PARRÒQUIES DE SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS
15/11/2020.
Diumenge XXXIII del Temps Ordinari.
La generosidad que sostiene al débil, consuela al afligido, alivia los sufrimientos, devuelve la dignidad a los privados de ella, es una condición para una vida plenamente humana.
Papa Francesc.
JORNADA MUNDIAL DE LOS POBRES 2020.Aquest diumenge 15 de novembre, l’Església celebra la 4a Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema “Allarga la mà al pobre” (cf. Sir 7,32
Enmig d’aquesta pandèmia que ho està canviant tot, el Papa ens exhorta a posar la nostra mirada “en l’essencial i a superar les barreres de la indiferència”, que sovint són les que ens impedeixen veure els pobres.
El Papa ens recorda que “la pregària i la solidaritat amb els pobres i amb els qui sofreixen, és inseparable”. I és que, “per celebrar un culte agradable al Senyor, és necessari reconèixer que tota persona porta impresa en si la imatge de Déu”. Per això, “el temps dedicat a la pregària, mai no pot convertir-se en una coartada per descurar el proïsme necessitat”.
La generositat que sosté al dèbil, que consola l’afligit, que alleuja el sofriment, que retorna la dignitat als qui l’han perduda, és una condició per a una vida plenament humana”. I és que fer-nos càrrec dels altres, i en especial de tots els qui pateixen i ser sensibles al dolor dels germans, ens fa més humans. I pel contrari, la indiferència (com el levita i el sacerdot de la paràbola del bon samarità), ens treu humanitat.
Aquest dilluns a les 18’15 a st. Joan: Pregària del Rosari per les vocacions.
"Seria trist si en proporcionar la vacuna es donés prioritat als més rics"
La notícia revifa l'esperança del món de poder sortir de la pandèmia de la Covid-19: Pfizer i BioNTech anuncien que la vacuna desenvolupada conjuntament "és eficaç per prevenir el 90 per cent de les infeccions durant la fase 3 de l'experimentació, que encara està en curs ", com va declarar el president de la Pfizer, l'empresa farmacèutica nord-americana, Albert Bourla. L'alemanya BioNTech afegeix que aviat les dues companyies demanaran a la Food and Drug Administration (Fda), ens governamental nord-americana que regula els productes alimentaris i farmacèutics, l'autorització per produir la vacuna.
El Papa insisteix: vacuna per a tothom, "no donar prioritat als més rics"
Diverses vegades el papa Francesc s'ha pronunciat sobre les vacunes per curar la pandèmia de Covid-19. El 19 de setembre, en reunir-se amb els membres de la Fundació del Banc Farmacèutic, va reiterar la necessitat de "globalitzar" l'atenció de la salut, per donar a tots "la possibilitat d'accedir als medicaments que podrien salvar tantes vides per a totes les poblacions".
Una necessitat encara més urgent en el moment de la pandèmia, quan grans sectors de la població mundial corren el risc de quedar exclosos de la distribució de la vacuna contra el Coronavirus.
"Seria trist si en proporcionar la vacuna es donés prioritat als més rics"
I el 19 d'agost, en l'audiència general, el Papa va subratllar que seria "escandalós si tota l'assistència econòmica que estem veient -la major part amb diners públics- es concentrés en rescatar indústries que no contribueixen a la inclusió dels exclosos, a la promoció dels últims, al bé comú o a la cura de la creació".
LA PARROQUIA DE STA. MARIA DE SALES REB DE MANERA ENTRANYABLE AL SEU NOU RECTOR, MN. JAVIER SÁNCHEZ.
Mossèn Javier va nàixer el 29 de juliol de 1970 a Tudela de Navarra, essent el sisè fill del matrimoni.
En raó de les destinacions laborals del seu pare, que era ferroviari, la família va viure en diverses poblacions, per això va estudiar a l’escola San Pere Advíncula, de San Feliu de Llobregat, al Col·legi del Cor Immaculat de Sentmenat, als seminaris de Conca, València i la Facultat de Piura, a Lima, del Perú.
Un cop ordenat exercí de rector, durant tres anys, en pobles petits, després inicià una nova etapa com a missioner a Huaytará, (Huancabelica), també a Perú, encarregat de 35000 ànimes disperses per la serralada dels Andes, entre els 1000 i els 4.700 metres d’altura i, després anà a la Diòcesi de Chosica (Lima).
En retornar a la península la pastoral, li confiaren varis poblets i el Santuari de Tejeda, a Garaballa, a la província de Conca, d’on fou rector.
Incardinat a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, ha estat vicari a les parròquies de Vilanova i La Geltrú, i Castelldefels. Des de fa quatre anys té encarregada l’atenció als pacients de l’Hospital de Sant Llorenç, de Viladecans.
Ens n’alegrem de que mossèn Javier vingui a formar part del clergat de Viladecans, en donem gràcies a Déu i acompanyem-lo amb la nostra pregària personal i comunitària, confiats que la seva tasca ajudarà a la parròquia de la Mare de Déu de Sales, amb molts fruits pastorals. Encomanem-lo al Senyor en la nostra pregària.
DARRERES RESTRICCIONS PREVENTIVES PEL COVID19.
1.- Manteniment de les mesures d’higiene de mans, ús de mascareta, distancia de seguretat i ventilació dels espais d’ús comú.
2.- Confinament nocturn: Cap activitat a les parròquies, de 22:00 a 06:00 h.
3.- L’aforament als temples no superarà el 30%. I no pas superior a 100 persones.
4.- Activitats pastorals parroquials: Totes les trobades resten suprimides, inclosos Esplai i Catequesi, …, llevat el culte.
5.- Serveis a la cúria diocesana: amb atenció telemàtica i telefònicament a Secretaria General.
Complim les mesures de manera responsable i posem l’esperança en el Senyor, en la normalització de la vida social i econòmica, que tant necessitem.
La Dra. Flor, que el març passat va capitanejar a Manresa la lluita contra la pandèmia davant un virus desconegut, demanava d’anar tots a l’una, perquè si hi ha “escletxes, tot l’esforç no servirà de res”.
És evident que la lluita contra aquest virus demana sacrifici, un valor que avui no “cotitza”, que no va a l’alça, ja que vivim en una societat flonja i adolescent que ho vol tot i a l’instant i que fuig del compromís, sense el qual no madurem.
Cal ser flexibles, sí. Però quan és necessari cal ser exigents i contundents, com demanava la Dra. Flor. I és que per acabar amb la Covid-19 cal unes restriccions més dures i sacrificis, com renunciar a festes i a trobades, reduint els contactes i la vida social i la mobilitat, per així tallar la cadena de transmissió del virus, ja que del contrari no aturarem aquesta pandèmia, que a tot el món comptabilitza més de cinquanta milions de persones amb Covid-19, mentre que a Catalunya ja són més de 300.000 els casos positius de coronavirus.
CATEQUESI D’INFANTS 2020/2021.
Parròquia de Sant Joan Baptista i Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Les sessions presencials de catequesi degut a les darreres disposicions preventives pel Covid19, queden suspeses fins a nou avís.
D’acord amb les possibilitats, l’equip de catequesi de cada parròquia mantindrà el contacte amb els infants i, els pares i mares.
Les misses familiars preparades especialment per als infants, com tot el culte, es mantenen per a tothom, havent de respectar, -naturalment-, l’aforament del 30%. I un màxim de 100 persones.
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mt 25, 14 – 30)
14 –Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un –a cada un segons la seva capacitat–, i després se’n va anar. Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
19 Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: “Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.” 21 L’amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.” 22 Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: “Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.” 23 L’amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.” 24 Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: “Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.” 26 Però l’amo li va respondre: “Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.
⸭ Les tres situacions que la paràbola presenta (15) tot i ser diverses pel que fa a les quantitats confiades a cada un dels tres “servents”, tenen en comú que es tracta de quantitats de diners molt elevades. Un talent equivalia aproximadament a 21,7 kg de plata. S’està parlant, doncs, de molt diner.
⸭ La resposta (21.23) del “Senyor” (20.22) ens recorda el que trobem a Lc 16,10: Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. En el context de la paràbola que transmet Lluc (Lc 16,1ss), merèixer la confiança vol dir utilitzar el diner de cara al món futur, és a dir, donar-lo ara als pobres.
⸭ La recompensa dels servents que fan “treballar” els béns rebuts és compartir “el goig del Senyor” (21.23) en el Regne del Pare (34). El goig del Senyor és que tothom visqui, començant pels pobres. Un goig que Déu viu cada vegada que algú és alliberat de la injustícia. El goig que nosaltres podem sentir quan això es dóna, és el mateix que sent Déu. El compartim amb Ell, doncs, ja en aquesta vida.
⸭ Les raons del tercer servent (24-25) són prou clares: abans d’exposar-se a perdre-ho tot val més no arriscar res i mantenir les coses com estan; així l’amo –pensa el servent– no podrà retreure-li res. I s’equivoca: en el Regne de Déu qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà (Mt 16,25). Només donant, arriscant-ho tot, per poc que sigui, hi haurà fruits.
⸭ La resolució de “prendre-li el que té per a donar-ho al qui en té deu” (28-29) ens recorda un altre passatge de Mt: Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda (Mt 13,12). Això es diu en el context de la paràbola del sembrador, on Jesús mateix parla del rebuig que pateix per part de molts dels seus oients que s’han tancat voluntàriament al seu missatge. No fer treballar els talents és el mateix que tancar-se al do de Déu. És una manca de confiança en el Pare, que és qui pot evitar que perdem la vida: el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits (Mt 18,14). Acollir el do de Déu suposa, sempre, una actitud activa.
⸭ La imatge bíblica que expressa la indignació dels malvats davant la felicitat dels justos (30) és tot un missatge per nosaltres: negant-nos a fer fructificar els dons que cadascú ha rebut (20-22), ens quedem “fora” del Regne (30).
⸭ La paràbola ve a indicar el mateix que l’anterior, la de les deu noies (Mt 25,1-13), que concloïa dient: vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora (Mt 25,13). Però aquesta posa l’accent en els fruits –“interessos” (27)– que ha de donar el qui està en vetlla durant el “llarg viatge” (14), és a dir, entre la resurrecció del Senyor i el seu retorn; en concret, des que s’ha rebut el do de la fe –“va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns” (14)– fins al final de la vida.
⸭ Estar en vetlla esperant el dia i l’hora no és, doncs, una actitud passiva. Tampoc no és una actitud conservadora. Tot al contrari. És la vida pròpia del deixeble de Crist, sempre itinerant: actitud activa, llançada vers aquells que no et poden donar res –els pobres (Mt 25,31-46)–, amb la creativitat que dóna la vida a la intempèrie i amb el risc de ser rebutjat i crucificat. Vet aquí, doncs, els fruits: l’amor “desinteressat” –és a dir, buscar els interessos pels altres– i la creativitat en favor del Regne –és a dir, invertir a través del testimoni per tal que el Regne, que ja és enmig nostre (Mt 12,28), sigui conegut–.
⸭ Estem davant d’una paràbola que es presta a fixar-nos en nosaltres mateixos, i a fer aquells exàmens inacabables de les virtuts que tenim i que no exercim. Si caiem en això, oblidem quin és el centre de l’evangeli: el Crist. Es tracta de posar la mirada en Jesucrist, el Fill que ha invertit tots els talents de la seva divinitat i de la seva humanitat per a fer-se esclau i donar vida a tothom, com canta sant Pau (Fl 2,5-11). Amb la paràbola se’ns proposa de tenir la mirada fixa en Jesús (He 12,2) per, així, ser deixebles del qui ens va al davant en el treball del Regne de Déu.
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de cinc a set de la tarda, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE MISSES.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
LOTERIA.
Seguint el ritme de cada any, la parròquia de Santa Maria Magdalena ha fet loteria de Nadal. Es tracte d’una bona manera d’ajudar aquesta comunitat i, qui ho sap? Potser d’obtenir-ne un bon premi.
BEATIFICACIÓ DEL MÀRTIR, JOAN ROIG DIGGLE, DE 19 ANYS.
El beat Joan Roig i Diggle, va nàixer a Barcelona, el 12 de maig de 1917, fill de Ramon Roig i Font de Barcelona i de Maud Diggle Puckering, nascuda a Barcelona, de pares anglesos. Joan fou batejat a la parròquia de la Puríssima Concepció. Va fer estudis primaris a La Salle i el batxillerat al col·legi dels escolapis del carrer Diputació. El 1934 la família va anar a viure a El Masnou, degut a dificultats econòmiques i en Joan, va haver de posar-se a treballar. Fou un jove cristià conseqüent, estudiant i treballador, catequista a la seva parròquia, disposat a fer present l’Amor de Déu i transformar el nostre món. D’actitud evangelitzadora fou el vocal de Pietat i delegat dels avantguardistes, en el grup “Mar Blava”, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, aglutinant els joves disposats a ser fidels a l’Església i al nostre poble, seguint la Doctrina social de l’Església, practicant-la amb plena independència del poder i de les pressions socials, ideològiques o d’interessos, en comunió amb el papa i el bisbe diocesà, disposats a denunciar les injustícies, les guerres, la violència, les desigualtats, en esperit ecumènic, estimant la natura, cultura, la ciència, l’art, l’esport i rebutjant tot allò que pogués anar contra la dignitat de la persona.
El 18 de juliol de 1936 esclata la guerra “incivil”, amb la destrucció de moltes esglésies i la persecució de capellans, religiosos i religioses, seminaristes i fidels de tota mena. En Joan sent una gran dissort en no poder evitar l’incèndi de l’església de Sant Pere. Malgrat la situació, treballa ajudant la seva família i persisteix en el seu compromís cristià.
Cada dia rebia l’eucaristia d’amagat. L’ 11 de setembre, el seu Director espiritual, Mn Pere Llumà, li confia l’eucaristia perquè pugui portar la comunió a alguns veïns i “pel que pugui passar”. Aquella mateixa nit és apressat i assassinat, no sense abans prendre el Cos de Crist, que li dóna la força per afrontar amb sereno el martiri. Les últimes paraules a la seva mare, d’origen anglès, són “God is with me”, amb un somriure als llavis.
Els milicians, després de buscar al seu pare, la matinada del 12, el van portar al cementiri de Santa Coloma de Gramanet i davant del mur l’assassinaren amb cinc trets al cor i un al cap. El beat abans de morir, els hi digué: “Que Déu us perdoni, com jo us perdono”.
Rebé el martiri com tants altres joves de la Federació de joves cristians de Catalunya, oblidats per la societat d’avui, fidels al seu compromís amb l’Església i amb el país
Beat JOAN ROIG DIGGLE: Gràcies pel vostre testimoni. Pregueu per nosaltres!
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
No hay comentarios:
Publicar un comentario