Parròquia Santa Maria Magdalena de Viladecans: PARRÒQUIES DE SANTA MARIA MAGDALENA I DE SANT JOAN BAPTISTA DE VILADECANS. 14/03/2021. Diumenge IV del Temps de Quaresma.

PARRÒQUIES DE

SANTA MARIA MAGDALENA

I DE

SANT JOAN BAPTISTA

DE VILADECANS.

14/03/2021.

Diumenge IV del Temps de Quaresma.

Dios es fiel a sus promesas y todavía hoy guía nuestros pasos de paz.

Papa Francesc. Audiència del 10 de març 2021.

CELEBRACIONS DE SETMANA SANTA.

En totes les celebracions de setmana Santa es mantenen les mesures sanitàries bàsiques de prevenció contra el Covid 19.

Distància de seguretat, ús de gel hidrolacòlit, mascaretes, ventilació, desinfecció i aforament fins el 30%, a l’interior dels temples.

Aforament permès a Sant Joan: 136 persones.

Aforament permès a Santa Magdalena: 56 persones.

No es poden fer benediccions, ni a l’exterior ni a l’interior del temple, ni processons, com en el cas del Diumenge de Rams. Dijous Sant no es fa lavatori dels peus i el Santíssim es mantindrà a lloc de la reserva.

La veneració de la Creu, el Divendres Sant, no es besarà, sinó que el celebrant la mantindrà elevada, perquè tots, des del seu lloc, la venerin.

No Hi haurà la processó de la Llum en la Vetlla pasqual, es beneirà el foc i el Ciri Pasqual a l’entrada del temple, restant els fidels al seu lloc. Tampoc es farà l’aspersió amb l’aigua beneïda.

Para todos aquellos que no puedan asistir a los actos de semana Santa, es muy recomendable la oración y el seguimiento de los mismos por medio telemático.

HORARIS DE LES CELEBRACIONS LITÚRGIQUES DE LA SETMANA SANTA:

DIA DEL SEMINARI

El Dia del Seminari 2021, que se celebra el cap de setmana del 20 i 21 de març, enguany amb el lema “Pare i germà, com Sant Josep”. Aquell dia col·lecta pel Seminari

En l’enllaç https: // bisbatsantfeliu.cat / delegacions / pastoral-vocacional-recursos /

podeu trobar el següent material del Dia del Seminari: cartell, pregària, catequesi, reflexió teològica-pastoral, subsidi per a la litúrgia i el cartell de la Vetlla de Pregària per les vocacions que se celebrarà el dissabte 20 de març, a les 19.30 h, a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona.

Les dates de la Trobada d’Escolans d’enguany, que tindrà lloc el dissabte 24 d’abril de 2021, de les 10.30 a les 16.00 h al Seminari Conciliar de Barcelona, i les Convivències d’escolans, del 12 al 16 de juliol, al Seminari de Tortosa.

CATEQUESI FAMILIAR Preparació de suport a la Primera Comunió

El darrer dissabte 6 de març, a les 18:15, s’inicià la primera de les vuit sessions complementàries de Catequesi familiar de 2on curs, per a infants, pares i mares, que amb una durada de mitja hora, incideixen en temes fonamentals de la fe, indispensables pels que enguany faran la Primera Comunió. La sessió es presenta de mode proper i senzill, alternant les explicacions i les qüestions plantejades, amb el cant, la projecció d’imatges y el simbolisme d’alguns elements de l’església. Tanmateix aquestes sessions ens ajuden a conèixer-nos millor, infants, pares, mares, catequistes i mossens; compartint la fe i l’amistat, en una comunitat viva, en l’entorn del Senyor. Acabada la sessió tenim una estona d’esbarjo i preparació de cants, de Missa familiar que celebrem a les set de la tarda.

Les/els catequistes i mossens, agraïm la presència dels infants de segon curs i, especialment, la dels pares i mares, perquè amb el frec a frec de cada dia, son els testimonis de fe, més propers, per als seus fills i filles.

També agraïm a l’Homer Val, la seva activa participació presentant-nos de manera ben comprensible per a tothom, aquestes sessions.

EL PAPA FRANCESC VISITA IRAQ.

Amb el lema “Tots són germans”, els darrers 5 al 8 de març, el papa Francesc ha estat el primer pontífex que ha visitat l’Iraq, per tal d’aportar-hi reconciliació, consol, escalf, coratge i esperança a un poble massacrat per la guerra, les persecucions i els atemptats, en especial, també, contra la minoria cristiana, la qual volia conèixer personalment.L’any 1988, després de la greu guerra contra l'Iran, les sancions internacionals per la invasió de Kuwait i la primera guerra del Golf, Iraq estava destrossat. A l’Iraq hi havia el triple de cristians que hi ha ara. El papa, sant Joan Pau II, no va poder anar a visitar-los degut a la tensió política en haver estat pel segon enviament de tropes occidentals i una major hostilitat que finalitzà amb la derrota de Saddam. Entre les paraules d’aquell papa: “Voldria recordar als països membres de les Nacions Unides, i en particular a aquells que formen el Consell de Seguretat, que l'ús de la força representa l'últim recurs, després d’haver esgotat totes les altres solucions pacífiques, d’acord amb els coneguts principis de la mateixa Carta de les Nacions Unides”. “Pertanyo a aquella generació que va viure la Segona Guerra Mundial i va sobreviure. Tinc el deure de dir a tots els joves, als més joves que jo, que no han tingut aquesta experiència: ‘Mai més la guerra!’, com va dir Pau VI en la primera visita a les Nacions Unides. Hem de fer-hi tot el possible!”.

L’Iraq rebé les conseqüències sagnants del terrorisme amb atemptats i devastació per l’auto denominat Estat Islàmic, que el 2014, s’hi imposava i no aturava les persecucions, la violència ni la destrucció, amb potències regionals i internacionals compromeses a lluitar en terra iraquià, la multiplicació de milícies fora de control, amb la qual cosa es perderen moltes vides humanes i la població restà indefensa i dividida per afiliacions ètnies, i religions.

Contemplant la situació iraquiana, hi pren ressò la darrera encíclica Germans tots, on el papa Francesc hi diu: "Ja no podem pensar en la guerra com una solució, ja que els riscos probablement sempre seran superiors a la hipotètica utilitat que se li atribueix. Davant d’aquesta realitat, avui és molt difícil donar suport als criteris racionals desenvolupats en altres segles per parlar d’una possible “guerra justa”. Mai més la guerra! (...) Tota guerra deixa el món pitjor del que va trobar. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una rendició vergonyosa, una derrota davant les forces del mal”.

En els darrers anys, centenars de milers de cristians s’han vist obligats a refugiar-se a l’estranger. En una terra d’evangelització apostòlica, la visita del papa Francesc és com una alenada d’aire fresc. El Papa feia temps que volia mostrar la seva proximitat amb els qui pateixen i afavorir, processos de reconciliació, de reconstrucció i pau.

Per això, malgrat els riscos per la pandèmia i la seguretat, malgrat els atacs recents, Francesc ha mantingut aquesta cita per no decebre tots els iraquians que l’esperaven.

En la celebració de l’Eucaristia a l'estadi Hariri de la ciutat d’Erbil, s’acomiadava dels iraquians amb aquestes paraules que seran ben recordades: “Salam, salam, salam! Que Déu els beneeixi a tots. Que Déu beneeixi a l'Iraq. Aquest país”, digué el papa, “romandrà sempre en el meu cor, en:

- la trobada amb el gran aiatol·là al Sistani a Najaf.,

- l'oració contra la guerra a Mossul, antic bastió de l'Estat Islàmic.

- l'abraçada als cristians de la plana de Nínive”, a qui el Papa va animar a no rendir-se, a perdonar i a no perdre mai l'esperança.

“En aquests dies –digué el papa Francesc- he escoltat veus de dolor i angoixa, però també he escoltat veus d'esperança i consol. El terrorisme i la mort mai tenen l'última paraula: Qui segueix els camins de Déu no pot estar contra algú, sinó a favor de tots”.

Quan el papa Francesc estava de retorn al Vaticà, el president d’Iraq, Salih va emetre un tuït on hi deia:

“Saludem a Sa Santedat el Papa Francesc que ha estat el nostre convidat a Bagdad, a Najaf, a Ur, a Nínive i a Erbil, portant un gran missatge d'humanitat i solidaritat amb el nostre país. La seva presència, signe de pau i amor, romandrà per sempre en el cor de tots els iraquians”. Barham Salih (@BarhamSalih) March 8, 2021.

Tanmateix el papa Francesc, durant el vol de retorn, va enviar un telegrama expressant el seu agraïment al president Salih i al poble iraquià, per la “càlida acollida i la generosa hospitalitat que havia rebut durant la seva estada”.

LA QUARESMA.

I nosaltres, com ens plantegem la Quaresma?

Necessitem sortir de la rutina per cabussar-nos en la Quaresma, com un kairós, un temps de gràcia on l’Església ens proposa “fer neteja” dels nostres desoris personals que trenquen l’harmonia amb la Llei natural i amb Déu, amb les persones que ens envolten, amb les nostres responsabilitats i amb nosaltres mateixos, per facilitar-nos un encontre més íntim amb el Senyor. Quanta falta en fa!

Aquest exercici de “fer neteja” més enllà de la nostra disposició autocrítica ja sabem que el podem enfortir amb la pregària personal, (i també comunitària). Per ajudar-nos a fer-ho donem algunes pistes:

1) Conèixer-nos millor des de la nostra autèntica realitat.

2) Examinar i dignificar, cada dia, l’espai interior on acollim el Senyor, feliços de que hi faci estada.

3) Escoltar la seva veu, -que ens dona vida!-, deixar-nos-hi acompanyar, interpel·lar i seduir.

4) Harmonitzar la nostra vida, en tots els àmbits, en tot allò que diem i fem, buidant-nos de nosaltres mateixos per donar més cabuda al Senyor, als germans i a la provident obra de la creació, amb humilitat, alegria, netedat de cor i esperit de servei.

5) Participar i viure la vida de l’Església dels sagraments especialment el de la reconciliació, sentint-nos-hi en comunió, amb sentit de pertinença i de manera corresponsable, com a laics, d’acord amb les qualitats, limitacions reals de cadascú.

L’almoina i el dejuni són dos recursos que ens ajuden en la nostra “neteja interior”, sobre els qual hi anirem posant atenció. Avui ho fem amb l’almoina.

L’almoina, a voltes ens sona com una mena de paternalisme que de tant en tant exercim, -que perjudica la nostra economia-, per tal d’arribar allà on no arriben els més desafavorits, degut als autèntics desequilibris socials i econòmics que hi ha en la nostra societat.

Per no caure en el propi interès, per comprendre el sentit de l’almoina ens anirà bé posar-nos en la pell de les persones que no poden viure amb dignitat, sense feina, i/o habitatge, i/o amb dèficit alimentari, amb depressió, manca d’autoestima, potser amb addiccions, ... Quan entrem en la realitat d’aquest món on hi robem persones concretes, generalitzant, ens adonem de la incoherència que representa la construcció d’una societat on les seves estructures del suposat estat del benestar, no faciliten que tothom tingui les mateixes oportunitats. Quan aprofundim aquesta incoherència hi trobem una injustícia, ja que què un sistema que margina perquè no hi ha oportunitats per a tothom, és un sistema injust. Hi segueixen dos passos:

1) Davant la injustícia, cal resoldre’n les seves causes. Això significa que, des dels estats amb l’administració pública s’arribi a aplicar uns mètodes que ho evitin. Mentre tant, la situació és causa d’angoixa per als afectats, ens cal posar veu als que no tenen veu i denunciar-ho a tots els nivells.

2) Davant la injustícia, hi aflora la solidaritat i mentre no s’apliquin solucions administratives ni inversions, per a la promoció de treball, de formació, d’habitatges, d’atenció sanitària, ... només cadascú que hi tingui sensibilitat, podrà fer possible aquesta solidaritat, buidant-se, d’un mateix, per ajudar a completar els dèficits dels altres. Tenint en compte que el valor de l’almoina no consisteix en el seu import nominal, sinó el buidatge en el seu despreniment. Us convido a repassar l’Evangeli de Lluc 21, 1-4.

En una ocasió, Jesús estava en el temple de Jerusalem observant com la gent feia donatius a la sala del tresor. N’hi havia que es feien notar pels diners que hi deixaven, però Jesús ens fa fixar en el gest d’una velleta que, -només-, va deixar-hi dues monedes de les més petites. Per això va preguntar als seus deixebles: -De tots aquests, qui us sembla que n’ha donat més? Dons justament aquella velleta, perquè va donar tot el que tenia, mentre que els altres deixaven d’allò que els hi sobrava.

Si anem al capítol 25 de l’Evangelista Mateu, dedicat al judici final, hi trobem: ... “tenia fam i em vàreu donar de menjar, tenia set i em donàreu beure, estava despullat i em vau vestir, era foraster i em vau acollir...” I li preguntaren a Jesús: Però quan us veiérem que passàveu aquestes dificultats? I respondrà: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits a mi m'ho fèieu».

Tan de bo que aquesta Quaresma ens ajudi a ser més solidaris, buidant-nos, no d’allò que ens sobra ni de la xavalla que ens fa nosa a la butxaca, sinó d’allò que podent-ho necessitar, realment en prescindim. Perquè buidant-nos-hi ens emplenem el nostre interior amb el Senyor, que tant necessitem en nosaltres.

Sortim de les nostres rutines rovellades i

prenem aquest nou alè de vida que ens ofereix la Quaresma !

L’EVANGELI DEL DIUMENGE, (Jn 3, 14 - 21)

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: ¹⁴ Així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, ¹⁵perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. ¹⁶Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. ¹⁷ Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. ¹⁸ Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. ¹⁹ La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. ²⁰ Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. ²¹Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

Fixem-nos en Jesús i en l’Evangeli. Per pensar-hi.

– “La serp” (14): és una al·lusió a aquella serp d’aram del desert, que curava els qui la miraven: Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida (Nm 21,9). El llibre de la Saviesa ho interpreta així: Els vas donar un símbol de salvació que els recordava els manaments de la teva Llei. El qui es girava a mirar-lo, quedava guarit; però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que salves tothom (Sv 16,6-7).

– “El món” (16ss) es refereix a la humanitat que necessita ser salvada (17). La paraula “món”, sobretot en els capítols 13-17 de Jn, assenyala una oposició compacta i radical contra Jesús (Jn 14,17.19.27; 15,18.19; 16,8.20; 17,9.14.16.25). En aquest sentit, ni Jesús és del món (Jn 8,23) ni els deixebles en són (Jn 17,14.16). Però Déu estima el món i li envia el seu Fill (16), i també els creients seran enviats al món (Jn 17,18).

– L’expressió “condemnar” (17ss): la paraula grega així traduïda significa tant “condemnar” com “judicar” (Jn 5,22.30; 8,15-16; 12,31.47; Ac 17,31). Aquí serveix per ressaltar més la missió del Fill de Déu, que ha vingut a “salvar” (17), ja que aquest mot significa tot el contrari. – “Creure” (18 ) és una paraula que surt moltes vegades a l’evangeli de Joan. Té un sentit ben precís: acollir Jesús, la seva paraula, el seu estil de vida (Jn 1,12; 8,31-32.37; 10,10). Solament després de la glorificació de Jesús es pot

parlar de creença. Jn ho remarca de diverses formes (Jn 12,16; 13,7.19; 14,29; 20,9) i ho ensenya mitjançant la promesa de l’Esperit (Jn 7,39; 14,16.26; 15,26-27; 16,7-15): tan sols després de la vinguda de l’Esperit serà possible de creure en Jesús, perquè només aleshores es podrà conèixer el seu misteri. “Creure” i conèixer van units (Jn 4,42; 6,69; 10,38; 16,30; 17,7-8).

– “La llum” (19ss) és una imatge referida a Jesús (Jn 1,5.9-11; 8,12; 9,5; 12,48; 1Jn 1,7;2,8). Ell ve al món i il·lumina tothom que s’hi atansa. I els qui l’acullen es converteixen ells mateixos en llum per als altres: Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya... (Mt 5,14-16).

Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli.

⸭ La “serp” és figura de la mort de Jesús en creu i de la salvació que ve d’Ell. L’“enlairament” (14) del “Fill de l’home” és la crucifixió i la resurrecció de Jesús.

⸭ Qui miri (Nm 21,9) el Crist glorificat en la creu rep la “vida eterna” (15). Mirar, en aquest cas, és “creure”, en el sentit expressat abans: acollir Jesucrist, la seva Paraula i el seu estil de vida.

⸭ El designi de Déu és, exclusivament, la salvació i la vida (16); aquest designi salvador de Déu, a més, és universal, és per a tothom. Ningú no queda exclòs del seu amor (16).

⸭ Que Déu doni “el seu Fill únic” (16) per “amor al món”, vol dir que s’ofereix ell mateix, que dóna la seva pròpia vida (Rm 5,8; 1Jn 4,9-10). Ens recorda altres textos: Abraham–Isaac, figura de l’amor que ho dóna tot (Gn 22,16); la paràbola de Mt 21,33-46, que descriu la disposició de Déu a donar-ho tot pels pecadors, pels qui el rebutgen (Mt 21,37).

⸭ El “judici” (o “condemna”) significa que la presència de Jesucrist com a llum del món fa que hàgim de decidir si acollim o rebutgem la seva salvació, el seu amor, la seva persona, el seu estil i el Regne que anuncia. És aquest el judici: no que Ell faci de jutge sinó que ens provoca perquè nosaltres mateixos decidim. Alguna cosa d’això té el “jutjar” de la Revisió de Vida, on no judiquem ningú sinó que és l’espai en el qual som urgits per la “llum” de Jesucrist a decidir, a concretar, a actuar.

⸭ Per altra banda, la presència lluminosa de Jesús fa que quedi al descobert la pròpia vida, i es posi de manifest qui som, quina és la realitat del món, etc.

⸭ Qui no està disposat a canviar res en la seva vida, no s’acosta a Jesús (20), no s’arrisca. I, al contrari, qui està disposat a canviar, a deixar-se canviar, s’hi acosta –o no se n’aparta– (21): aquesta persona serà, ella mateixa, “llum” per als altres, és a dir, serà militant (Mt 5,14).

Mn Josep Maria Romaguera.

NÚRIA CALDUCH.

El darrer dimarts 9 de març el papa Francesc va escollir a la germana Núria Calduch Benages, nascuda a Barcelona el 1957, de la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família, com a secretaria de la Pontifícia Comissió Bíblica. Es tracte d’un estament consultiu al servei del Magisteri de l’Església, vinculat a la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El president d’aquesta comissió, el cardenal Luis Ladaria, és el prefecte de l’esmentada congregació.

La germana Núria Calduch rellevarà al jesuïta Pietro Bovat, després de cinc anys de mandat.La germana Núria Calduch pertanyia a aquesta comissió bíblica des del 2014. Doctorada en Sagrada Escriptura, té un gran reconeixement en l’àmbit bíblic i és una de les poques dones que han guanyat una càtedra a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, d’on és professora ordinària d’Antic Testament. També és professora convidada al Pontifici Institut Bíblic. El 2008 va participar com experta en el Sínode sobre la Paraula de Déu. També és llicenciada en Filologia Anglo-germànica per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat dotze llibres i uns 250 articles, científics i divulgatius, especialment sobre la literatura sapiencial d’Israel. Ha participat en la preparació de la Bíblia Catalana Interconfessional, en la nova edició de la Bíblia de Jerusalem, la Bíblia de la Conferencia Episcopal Española y la Bíblia Vita, Verità e Vita. També és una assídua col·laboradora de la Federació Bíblica Catòlica i membre de la Comissió per a l’Estudi del Diaconat de la Dona, creada pel papa Francesc l’any 2016.

Compartim l’alegria de comptar amb la germana Núria, com experta teóloga i catedrática biblista, a les altes instàncies Vaticanes, on ben segur que hi aportarà els seus coneixements en be de l’Església

VIDA CREIXENT

Vida creixent de la parròquia de Santa Maria Magdalena segueix el seu ritme de reunions, amb el temari “L’harmonia de la vida”, elaborat per la germana benedictina Conxa Adell. Enguany cada trobada ens ajuda a cercar l’harmonia en la nostra pròpia vida d’experiència, d’edat i de limitacions, des de les set notes de l’escala musical

La darrera nota desenvolupada ha estat la “SOL”, que ens ha ajudat a descobrir, la llum del sol, però també la solitud i la solidaritat

El proper dilluns 19 d’abril, a dos quarts de cinc de la tarda, (16:30), treballarem la nota “LA”, tot escorcollant-la.

Segueix el repte de fer un nou grup a la parròquia de Sant Joan Baptista. Els interessats, parleu-ne amb els mossens.

Per pertànyer a Vida Creixent, només cal tenir més de 60 anys i ganes de viure la vida amb realisme, esforç, amor i esperança.

Animem-nos-hi! Parleu-ne amb els mossens.

GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.

El proper diumenge 21 de febrer a les cinc de la tarda, ens reunirem el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”. Avaluarem la pregària de Taizé i a més de compartir l’Evangeli del cinquè diumenge de Quaresma, escollirem algun tema de la vida social, que analitzarem des d’una visió humana i evangèlica.

També anirem preparant les bases per a la propera pregària en l’estil de Taizé, del mes d’abril. Anem-hi avançant !!!

IMPORTÀNCIA DEL CANT LITÚRGIC.

Heretat de la tradició jueva, totes les confessions cristianes, catòlics, ortodoxes i protestants, acompanyem les nostres celebracions litúrgiques amb el cant i l’acompanyament musical, si és possible.

El cant intensifica el sentiment del contingut de la pregària, a l’hora que la solemnitza i, -al mateix temps-, ens l’apropa i ens la fa viure.

El Concili Vaticà II que, va suposar un “agiornamento” per a tota l’Església, entre molts aspectes va normalitzar l’ús de les llengües vernacles, substituint-hi el llatí, per tal d’aconseguir una litúrgia més participada i comprensible a tothom.

A les nostres comunitats també procurem cuidar el cant en les celebracions. Hem d’agrair-hi la participació habitual dels joves a la missa familiar de cada dissabte, amb l’Oriol Sánchez, al capdavant. També el cor de la missa dominical de la una del migdia, amb la Montserrat Casanovas que ens acompanya amb l’orgue. I no cal dir la col·laboració d’en Francesc Ollé, que ens porta amb els cants, cada diumenge a les dotze, a la parròquia de Santa Maria i, tanmateix, ens ajuda als animadors de cants de la parròquia de Sant Joan Baptista, assajant setmanalment i dirigint-nos en algunes celebracions especials.

Si us agrada el cant, us demanem que ens hi ajudeu, -la comunitat us hi té a vosaltres i les coses no es fan soles si no ens hi posem-, per això necessitem nous i noves cantaires, que aporteu les vostres veus. No calen coneixements de solfeig, només ganes de cantar i una certa constància. Tan de bo aquesta crida veiem incrementat:

- El cor de Missa dominical de la una. ASSAIG CADA DIMARTS DE 18:00 A 18:45 h.

- Els animadors de cants de la Missa dominical de tres quarts d’onze. ASSAIG CADA DIJOUS, DE 17:00 A 18:00 h.

Ajudem a fer més vives les nostres celebracions!

No us ho perdeu: Si podeu, afegiu-vos-hi i participeu-hi.

GRUP DE LITÚRGIA DE SANT JOAN BAPTISTA.

El proper dimarts 16 de març, a les 19:30 h, ens reunirem el Grup de Litúrgia, en una reunió oberta a tothom, per tal de preparar les properes celebracions de Setmana Santa i Pasqua, tenint en compte les observacions a aplicar degut al Covid19. Necessitem que els membres del grup i tots els col·laboradors que ens hi desitgin ajudar, vagin responsabilitzant-se de les tasques, ornamentació de l’església, lectors, animadors de cants, monitors, preparació de cants, acòlits,..

Us hi esperem!

GRUP DE LA PASTORAL DE LA SALUT.

El dissabte 13d e març s’ha reunit el grup de la Pastoral de la salut, a la parròquia de Sant Joan Baptista, per tal de planificar la propera celebració litúrgica el Dijous Sant, al Centre soci sanitari Frederica Montseny, de Viladecans, tenint molt especialment en compte les limitacions del voluntariat, degut al Covid19.

Fem una crida als fidels d’ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, que se sentin cridats com a laics compromesos en l’acompanyament de malalts i persones grans i familiars, tant en domicilis com en residències. Els que hi estigueu interessats, poseu-vos en contacte amb els mossens.

DESPATX PARROQUIAL

El despatx parroquial, es comú per ambdues parròquies, Sant Joan Baptista i Santa Maria Magdalena, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu.

Cas de dificultat, es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.