miércoles, 25 de junio de 2014

Homilia de Mn. Manel Simó a la parròquia de Sant Joan en la festivitat del sant - 24 de juny de 2014


Benvolgut Mn. Joan, preveres i diaques concelebrants, estimats germans i germanes :

Hi ha una dita que afirma que “tots nosaltres passem per la vida escrivint una biografia per la qual meresquem ser recordats”.  I en el cas de Joan Baptista no solament la va escriure ell amb la seva vida, sinó que va quedar abastament reflectida al Nou Testament en nombrosos testimonis, recollits pels quatre evangelistes i pel llibre dels Fets dels Apòstols.
         De tots aquests testimonis n’he escollit quatre, que ens puguin apropar a tots nosaltres al tarannà i la missió de Joan Baptista per poder seguir el seu exemple i la seva trajectòria.
         Recentment, el Papa Francesc, parlant de Joan Baptista, destacava que va ser un magnífic i compromès anunciador del Senyor, un gran evangelitzador, i és aquest el punt que voldria destacar amb els textos que tot seguit comentaré, ja que tots nosaltres hem rebut també la missió de ser anunciadors i evangelitzadors del Crist en el nostre món.
         – En primer lloc, i tal com hem escoltat a l’evangeli, l’evangelista Lluc (1, 57-61) explica que quan a l’infant que havia nascut d’Elisabeth l’anaven a posar el nom de Zacaries, el seu pare, aquest s’oposà, exclamant que s’havia de dir Joan, nom que ja li havia dit l’àngel quan l’anuncià la concepció d’Elisabeth.
El detall és prou significatiu.
Perquè encara que el nom no fa la realitat, sí és cert que sovint el nom influeix en la identitat i personalitat de la persona. I Joan és un mot hebreu que significa Déu és misericordiós... ¿No ha de ser, tot just, la misericòrdia la característica més important de l’anunciador del Crist, de l’evangelitzador?
Aquest és, precisament, un dels pensaments que més repeteix el Papa Francesc en les seves intervencions: Déu- ha afirmat en diferents ocasions- té un rostre i un nom. Déu és misericòrdia. I crec que avui ha de ser el temps de la misericòrdia. L’evangeli de Crist és un anunci d’esperança i de la proximitat de Déu i la seva misericòrdia.
L’Església –ens ha dit també el Papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’evangeli  (n. 114)- ha de ser el lloc de la misericòrdia gratuïta, on tothom pugui sentir-se acollit, estimat, perdonat i encoratjat a viure segons la vida bona de l’evangeli.
         Tots nosaltres, doncs, estem cridats a portar al món el significat del nom de Joan... Tots som Joan...
          – Un segon text que m’agradaria subratllar sobre Joan Baptista és la descripció que d’ell fa el mateix Jesús. El trobem a l’evangelista Mateu. 
Jesús, parlant a la gent, pregunta: Què heu sortit a veure al desert? Una canya a la mercè del vent? ¿Un home vestit amb elegància? Un profeta? Sí, un profeta... un missatger per preparar camins.
         A l’evangelitzador se li demana una vida coherent amb el missatge que transmet. Haurà de ser fidel, auster i agosarat.
         Malauradament, però, s’observen avui, entre els cristians i cristianes, algunes actituds que manifesten actituds semblants a les canyes a mercè del vent. Ho denuncia el Papa quan afirma que avui molts agents pastorals, encara que resin, desenvolupen una mena de  complex d’inferioritat que els duu a relativitzar o amagar la seva identitat cristiana i les seves conviccions  (n. 79, de La joia de l’evangeli).
         Avui més que mai és necessària una imaginativa i agosarada creativitat per cercar nous camins d’evangelització. És ja prou coneguda la frase del Papa Francesc quan indica que s’estima més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats (n. 49, idem).
         És el moment, per tant, d’experimentar nous camins i noves idees d’evangelització.
         – I assenyalaré, en tercer lloc, un altre text relatiu a Joan Baptista per subratllar l’estil de la seva pedagogia evangelitzadora.
         El trobem a l’evangelista Joan (3, 27.30) i diu: Joan Baptista digué a uns deixebles seus: ningú no pot aconseguir res si no li ho donen del cel. Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar. <Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell...> Ell ha de créixer, i jo he de minvar”.
         Els anunciadors de l’evangeli hem de ser plenament conscients de la nostra identitat d’instruments. No podem caure en la temptació d’apropar-nos d’una autoritat que no tenim. L’expressió que ells creixin... és el gran principi pedagògic de qui sap buidar-se, malgrat és conscient que va minvant la seva salut, el seu temps i la seva vida...
         Avui es necessiten més que mai bons instruments d’evangelització, pedagogs imitadors de Joan Baptista, conscients de la seva identitat i de la seva missió.
         – I finalment, un quart text sobre Joan Baptista, molt actual en temps difícils com són els nostres, és el que apareix a l’evangelista Lluc (7, 19-23), quan Joan Baptista envia dos dels seus deixebles a Jesús per preguntar-li: Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?
Avui vivim en un món més plural que mai, ideològica i religiosament. I és normal que l’anunciador d l’evangeli passi per moments de dubtes i desànims, incerteses i cansament.
El segle XXI ha col·locat la societat i l’Església en un canvi d’època, on la construcció de noves realitats resulta complexa i feixuga. El repte és ben difícil, però alhora il·lusionant.  I per això el Papa Francesc en encoratja sovint amb esplèndides i alhora senzilles paraules: tots som cridats a ser persones-càntirs per a donar beguda als altres. A vegades el càntir es converteix en una feixuga creu, però va ser precisament a la creu, on traspassat, el Senyor  se’ns va lliurar com a font d’aigua viva. No ens deixem, doncs, robar l’esperança  (n. 86, ídem).
         Benvolguts i benvolgudes, Joan Baptista va ser, sens dubte, el més gran anunciador i evangelitzador del Crist.
Va obrir camins al Crist, i va ser,  com indicava el seu mateix nom, transmissor de misericòrdia. Mantenint ferma la seva identitat, va ser conscient de ser un instrument al servei de Déu per preparar camins que el fessin accessible. Va utilitzar la pedagogia de qui ho posa tot al servei del creixement de les persones. I, malgrat tots els problemes i dificultats, no va dubtar en mantenir-se fidel fins donar la vida per aquell que era la raó de la seva vida.

         Que Joan Baptista, doncs, ens ajudi fermament a ser, com ell, bons evangelitzadors i anunciadors del Crist en el món d’avui. Així sia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario