viernes, 13 de junio de 2014

GRACIES



Gràcies

De petits ens ensenyen a donar les gràcies pel que rebem.
Però hi ha moments que experimentem un agraïment que va més enllà d'un fet concret.
Violeta Parra i Francesc d'Assís han escrit sobre aquests moments.
 ...
 
Violeta Parra
Als nens ben educats els han ensenyat a dir gràcies quan reben un regal. I en castellà es diu:"es de bien nacido ser agradecido": donar gràcies per tal o tal altra cosa que rebem.

Però hi ha moments en què sentim que hem de donar gràcies sense que hi hagi cap regal o cap causa concreta per agrair. Moments en què, si trobéssim paraules, no podríem dir "Gràcies per haver-me donat això", ni "Gràcies per haver-me dit allò", ni "Gràcies perquè (no) m'ha passat allò altre". En aquests moments, difícils de descriure i encara més difícils d'explicar, sembla com si el temps s'aturés i la pau ens envaeix. Aquests moments es relacionen tal vegada amb la contemplació d'un paisatge bonic, però ens porten més enllà del paisatge; apareixen quan som testimonis d'un gest generós, però ens porten més enllà del gest. Som omplerts d'un sentiment profund de gratitud. 

Diu la tradició franciscana que en una ocasió Sant Francesc va despertar el poble d'Assís amb un repic de campanes en plena nit. Quan la gent es va llevar i van anar esverats cap a la plaça de l'església, Francesc els va dir: "Mireu quina lluna més bonica que hi ha aquesta nit!". Bogeria, broma de mal gust o invitació a agrair la profunditat última del món?

Moments com aquest es poden anomenar moments de gratitud fonamental, perquè afecten les arrels o el fonament de la nostra vida: ens canvien per dins, de manera que les nostres accions de cada dia guanyen en capacitat d'apreciar la bondat de les persones, en serenitat per afrontar situacions complexes, en paciència i esperança per fer front al sofriment, en ganes de fer festa amb els qui estan contents.

Els moments de gratitud fonamental són inesperats i no els podem provocar amb la força de la nostra voluntat: tan sols podem acollir-los quan arriben. Però ser agraïts en les situacions de cada dia, i aturar regularment l'activitat per contemplar la vida sense presses són hàbits que ens prepararan per a reconèixer aquests moments quan es presenten.

Després d'un d'aquests moments de gratitud fonamental, Violeta Parra va escriure una cançó: "Gracias a la vida". I després d'un altre d'aquests moments, Francesc d'Assís va escriure el Càntic de les Creatures.
Jesús Renau sj
GRACIES, 


lunes, 9 de junio de 2014

Full informatiu número 397, diumenge 8 de juny de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 397 – 8 de juny 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

La frase: La vida no son ideas, sino lo que hacemos. Y allá los demás con sus discursos…

La cifra: Según un estudio reciente, el fraude fiscal en el impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF) supone unos 20.000 millones de euros; un fraude se concentra sobre todo en las rentas de capital por la cantidad de dinero y patrimonio depositado por españoles en paraísos fiscales. He aquí los peores corruptos de quien casi nadie habla…


Pentecosta 

Veniu, Esperit Sant

Reflexió

            Any rere any, la joia de la Pasqua arriba a la plenitud amb la memòria de la presència viva i constant de l’Esperit sant en la vida de l’Església. Pentecosta tanca el cicle pasqual i inicia el temps  de la missió.
                A la Constitució Lumen gentium, del Concili Vaticà II, n. 4, es llegeixen unes paraules ben encoratjadores: L’Esperit habita en l’Església i en el cor dels fidels com en un temple, i en ells prega i dóna testimoniatge de l’adopció filial... L’Esperit fa rejovenir l’Església...
                – La Pentecosta és, doncs, per a nosaltres un vent impetuós que ens mou a viure en profunditat i coratge la nostra opció, i és, alhora, un foc que ens comunica l’escalfor de l’amor de Déu, a fi que no ens sentim sols.
                – La Pentecosta és la força que ens treu de la nostra insensibilitat davant el dolor i el patiment dels més febles i ens impulsa a ser veu dels qui no tenen veu, i consciència crítica de la societat.
                – La Pentecosta és una nova oportunitat que Déu ens dóna per fer viva i efectiva la promesa de Jesús: no us deixaré orfes...
                En el Catecisme vàrem aprendre que l’Esperit ens portava uns dons que calia demanar sovint. El text era tret del profeta Isaïes que els aplica al Messies: L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’Ell. Esperit de saviesa i enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor (pietat), esperit que l’inspiri com reverenciar-lo (temor de Déu). I amb aquests dons, deia també el Catecisme, produirem els fruits, de que parla Pau en la seva carta als Gàlates (5, 22ss.): amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix...
                Festa de Pentecosta, per tant, per demanar els dons i produir els fruits de l’Esperit; i si ho volem dir amb paraules més senzilles, festa per pregar amb la seqüència que ens presenta la litúrgia: Veniu, Esperit sant, renteu el que és brut; regueu el que és eixut; guariu allò que està malalt; endolciu el que és rígid: escalfeu el que és fred; orienteu tot allò que va desencaminat.

Compromís setmanal: Fer una estona de pregària demanant la vinguda dels dons de l’Esperit a les nostres vides.
Manel Simó


LA PUNTILLA

Abdicar

La pregunta resultaba casi innecesaria, pero la formulé:
– ¿Cuál os parece que ha sido la noticia más relevante de esta semana?
– Sin duda – me dijeron- la abdicación del rey
No espere nadie, naturalmente, que dé aquí mi opinión sobre lo que pienso al respecto, pero sí quiero aprovechar esta coyuntura para una reflexión sobre el hecho de la abdicación
Abdicar, -dice el diccionario- es ceder soberanía, o renunciar a ella; renunciar a derechos, ventajas, opiniones, etc. o cederlos a alguien…
Y a mí, la verdad, me agradaría que se produjeran también unas cuantas abdicaciones más. Por ejemplo:
– la de tantos políticos que se eternizan en sus cargos;
– la de quienes, en sus diferentes profesiones y responsabilidades, no saben dar paso a las nuevas generaciones;
– la de quienes, como se expresa en la definición, son incapaces de renunciar a unos derechos o ventajas no siempre justamente adquiridos;
– y la de quienes no son conscientes de que están viviendo injustamente a costa de los demás.
Y no me agrada, lógicamente, que sean muchos los que siguen abdicando  de sus propias opciones y creencias…


COMUNITAT VIVA

Bautizo: El próximo domingo, día 15, recibirá el bautismo en nuestra Parroquia el niño Joel Sánchez del Rey. Enhorabuena a su familia, y bienvenido a la fe y a la Iglesia.

Primeras Comuniones: El próximo sábado, día 14, recibirán la primera Comunión en nuestra Parroquia los niños y niñas: Inés Calero Rodríguez, Oriol Carmona Cereijo, Nerea Carrasco Torres, Júlia Gutiérrez Torres, Mar Mayor Lombardo, Noelia Ortiz Álvarez, Cristina Prieto Díaz y Cristina Sánchez Montalván.  Con ellos se completa el número de primeras Comuniones que, por ahora, han sido durante este año de 26 en total.

La semana

Día 9, lunes de Pentecostés: En Viladecans es festivo porque se cambió por la fiesta de san Sebastián. En nuestra Parroquia no habrá actos religiosos.

Día 10, martes: A las 9,30 de la mañana, Misa con los alumnos y alumnas de Primero y Segundo de la ESO del Colegio de la Sagrada Familia.

Día 11, miércoles: A las 9,30 de la mañana, Misa con los alumnos y alumnas de Tercero y Cuarto de la ESO del Colegio de la Sagrada Familia.
      A las 7,20 de la tarde, como todos los miércoles, Rezo de Vísperas, Oración-Reflexión en el mes del Sagrado Corazón, y Comunión.

