Parròquia Santa Maria Magdalena de Viladecans: PARRÒQUIES DE SANTA MARIA MAGDALENA I DE SANT JOAN BAPTISTA DE VILADECANS. 03/01/2020. II Diumenge de Nadal.

PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA

I DE

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS.

03/01/2020.

II Diumenge de Nadal.

"La pau es construeix tenint cura dels més fràgils"

Papa Francesc. Missatge en la 54a Jornada mundial per la Pau.

MILLOR 2021!.

Adéu 2.020 i hola! 2.021 !, tant de bo siguis millor, amb seny, esperança i bon humor. Hem deixat un any tràgic per les conseqüències del Covid19. Amb tants casos viscuts a prop, hem vist com tot es desestabilitza, sota el binomi de la salut i l’economia. El virus no respecte ni fronteres, ni activitats, ni edats. A 31 de desembre, ja tenim 17.060 morts a Catalunya, amb el dol en les seves famílies, patint-ne la seva absència, sense poder-los acompanyar i sense unes exèquies normals.

Amb la pandèmia està en joc la salut pública que reclama mesures dràstiques, mentre no hi hagi tractaments eficients o vacunes, però resulta que:

a) Si s’afavoreix l’economia s’incrementa el risc de contagi contra la salut.

b) Si es beneficia la salut, l’economia se’n ressent de manera molt forta.

El resultat fa trontollar la salut pública i no s’afronten solucions econòmiques perquè les administracions estan en fallida, sense poder eixugar les pèrdues de les empreses i els autònoms afectats. Per això, tots estem obligats a exercir la prevenció, seguint les normes i utilitzant el equips de protecció individual, amb una gran càrrega de solidaritat.

Solidaritat per pal·liar la nova pobresa que ens afegeix el Covid19, tant aquí com al Tercer món, on cada cop s’agreugen les desigualtats, la fam, hi ha menys oportunitats i manca de capacitat financera. Per això cal que s’administrin les vacunes als llocs i col·lectius amb més risc de contagi, evitant que se les emportin els països més rics. Hem de ser molt més sensibles cap els més pobres, no hi ha més; sinó la deshumanització farà que les bosses de pobresa esdevinguin greus brots de contagi, sofriment i pèrdua de més vides humanes.

Mn. Josep Maria Gómez del Perugia diaca.

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC, EN LA 54a JORNADA PER LA PAU.

La Jornada Mundial per la Pau és una celebració ben rellevant per als catòlics, dedicada a pregar i a comprometre’s cadascú, per fer un món millor. Sant Pau VI, papa, l’establí dedicant-la als pensaments i als propòsits per a la Pau, el primer dia de cada any civil.

Des de fa 54 anys, els papes han acompanyat la jornada amb un missatge sobre la pau, segons el context de cada moment, fent així, -des del Vaticà-, una aportació a la pau en un món que pateix conflictes bèl·lics, vulneració de drets humans i escenaris de violència de tota mena. Resumim els aspectes més importants del missatge d’enguany:

"La pau es construeix tenint cura dels més fràgils", aquesta frase del papa Francesc, forma part del seu missatge de la 54a Jornada Mundial de la Pau, celebrada el darrer divendres 1 de gener.

En el document el Papa explica que "La cultura de l'atenció, com a compromís comú, solidari i participatiu per protegir i promoure la dignitat i el bé de tots, des de la disposició a la compassió, la reconciliació, el guariment, el respecte i l'acolliment recíproc, constitueix un mitjà privilegiat per construir la pau i per eradicar la cultura de la indiferència, el rebuig i l'enfrontament, que sovint predomina avui".

També remarca la necessitat, en molts indrets del món, de trobar-hi camins de pau que portin al guariment de les ferides, així com artesans de la pau disposats a iniciar processos de curació i d'encontre renovat amb enginy i audàcia".

