Concert solidari de la coral Som i Serem de Viladecans

El passat dissabte 21 de maig, a les 9 de la nit, va tenir lloc a la nostra parròquia un concert benèfic de la coral viladecanenca Som i Serem. El diners que es van recollir, gràcies a tots aquells que voluntàriament van aportar, serán íntegrament destinats per a projectes que té la nostra parroquia i Soltermón als paisos de centre-américa, com Guatemala, Nicaragua i El Salvador. De ben segur que serán de gran ajut. 

En aquest concert la coral van interpretar temes de: Quim Mas, Ortega Monasterio, Verdi, Pablo Solozábal, Francesc P. Bové i Vicenç Bou entre altres. L'interpretació d’havaneres, caramelles i sardanes va fer que els que i vàrem assistir paséssim una estona molt maca. El públic estava tan animat que fins i tot acompanyaven els cantaires em palmes seguin la musica i el so tradicional de les sardanes. Va ser un moment alhora molt emotiu.



La coral Som i Serem amb el seu director al front, Ciscu Oller.



 Aquest dissabte creiem que es va aconseguir fer, a més d'una manera admirable, una veritable jornada solidària, i s'està demostrant que en aquesta parròquia tots ens preocupem, i tots posem el nostre granet de sorra per ajudar als altres,  per els projectes que estan oberts a aquest països tant necessitats com son Guatemala, Nicaragua, i El Salvador. Moltes gràcies a tothom!

Quarta i última jornada de formació: Una societat immersa en el món de la imatge i la comunicació.

El passat dissabte 21 per matí es va celebrar als locals de la Parròquia de Sant Joan Baptista la quarta i última jornada de formació que ha impulsat l'arxiprestat de Bruguers. En aquest cas l'últim tema proposat va ser com tractar el cristianisme des de el món de la comunicació i la imatge. El ponent, Mn. Francesc Romeu, va començar la formació amb la famosa frase: “una imatge val més que mil paraules”.

"El Cristianisme, per transmetre el seu missatge ha utilitzat dos canals bàsics: la predicació i la lectura de la bíblia, però avui en dia moltes persones no han escoltat ni han llegit res de cap tema religiós, es més, ni ho faran i nomes es guiaran pel que els hi arribarà en imatges".

 

Mn. Francesc Romeu

A continuació va explicar 11 punts d'interès, en els quals ens dona idees i maneres per poder arribar a la gent utilitzant els medis de comunicació, la imatge o el so. Els cinc grups de treball van fer una feina molt interesant, ara nomes falta que sabem portar-les en bona pràctica. Les jornades de formació han acabat, però no hem de donar, ni molt menys, per acabades aquestes jornades aquí, ja que tots els que hi hem assistit estem molts contens i creiem que encara ens falta molt per aprendre i aconseguir estar a l’alçada de les necessitats del món.



Animem als responsables del nostre arxiprestat a seguir amb aquesta important i humil tasca, nosaltres els seguirem en tot allò que poguem. Moltes gràcies a Tothom!

Voluntàries de la Pastoral de la Salud col·laborant amb el C.S.S. Frederica Montseny

Grup de residents a l'entrada de l'Atrium acompanyats per les voluntàries de la nostra parròquia.



L'Institut Torre Roja de Viladecans, va convidar a la representació de l'obra de teatre "La importància de ser Frank", d'Oscar Wilde a l'Atrium Viladecans, als residents del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny. La sta. Beatriz, dinamitzadora del Centre, va demanar a les voluntàries de la Pastoral de la Salut de la nostra parròquia, ajuda en el trasllat i la cura dels residents que aniriem a veure l'obra de teatre a l'Atrium de Viladecans.

Tots els residents, la sta. Beatriz i les voluntàries, varen passar un matí molt bonic. L'obra va agradar especialment, ja que feia una crítica divertida a la burgesia anglesa del segle XIX. Cal a destacar també el gran treball per part dels actors i actrius, que ho van fer molt bé, i que van fer passar una bona estona de teatre a tots aquells que van anar a veure l'obra. 

Quarta jornada de formació a Sant Joan Baptista de Viladecans

El proper dissabte 21 de maig, a les 10 del matí, tindrà lloc la quarta i última sessió de les formacions que s’han anat fent durant aquest curs a la Parroquia de Sant Joan Baptista, i que han estat organitzades per l’arxiprestat de Bruguers. Es tanca així aquesta roda de sessions on tothom qui ha volgut hi ha pogut assistir, participar i opinar sobre cadascún dels temes que han estat proposats.

L'últim tema que es proposa és el seguent: 
Una sociedad inmersa en el mundo de la imagen y de la comunicación. 
El ponent i dinamitzador d'aquesta interessant formació serà Mn. Francesc Romeru, sacerdot i periodista.

Sobre Scala Dei

El passat dissabte dia 14 de maig, 125 persones de les parròquies de Viladecans van fer una excursió a la Cartoixa de Scala Dei. Abans d'entrar a les restes que es conserven, se'm va dir que fes una petita introducció. Algunes persones me l'han demanada. Per això la reprodueixo tot seguit:

La Cartoixa de Scala Dei va ser la primera que existí a Catalunya. Fou fundada pel rei Alfons II d'Aragó l'any 1163. Les obres acabaren l'any 1194. El rei Alfons d'Aragó va ser el mateix que l'any 1195 fundà el monestir de Poblet. Allà es troba enterrat.

Per entendre què és una Cartoixa cal remuntar-se als segles X i XI. En aquell temps va tenir lloc una gran reforma dels monestirs. Van sorgir els monjos negres (pel color de l'hàbit), els cluniacencs (de Cluny), i els monjos blancs, cistercencs. Però juntament amb els monestirs, hi havia els eremítics o ermitans. Els monjos vivien en comunitat; els eremites, en solitud. En aquest context, sorgeix la figura de sant Bru el qual fa l'experiència d'ajuntar les dues maneres de viure. D'aquesta manera sorgeix la Cartoixa. La primera, a Grenoble (actual Suïssa), anomenada la Gran Chartreuse.

Els cartoixans, doncs, viuen individualment en una cel·la on mengen, reposen, preguen, etc. Però la pregària comuna i el treball ho fan en comunitat. Només parlen entre ells els diumenges en un temps anomenat de recreació. I només dinen junts els festius i els diumenges.

La Cartoixa de Scala Dei va existir durant més de 600 anys i va ser el cor espiritual i material de la comarca del Priorat. Treballaren els camps on destacava sobretot la vinya.

L'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal, la Cartoixa fou abandonada i sacsejada. Les restes, l'any 1981, foren declarades patrimoni artístic i l'any 1990, la Cartoixa fou donada a la Generalitat de Catalunya. Des de 1998 es pot visitar. S'estan fent obres de reconstrucció.

Els cartoixans actualment tenen quatre Cartoixes a Espanya: Montalegre (Tiana, Maresme), Porta Coeli (València), Aula Dei (Saragossa) i Santa María de Miraflores (Burgos).

El nom de Scala Dei prové del text que es troba a Gènesis 28, 11-19, en el qual Jacob veu en somnis una escala per la qual els àngels pugen i baixen del cel a la terra. És un símbol de Crist.

Manel Simó