PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA

I DE

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS.

23/05/2021.

Diumenge de Pentecosta.

dificultades en la oración: distracción, sequedad y acedia"

Papa Francesc.

34a Catequesis del papa Francesc, sobre la pregària. 19 de maig 2021.

El do de l’Esperit Sant.

Jesús va fer saber als seus deixebles que els hi comunicaria el seu Esperit; una promesa que va fer realitat. Quan estan els deixebles tancats en una casa, per por dels jueus, després de la seva mort, s’hi va fer present i els hi digué: “La pau sigui en vosaltres” i “No tingueu por”. Així els va sorprendre gratament en tornar-lo a veure, portador de pau, amor, alegria i reconciliació, ... i els deixebles s’alegraren de veure’l de nou. Els hi diu:“Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. I així va ser. I ho van fer enfortits amb aquella seva força: “Rebeu l’Esperit Sant. Als qui perdoneu els pecats els hi quedaran perdonats, ...” L’Esperit Sant és Amor, Reconciliació i Perdó i Jesús comunica el seu Esperit, perquè siguem capaços de perdonar i d’estimar, sempre.

Ningú viu privat de l’Esperit de Déu, que és la inimaginable força inabastable del seu Amor, que tot ho pot, present arreu, iclús als llocs més amagats.

En cadascú Ell hi és, obrint-nos a viure de manera més evangèlica i a una fraternal convivencia, com desitja.

El missatge i l’encàrrec de la festa de la Pentecosta, ens vol:

- oberts a una vida més digna, estimant a Déu, per tots els dons que ens ofereix.

- oberts a la fraternal convivencia. “Estima als altres com a tu mateix”.

La pregunta ara és:

- Ens hi obrim nosaltres?

Demanem que l’Esperit Sant se’ns amari en la intimitat del nostre cor i de la nostra ment, per viure i transmetre, de manera coherent, els dons que ens regala?

EL PAPA FRANCESC: “PAU A TERRA SANTA, ÉS INACCEPTABLE LA MORT DE NENS”.

Després del Regina Coeli del darrer diumenge 16 ed maig, el papa Francesc va fer una crida urgent als governants israelians, palestinencs i als q

ue poden aturar la dramàtica violència de les armes, exhortant-los a pregar per tal de trobar camins de pau, perquè està seguint amb preocupació els greus conflictes de Terra Santa, especialment per la violència desencadenada entre la franja de Gaza i Israel, on i plana la mort i la destrucció. El papa lamenta el creixent nombre de persones ferides i la mort de tants inocents civils, especialment nens, cosa que qualifica de “terrible i inacceptable”, un signe que no esdevé de “construcció” del futur, sinó de “destrucció”.

Si no hi ha una obertura al diàleg, el papa es pregunta cap on portaran tant d'odi i tanta venjança? I afegeix: Realment creiem que podem construir la pau destruint a l'altre? "En nom de Déu, que ha creat a tots els éssers humans iguals en drets, deures i dignitat, i els ha cridat a conviure com a germans entre si" Per això el papa fa una crida a la calma i als qui tenen la responsabilitat d’aturar les armes, cercant camins de pau, també amb l'ajut de la comunitat internacional.

I afegí: “Resem sense parar perquè israelians i palestins trobin el camí de l'diàleg i de el perdó, per ser constructors pacients de la pau i la justícia, obrint-se, pas a pas, a una esperança comuna, a una convivència entre germans. Resem per les víctimes, especialment pels nens; resem a la Reina de la Pau per la pau. Ave Maria ...”

Estat dels edificis esfondrats, després d’un recent atac a Gaza.

A partir de la recent reunió del Gabinet de Seguretat de govern israelià, on s’hi debat la difícil situació a la Franja, cal afegir-hi la intervenció de Hady Amr - enviat des dels E.U. que ha iniciat una ronda de reunions amb el ministre de Defensa Benny Gantz, així com la cimera convocada per la Unió Europea, del darrer dimarts, per tal de treballar la pacificació del conflicte.

Quan tanquem aquesta edició del Full parroquial, la treva ja és una realitat. Ara cal que sigui ben respectada i, tan de bò hi hagi pro voluntat de diàleg, de part dels Palestins, Israelians i mitjancers, per tancar, -definitivament-, aquest greu conflicte.

FESTA DE SANT ISIDRE.

Com cada any, la pagesia de Viladecans, va honorar Sant Isidre. El darrer diumenge 16, es va celebrar la festa de Sant Isidre, (que fou el dia 15), a la parròquia de Sant Joan Baptista, amb la presència d’autoritats municipals, polítics, pagesos i molts fidels, que ompliren l’aforament del 50% ,actualment, vigent a l’església.

L’altar s’ambientà amb eines i diversos elements propis del treball de la pagesia, fins hi tot amb dues gavies de tomatecs i una sensacional panera amb productes de “quilòmetre zero”, que es lliuraren a Caritas interparroquial, per de col·laborar en la tasca de distribució de menjar. Diverses imatges projectades acompanyaren els moments més participats de la celebració, amb les respostes, els cants i les ofrenes de la celebració.

Mossèn Josep Maria va fer pivotar l’homilía sobre tres eixos.

Primer, “El goig de celebrar Sant Isidre”, units a la pagesia, en una festa que la pandèmia ens va estroncar i és una acció de gràcies, quan anem superant-la, com tots desitgem. També glosà la persona del sant i les seves virtuts, que el 1622, fou declarat patró de la pagesia; si més no a Catalunya ja teníem el patronatge de sant Galderic, sant Abdó, sant Senén, o sant Medir, ... entre altres, la qual cosa denota la molt anterior expressió de fe cristiana dels nostres pagesos, segles abans.

Segon, “La transformació de la llavor en fruit” .Tal com els pagesos llauren la terra i sembren els camps per obtenir-ne bones collites, Déu també sembra la fe en els nostres cors i, en ambdós casos, la sembra es fa amb l’esperança d’obtenir-ne una collita ben abundant.

Per això, la nostra fe l’hem de cuidar, regar, treure-li les males herbes i esporgar.... perquè d’aquest mode animi la nostra vida fent-nos donar molt bon fruit.

Com el pagès aplega la collita, nosaltres en el decurs de la nostra vida també hem de collir el nostre fruit i el fruit de la fe sempre actua a favor nostre, des dels valors cristians i humans, que ens humanitzen i ens fan sensibles.

Necessitem viure la fe, cada dia, amb gestos senzills i units al Senyor, com el cep i les sarments. Ens hi esforcem prou? Ho demanem insistentment en la pregària al Senyor?

Tercer ”El sentit profund de l’Evangeli proclamat”, contemplant com els deixebles, després de viure tancats i atemorits la mort del seu Mestre; amb la seva resurrecció, recuperen la força i l’alegria que els hi dona l’Esperit Sant , movent-los a fer nèixer i créixer noves comunitats cristianes per la Mediterrània, malgrat les persecucions de l’imperi Romà. En contraposició, ara que sembla que ho tenim to-, planteja les grans dificultats que tenim en la missió evangelitzadora de l’Església del segle vint i ú. Per això convidà a a viure i a conservar la fe, des de la confiança absoluta en l'acció de Déu, que treballa amb amor infinit les nostres consciències, des d’on ens hi fa una crida. Escorcollem quins camins ens mostra el Senyor i seguim-los amb fidelitat.

L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Joan 20, 19-23).

¹⁹ Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

²⁰ Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹ Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

²² Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:

–Rebeu l’Esperit Sant. ²³ A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó..

Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi, ...

– El segon diumenge de Pasqua ja llegíem aquest text (en aquella ocasió, allargat fins el verset 31). En la fitxa d’aquell diumenge hi podem trobar d’altres notes.

– Aquesta pàgina de l’Evangeli ens situa en el primer diumenge, el de la Resurrecció. Així veiem que els cinquanta dies de Pasqua constitueixen una unitat: hem celebrat una única festa, tant important que la fem durar.

– Però també ens situa en l’avui: el do de l’Esperit és del primer dia i és de cada dia, de l’‘avui’ del món, que és l’‘avui’ de Déu.

Tota la celebració de l’Eucaristia va fer-nos present l’enorme vincle entre Viladecans i les activitats agricoles, agraint al Senyor els favors rebuts i a qui tots li encomanarem les dificultats i els reptes que té la pagesia, avui. Mn Frederic va agrair l’esforç dels col·laboradors i la presència de tots els presents que van fer possible celebrar de nou aquesta entranyable festa viladecanenca.

v Jesús “va alenar damunt d’ells” (22): Això ens porta als orígens, quan Déu va donar vida a l’ésser humà, a qui va modelar de la pols de la terra (Gn 2,7). D’aquesta manera l’Evangeli ens diu que Crist Ressuscitat, donant-nos l’Esperit, crea la Humanitat Nova.

v El do de l’Esperit Sant és fruit de la resurrecció de Jesús. És el Ressuscitat qui el dóna (19). Do de l’Esperit i Resurrecció de Jesús són inseparables. L’Esperit Sant ens ha estat donat per a la nova presència de Déu entre nosaltres (Jn 14,16-26; 15,26; 16,7-15).

v És per l’Esperit Sant que el Crist viu enmig nostre i en cada un de nosaltres. És per l’Esperit Sant que Crist ens comunica la seva vida de ressuscitat. És per l’Esperit Sant que podem estimar. És per l’Esperit Sant que podem “veure” (20) el Senyor (Jn 3,3; 14,19; 20,24.29). Aquest “veure” és el “veure” de la fe, el “veure” que omple d’alegria (20). És per l’Esperit Sant que podem acollir les presències del Senyor: en l’Església reunida (Mt 18,20), en l’Escriptura proclamada com a Paraula viva (Rm 10,17), en els sagraments (1Co 11,24-25) i en la vida, en les persones –començant per les més pobres– i en els esdeveniments (Mt 25,40.45; Lc 12,54-13,5; 17,21). És per l’Esperit Sant que podem passar a l’acció i donar la vida pels altres com ha fet el Crist (Jn 15,13), oberts a l’esperança del Regne de Déu (Mc 4,26-29).

v En la celebració de l’Eucaristia hi expressem el reconeixement d’aquestes quatre presències del Senyor: la primera, en la Reunió; la segona, en la Paraula que se’ns proclama; la tercera, en el Sagrament; i la quarta, en l’Enviament del final, que ens recorda que Ell és en la vida, fora, quan som a casa, amb la família, i/o dispersos enmig del món i de la societat (en el centre de treball o d’estudi o a la plaça o en les associacions...), durant tota la setmana, fins a la reunió del diumenge següent.

v Referint-se als qui estaven reunits en un mateix lloc, l’evangelista Jn parla de “deixebles”, no d’apòstols (19): així accentua l’adhesió a Jesús, el seguiment. L’apòstol, paraula que vol dir ‘enviat’ (21), passa per ser, abans de res, deixeble.

v No s’és deixeble ni s’és apòstol si no és en l’Església: reunits en un mateix lloc (19) i reunits amb Ell, a la seva presència.

v És apòstol aquell deixeble a qui el Ressuscitat envia, de la mateixa manera que Jesús era enviat pel Pare (21). L’apòstol, doncs, mai no parteix de la pròpia iniciativa sinó de la iniciativa d’un Altre. Sempre es refereix al projecte d’un Altre: el projecte de Déu que ha estimat tant el món que li vol donar la vida (Jn 3,16) donant-se a conèixer (Jn 7,26).

v L’apòstol –el/la militant cristià/na– és la persona que: –dóna a conèixer amb la paraula i l’acció, –aquest Déu, que ha manifestat el seu amor i ha donat la vida en l’home Jesús de Natzaret (Rm 1,5; 15,18), i el seu pla, el Regne.

L’acció de Déu en Jesús i en els apòstols té implicacions personals i socials: l’apòstol ja no viu més per a ell mateix –Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi (Ga 2,20)–; i no pot deixar d’anunciar en què consisteix la religió pura (Jm 1,27) i de denunciar la injustícia, –el jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps, clama al cel (Jm 5,1-

Mn Josep Maria Romaguera.

PREGÀRIA MUNDIAL A SANTA MARIA !!!

Trenta Santuaris de tot el món, dedicats a Santa Maria, preguen duran tot el mes de maig per a la fi de la pandèmia i la represa de les activitats socials, laborals i econòmiques, per iniciativa del papa Francesc.

Coordina aquestes pregàries el Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, per tal que esdevingui una pregària contínua, de tota l’Església elevada al Déu, amb la intercessió de Santa Maria, Mare de Déu, Mare de l’Església i Mare nostra.

Tots els cristians estem convidats a unir-nos-hi, per això, cada Santuari encarregat de dirigir la pregària, ens l’oferirà gràcies a les tecnologies de la comunicació, tant si estem al cotxe, al carrer, utilitzem el telèfon mòbil, la tauleta, l’ordinador, …

El Papa va encetar la pregària, unit als fidels de tot el món, l’1 de maig, davant de la imatge de la Verge del Socors i el 31 de maig, la clourà des del Jardins Vaticans.

Retransmetran la pregària els canals disponibles a cada santuari i els canals oficials de la Santa Seu, a les sis de la tarda, (en directe pel portal oficial de Vatican News i els perfils socials del Vaticà de Facebook i YouTube).

Des de Catalunya, el Santuari de Santa Maria de Montserrat, també hi participa !

El Santuari de Santa Maria de Montserrat, ha estat un dels escollits per a dirigir la pregària, concretament quan tanquem l’edició d’aquest Full parroquial, el dissabte el dissabte 22 de maig, a les sis de la tarda, i que seguirem pel canal de TV (Montserrat TV, en streaming), des d’on emetran el senyal a tots els mitjans del món.

Des de les parròquies de Santa Maria Magdalena i de Sant Joan Baptista, us animem a totes i a tots, a sentir-nos units en l’amor amb la nostra Mare i intercessora al Senyor.

GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.

El darrer diumenge 16 e maig, a dos quarts de sis de la tarda, es va reunir el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”. Després de la benvinguda i la pregària inicial, compartírem l’Evangeli del VII diumenge de Pasqua: l’Ascensió del Senyor, (Mc 16, 15-20), amb les reflexions que hi van anar aportant els assistents. Havent rebut opinions favorables en la realització de la Pregària en l’estil de Taizé, la Carla va explicar el plantejament de la propera pregària del dissabte 22, a les 20:45, a la parròquia de Sant Joan Baptista, en l’entorn de: “Oberts en l’Esperit Sant”, on es compte amb un escrit de presentació i s’hi anirà afegint les lectures, compaginades amb els cants i el silenci meditatiu.

Acabarem la trobada conversant amicalment i compartint un cafè, com fem habitualment.

Anem-hi avançant !!!

CAMPANYA DE SUPORT A CÀRITAS INTERPARROQUIAL.

CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE VILADECANS I SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, com el braç i el cor executor de les nostres cinc comunitats parroquials, en l’acció de la pastoral social, ens segueix demanat ajut. Perquè aquesta tasca sigui sensible, significa que cada parròquia ha d’aportar-hi, de manera directa i compromesa, la seva força i la seva sensibilitat, concretat en l’adscripció de voluntaris, l’acompanyament de les persones ateses, les aportacions econòmiques, les aportacions materials, ...

En l’actual moment que vivim CÀRITAS INTERPARROQUIAL ens segueix insistint en la seva preocupació degut a la manca de recursos alimentaris, per tal de poder atendre dignament l’increment de persones i famílies ateses, degut a l’agreujament de la crisi econòmica, pel Covid19 i ens segueix DEMANANT AJUD !!!

Per això, necessitem que TOTS ENS SENTIM CÀRITAS i ajudem a la nostra institució, aportant-hi aliments al servei de REBOST. Es tracte, especialment, dels següents productes:

• Sucre, farina, llegums i pots de fruita per a nadons.

També necessiten::

• Productes d’higiene personal (gel, xampú, sabó...)

• Productes d’higiene íntima femenina.

• Bolquers per a nadons.

• Productes per a la neteja de la llar.

• Productes per a la neteja de la roba

SI US PLAU, deixeu els productes a les vostres parròquies, abans o després de totes les Eucaristies, o bé portar-los al despatx parroquial.

La campanya, que ja ha començat i evidencia l’interès, i la capacitat de resposta de molts de vosaltres que ja heu començat a fer-hi aportacions. La feina no està feta, tot just ha començat i necessitem molts més aliments. No defallim i endavant !!!

No deixeu d’aportar-hi aliments i gràcies per aquesta col·laboració, fraterna i solidària.

EL CANT LITÚRGIC.

Necessitem potenciar el cant litúrgic en bé de tots. Ajudeu-nos-hi a la parròquia de Sant Joan Baptista:

- El cor de Missa dominical de la una. ASSAJA CADA DIMARTS DE 18:00 A 18:45 h. Demaneu per na Montserrat Casanovas.

- Els animadors de cants i cantaires de la Missa dominical, de les 10:45 h, ASSAGEN CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.

Més endavant farem sessions a la parròquia de Santa Maria Magdalena.

Trobades d’animadors de cants a Montserrat.

Enguany el Santuari de Santa Maria de Montserrat organitza les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, en tres sessions, d’una semana, durant els mesos d’estiu. En cadascuna s’hi treballa la tècnica vocal, l’estudi de repertori i la direcció dels cants. També s’hi imparteixen conferencias de caràcter litúrgic, bíblic o teològic, i cada vespre s’ofereixen diverses audicions musicals, que donen pas a una cantada popular a les places del Santuari.

Us hi podeu informar:

Telèfon: 938777766

Web: http://trobadesanimadorsdecant.cat/trobades/index.php

El darrer dissabte dia 8 de maig es va celebrar el 50è aniversar de les Trobades d’Animadors de Cant al Santuari de Santa Maria de Montserrat, iniciades pel P. Gregori M. Estrada, monjo de Montserrat. Hi participaren molts exmembres i animadors d’aquestes trobades, presidits per Mons. Enric Cortes, bisbe de Sant Feliu de Llobregat i el Pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, a qui acompanyaren Mons. Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència episcopal Tarraconense i Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona i secretari de la Conferència episcopal Tarraconense.

Van participar a l’Eucaristia del Santuari, que fou presidida pel Bisbe Agustí Cortés i predicada pel P. Josep Maria Soler. Després hi seguí un acte commemoratiu amb testimonis d’aquests darrers cinquanta anys, intercalant-hi cants corals i cànons diversos, amb l’audició-estrena de la peça “Rosa plasent”, del jove compositor Xavier Casademont.

Un dinar de festa amb cants i la salutació final de l’Abat de Montserrat, clogué la Trobada, que entre d’altres conduïren els responsables, la germana Natàlia i el germà Andreu M. Martínez.

Aquestes trobades han estat premiades per la Federació dels Cors Anselm Clavé.

PASTORAL DE LA SALUT.

Els Grup de la Pastoral de la Salut, segueix la seva activitat de manera infatigable i seguint sempre les mesures preventives contra el Covid19, va realitzant celebracions, visites i trobades amb les persones grans residents al Centre Soci-Sanitari Frederica Montseny.

Animem a totes aquelles persones que potser desitgin formar-se i col·laborar en la Pastoral de la Salut, que ho plantegin a Carme Reguant, de la parròquia de Santa Maria Magdalena o als mossens i, si és el cas, puguin iniciar-se en aquest ministeri de la nostra Església.

INTENCIONS DE LES MISSES.

Parròquia de Santa Maria Magdalena:

30/05/2012: 12/00. Isidre Reguant Massana.

Parròquia de Sant Joan Baptista:

06/05/2021: Trinitario i Angelina

07/05/2021: 19:00. Domingo Puch (+ 02/04/2021)

17/05/2021: 19:00. Anna Calbet.

18/05/2021: Llucià Sánchez.

20/05/2021: 19:00. Difunts de la familia Bardón.

DESPATX PARROQUIAL

ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.

Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.

HORARIS DE CULTE.

Parròquia de Sant Joan Baptista.

Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).

13:00 h, (en bilingüe)

Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).

Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).

Parròquia de Santa Maria Magdalena.

Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).

Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).

bisbat de Sant Feliu

https://www.bisbatsantfeliu.cat/