Recordad que el final de curso de Vida Creixent será el lunes 16, a las 5 de la tarde, con una Eucaristía y una merienda.

ALFOMBRA DE FLORES PARA EL CORPUS

El domingo, día 22, es la festividad del Corpus, y con este motivo, al igual que el año pasado, estaría bien hacer una alfombra de flores en la entrada de la Parroquia, y exponer el Santísimo. Las personas que deseen colaborar, pónganse en contacto en el local Teresa de Calcuta el próximo miércoles, día 11, a partir de las cinco de la tarde.  Se necesitan sugerencias de diseño, flores desmenuzadas, etc.

PARA HACER EL ENTIERRO DE UN DIFUNTO O DIFUNTA EN LA PARROQUIA HAY QUE PEDIRLO EXPRESAMENTE A LA FUNERARIA.

            Con motivo de la defunción de una persona muy conocida de nuestra Comunidad se ha producido un hecho que merece, una vez más, una aclaración.
            Sucede con frecuencia que la Parroquia, en la persona del Rector, no se entera de ninguna defunción si no es la familia quien se lo comunica, y de esta manera tampoco puede saber si el entierro se hará o no en el templo parroquial.
            La Funeraria, que sólo busca sus propios intereses (ahorrarse el desplazamiento y el personal), procura, con frecuencia, persuadir a la familia de que se haga un responso (sin Misa) en el Tanatorio, cuando, sin embargo, la familia, si quiere, tiene derecho, y lo ha pagado, a que el entierro se haga en la Parroquia correspondiente, donde, si lo desea, se hará también la Misa. Que cada uno, por favor, actúe con plena libertad y exija sus derechos.

lunes, 2 de junio de 2014

Full informatiu número 396, diumenge 1 de juny de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA – VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 396 – 1 de juny 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: No dudes del que te diga que tiene miedo. Pero ten miedo del que te diga que no tiene ninguna duda (Erich Fried)

La cifra: España vendió material bélico en el año 2013 por valor de 3.908 millones de euros. Un tercio de las exportaciones fue a parar al Golfo Pérsico. Y es que al dios dinero le importa muy poco la paz. Necesita guerras y conflictos permanentes.
.  
Ascensió del Senyor – Cicle A
I se’n va anar..., però hi és
Reflexió

            Com és ben conegut, aquesta festa se celebrava dijous, però ara ha passat al diumenge.        
                I cal dir, en primer lloc que l’escena concreta de l’anomenada Ascensió de Jesús només es troba en dos textos de l’evangelista Lluc, un al llibre dels Fets dels Apòstols, que és el que hem llegit a la primera lectura, i un altre al seu evangeli. Marc, Mateu i Joan no diuen res d’aquesta escena, i de fet, la litúrgia cristiana fins al segle V, només celebrava en una mateixa festa la Resurrecció i la Glorificació o Ascensió del Senyor... Es tracta, per tant, d’una festa plenament identificada amb la Pasqua: Crist ressuscitat i Crist glorificat volen dir el mateix.
                El que sí resulta interessant, però, és veure com tant Lluc com Mateu coincideixen en com viu Jesús els darrers moments en aquest món.
             Mateu comença el seu evangeli mostrant com Jesús supera la temptació del poder (et donaré tots els reialmes de la terra si m’adores) i ara, al final, el presenta enviant als seus deixebles a convertir a tots els pobles.
            Lluc, per la seva banda, escriu també que es reuneix amb ells i els diu que l’Esperit els farà testimonis seus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria, i fins als límits llunyans de la terra...
                Un parell de pensaments, per tant, queden ben palesos a la llum de la festa d’avui:
– com Ell va ser glorificar, també nosaltres un dia serem glorificats amb Ell, si seguim el seus camins.
– ara, però, és el moment de la nostra missió. I la nostra missió consisteix en trobar l’equilibri entre treballar a la terra, com si no hi hagués cel, i esperar-ho tot del cel, mentre és a la terra on ens cal treballar. Un equilibri ben difícil, però que resultarà més fàcil si reflexionem sovint la pregària que ens ha transmès sant Pau a la segona lectura, en la seva carta a la comunitat d’Efes: dóna’ns, Senyor, una comprensió profunda per conèixer qui ets, a quina esperança ens crides i quin poder obres en nosaltres.
                El gran poeta León Felipe va clarificar molt bé la missió dels cristians en un singular poema, quan va escriure: Jesús va venir, ens va dir què calia fer, i se’n va anar... Ara és la nostra hora.

