A totes les dones
un record a: totes les dones que no hi son,
dones treballadores,
a TOTES aquest poema
de Miquel Marti i Pol.
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te
absent per
sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense
tenir-te.
No vull parlar-te amb veu
melangiosa,
la teva mort no em crema les
entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de
viure;
em dol saber que no podrem
partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i
recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a
créixer
sabent que tu creixes amb mi:
projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants
que et siguin,
i amb tu i per tu somnio
d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites
coses
i és en elles que et penso i que
t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou
força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les
roses,
maduraran els blats i el vent tal
volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em
transcorre
entre el record de tu, que
m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que
coneixes,
de persistir quan res no ens és
propici.
Des d'aquests mots molt tendrament
et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm
representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per
sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario