PARRÒQUIES DESANTA MARIA MAGDALENA
I DE
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS.
28/02/2021.
Diumenge II del Temps de Quaresma.
“... amar a los enemigos va más allá de nuestras posibilidades, pero para esto se hizo hombre: no para dejarnos como somos, sino para transformarnos en hombres y mujeres capaces de un amor más grande, el de su Padre y el nuestro."
Papa Francesc. Àngelus del 24 de febrer 2021.Catequesi familiar
Amb molta alegria hem encetat aquesta darrera setmana la “Catequesi familiar”, PRESENCIAL, per a infants, pares i mares, segons el calendari previst i d’acord amb les normes de prevenció contra el Covid19. En les sessions cal que tothom es mantingui als espais adients, respectant la distància de seguretat a l’entrada, en l’estada i en la sortida, utilitzant sempre mascareta, fent una bona higiene de mans i sense intercanviar-se material.
Us donem l“enhorabona!” a totes
i a tots, perquè en el temps de confinament, heu mantingut viva la catequesi,
gràcies a la creativitat dels catequistes, el treball dels infants i l’acompanyament
dels seus pares i mares. També us felicitem els que no heu trencat la
constància de compartir la Missa familiar.
Preparació de suport a la Primera Comunió.
Cada dissabte des del 6 de març, a les 18:15, durant mitja hora, presentarem temes essencials per a la Primera Comunió, (i per a tota la vida), en la necessitat de conèixer-nos millor: infants, pares, mares, catequistes i mossens, fent comunitat, i complementant els continguts catequètics que, degut al Covid19, reclamen major profunditat. També de 18:45 a 19:00, tindrem una estona d’esbarjo lliure, preparació de cants i lectures, diàleg amistós, segons cadascú, previ a la Missa familiar.
Les/els catequistes i mossens, us agraïm la bona predisposició i esperem d’anar-nos retrobant de nou i completar el curs de manera adequada.
El Papa visitó a Edith Bruck, superviviente de Auschwitz.
El pasado mes de enero, el Papa se ausentó unas horas del Vaticano, para visitar y conocer personalmente a Edith Bruck, una escritora hebrea de origen húngaro, superviviente del campo de exterminio de Auschwitz, después de conocer su testimonio publicado en el Periódico l’Observatore Romano, el 26 de enero: Día de la Memoria.
En la entrevista Ediht explicó el horror que vivieron tanto ella como su familia a consecuencia de la persecución nazi. El Papa le dijo: "He venido aquí, a su casa, para agradecerle su testimonio y rendir homenaje al pueblo martirizado por la locura del populismo nazi". También repitió con sinceridad las palabras que pronunció desde el fondo de su corazón en Yad Vashem, y que repite ante cada persona que, como ella, ha sufrido tanto por ello: "Perdóname, Señor, en nombre de la humanidad".
Edith Bruck, que és escritora, ha dedicado su vida para dar testimonio de lo que vivió, acogiendo las últimas palabras de dos desconocidos en el campo de concentración de Bergen-Belsen, que le pidieron: "Cuéntalo, no te creerán, pero si sobrevives, cuéntalo, incluso por nosotros". Y Ediht, ha cumplido y cumple su promesa.
Conmueve del testimonio de Ediht, la mirada de esperanza que transmite, incluso cuando relata los momentos más oscuros, del horror que de niña le arrebato gran parte de su familia, pues no apartó su mirada de los gestos de bondad y de humanidad que le permitieron seguir viviendo y esperando. Cuenta que un hombre, no hebreo, regaló una carreta de víveres para ayudar a los perseguidos. Trabajando en Dachau, cuenta que cavaba trincheras i, en una ocasión, un soldado alemán le tiró su cazo para lavar, "pero en el fondo había dejado un poco de mermelada para mí". De su trabajo en las cocinas para los oficiales, explica que, en una ocasión, la cocinera, le preguntó cómo se llamaba y, al oír la respuesta de Edith, con voz temblorosa, le contestó: "Tengo una niña de tu edad". Seguidamente, "sacó un peine de su bolsillo y mirando mi cabeza, con el pelo recién crecido, me lo dio. Fue la sensación de encontrar un ser humano frente a mí después de tanto tiempo. Me conmovió ese gesto que era vida y esperanza". Antes de despedirse Ediht le dijo al Papa Francisco: “Unos pocos gestos bastan para salvar el mundo”.
Un testimonió impresionante, de reflexión cristiana, en estos tiempos que el populismo i el fascismo dan muestras de querer resurgir en Europa y en otros lugares del mundo.
MANS UNIDES.
Recordem que pel projecte de MANS UNIDES que enguany recolza la nostra Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, l’aportació recollida per les parròquies de Sant Joan Baptista, i de Santa Maria Magdalena, ha estat de 636’- €, (530’00€ + 106’-€). Recordem que es destinarà a Rubirizi, a la regió de Mbarara, al sud-oest de la República d’Uganda; una zona deprimida per la desforestació, la sequera i la manca de coneixements agrícoles dels camperols, on el 99% de la població viu en zona rural i sota el llindar de la pobresa. Es tracte d’ajudar 600 famílies camperoles, minifundistes, amb molts fills, beneficiant-ne 4.800 persones. El projecte aporta la millores en les condicions de vida, amb equipaments per a la seguretat alimentària, tècniques agrícoles, sanitat i higiene i promoció d’ingressos amb l’optimització de cultius, tot això acompanyat de la corresponent formació.
En aquest indret la dona no té gairebé drets i és víctima sovint de maltractaments. Tot i l’obligatorietat de l’ensenyament, molts nens no acaben l’escola primària. Hi ha força analfabetisme. La salut de les famílies és molt feble degut a la mala nutrició i l’escassa higiene a cuines i latrines. Hi ha pocs centres de salut i resten
A totes i a tots els que hi heu contribuït, MOLTES GRÀCIES
LA QUARESMA.
La Quaresma és el període assenyalat cada any, en el calendari litúrgic, que ofereix als cristians un temps de reflexió per al penediment i la conversió, com a pas previ a la gran festa de la Pasqua. Per ajudar-hi, l’Església ha recomanat practicar la pregària, el dejuni i l’almoina. La tradició popular s’ha fixat també en aquest període pels canvis que suposava sobre el ritme habitual, especialment per les restriccions alimentàries, recordant els quaranta dies de dejuni que Jesús va estar-se al desert.
“La Vella Quaresma”.
Les set cames
simbolitzen
les set setmanes des de Carnaval i el Dimecres de Cendra, fins a la Pasqua. Que
configuren el temps de la Quaresma.
Les verdures i el bacallà, constituïen les menges més habituals durant la Quaresma, ja que no estava permès menjar-hi carn, de cap mena.?
I què en fem de “La Vella Quaresma?” La tradició popular diu que cada setmana s’ha de tallar una cama a “La Vella Quaresma”, fins que en arribar la Pasqua se la crema definitivament.
I nosaltres, com ens plantejem la Quaresma?
La primera consideració que ens pot ajudar, és la de viure la Quaresma, com un kairós, un temps de gràcia o l’Església, des de la Litúrgia ens proposa un encontre més íntim amb el Senyor, per a “fer neteja” dels nostres desoris personals que trenquen l’harmonia amb la Llei natural i amb Déu, amb les persones que ens envolten, amb les nostres responsabilitats i amb nosaltres mateixos.
Procurem dedicar cada dia una estona d’aïllament on ens puguem examinar nosaltres mateixos. Es recomanable tenir, -encara que sigui petita en el temps-, una estona de desert que ens permeti examinar-nos i reconèixer les experiències joioses de pau d’esperit i les experiències d’ensopec que ens trenquen la pau, per tal d’esmenar-les. A voltes potser no sabrem com fer-ho, hi tindrem dificultats, fins hi tot dificultats cròniques. Potser pot ser el moment de cercar l’acompanyament d’algun mossèn o d’alguna persona de molta confiança, .... Però no ho dubteu, sense deixar mai la gran eina imprescindible, que és la pregària, sincera i constant.
En altra ocasió ja comentarem l’almoina i el dejuni, que complementats per la pregària esdevenen eines fermes per a la pràctica Quaresmal. Tot plegat, elements que ens han d’ajudar a penetrar al nostre interior, per tal de:
1) Conèixer-nos millor des de la nostra autèntica realitat.
2) Examinar i dignificar, cada dia, l’espai interior on acollim el Senyor, feliços de que hi faci estada.
3) Escoltar la seva veu, -que ens dona vida!-, deixar-nos-hi acompanyar, interpel·lar i seduir.
4) Harmonitzar la nostra vida, en tots els àmbits, en tot allò que diem i fem, buidant-nos de nosaltres mateixos per donar més cabuda al Senyor, als germans i a la provident obra de la creació, amb humilitat, alegria, netedat de cor i esperit de servei.
5) Participar i viure la vida de l’Església sentint-nos-hi en comunió, amb sentit de pertinença i de manera corresponsable, com a laics, d’acord amb les qualitats, limitacions reals de cadascú.
Sortim de les nostres rutines rovellades i
prenem aquest nou alè de vida que ens ofereix la Quaresma !
VIDA CREIXENT
Vida creixent de la parròquia de Santa Maria Magdalena segueix el seu ritme de reunions, amb el temari “L’harmonia de la vida”, elaborat per la germana benedictina Conxa Adell. Enguany cada trobada ens ajuda a cercar l’harmonia en la nostra pròpia vida d’experiència, d’edat i de limitacions, des de les set notes
El proper dilluns 8 de març, a dos quarts de cinc de la tarda, (16:30), treballarem la nota “SOL”, tot escorcollant: “Sóc el que faig”
Aquest grup de la parròquia de Santa Maria Magdalena, tenim els goig de fer-vos saber que ha augmentat amb la incorporació de la Maria Dolores. Segueix el repte de fer un nou grup a la parròquia de Sant Joan Baptista.
Per pertànyer a Vida Creixent, només cal tenir més de 60 anys i ganes de viure la vida amb realisme, esforç, amor i esperança.
Animem-nos-hi, encara que al començament siguem pocs, ja creixerem !!!
Parleu-ne amb els mossens.
IMPORTANT VISITA DEL PAPA A IRAQ.
La caiguda del règim que havia imposat l’Estat Islàmic a Iraq, ha permès el retorn de
milers de cristians a les llars que varen haver d’abandonar el 2014, degut als atacs del
gihadistes.
- Els gihadistes són les branques més violentes i radicals de l'islamisme polític, que usa el terrorisme en la gihad, (d’on prenen el nom), una guerra santa que fan en nom de Déu, per imposar el seu poder al món.
L’organització ACN,
d’ajuda a l’Església necessitada, va ajudar a la minoria cristiana iraquiana a
l’exili i els segueix ajudant en la reconstrucció de les seves llars, amb un
finançament de més de 48 milions d’euros.
Entre les tendències majoritàries que segueixen l’Islam, amb més de 1.800 milions de seguidors a tot el món, hi ha:
- Els Xiïtes, que acullen un 10 % dels musulmans, s’organitza amb una jerarquia clerical que defensa una interpretació més oberta dels texts islàmics. Te l’origen en una facció política liderada por Alí, cosí i gendre de Mahoma, (casat amb Fátima, filla del profeta), que el van assassinar en les guerres pel poder després de la mort del profeta. Als seus fill també els hi negaren el dret de successió. Per això els xiïtes demanen el lideratge de l’Islam com a descendents de la família del profeta.
- El Sunnites, que acullen el 90% dels musulmans, considerats la branca més tradicional de l’Islam. Prenen el seu nom de la Sunna, una col·lecció d’ensenyaments atribuïts a Mahoma, tramesos per la tradició oral. Es defineixen: Ahl as-Sunnah ul-Muhammad wa’l-Jamā‘ah, que vol dir “poble de l’exemple de Mahoma y de la comunitat”
Iraq té una majoria xiïta, (la minoritària).
Tanmateix l’arquebisbe no amaga les dificultats de la visita degut a que alguns fonamentalistes religiosos tenen una actitud hostil cap el papa i a tot allò que vingui d’Occident, que interpreten una creuada en contra seu. Si més no, entre molts joves hi ha una idea diferent del papa Francesc, on hi troben una actitud compassiva en el conflicte entre Siria i Iraq".
Iraq ha patit i pateix una guerra terrible y continua, per
això busca estabilitat democràtica, malgrat el terrorisme. Per això el papa els
vol visitar i ajudar-los a fer un procés de pau, amb el seu testimoni de
proximitat cap a tots els perseguits i, especialment, amb els cristians. L’any 2003, quan va caure Saddam Hussein, hi havia
vora 1,5 milions de cristians, del 2014 al 2017, quan s’hi instal·la l’Estat
Islàmic, el nombre de cristians era de 500.000, i molts van haver de fugir o
foren assassinats. Actualment hi ha només uns 10.000 cristians. El papa
vol acompanyar aquesta Església, menyspreada i dolguda per tant sofriment,
valorant-la en si mateixa i cap a fora, per tal que pugui viure en llibertat i
amb bona convivència amb la resta d’iraquians, en un indret on es produeix la
crida a les grans religions, recordem a Abraham, a Ur de Caldea, la Vall de
Nínive, la presència de Jonàs, ... Per això el papa recordarà als ciutadans
d’aquests llocs i, especialment als cristians que ells, avui, son les pedres vives
que testimonien la historia de la salvació. També visitarà el territori de Kurdistan.
Kurdistan està situat al nord de l’Orient Metjà i al sud de Transcaucàsia.
Els kurds l’ètnia que hi habita des de temps ancestrals, reclama el domini
d’aquest territori que forma part de quatre estats; Turquia, Iraq, Iran i Síria.
També ocupa una part d’Armènia. Aquests estats no els hi reconeixen els seus
drets com a poble i els sotmeten amb violència. Molts assentaments kurds provenen de la prehistòria. Piranshahr té una antiguitat de 8000 anys i Erbil, 6000 anys.
El papa celebrarà l’Eucaristia a l’estadi d’Erbil, on i caben 30.000 persones, s’espera que només n’hi vagin unes 10.000. Allí davant la imatge de la Mare de Déu de Karemlesh, malmesa pel terrorisme d’Estat Islàmic, imploraran la seva protecció, a l’hora d’agrair a Déu l’oportunitat de poder compartir la trobada amb molta esperança, ja que el papa, amb les seves visites i discursos, contribuirà a reforçar el paper i la presencia fonamental dels cristians en aquella zona. I també per la seva aportació a la pau d’aquests territoris a l’orient de la Mediterrània.
S’ultimen els detall de la visita que tot el món espera amb gran interès, tenint, en compte que la cura de la seguretat del Papa i de tots els actes, comportaria la participació de més de 10 mil agents de seguretat. Aquest fet es retransmetrà a tot el món.
GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.
El darrer diumenge 21 de febrer a les cinc de la tarda, ens vàrem reunir el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”
El joves, a més de compartir l’Evangeli del primer diumenge de Quaresma, deixatàrem dos temes recents de la vida social, analitzant-los des d’una visió humana i evangèlica, don d’una manera sintètica veiérem que, sovint, posem l’accent en els efectes més que sobre les causes, essent aquí on hi podem trobar l’autèntic origen dels conflictes, per tal de poder-los corregir.
El grup està preparant una trobada de pregària oberta, per compartir-la amb tothom que s’hi vulgui acollir. Ja us ho anirem fent saber.
Anem-hi avançant !!!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Mc 9, 2 - 10)
En aquell temps, 2 Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:
–Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
6 No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
–Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
8 Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.
– La “muntanya alta” (2) indica la proximitat a Déu, revelació de Déu.
– Moisès i Elies (4) havien parlat amb Déu en una “muntanya alta”. Representen la Llei i els Profetes, les dues parts de la Bíblia; per tant, representen l’antiga aliança. Eren aquells a qui el poble “escoltava” (7). Que apareguin conversant amb Jesús indica que l’Escriptura dóna testimoni d’Ell. Per altra banda, tots dos són personatges que acaben la vida de manera extraordinària (Dt 34,6; 2Re 2,11).
– Les “tres cabanes” (5) poden al·ludir a la festa dels Tabernacles. Però també es poden referir a les estances eternes del cel (Lc 11,9; Jn 14,2).
– La festa dels Tabernacles, juntament amb les de Pasqua i Pentecosta, és una de les tres festes de pelegrinatge. Se celebrava al començament de la tardor, i en el seu origen era una festa agrícola que coincidia amb la fi de la verema i de la collita dels fruits de la terra (Ex 23,16; 34,22). Era una celebració molt festiva; durant set dies la gent habitava en cabanes fetes amb branques enmig dels camps (Dt 16,13-15). Quan les festes agrícoles van ser posades en relació amb la història del poble, la festa dels Tabernacles fou vinculada amb el record dels quaranta anys d’estada del poble al desert en temps de l’èxode, on els israelites havien viscut en tendes de campanya.
– El “núvol” (7) és signe de la presència de Déu (Ex 24,15-16; 40,35). I la “veu” (7) que surt del núvol repeteix les paraules que s’havien sentit en el moment del baptisme de Jesús (Mc 1,11).
– “Els va manar que no expliquessin ...” (9): En l’evangeli segons Marc és molt freqüent que Jesús demani de no revelar la seva identitat o divulgar els fets extraordinaris que ell realitza (Mc 1,25.34; 3,12; 5,43; 7,24.36; 8,30; 9,9.30). És una qüestió de pedagogia: l’única manera d’entendre Jesús és fer camí, fer procés amb Ell, passar per on Ell passa. Si el deixeble passa, amb Jesús, per on hi ha el sofriment i la mort dels pobres, si passa amb Jesús per la Creu, acollirà la resurrecció adequadament (Mc 8,31; 9,31; 10,33-34).
⸭ “Pere, Jaume i Joan” (2) són testimonis dels fets més importants de la vida de Jesús: la resurrecció de la filla de Jaire (Mc 5,37), aquest de la transfiguració, la pregària a Getsemaní (Mc 14,33). També els veiem amb Jesús reflexionant sobre la realitat (Mc 13,3). Fan camí amb Ell.
⸭ Els tres apòstols representen l’Església, el nou Poble de Déu, el Poble que és interlocutor de Déu, que hi està en diàleg, que “l’escolta” (7). En ells s’expressa que l’Església rep del Pare, a través dels apòstols, l’afirmació central de la fe: l’home Jesús de Natzaret és el Fill de Déu (7).
⸭ “Moisès i Elies” en altre temps havien pujat a la muntanya a trobar-se amb Déu. Ara estan “conversant” (4) amb Jesús en la “muntanya alta” (2). La seva presència indica que Jesús de Natzaret –que acaba d’anunciar la seva passió i mort i resurrecció (Mc 8,31)– és Déu mateix.
⸭ Per tant, l’antiga aliança, la Llei i els Profetes, ha estat transfigurada (2): ja no són taules de pedra; la nova Llei és Jesús mateix. N’hi ha prou a “escoltar-lo” a Ell, que és “tot sol amb ells” (8). “Escoltar” (7) Jesús és vida per a l’Església i per a cada deixeble.
⸭ El “manament” (9) de Jesús de “no explicar a ningú” “fins que hagués ressuscitat d’entre els morts”, al·ludeix, per una banda, a l’anunci de la passió–mort–resurrecció que s’acaba de produir (Mc 8,31). I indica que només al final de tot el procés, de tot el camí de Jesús, es podrà comprendre quina és la manera que Déu té d’estar amb nosaltres.
⸭ Aquesta experiència dels tres apòstols, anticipació de la resurrecció, serà per a ells la força necessària per a fer el camí que tenen al davant, que serà dur: a partir d’aquest moment, Marc ens presenta que Jesús només troba dificultats; en aquest evangeli, ja no trobem més els èxits que Jesús tenia en la primera part de l’obra (capítols 1-8).
⸭ Amb aquesta força que ve de l’experiència, als deixebles ja no els cal “estar-se aquí dalt” (5). La vida, per dura que pugui ser (creu, mort...), serà viscuda en una altra perspectiva: la resurrecció de Crist ho transfigura tot, el pecat i la mort no tindran l’última paraula sobre la vida de ningú.
ASSAIG DE CANT LITÚRGIC.
Si us agrada el cant: Animeu-vos i participeu-hi !!.
ASAIG DE CANT DEL COR DE MISSA D’UNA.
Assagen els dimarts, a les sis de la tarda, a l’església, guardant les distàncies de seguretat, amb mascareta i atenent les normes del Còvid19. Els interessats presenteu-vos a la directora, na Montserrat, procurant assegurar la vostra presència habitual.
No us ho perdeu: Si podeu, participeu-hi.
DESPATX PARROQUIAL
ATENCIÓ: El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.
Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).
Via Creu, (els divendres de Quaresma): 18:30 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario