PARRÒQUIES DESANTA MARIA MAGDALENA
I DE
SANT JOAN BAPTISTA
DE VILADECANS.
7/03/2021.
Diumenge III del Temps de Quaresma.
Pido a los responsables de los estados, a las empresas, a los organismos internacionales, que promuevan la cooperación y busquen una solución para todos al #COVID: vacunas para todos, especialmente para los más vulnerables y necesitados del planeta.
Papa Francesc.
CATEQUESI FAMILIAR
Amb molta alegria hem encetat la “Catequesi familiar”, PRESENCIAL, per a infants, pares i mares, segons el calendari previst i d’acord amb les normes de prevenció contra el Covid19. En les sessions cal que tothom es mantingui als espais adients, respectant la distància de seguretat a l’entrada, en l’estada i en la sortida, utilitzant sempre mascareta, fent una bona higiene de mans i sense intercanviar-se material.
Us donem l’enhorabona a totes i a tots, perquè en el temps de confinament, heu mantingut viva la catequesi, gràcies a la creativitat dels catequistes, el treball dels infants i l’acompanyament dels seus pares i mares. També us felicitem els que no heu trencat la constància de compartir la Missa familiar.
Cada dissabte des del 6 de març, a les 18:15, durant mitja hora, presentarem temes essencials per a la Primera Comunió, Especialment pels de segon curs. Fent comunitat, i complementant els continguts catequètics que, degut al Covid19, reclamen major profunditat. També de 18:45 a 19:00, tindrem una estona d’esbarjo lliure, preparació de cants i lectures, diàleg amistós, segons cadascú, previ a la Missa familiar. Les/els catequistes i mossens, us agraïm la bona predisposició i esperem d’anar-nos retrobant de nou i completar el curs de manera adequada.
LA QUARESMA.
“La Vella Quaresma”. Es el personatge emblemàtic de la tradició popular que representa aquest període. Als Països Catalans se la coneix amb diversos noms: la Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Rosselló i, entre d’altres, a les Illes la quitxalla l’anomenen S’àvia Corema o Sa Jaia Corema, ens explica en Joan Amades. Es tracte d’un ninot fet amb paper retallat, que mostra una dona anciana amb set cames i que porta una graella en una mà, i un bacallà dessecat, a l’altra ma, que es penjava a la cuina, perquè així vigilava que els infants només mangessin els aliments assenyalats. N’hi ha de representades que en compte d’una graella, a la ma, hi porten verdura. Moltes també porten un rosari.
Les set cames simbolitzen les set setmanes des de Carnaval i el Dimecres de Cendra, fins a la Pasqua. Que configuren el temps de la Quaresma.
Les verdures i el bacallà, constituïen les menges més habituals durant la Quaresma, ja que no estava permès menjar-hi carn, de cap mena.?
I què en fem de “La Vella Quaresma?” La tradició popular diu que cada setmana s’ha de tallar una cama a “La Vella Quaresma”, fins que en arribar la Pasqua se la crema definitivament.
I nosaltres, com ens plantejem la Quaresma?
Més enllà de les velles i anecdòtiques tradicions populars, val la pena que acollim aquesta Quaresma, reconeixent les debilitats que, volent o sense voler, sovint ens afecten en la fidelitat a la vida cristiana, degut a la nostra condició humana, que no ens impedeix de caure en febleses.
La primera consideració que ens pot ajudar, és la de viure la Quaresma, com un kairós, un temps de gràcia o l’Església, des de la Litúrgia ens proposa un encontre més íntim amb el Senyor, per a “fer neteja” dels nostres desoris personals que trenquen l’harmonia amb la Llei natural i amb Déu, amb les persones que ens envolten, amb les nostres responsabilitats i amb nosaltres mateixos.
Procurem dedicar cada dia una estona d’aïllament on ens puguem examinar nosaltres mateixos. Es recomanable tenir, -encara que sigui petita en el temps-, una estona de desert que ens permeti examinar-nos i reconèixer les experiències joioses de pau d’esperit i les experiències d’ensopec que ens trenquen la pau, per tal d’esmenar-les. A voltes potser no sabrem com fer-ho, hi tindrem dificultats, fins hi tot dificultats cròniques. Potser pot ser el moment de cercar l’acompanyament d’algun mossèn o d’alguna persona de molta confiança, .... Però no ho dubteu, sense deixar mai la gran eina imprescindible, que és la pregària, sincera i constant.
En altra ocasió ja comentarem l’almoina i el dejuni, que complementats per la pregària esdevenen eines fermes per a la pràctica Quaresmal. Tot plegat, elements que ens han d’ajudar a penetrar al nostre interior, per tal de:
1) Conèixer-nos millor des de la nostra autèntica realitat.
2) Examinar i dignificar, cada dia, l’espai interior on acollim el Senyor, feliços de que hi faci estada.
3) Escoltar la seva veu, -que ens dona vida!-, deixar-nos-hi acompanyar, interpel·lar i seduir.
4) Harmonitzar la nostra vida, en tots els àmbits, en tot allò que diem i fem, buidant-nos de nosaltres mateixos per donar més cabuda al Senyor, als germans i a la provident obra de la creació, amb humilitat, alegria, netedat de cor i esperit de servei.
5) Participar i viure la vida de l’Església sentint-nos-hi en comunió, amb sentit de pertinença i de manera corresponsable, com a laics, d’acord amb les qualitats, limitacions reals de cadascú.
Sortim de les nostres rutines rovellades i
prenem aquest nou alè de vida que ens ofereix la Quaresma !
VIDA CREIXENT
La darrera nota desenvolupada fou la “FA”, descobrint “La necessitat de SER per FER” i no pas l’empresonament on podem caure si volem “FER per SER”.
El proper dilluns 8 de març, a dos quarts de cinc de la tarda, (16:30), treballarem la nota “SOL”, tot escorcollant: “Sóc el que faig”
Aquest grup de la parròquia de Santa Maria Magdalena, tenim els goig de fer-vos saber que ha augmentat amb la incorporació de la Maria Dolores. Segueix el repte de fer un nou grup a la parròquia de Sant Joan Baptista.
Per pertànyer a Vida Creixent, només cal tenir més de 60 anys i ganes de viure la vida amb realisme, esforç, amor i esperança.
Animem-nos-hi, encara que al començament siguem pocs, ja creixerem !!!
Parleu-ne amb els mossens.
IMPORTANT VISITA DEL PAPA A IRAQ.
imposat l’Estat Islàmic a Iraq, ha
permès el retorn
de milers de cristians a les llars que
varen haver d’abandonar el 2014,
degut als
atacs del gihadistes.
- Els gihadistes són les branques més violentes i radicals de l'islamisme polític, que usa el terrorisme en la gihad, (d’on prenen el nom), una guerra santa que fan en nom de Déu, per imposar el seu poder al món.
L’organització ACN, d’ajuda
a l’Església necessitada, va ajudar a la minoria cristiana iraquiana a l’exili
i els segueix ajudant en la reconstrucció de les seves llars, amb un
finançament de més de 48 milions d’euros.
Mons. Warda, l’arquebisbe caldeu d’Erbil, va fer arribar al papa Francesc el desig d’aquells cristians de que els visités a la qual cosa accedí els propers 5 a 8 de març, malgrat la dificultat de la pandèmia amb l’increment de contagis, tant a Bagag com a Erbil. En aquesta visita el proper 6 de març, el papa es trobarà amb el cap dels Xiítes, el Gran Ayatolá Ali Al Sistani, un home de pau, que condemna la corrupció que hi ha al país.
Entre les tendències majoritaries que segueixen l’Islam, amb més de 1.800 milions de seguidors a tot el món, hi ha:
- Els Xiïtes, que acullen un 10 % dels musulmans, s’organitza amb una jerarquia clerical que defensa una interpretació més oberta dels texts islàmics. Te l’origen en una facció política liderada por Alí, cosí i gendre de Mahoma, (casat amb Fátima, filla del profeta), que el van assassinar en les guerres pel poder després de la mort del profeta. Als seus fill també els hi negaren el dret de successió. Per això els chiites demanen el lideratge de l’Islam com a descendents de la família del profeta.
- El Sunnites, que acullen el 90% dels musulmans, considerats la branca més tradicional de l’Islam. Prenen el seu nom de la Sunna, una col·lecció d’ensenyaments atribuïts a Mahoma, tramesos per la tradició oral. Es defineixen: Ahl as-Sunnah ul-Muhammad wa’l-Jamā‘ah, que vol dir “poble de l’exemple de Mahoma y de la comunitat”
Iraq té una majoria xiïta, (la minoritària).
Tanmateix l’arquebisbe no amaga les dificultats de la visita degut a que alguns fonamentalistes religiosos tenen una actitud hostil cap el papa i a tot allò que vingui d’Occident, que interpreten una creuada en contra seu. Si més no, entre molts joves hi ha una idea diferent del papa Francesc, on hi troben una actitud compassiva en el conflicte entre Siria i Iraq".
Iraq ha patit i pateix una guerra terrible y continua, per això busca estabilitat democràtica, malgrat el terrorisme. Per això el papa els vol visitar i ajudar-los a fer un procés de pau, amb el seu testimoni de proximitat cap a tots els perseguits i, especialment, amb els cristians. L’any 2003, quan va caure Saddam Hussein, hi havia vora 1,5 milions de cristians, del 2014 al 2017, quan s’hi instal·la l’Estat Islàmic, el nombre de cristians era de 500.000, i molts van haver de fugir o foren assassinats. Actualment hi ha només uns 10.000 cristians. El papa vol acompanyar aquesta Església, menyspreada i dolguda per tant sofriment, valorant-la en si mateixa i cap a fora, per tal que pugui viure en llibertat i amb bona convivència amb la resta d’iraquians, en un indret on es produeix la crida a les grans religions, recordem a Abraham, a Ur de Caldea, la Vall de Nínive, la presència de Jonàs, ... Per això el papa recordarà als ciutadans d’aquests llocs i, especialment als cristians que ells, avui, son les pedres vives que testimonien la historia de la salvació. També visitarà el territori de Kurdistán.
El Kurdistán està situat al nord de l’Oriente Metjà i al sud de Transcaucasia. Els kurds l’etnia que hi habita des de temps ancestrals, reclama el domini d’aquest territorio que forma part de quatre estats; Turquía, Irak, Irán i Siria. També ocupa una part d’Armenia. Aquests estats no els hi reconeixen els seus drets com a poble i els sotmeten amb violència.
Molts asentaments kurds provenen de la prehistòria. Piranshahr té una antiguitat de 8000 anys i Erbil, 6000 anys.
El papa celebrarà l’Eucaristia a l’estadi d’Erbil, on i caben 30.000 persones, s’espera que només n’hi vagin unes 10.000. Allí davant la imatge de la Mare de Déu de Karemlesh, malmesa pel terrorismo d’Estat Islámic, imploraran la seva protección, a l’hora d’agrair a Déu l’oportunitat de poder compartir la trobada amb molta esperança, ja que el papa, amb les seves visites i discursos, contribuirà a reforçar el paper i la presencia fonamental dels cristians en aquella zona. I també per la seva aportació a la pau d’aquests territoris a l’orient de la Mediterrània.
El Patriarcat caldeu acaba de difondre una oració per posar en mans del Senyor el proper viatge del papa Francesc a l'Iraq, previst del 5 al 8 de març, amb la súplica que l'Esperit Sant de Crist vingui a sostenir i il·luminar els seus gestos i paraules durant el viatge, tocant també el cor de tots aquells que el trobaran i l'escoltaran durant la visita apostòlica.
"Senyor, t'encomanem el viatge del papa Francesc a l'Iraq a partir del 5 de març. Que el teu Esperit Sant estigui en els seus gestos i paraules, i en el cor dels que el troben i l'escolten, perquè es difonguin els dons d'alè, consol, de la trobada entre diferents ètnies, cultures i religions, amb el compromís de realitzar passos valents de reconciliació i col·laboració pel bé comú. Que l'Església a l'Iraq rebi consol, llum i força per no cansar-se mai de teixir nous llaços de germanor i pau". Senyor, allibera l'Iraq i als països de l'Orient Mitjà de l'odi i la violència".
La població cristiana a l'Iraq" ha escrit el cardenal Blaise Joseph Cupich, arquebisbe de Chicago, abans de la invasió nord-americana de 2003 eren 1, 5 milions de persones; ara són menys de 400 mil. Avui comencem una novena d'oració: que la visita pastoral del papa Francesc del 5 al 8 de març a aquesta nació turmentada sigui fecunda i que tant ell com tots els altres estiguin protegits de tot perill ".
GRUP DE CONFIRMACIÓ 2020.
El darrer diumenge 21 de febrer a les cinc de la tarda, ens vàrem reunir el grup interparroquial “CONFIRMACIÓ 2020”. El joves, a més de compartir l’Evangeli del primer diumenge de Quaresma, deixatarem dos temes recents de la vida social, analitzant-los des d’una visió humana i evangèlica, on d’una manera sintètica veiérem que, sovint, posem l’accent en els efectes més que sobre les causes, essent aquí on hi podem trobar l’autèntic origen dels conflictes, per tal de poder-los corregir.
El grup ha preparat una trobada de pregària oberta tothom en l’estil Taizé. La primera serà el proper divendres 12 de març a les 19’30 h. a la parròquia de sant Joan. Us hi esperem! Es preveu que aquesta trobada de pregària es faci cada segon divendres de mes, moltes gràcies grup de confirmació!
L’EVANGELI DEL DIUMENGE.
Evangeli segons Joan (2,13-25)
13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms:
–Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
18 Llavors els jueus el van interrogar:
–Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
19 Jesús els contestà:
–Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré.
20 Els jueus replicaren:
–Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.
23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
Notes sobre el temple de Jerusalem i altres qüestions
– En temps de Jesús, el temple de Jerusalem (13-14) era un complex d’atris i edificis, envoltat d’una muralla amb diverses portes, i d’un conjunt de pòrtics. Entre les dependències hi havia el tresor del temple, lloc on es recollien les ofrenes en metàl·lic (Mc 12,41; Lc 21,1), i la sala de reunions del Sanedrí. El gran pati exterior (anomenat «atri dels gentils») era accessible als pagans, és a dir, als qui no eren jueus. Més enllà del mur de separació, dins el recinte interior, al qual tan sols podien accedir els jueus, hi havia l’atri de les dones, el dels homes o d’Israel i el dels sacerdots; en aquest darrer hi havia l’altar dels holocaustos i el santuari pròpiament dit. El temple de Jerusalem era considerat com el santuari de Déu per excel·lència, símbol principal de la presència de Déu enmig del seu poble. Jesús hi ensenyava (Jn 7,14; Mt 26,55).
– En el cristianisme, el culte a Déu és interior, comporta l’oferiment de la pròpia existència (Rm 12,1) i ha de ser fet en Esperit i en veritat (Jn 4,23). Els cristians són temples de l’Esperit Sant (1Co 6,19; 2Co 6,16).
– Els animals i “les monedes dels canvistes” (14-16): es tracta dels animals destinats als sacrificis –els coloms eren l’ofrena dels pobres (Lv 5,7)–; sobre “els canvistes” cal saber que en el temple els donatius en metàl·lic o qualsevol transacció comercial havien de ser fets en una moneda especial i no en qualssevol de les monedes d’ús corrent.
– En grec, el terme traduït aquí per “aixecar” (19) s’usa també per a parlar de “ressuscitar” (22).
– “El santuari del seu cos” (21): En l’evangeli segons Joan, el terme “cos” només es torna a utilitzar a propòsit del cadàver de Jesús (Jn 2,19,31.38.40; 20,12).
En la Bíblia, el “cos” és allò que permet la relació de la persona amb el món i amb les altres persones. En el Nou Testament, el terme “cos” és sinònim de «persona vivent» (Rm 8,23; 1Co 6,19). Pau parla de l’Església com a “cos de Crist”, format per diferents membres i enriquit pels diversos carismes (Rm 12,4-5; 1Co 12,12-27). El pa de l’eucaristia és el cos de Crist (Mt 26,26; Mc 14,22; Lc 22,19; 1Co 11,24), i participar en aquest pa vol dir edificar l’Església (1Co 10,17
Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli
⸭ El gest de Jesús (15-16) és una acció simbòlica a l’estil dels profetes. Expressa el seu desacord amb l’abús dels comerciants i els canvistes instal·lats a l’atri dels gentils (Za 14,21). I recorda que el “temple” havia de ser el lloc d’una veritable relació amb Déu (16) i que no pot ser manipulat pels interessos econòmics de ningú.
⸭ Aquest gest profètic no li fou mai perdonat pels qui s’havien apoderat del temple per fer-ne “mercat”. Fou causa de la seva condemna (Mt 26,61).
⸭ Però el gest de Jesús no es refereix només a l’aspecte mercantil que ha adquirit la religió. És un “senyal” (18) de la novetat que ve de Déu: el vell sistema sacrificial s’ha acabat. A partir d’ara n’hi haurà prou amb l’únic sacrifici de la seva mort i resurrecció. El mateix evangelista abans ens ha dit que Jesús és l’Anyell de Déu (Jn 1,29.36).
⸭ “Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré” (19): és la mort i resurrecció (22). Des d’ara el veritable “temple” de Déu és Jesús, la presència de Déu en el món es dóna en Ell, és el camí (Jn 14,4-6) cap “el Pare” (16).
“Els deixebles ... van creure” (22): se’ns està dient que solament després de la glorificació de Jesús es pot parlar de creença. L’evangeli segons Joan ho remarca de diverses formes (Jn 12,16; 13,7.19; 14,29; 20,9). Però, per damunt de tot, ho ensenya mitjançant la promesa de l’Esperit (Jn 7,39; 14,16.26; 15,26-27; 16,7-15): és després de la vinguda de l’Esperit que serà possible de creure en Jesús, perquè només aleshores es podrà conèixer el seu misteri. Creure està lligat a conèixer Jesús (Jn 4,42; 6,69; 10,38; 16,30; 17,7-8).
Mn Josep Maria Romaguera.
REUNIÓ PASTORAL DE LA SALUT
Dissabte dia 13 de març , a les 10 h. a la parròquia de Sant Joan.
ASSAIG DE CANT LITÚRGIC.
Si us agrada el cant: Animeu-vos i participeu-hi !!.
EL COR DE MISSA D’UNA.
El cor de la missa d’una, amb acompanyament d’orgue, necessita incrementar el nombre de cantaires, masculins i femenins. Assagen els dimarts, a les sis de la tarda, a l’església, guardant les distàncies de seguretat, amb mascareta i atenent les normes del Còvid19.
DESPATX PARROQUIAL
El despatx parroquial, comú per ambdues parròquies, resta obert tots els dimarts, feiners, de 17:00 a 18:45, al carrer Sant Joan, 14. 08840 - Viladecans, on us atendrem a tots els que ho necessiteu. Es pot concertar visita per telèfon, un altre moment, al 649.630.448.
HORARIS DE CULTE.
Parròquia de Sant Joan Baptista.
Diumenges i festes: 10:45 h, (en català).
13:00 h, (en bilingüe)
Feiners, dissabtes i vigílies de festes: 19:00 h, (en català).
Rosari, els dilluns feiners: 18:30 h, (en català).
Via Creu, (els divendres de Quaresma): 18:30 h, (en català).
Parròquia de Santa Maria Magdalena.
Diumenges i festes: 12:00 h, (en bilingüe).
Dissabtes i vigílies de festes: 20:00 h, (en bilingüe).
FOTO DE LA SETMANA :
La germana Ann Nu Thawng, de la congregació religiosa de Sant Francesc Xavier, institut de dret diocesà a Myitkyina, intentant evitar que els policies disparin als manifestants contra el cop d’Estat a Birmània.
bisbat de Sant Feliu
https://www.bisbatsantfeliu.cat/
parròquies de Viladecans:
https://parroquiesdeviladecans.cat/
Enllaç del nostra blogger:
https://santamariamagdalenaviladecans.blogspot.com/
amics de l’ermita de la Mare de Déu de Sales
https://ermitadesales.wordpress.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario