GRACIES

Gràcies

De petits ens ensenyen a donar les gràcies pel que rebem.

Però hi ha moments que experimentem un agraïment que va més enllà d'un fet concret.

Violeta Parra i Francesc d'Assís han escrit sobre aquests moments.

 ...

 

Violeta Parra

Als nens ben educats els han ensenyat a dir gràcies quan reben un regal. I en castellà es diu:"es de bien nacido ser agradecido": donar gràcies per tal o tal altra cosa que rebem.

Però hi ha moments en què sentim que hem de donar gràcies sense que hi hagi cap regal o cap causa concreta per agrair. Moments en què, si trobéssim paraules, no podríem dir "Gràcies per haver-me donat això", ni "Gràcies per haver-me dit allò", ni "Gràcies perquè (no) m'ha passat allò altre". En aquests moments, difícils de descriure i encara més difícils d'explicar, sembla com si el temps s'aturés i la pau ens envaeix. Aquests moments es relacionen tal vegada amb la contemplació d'un paisatge bonic, però ens porten més enllà del paisatge; apareixen quan som testimonis d'un gest generós, però ens porten més enllà del gest. Som omplerts d'un sentiment profund de gratitud. 

Diu la tradició franciscana que en una ocasió Sant Francesc va despertar el poble d'Assís amb un repic de campanes en plena nit. Quan la gent es va llevar i van anar esverats cap a la plaça de l'església, Francesc els va dir: "Mireu quina lluna més bonica que hi ha aquesta nit!". Bogeria, broma de mal gust o invitació a agrair la profunditat última del món?

Moments com aquest es poden anomenar moments de gratitud fonamental, perquè afecten les arrels o el fonament de la nostra vida: ens canvien per dins, de manera que les nostres accions de cada dia guanyen en capacitat d'apreciar la bondat de les persones, en serenitat per afrontar situacions complexes, en paciència i esperança per fer front al sofriment, en ganes de fer festa amb els qui estan contents.

Els moments de gratitud fonamental són inesperats i no els podem provocar amb la força de la nostra voluntat: tan sols podem acollir-los quan arriben. Però ser agraïts en les situacions de cada dia, i aturar regularment l'activitat per contemplar la vida sense presses són hàbits que ens prepararan per a reconèixer aquests moments quan es presenten.

Després d'un d'aquests moments de gratitud fonamental, Violeta Parra va escriure una cançó: "Gracias a la vida". I després d'un altre d'aquests moments, Francesc d'Assís va escriure el Càntic de les Creatures.

Jesús Renau sj
GRACIES,