Podeu descarregar-vos el missatge d’enguany, a: http://www.vatican.va/content/francesco/es/messages/peace/documents/papa-francesco_20201208_messaggio-54giornatamondiale-pace2021.html

EL PAPA FRANCESC ENS SORPREN AMB “PATRIS CORDE”.

Amb la carta apostólica Patris corde, que vol dir “Amb cor de pare”, signada pel papa Francesc, el darrer dia de la Puríssima, el papa ens recorda el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església universal, pel papa Pius IXè, amb el decret Quemadmodum Deus, el 8 de desembre de 1870, convocant un any dedicat a aquest sant. On hi podem reconèixer un pare estimat, tendre i obedient; que acull la voluntat de Déu i del proïsme; valent, creatiu, exemple d’amor a l’Església i als pobres; que valora la dignitat, el treball; la humilitat, “descentrat” en favor de Maria i Jesús.

En el rerefons de la carta apostòlica hi ha la Covid19 que ens crida a la solidaritat i la humilitat, amb paciencia i esperança. La presencia discreta, oculta i efectiva de St. Josep.

CARITAS.

Us agraïm a la parròquia de Santa Maria Magdalena i a la de Sant Joan Baptista, la resposta donada en la capta de menjar, amb més de 350 kilos de conserves, llet, brous, llegums, pasta, oli, farina, sucre, torrons, ...., destinada a famílies dels nostres barris, i a nodrir l’estocatge del magatzem d’aliments de CARITAS INTERPARROQUIAL, on també hi ha col·laborat algunes escoles i associacions.

També hem d’agrair l’esforç econòmic fet a cada parròquia, on particularment a la de Sant Joan Baptista assolirem 1.500’- € per a la COL·LECTA de NADAL DE CÀRITAS DIOCESANA, que si els ajuntem amb els 2.691,71 €, corresponents a la Col·lecta del DIJOUS SANT i els 1.077’- €, de la Col·lecta de Corpus, dona un total de 5.368’- €. A més cal tenir en compte que aquesta parròquia aporta a CARITAS INTERPARROQUIAL 1.442,40’- € anyals. Això sense comptar els donatius esporàdics destinats a Càritas, rebuts durant tot l’any.

Un agraïment particular al voluntariat de CÀRITAS INTERPARROQUIAL, de la parròquia de Santa Maria Magdalena, que amb la seva emprenedoria i esperit de servei a col·laborat amb escreix en tota la campanya de Nadal de CÀRITAS.

Demanem al Senyor que CARITAS, amb els seus professionals i voluntaris, pugui continuar fent el seu treball en favor de les persones necessitades, amb objectivitat; i a tots nosaltres que sapiguem mantenir el cor ben obert i sensible per ajudar a tantes famílies que ho necessiten.

CARITAS ENS NECESSITA.

GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.

El proper diumenge 17, a la tarda, ens trobàrem el grup de Confirmació 2020, de les parròquies de Viladecans, que ens coordina la Marina Gallego.

Farem un comentari distès i compartit de l’Evangeli del diumenge, (Jn 1, 35 -42), analitzarem alguna qüestió d’actualitat i prepararem la pregària ecumènica, en la Setmana per a la unitat del cristians, en l’estil de Taizé.

Esperem que en Sergi ens presenti els dissenys proposats pel “logotipus” del grup, ja que en l’anterior reunió no ho pogué fer, ja que es recuperava d’una recent intervenció quirúrgica

Acabarem, compartint un cafè calent, ben apropiat pel temps d’hivern. Això si, amb ventilació, higiene de mans, distància de seguretat i mascareta.

Anem avançant !!!

REFLEXIONS A L’EVANGELI DEL DIUMENGE.

En cada FULL PARROQUIAL intentem que no hi manqui un comentari sobre l’Evangeli del diumenge. Esperem que pugueu dedicar-hi una estoneta, de manera habitual, per les aportacions que hi podem trobar en el seu contingut.

Els comentaris són un recull de les intervencions setmanals de Mn Josep Maria Romaguera, prevere des del 1987, nat a Capellades (Anoia), el 1957. Ha viscut i treballat pastoralment a les parròquies i a la JOC (JOBAC, a l’inici) i a l’ACO (Acció Catòlica Obrera) de Sant Andreu de la Barca, Nou Barris i El Bon Pastor (Barcelona) i Llefià (Badalona). Ha viscut a Roma com a consiliari de la CIJOC (Coordinació internacional de la JOC), del 2007 al 2011. Ha acompanyat l’equip Nacional de Catalunya i les Illes de la JOC, (2001-2005). Ara és rector de Santa Eulàlia de Mérida, de L’Hospitalet de Llobregat i continua amb la seva tasca a la JOC. Ha col·laborat amb el Centre de Pastoral Litúrgica, desde que era seminarista, el 1987, del qual des del 2017, n’es el president. Ha treballat i treballa en la revista Misa Dominical, director de la col·lecció Dossiers CPL i ha publicat, en tres volumns, L'evangeli al mig de la vida, amb comentaris als evangelis dels tres cicles litúrgics.

Pensem que per la seva formació i trajectòria pastoral, val la pena aprofitar aquests materials que tant ens poden ajudar en la formació i reflexió personal. Us hi animem ! No us ho perdeu!

L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Jn 1, 1 – 18).

Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. ² Ell estava amb Déu al principi. ³ Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. ⁴ En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. ⁵ La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

⁶ Déu envià un home que es deia Joan. ⁷ Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. ⁸ Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

⁹ Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. ¹⁰ Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. ¹¹ Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. ¹² Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. ¹³ No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix. ¹⁴ El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

¹⁵ Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» ¹⁶ De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. ¹⁷ La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. ¹⁸ A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.

– Avui contemplem Déu fet home. L’evangelista hi insisteix molt: aquí teniu l’home! (Jn 19,5). I, alhora, ens el situa com el qui “estava amb Déu” des del “principi” (1).

– Ens vol ajudar a creure que Déu no roman en la llunyania d’un cel estrany a la vida humana i, al contrari, assumeix la carn humana i les seves conseqüències. Cosa que ens permet mirar el món i la humanitat amb els mateixos ulls de Déu, que ens mira amb amor i es dóna del tot per amor: Jn 3,16. No busquem a Déu en els estels o en els plecs de la mà, ni en religiositats tancades en els ritus, temples, objectes i imatges sagrades... Ell ens cerca en cada persona i cada esdeveniment, com agraíem en les misses d’Advent.

⸭ Aquest inici de Joan ens recorda l’inici de la Bíblia: Al principi, Déu va crear el cel i la terra (Gn 1,1). I altres passatges: El Senyor em posseïa al començament, abans de les seves obres, des de sempre. (Pr 8,22-26). També: Sir 24,1-22.

⸭ “La Paraula” (1.14) és Jesucrist, com s’afirma al final del pròleg (17-18). L’evangeli contemplarà a Jesucrist que ha baixat del cel i hi ha pujat (Jn 3,13; 6,62; 8,58; 17,5.24).

⸭ En el v.1 Jesucrist és des d’abans de la creació. Joan té interès a vincular-lo a la realitat creada (3). Ell ha intervingut en la Creació. Està unit al Creador, en l’acció del qui dóna la vida (Jn 5,17). I esdevé la llum que il·lumina aquells que han rebut aquesta vida (9). Altres pàgines que podem llegir: Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14.

⸭ L’afirmació “en ell hi havia la vida” (4) la trobem quan Jesús és qüestionat per haver fet possible que un coix camini (Jn 5,1ss). En la resposta a la interpel·lació, Jesús es manifesta unit al Creador, el Pare que continua treballant (Jn 5,17). I afirma: així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix (Jn 5,26).

⸭ “La llum” (4.5.7.8.9) no apareix en oposició a “la foscor”, sinó com la que “resplendeix en la foscor” (5). És cert que hi ha una oposició de “la foscor” a “la llum”: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes (Jn 3,19). Però “el qui és la llum” ve per resplendir, no per fer oposició.

⸭ “La llum veritable” (9) és per a tots “ve al món i il·lumina tots els homes” (9). Tanmateix n’hi ha molts que no l’han “reconegut” (10), “no l’han acollit” (11).

⸭ Aquests que no l’han reconegut ni acollit són “el món” (10), són “els seus”, els de “casa seva” (11). Quan diu “el món”, Jn es refereix a la oposició radical que Jesús va trobar i troba en la seva missió. La paraula “món” significa això, sobretot en els cc. 13-17 (Jn 14,17.19.27; 15,18.19; 16,8.20; 17,9.14.16.25). Per això, Jesús no és del món (Jn 8,23) i els deixebles tampoc (Jn 17,14.16). Però també és Jn qui afirma que Déu estima el món i li envia el seu Fill (Jn 3,16), i que també els deixebles seran enviats al món (Jn 17,18; 20,21). El món és una realitat estimada per Déu.

⸭ Pel que fa als “seus”, els de “casa seva” (11), es tracta d’una referència a Israel, el poble que ha refusat el seu Messies, i, alhora, és una referència al conjunt de la humanitat que, com a tal, no ha acceptat la Paraula feta carn. No és fàcil d’acceptar un Déu que visqui amb nosaltres.

⸭ El contrast: n’hi ha que sí que “l’han rebut” (12). Són “els qui creuen” (12) i no són “els seus”, no són els de “casa seva” (11), no són els d’un grup determinat. Això ens qüestiona: què entenem per “creure”?. Per respondre Joan no apunta a la possessió d’un conjunt de creences i, menys, d’idees, sinó a l’acolliment d’una persona, Jesucrist, “la Paraula feta carn” (14), el qui s’identifica totalment amb Déu i totalment amb la humanitat.

⸭ “Als qui creuen” els ha donat “poder ser fills de Déu” (12). Joan insisteix: Jesús dóna la vida no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos (Jn 11,52). Ser fill de Déu és un do. Ningú no ho és sinó per la mort i resurrecció de Jesucrist. Ningú no pot presentar currículum per ser-ho: no s’és fill de Déu “per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà” (13). I, en canvi, tothom pot rebre aquest regal: només cal “rebre” (12) “el qui és la llum veritable” (9). Sant Pau ho diu així: Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist (Ga 3,26).

⸭ El mot “home” (14) que apareix en aquest text, tradueix la paraula grega que també es pot traduir per “carn”, que significa la condició humana en el seu vessant de feblesa i de limitació. Aquest és el nucli d’aquest pròleg i de tots els escrits joànics (Jn 6,53-55; 1Jn 4,2; 2Jn 7). I això, precisament, és el que celebrem per Nadal: que Déu assumeix aquesta condició humana i viu “entre nosaltres”.

⸭ “Ha habitat” (14) també es podria traduir per ‘ha plantat la tenda’. El matís és important perquè fa al·lusió al temple o tabernacle on Déu es manifestava enmig del seu poble en el seu camí cap a la llibertat (Ex 40,34-35) –com aquí quan diu “hem contemplat la seva glòria” (14)–. Amb Jesús canvia el concepte de culte, que ja no depèn d’un edifici: és un oferiment de la pròpia existència (Rm 12,1) i ha de ser fet en Esperit i en veritat (Jn 4,23). Els cristians som temples de l’Esperit Sant (1Co 6,19; 2Co 6,16).

Mn Josep Maria Romaguera.

DESPATX PARROQUIAL

ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de cinc a set de la tarda, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.

Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.

HORARIS DE CULTE.

Parròquia de Sant Joan Baptista.

Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).

13:00 h, (en bilingüe)

Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).

Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català)

Parròquia de Santa Maria Magdalena.

Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).

Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).

bisbat de Sant Feliu

https://www.bisbatsantfeliu.cat/