez liras por ella— una hermanita que
iba por las calles recogiendo moribundos para que al menos tuvieran una muerte más
digna. Esta pequeña hermana, con la oración y con su obra hizo maravillas. La
pequeñez de una mujer revolucionó la obra de la caridad en la Iglesia. Es un
ejemplo de nuestros días. Dios no se ajusta a los prejuicios. Debemos
esforzarnos en abrir el corazón y la mente, para acoger la realidad divina que
viene a nuestro encuentro. A veces vivimos como si Cristo no existiera.
Repetimos unos gestos que no
corresponden a una verdadera adhesión a la persona de Jesús y a su Evangelio.
Que María, Aquella que se ha «abierto» totalmente al amor del Señor, nos conceda experimentar cada día, en la fe, el milagro del «Effatá», para vivir en comunión con Dios y con los hermanos.
Fragment de l Àngelus 8-7-2018 Papa Francesc.
El P. Bausset fa unes reflexions arran de l’entrevista al papa Francesc
Tenim un Papa que parla clar. Sense embuts. I per això mateix entenem tot el que diu. Ho hem vist en l' entrevista recent que la Cope ha fet al papa Francesc.
Francesc, que ha contestat moltes preguntes del periodista de la Cope, no ha defugit la qüestió sobre Espanya i el “Procés” que viu Catalunya, apostant, com fa sempre, pel diàleg. Fins i tot el Papa ha posat Kossove (un país no reconegut per l’Estat espanyol), com a exemple dels països que, en els últims anys, han optat per la independència. Cal recordar que Kossove va declarar unilateralment la independència de Sèrbia el 2008 i per això l’Estat espanyol no reconeix aquest país, ja que Espanya no accepta la unilateralitat. El papa recomanava al periodista, davant la seva pregunta, de “mirar la història”, ja que, com recordava el Papa, “a la història hi ha hagut casos d’independència. Són països d’Europa”, continuava el Papa, “que avui en dia es troben en procés d’independència. Miri el Kossove i tota aquesta zona que s’estan refent”.
L’entrevistador va intentar dur el Papa cap a la desqualificació del “Procés”. Però Francesc va respondre demanant a l’Estat una reconciliació “amb la seva pròpia història”. Amb la seva resposta, el Papa ha posat en qüestió el relat oficial sobre la “modèlica” (per a alguns), Transició espanyola, trencant un tabú que gairebé tothom acceptava i defensava: la “impecable” Transició. ¿Però hi pot haver una modèlica Transició sense una autèntica reconciliació? Sí, és veritat, a l’Estat espanyol hi hagué una amnistia i la legalització dels partits polítics i dels sindicats. Però tot i això, el Papa ha insistit en la necessitat de diàleg: “més reconciliació i menys ideologia”. I és que Francesc ha posat el dit a la nafra en dir: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història, sobretot la del segle passat”. I per això el Papa ha afirmat: “Si no ho està, ha de fer el pas a la reconciliació amb la pròpia història”.
A l’entrevista a la Cope, el Papa ha defensat (com ha fet sempre en relació als conflictes polítics), la necessitat “d’entrar en un procés de diàleg i de reconciliació”. Un diàleg de veritat amb Catalunya, ja que “qualsevol govern, sigui del signe que sigui, ha de fer-se càrrec de la reconciliació”.
I és que ni la unitat d’Espanya no és cap dogma, ni un “bien moral”, com afirmaren els bisbes de l’estat, (o fins i tot, com digué el cardenal Cañizares: “Dios quiere la unidad de España”, El Mundo, 26 de setembre de 2.015), ni tampoc no ho és la independència de Catalunya.
L’aposta per la unitat d’Espanya, per part dels bisbes de l’estat, em recorda el debat, el 2008, entre flamencs i valons a Bèlgica. Els partidaris de la unitat demanaren als bisbes belgues un suport a les seves tesis. Però el cardenal Danneels els digué: “La separació entre l’Església i l’estat ha de ser respectada. Els bisbes no han de prendre posició a favors d’uns i en contra d’altres. Els bisbes pregarem perquè els polítics puguin decidir què és millor per a Bèlgica. Però no donarem suport a cap opció” (Vida Nueva, nº 2589, pàgina 7). Que és el que, amb seny, defensen també els bisbes catalans.
Si el mateix govern espanyol ha reconegut l’existència d’un conflicte polític amb Catalunya, el més raonable (com ha demanat el Papa), és iniciar un diàleg fecund per resoldre aquest conflicte.
P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat actualment al Santuari del Miracle
CELEBRACIONS DE L’ANY IGNACIÀ A BARCELONA.
El darrer 20 de maig va començar a Pamplona l’Any Ignasià, “Ignatius
500”, que commemora el cinquè centenari de la conversió sant d’Ignasi de
Loiola.
Manresa és un dels escenaris centrals en la commemoració d’aquest Any
Ignasià. Per aquest motiu, la ciutat també ha impulsat el projecte Manresa
2022, per a potenciar el llegat patrimonial i els valors ignasians. Ignasi va
arribar a la ciutat el març de 1522, on
va passar uns mesos decisius i va experimentar una profunda experiència
espiritual, que es troba a l’origen dels Exercicis Espirituals. L’Eucaristia
del dia 31 de juliol serà una celebració solemne, amb dos moments molt
especials. Per una part, la inauguració
oficial dels mosaics de l’artista Marko Rupnik, que des del passat mes d’abril
estan instal·lats al Santuari de la Cova. Ocupen les capelles laterals i les
parets que envolten l’interior de la porta d’entrada, i mostren el pelegrinatge
cristià a través dels Exercicis Espirituals.
També tindrà lloc l’obertura de la Porta del Jubileu del Santuari, que
s’uneix d’aquesta manera a la celebració de l’Any Ignasià. Es tracta de la
porta que donava accés a la Santa Cova des de 1625 i al llarg de tres segles, fins a principis del segle
XX. Ara està situada a l’espai
d’acollida que uneix el Santuari i la Cova. Els pelegrins podran creuar-la, en
un gest senzill però dotat d’un profund simbolisme, ja que és signe de
reconciliació amb un mateix, amb Déu i amb els altres. Durant aquest any es
convida a qualsevol persona a realitzar obres solidàries, unir-se a les
oracions del Papa i participar activament a la celebració de l’Any Ignasià.
DESPATX PARROQUIAL
El despatx parroquial, comú
per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta
obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan,
14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot
concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE
CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català) 13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de
festes: 19:00 h, (en català).
Parròquia de
Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
BONA FESTA MAJOR I FELIÇ
ENTRADA DE CURS !
No hay comentarios:
Publicar un comentario