Compromís setmanal: ¿Com escampem al nostre voltant els valors de l’evangeli?
Manel Simó

LA PUNTILLA
Frikis

Dentro de la continua invasión de vocabulario anglosajón de que es objeto nuestro lenguaje, esta semana ha saltado a la palestra la palabra frikis.
Del inglés freak, viene a significar extraño, estrafalario, extravagante, raro, y suele aplicarse a personas cuyas aficiones, comportamientos o vestuario son inusuales…
Ahora bien, éste ha sido el calificativo que algunas mentes pensantes han aplicado a una plataforma política que en menos de tres meses de su constitución alcanzó en las pasadas elecciones europeas cinco parlamentarios.
La anécdota no tendría más transcendencia si no fuera porque este vocablo ha sido utilizado con clara intención de denigrar a los miembros de dicha plataforma, igual que otros, con la misma intención les han calificado de utópicos…
Y aquí surge mi comentario. Porque si alguien pretende deducir que luchar por una utopía es ser hoy un extraño y un raro,  creo que los cristianos tenemos que ser bastante frikis.
En nuestro penoso país las discrepancias suelen acabar en insultos y descalificaciones, pero no ofende quien quiere, sino quien puede… Y a muchas mentes lúcidas les iría muy bien recordar sus propios errores y corrupciones.


COMUNITAT VIVA

Bautizos: Hoy, día 1, recibe el bautizo en nuestra Parroquia el niño Joel Arriaza Martínez;  el próximo sábado, día 7, el niño Asier Moreno Ramos;  y el domingo, día 8, el niño Aron Rosi Almonacid. Bienvenidos los tres a la fe y a la Iglesia, y enhorabuena a sus padres y familiares.

Primeras Comuniones: El próximo sábado, día 7, recibirán la primera Comunión en nuestra Parroquia los niños y niñas: Marta Calderón Bo, Cristina Cano Monclús, César Fernández Gandullo, Neus González Blanco  y  Paula López Rodríguez.  Felicidades!

La semana

Hoy domingo, día 1 de junio: A las 11, Misa en la Plaza de la Diversidad, con motivo de la Fiesta Mayor del Barrio de Sales. A las 12, Misa en la Parroquia.
Miércoles, día 4 de junio: A las 7,30 de la tarde, Vísperas, Oración y Comunión.
Viernes, día 6: a Las 11, Misa en la Residencia Frederica Montseny. A las 8, en la Parroquia.

PENTECOSTÉS CONJUNTO EN SANTA MARÍA DE SALES

EL SÁBADO, día 7, queda suprimida la Misa de las 8 de la tarde, porque todas las Parroquias de Viladecans estamos invitadas a celebrar la VIGILIA DE LA FIESTA DE PENTECOSTÉS en la Parroquia de SANTA MARÍA DE SALES, A LAS 7 de la tarde.

El domingo, día 8, Misa en la Parroquia a las 12, como siempre.

El lunes, día 9, es festivo, pero en santa María Magdalena no habrá Misa. EL FINAL DE CURSO DE VIDA CREIXENT, que estaba previsto para ese día, PASA AL LUNES, DIA 16, A LAS 5 DE LA TARDE.


Del poema de Fray Luis de León sobre la Ascensión

¿Y dejas, Pastor santo,
tu grey en este valle hondo, oscuro,
con soledad y llanto;
y tú rompiendo el puro
aire, ¿te vas al inmortal seguro?

Aqueste mar turbado,
¿quién le pondrá ya freno? ¿Quién concierto
al viento fiero, airado?
Estando tu encubierto,

¿qué norte guiará la nave al puerto?

lunes, 26 de mayo de 2014

Full informatiu número 395, diumenge 25 de maig de 2014

FULL INFORMATIU
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
41 anys al servei de la comunitat

n. 395 – 25 de maig 2014

Web de la parròquia: santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com.es
e-mail de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com


La frase: La verdadera épica del periodismo es, y tendría que ser siempre, pelear por la verdad, la independencia y la libertad. Pero hoy el periodismo es casi siempre todo lo contrario…

La cifra: Durante el año 2013, 36.961 familias perdieron en España su vivienda habitual. La cifra se incluye dentro de las casi 50.000 viviendas en total (segundas residencias, etc.) que pasaron a manos de la Banca, lo cual supone un 11 por ciento más que en el año 2012. Entre todos pagamos el rescate de los Bancos, y ellos se quedan con los bienes embargados… ¡Esta es la justicia de la economía capitalista!
.  
Sisè diumenge de Pasqua – Cicle A
No us deixaré orfes...
Reflexió
            Avui és ja el darrer dels diumenges de Pasqua. El proper, celebrarem l’Ascensió, i d’aquí quinze dies, la vinguda de l’Esperit.
                Per això, la litúrgia d’avui apunta la promesa de Jesús: no us deixaré orfes, sinó que pregaré al Pare perquè us doni un Defensor. La paraula grega original diu més bé un Advocat. ¿I qui necessita un advocat defensor? Aquell que es veu embolicat en problemes, situacions o conflictes dels quals, sovint, és innocent...
                D’aquestes situacions no ens veiem lliures els cristians, sobre tot quan, com ens ha dit Pere en la segona lectura, hem d’estar sempre a punt per donar una resposta a tothom que ens demani la raó de la nostra esperança, i a guardar neta la nostra consciència...
                Avui vivim temps difícils en molts aspectes, i també en el tema religiós. Són molts al nostre voltant els qui ni entenen, ni volem entendre, els nostres intents de viure i lluitar per fer possibles els valors de l’evangeli. Aquesta situació fa patir a moltes persones. Per això resulta esperançador que Jesús ens digui que no estarem sols.

                I l’evangeli, per la seva part, ens recorda que per reforçar la nostra opció de vida el que cal és mantenir l’amor i l’estimació del Crist. Un amor i una estimació, però, que no es poden quedar en sentiments vaporosos, o pietats superficials, sense cap incidència en la vida. Quan l’evangeli ens impulsa a viure i complir els manaments no està parlant estrictament dels manaments del Sinaí. La paraula que fa servir l’evangelista Joan es refereix a l’encàrrec que el Pare va donar al seu Fill, que és el mateix que dóna Jesús als seus seguidors, i aquest no és altra que anteposar el be dels altres a la pròpia vida: ningú no té un amor més gran que qui dóna la vida pels seus amics...Vosaltres sou els meus amics... Ser cristians és donar la vida.

Compromís de la setmana: Reflexionar sobre com cal entendre avui el fet de donar raó de la nostra esperança?

Manel Simó


LA PUNTILLA
Votos y acción

Desde 1976 hasta hoy, como españolito y catalán residente en Barcelona, he sido llamado a votar un total de 40 veces. Hoy es la 41.
Esto supone que antes de cada llamada a las urnas, he tenido que soportar una infinidad de sandeces y supuestas promesas por parte de aquellos que aspiran a renovar el mundo, empezando, la mayoría, por su propio tren de vida.
Pero no son los candidatos que se auto-proponen los únicos culpables de que los votos contribuyan a arreglar o desarreglar las cosas.
Y es que el gran problema de la  democracia representativa es que los votos no vayan unidos a la acción por parte de los votantes.
¿Qué cauces de participación real ofrece hoy el sistema de partidos?
¿Qué posibilidades  tienen los ciudadanos de opinar, expresarse y decidir, más allá del voto?
¿A qué está dispuesto hoy el votante, además de expresar su adhesión a un programa que casi nunca suele cumplirse?
Está muy bien afirmar que hay que votar por responsabilidad política, pero ésta no acaba en el hecho de tirar una papeleta en una urna.
Si no se asumen compromisos activos, efectivos y prácticos, la jornada de hoy será una votación más. Y van 41…


COMUNITAT VIVA
La semana

Domingo, día 25: Después de la Misa de 12, CONCIERTO en la Iglesia, a cargo de la Coral de Gent Gran. Nos quedaremos a escucharlos.
                        Por la tarde, a las 7, en la Parroquia de santa María de Sales, nuestro señor obispo, Monseñor Agustí Cortés, impartirá el sacramento de la CONFIRMACIÓN  a un total de 17 personas, entre jóvenes y adultos. Estáis invitados.
Lunes, día 26: A las 5 de la tarde, GRUPO DE VIDA CREIXENT.
Miércoles, día 28: A las 7,30 de la tarde, Vísperas, Oración y Comunión
Domingo, día 1 de junio: A las 11, Misa en la Plaza de la Diversidad, con motivo de la Fiesta Mayor del Barrio de Sales. A las 12, Misa en la Parroquia.

Agenda de junio

Viernes, día 6: A las 11, Misa en la Residencia Federica Montseny
Sábado, día 7: Primeras Comuniones
Lunes, día 9: 5 de la tarde, final de curso de Vida Creixent
Sábado día 14: Primeras Comuniones
Domingo, día 22, festividad del Corpus. Misas a las 11 en la Plaza de la Diversidad, y a las 12, en la Parroquia
Martes, día 24, San Juan. Misa en Sant Joan a las 12.

LOS MANDAMIENTOS DEL SINAÍ ACTUALIZADOS

1) Amarás a Dios sobre todas las cosas. No harás un dios del dinero, ni del poder, ni del prestigio, ni de alcanzar una posición social. No ofrecerás sacrificios a ningún dios falso.
2) No tomarás el nombre de Dios en vano, diciendo que gobiernas como Dios manda, cuando no llevas el amor, ni a Dios ni a los demás, dentro de tu corazón y no haces lo que Dios quiere que es cuidar de la humanidad
3) Descansarás y permitirás descansar del trabajo los días justos que correspondan a una vida digna. No obligarás al trabajador a trabajar sin descanso y sin medida, ni le obligarás a tener dos y tres trabajos para poder sobrevivir…No explotarás a nadie
4) Honrarás a tu padre y a tu madre no robándoles sus pensiones. Les honrarás asegurándoles una vida digna en su vejez
5) No matarás, condenando a la gente a la miseria, a la precariedad, a la desesperación, al suicidio. No matarás suprimiendo los servicios públicos de salud y educación. No matarás a la sociedad condenándola al paro. No matarás poniendo cuchillas en las vallas de las fronteras…
6) No cometerás adulterio, adulterando la verdad, manipulándola, engañando a la gente para obtener un beneficio. No adulterarás la realidad, creando estafas para robar al pueblo
7) No robarás. No robarás al pobre para dárselo al rico, porque la única manera de que haya ricos es crear pobres…
8) No dirás falso testimonio contra tu prójimo. No mentirás en los juicios. No dejarás impune al culpable, mientras castigas al inocente. No dirás que eres inocente cuando sabes que eres culpable. No dirás que no has defraudado, cuando todos saben que lo has hecho
9) No consentirás que te dominen pensamientos impuros como la avaricia, el egoísmo, el ansia de poder, el ansia de dinero, porque si consientes que te dominen estos pensamientos, tu vida será esclava de ellos.

10) No codiciarás la casa de tu prójimo ni le tendrás envidia. No codiciarás cosa alguna de tu prójimo. No codiciarás los impuestos del pueblo, la sumisión del pueblo, el sufrimiento del pueblo…