SANTA MARIA MAGDALENA
i
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS
08/11/2020.
Diumenge XXXII del Temps Ordinari.
Davant del progres de la robòtica i la intel·ligència artificial cal insistir en la necessitat d'orientar-los "al respecte de la dignitat de la persona i de la Creació" Papa Francesc. Novembre de 2020.
CATEQUESIS DEL PAPA FRANCISCO SOBRE LA ORACION. (Audiència 04/11/2020).
Hoy contemplamos a Jesús como maestro que, con su ejemplo, nos enseña a orar. Es interesante ver que Jesús, aun en los momentos de mayor entrega a los pobres, a los enfermos, siempre dedicó tiempo a la oración, se retira y está a solas con el Padre, para escucharlo y acoger su voluntad. Estos diálogos íntimos con el Padre son como un timón que guía su misión en el mundo.
El ejemplo de Jesús nos lleva a deducir algunas características de la oración cristiana. Sobre todo, es un medio para ofrecer a Dios toda la jornada, nos dispone a la escucha y al encuentro con Él, nos abre un horizonte grande y nos ensancha el corazón. En segundo lugar, la oración es un arte que se debe practicar con insistencia, con perseverancia. Requiere una disciplina, un ejercicio y produce en nosotros una trasformación progresiva: nos fortalece en la tribulación, nos da la gracia que nos sostiene por El, que nos ama y nos protege siempre.
Otra característica de la oración es la soledad. Todos necesitamos un espacio de silencio para cultivar la propia vida interior y encontrar el sentido a lo que hacemos. Sin vida interior nos volvemos superficiales, inquietos, ansiosos; huimos de la realidad y huimos de nosotros mismos. Por último, la oración nos ayuda a percibir que todo viene de Dios y hacia Él se dirige, y nos enseña a relacionarnos con Él y con todo lo creado.
LA PARROQUIA DE STA. MARIA DE SALES ACOMIADA DE MANERA ENTRANYABLE AL SEU RECTOR, MN. CELESTÍ BRAVO.
Igualment, pel COVID19, s’havia reduït l’aforament per tal de garantir la distància de seguretat entre les fidels-, hi assistiren familiars i una nombrosa representació especialment d’aquella parròquia, però també de totes les parròquies de Viladecans.
A l’homilia mossèn Celestí exposà diverses vivències d’allò que han estat els seus 53 anys de rector. Començà amb un solar i amb moltes ganes de treballar. Es va trobar amb una feligresia disposada a ajudar-lo i, arribat el moment actual, es disposa d’una església amb interès arquitectònic i uns locals, on poder celebrar la fe, dignament, i acollir-hi a la comunitat. Corria el 1967 quan l’església es va construir d’acord amb el projecte de l'arquitecte vienès Robert Kramreiter, deixeble de Le Courbusier, que vingué a viure aquí, després de fugir del nazisme. Degut a la seva mort, va acabar-ne la construccions l'arquitecte municipal Pere Marieges. L’edifici està construït en formigó, amb un disseny que crida l’atenció per la seva originalitat expressionista, de grans dimensions. Cal destacar-ne el campanar que creix amb tres murs de formigó, obert pel davant, i amb el del fons, més alt, que a la part superior s’inclina com si volgués aixoplugar les campanes. Els espais interiors no guarden simetria i s’acompanyen amb uns interessant vitralls de Ll. Navarro.
En els seus inicis mossèn Celestí, també va ajudar al moviment obrer que reclamava el dret al treball en bones condicions, inserint-se en la vida del barri i compartint les angoixes, i les esperances de la seva gent.
Avançà en una pastoral unida a les conclusions del Concili Vaticà II i ara es troba amb el goig de veure culminada la seva obra, de la qual cosa en dona gràcies a Déu.
Es llegiren les paraules de Mn Celestí, que va adreçar en iniciar la seva tasca a la parròquia, de les quals n’entrelluquem:
La paz sea con vosotros. Este fue el saludo que Cristo resucitado dirigía a sus discípulos en sus apariciones. Hoy también yo os dirijo el mismo saludo, al hacerme cargo de vuestra conducción a la casa del Padre: el cielo. He escogido este saludo porque es el de Cristo y también porque manifiesta lo que ha de ser mi misión entre vosotros: una obra de paz.
Hay cosas que adquieren todo su valor cuando no se tienen. Esto es lo que comprendió un marino americano durante la guerra, al recibir una carta de un amigo seminarista el cual pensaba abandonar sus estudios para ingresar en las Fuerzas Armadas, cuando le contestó en los siguientes términos:
“Querido amigo, estos días gastamos el tiempo en matar, o hacernos matar, porque estamos en guerra y nos han enseñado esto. En el seminario se os enseña no a matar la vida de los semejantes, sino a comunicar la vida de Cristo. La tarea para la que se os forma no es la de enseñar a los demás a hacer la guerra, sino la de educarlos a vivir en paz con el prójimo.
Créeme, querido amigo, los hombres en este mundo son para salvarlos y no para matarlos. Tiene más sentido vivir en paz que morir en la guerra”.
Esto lo debo hacer yo entre vosotros, para esto me ha llamado Dios al sacerdocio, y el señor arzobispo-obispo me ha designado como guía y padre espiritual vuestro. Como guía vuestro debo pues trasmitiros el mensaje de Cristo, el cual es un mensaje de verdad, de bondad y de justicia; como padre espiritual vuestro, os daré la vida de Cristo: su gracia, de la cual me ha constituido su dispensador. Con esta base formaremos una nueva comunidad cristiana, donde todos nos amemos como hermanos bajo la mirada complacida de nuestro Padre celestial: Dios. Vosotros y yo, ha querido la voluntad de Dios, que formáramos esta nueva comunidad cristiana siendo sus forjadores; debemos sentirnos responsables del esfuerzo que esto supone y del gozo que entraña el empezar algo nuevo. Esto se manifestará en la primera realidad que sentiremos: como a muchas familias, también a nosotros nos falta hogar, no tenemos iglesia parroquial. Nuestro esfuerzo y nuestro entusiasmo se tienen que centrar en formar una familia cristiana que se afana en levantar la casa de Dios, donde nos podamos reunir para celebrar las fiestas de familia.
Os digo que la iglesia parroquial es el hogar, la casa de familia. Es triste una familia sin casa, pero es más triste una casa sin familia. En el primer caso, la familia trabajará, luchará y se sacrificará para encontrar albergue donde guarecerse; en el segundo, aquella casa irá a la ruina, porque no habrá nadie que se preocupe, la cuide y la caliente con su presencia.
Es, por tanto, más necesario que nos sintamos una familia cristiana, a que tengamos una iglesia sin familia que recoger. Nuestra iglesia material tendrá que ser la manifestación exterior de la iglesia espiritual que formaremos.
Esto espero. Con esta ilusión estoy entre vosotros, y con esta esperanza os bendice vuestro cura ecónomo.
També es va llegir una emotiva carta d’agraïment de l’alcalde de Santaella, en nom de tantes persones immigrades que mossèn Celestí va ajudar a establir-se a Viladecans.
En finalitzar l’Eucaristia mossèn Celestí, emocionat, va dirigir unes paraules d’agraïment a Déu i a tots els que l’havien acompanyat durant aquests anys.
L’enhorabona mossèn Celestí i que el Senyor us beneeixi i us acompanyi sempre !!!
CAMPANYA “GERMANOR 2020”.
La campanya anyal de GERMANOR, per al sosteniment de l’Església, amb el lema: “Som allò que tu ens ajudes a ser”, la farem aquest diumenge a les nostres parròquies.
El nostre bisbe diocesà, monsenyor Agustí Cortés, ens recorda que l’objectiu de sant Francesc “no era simplement aconseguir la pau, sinó anunciar l’Evangeli al sultà i al seu poble”. Diu que la pau es podia aconseguir amb una bona negociació i que “pràcticament tots els pactes, no sols en l’àmbit social i polític, sinó també en la convivència més immediata, com la família o el grup, no són sinó equilibri d’interessos”. Afirma que “més enllà de creure o no en Déu Pare, la veritat és que, si reclamem fraternitat entre tots els éssers humans, hem de reconèixer que hi ha quelcom en comú que ens vincula”. Recorda que “celebrem precisament, com tots els anys, el Dia de Germanor, la jornada en què expressem la fraternitat dels membres de l’Església, realitzant la nostra aportació a favor de tots” i que “des del dia del nostre baptisme i mitjançant la fe en Jesucrist, formem la gran família dels fills de Déu”. Afirma que “som molt més que el que fem entre tots”, però que “és veritat que la situació de l’Església depèn en gran mesura del que cadascun de nosaltres aportem, tant referent a la vida evangèlica, l’oració, l’ajuda econòmica, com la participació activa i responsable”. Finalment, manifesta que “la nostra fraternitat no es funda en la simpatia o la sintonia natural que hi hagi entre nosaltres, sinó en el fet de creure tots en un sol Senyor Jesucrist, pel qual som fills del mateix Pare i participem del mateix Esperit d’amor” i que “per tant, la nostra aportació al sosteniment de l’Església, més que una típica quota que se sol pagar a un club, a un partit, o a una causa, té la categoria de signe d’aquesta realitat profunda: la comunió en l’Esperit que fa possible sentir-nos com a veritables germans”.
ESPEREM DE LA VOSTRA GENEROSITAT. GRÀCIES ANTICIPADES.
ENTRADA DEL NOU RECTOR DE LA PARROQUIA DE STA. MARIA DE SALES.
Mossèn Javier va nàixer el 29 de juliol de 1970 a Tudela de Navarra, essent el sisè fill del matrimoni.
En raó de les destinacions laborals del seu pare, que era ferroviari, la família va viure en diverses poblacions, per això va estudiar a l’escola San Pere Advíncula, de San Feliu de Llobregat, al Col·legi del Cor Immaculat de Sentmenat, als seminaris de Conca, València i la Facultat de Piura, a Lima, del Perú.
Un cop ordenat exercí de rector, durant tres anys, en pobles petits, després inicià una nova etapa com a missioner a Huaytará, (Huancabelica), també a Perú, encarregat de 35000 ànimes disperses per la serralada dels Andes, entre els 1000 i els 4.700 metres d’altura i, després anà a la Diòcesi de Chosica (Lima).
En retornar a la península la pastoral, li confiaren varis poblets i el Santuari de Tejeda, a Garaballa, a la província de Conca, d’on fou rector.
Incardinat a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, ha estat vicari a les parròquies de Vilanova i La Geltrú, i Castelldefels. Des de fa quatre anys té encarregada l’atenció als pacients de l’Hospital de Sant Llorenç, de Viladecans.
Ens n’alegrem de que mossèn Javier vingui a formar part del clergat de Viladecans, en donem gràcies a Déu i acompanyem-lo amb la nostra pregària personal i comunitària, confiats que la seva tasca ajudarà a la parròquia de la Mare de Déu de Sales, amb molts fruits pastorals. Encomanem-lo al Senyor en la nostra pregària.
DARRERES RESTRICCIONS PREVENTIVES PEL COVID19.
Es mantenen les restriccions
pel COVID19 en l’actual rebrot de la pandèmia, esmentades en la darrera edició
d’aquest full, Tinguem-ne en compte els següents aspectes:
1.- Manteniment de les mesures d’higiene de mans, ús de mascareta, distancia de seguretat i ventilació dels espais d’ús comú.
2.- Confinament nocturn: Cap activitat a les parròquies, de 22:00 a 06:00 h.
3.- L’aforament als temples no superarà el 30%.
4.- Activitats pastorals parroquials: Totes les trobades resten suprimides, inclosos Esplai i Catequesi, …, llevat el culte.
5.- Serveis a la cúria diocesana: amb atenció telemàtica i telefònicament a Secretaria General.
Complim les mesures de manera responsable i posem l’esperança en el Senyor, en la normalització de la vida social i econòmica, que tant necessitem.
CATEQUESI D’INFANTS 2020/2021.
Parròquia de Sant Joan Baptista i Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Les sessions presencials de catequesi degut a les darreres disposicions preventives pel Covid19, queden suspeses pràcticament, durant tot el mes de novembre.
D’acord amb les possibilitats, l’equip de catequesi de cada parròquia mantindrà el contacte amb els infants i, els pares i mares.
Les misses familiars preparades especialment per als infants, com tot el culte, es mantenen per a tothom, havent de respectar, -naturalment-, l’aforament del 30%.
L’ESPLAI SANT JOAN, S’ACTIVA DE MANERA TELEMÀTICA.
Tenint en compte que en les
circumstàncies actuals l’espai ha hagut de suprimir les seves activitats
presencials, els seus monitors estan mantenint-lo actiu en versió telemàtica
amb tots els seus infants i joves, que en segueixen les activitats, des de
casa, fins que puguin tornar a trobar-se.
Felicitem l’equip de monitors per la seva emprenedoria i creativitat, fent que l’esplai segueixi el seu ritme, d’acord amb el moment que estem vivint.
JOVES DE CONFIRMACIÓ.
El proper diumenge, a les cinc de la tarda, al temple parroquial de Sant Joan Baptista hi haurà una trobada d’amistat i pregària dels joves de les parròquies de Viladecans, que es varen confirmar el darrer 24 d’octubre.
1). En donarem gràcies a Déu i demanarem el seu ajut pregant junts.
2). Compartirem l’experiència de rebre el Sagrament.
3). Visualitzarem les imatges de la celebració.
4). Establirem el ritme de trobades i els continguts, per tal d’ajudar-nos mútuament, en el creixement de la fe i el compromís de vida cristiana.
Endavant !!!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mt 25, 1 – 13)
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
»Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: ‘L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!’. Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen’. Les assenyades respongueren: ‘Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu’.
»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres noies i deien: ‘Senyor, Senyor, obre'ns!’. Però ell va respondre: ‘Us asseguro que no us conec’.
Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.
– Els tres últims diumenges del cicle A de l’any litúrgic, avui i dos més, llegirem el capítol 25 de sant Mateu, que ens fa alçar la mirada, dons tot i tenint els peus en la realitat, fa mirem el futur que Déu ens marca en el present.
– L’evangelista Mateu subratlla que el que és decisiu en la vida de cadascú és l’amor solidari envers els més petits (l’últim dels tres, Mt 25,31-45). I que en l’Església, servidora del Regne, és on, permanentment, rebem l’anunci, la bona notícia que el Crist ve a salvar-nos: “l’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!” (6), i la crida a preparar bé, ara i aquí, l’arribada definitiva, a tenir l’oli a punt (el d’avui, 1-13). És en l’Església on rebem la crida a anticipar el Regne, ara i aquí, donant fruits, cadascú els que pot donar, administrant bé els béns rebuts (el de la setmana vinent, Mt 25,14-30). És en l’Església on podrem fer el camí amb els altres, tot esperant la manifestació gloriosa del Fill de l’home (Mt 25,31). És ell qui posarà de relleu allò que ja serà un fet: si en aquest camí hem estimat o no els més petits –donant pa i aigua i vestit i acollida– (Mt 25,31-45). Aquest serà el judici: mostrar la realitat, tal com és. És això el que ens definirà com a persones que pertanyen al Regne o no.
– En quinze dies acabarem el recorregut de l’any litúrgic en el que haurem contemplat, llegint Mateu, els passos de Jesús. Era la possibilitat de seguir-lo en tot. Amb un nou any litúrgic (llegint Marc) tindrem ocasió de continuar tot tornant a començar.
⸭ l’Evangeli d’avui (1-13) s’anomena la paràbola de les deu verges, que es pot traduir per “les deu noies”, com fa aquesta versió (1.7.8.11), o per “verges”. La paraula té, un significat precís: noies encara no casades i en edat de fer-ho.
⸭ Les “noies” havien de fer d’acompanyar“ l’espòs” (1.5.6.10) el dia de les seves noces. Això demanava tenir a punt “les torxes” (1.3.4.7.8) i “l’oli” (3.4.8) perquè cremin. “L’oli” representa, doncs, allò que cada noia s’hauria d’haver endut per al moment decisiu (7).
⸭ És molt significatiu que els personatges que ens representen a nosaltres, cristians i cristianes, siguin “deu noies” o “verges”. Vol dir que encara ens hem de casar, encara no hem fet l’aliança definitiva amb Aquell, “l’espòs”, que ens estima, que ve a fer Aliança amb cadascú, amb tota l’Església i amb tota la humanitat.
⸭ La paràbola remarca el fet que “les noies sense seny” (8) demanen una cosa impossible: que les companyes els “donin oli del seu” (8). L’oli no arriba per a totes.
⸭ “Les noies assenyades” (9) donen l’única resposta possible. No oblidem que la paràbola ens porta a la fi de la vida, quan tot està fet i ja no es pot rectificar. No ens encallem, si les “assenyades” havien de compartir o no. Tenir “l’oli” a punt vol dir que abans de dormir (4-5) havien fet el que calia, compartir els béns (Mt 25,31-45).
⸭ Les companyes “sense seny” queden en evidència (9): no es pot voler ’entrar al Regne amb una actitud contradictòria. O s’està a punt o no s’hi està (12).
⸭ L’expressió “Senyor, Senyor, obre’ns!” (11) ens recorda el que trobàvem molts capítols abans en Mt: No tothom qui em diu: «Senyor, Senyor», entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. (Mt 7,21).
L’afirmació de Jesús anava acompanyada de la imatge de les dues cases, l’una construïda sobre roca i l’altra sobre sorra (Mt 7,24-27), per dir què passa si s’escolta Jesús i se’n fa cas o no se’n fa cas. Atendre’l cada dia, en tot, és viure “el Regne del cel” (1).
⸭ En el marc dels capítols 24-25, la paràbola és una invitació a vetllar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. La mort de molts membres de la comunitat –“es van adormir” (5)– anirà seguida de la resurrecció final –“es van despertar” (7) i llavors es veurà si tothom està a punt per entrar (10) al banquet del Regne. Com que hi ha el risc de quedar-se fora (10-11), ara –aquí i avui– és el moment de proveir-se d’“oli”: ara és el moment de fer la voluntat de Déu (Mt 7,21).
⸭ L’accent és posat en la crida a vetllar: “vetlleu” (13). És la crida a tenir “l’oli” a punt per al moment de la resurrecció, el moment en el que “l’espòs” ens “despertarà” (7). És el moment definitiu en el que ja està tot fet o no. És ara i aquí, abans “d’adormir-se”, quan s’ha fet o no s’ha fet el que s’havia de fer.
⸭ La comunitat cristiana és cridada a anunciar cada dia: “l’espòs és aquí...” (6). Ella mateixa ha de vetllar, no fos cas que, tot i fer l’anunci, quedés fora del Regne per no haver tingut cura del més decisiu: hauria anunciat que arribava de fora un “espòs” quan tota la vida l’havia tingut al davant (Mt 25,31-45; 28,20).
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de cinc a set de la tarda, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE MISSES.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
LOTERIA.
Seguint el ritme de cada any, la parròquia de Santa Maria Magdalena ha fet loteria de Nadal. Es tracte d’una bona manera d’ajudar aquesta comunitat i, qui ho sap? Potser d’obtenir-ne un bon premi. Participeu-hi !
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario